El manlleu de mots a altres llengües és un fenomen normal i necessari que, en la seva justa mesura, enriqueix qualsevol llengua. En un context, però, de contacte constant amb altres llengües, convé rebutjar, sempre que sigui possible, aquells manlleus que no siguin estrictament necessaris —és a dir, que tinguin un equivalent viu en català o que siguin fàcilment traduïbles— i aquells altres que siguin difícils d'adaptar des del punt de vista de la fonètica, de la grafia o de la derivació.

Sigui com sigui, i independentment de la procedència d'un manlleu, la tendència de la llengua és assimilar-lo als trets propis d'aquesta, excepte en els casos en què es considera impossible o inviable. Com a norma general, els manlleus no adaptats s'han d'escriure en cursiva.

Anglicismes

Dels nombrosos mots manllevats a l'anglès, o anglicismes, cal distingir entre: a) aquells que tenen caràcter normatiu i que han substituït en un alt grau les paraules catalanes corresponents o que són de difícil substitució; b) aquells que, sense ser normatius ni haver estat adaptats, són de difícil substitució; i c) aquells altres que tenen un equivalent viu en català o que són de fàcil substitució.

Són exemples d'anglicismes de difícil substitució que han passat a formar part del corpus de la llengua, en la major part de casos adaptats al català, els següents, que s'han d'escriure en rodona:

bar; bàsquet; beisbol; blues; bodi; boicot; boom; bungalou; càmera; càmping; campus; còctel; copyright; disquet; escàner; escúter; eslògan; esmòquing; esport; espot; esprai; esprint; esquaix; estand; estàndard; estoc; estrès; ferri; futbol; gag; gàngster; golf; iceberg; iot; jazz; làser; líder; lísing; locaut; magazín; mànager; màrqueting; màster; míting; mòdem; òfset; pantis; pàrquing; pedigrí; playback; playboy; plòter; plum-cake; pòster; pub; puzle; ràfting; ral·li; rànquing; rock; sandvitx; surf; tàndem; tennis; test; tiquet; tràiler; tramvia; tràveling; vagó; videoclip; videoclub; voleibol; waterpolo; whisky; xarleston; xàrter; xip; xoc; zoom

Són exemples d'anglicismes no adaptats, que com a norma general cal escriure en cursiva, els següents:

best seller; establishment; holding; music-hall; remake; revival; royalty; thriller; western

Finalment, són exemples d'anglicismes que cal tendir a evitar, en benefici de les formes catalanes corresponents, els següents:

abstract (resum); airbag (coixí de seguretat); briefing (notes, informe); background (historial, antecedents, formació); compact disc (disc compacte); container (contenidor); fastfood (restauració ràpida, menjar ràpid); freelance (independent); full-time (a jornada completa); indoor (en pista coberta); look (imatge); mailing (tramesa, publitramesa); mass media (mitjans de comunicació de massa); mountain bike (bicicleta tot terreny, bicicleta de muntanya); night-club (sala de festes, discoteca); overbooking (sobreocupació); snowboard (surf de neu); workshop (taller, sessió de treball)

Castellanismes

Entre els mots manllevats al castellà, o castellanismes, n'hi ha que tenen caràcter normatiu, és a dir, que figuren en les principals obres normatives o de referència normativa, i d'altres que, tot i utilitzar-se més o menys sovint, són totalment incorrectes.

En el cas dels castellanismes que han adquirit caràcter normatiu, és a dir, d'aquells que figuren, bàsicament, en el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, cal distingir entre aquells que han substituït en un alt grau les paraules catalanes corresponents o que són de difícil substitució, com seria el cas de, per exemple, afició (afecció), clero (clergat, clerecia), convalidació (validació, homologació), curandero (remeier), monyo (trossa) o tensar (tesar), i aquells altres que, tot i haver passat a formar part del corpus de la llengua i ser normatius a tots els efectes, coexisteixen amb els seus equivalents genuïns, que no solament no s'han de bandejar sinó que en molts casos fins i tot s'han de preferir en registres formals. En són exemples bell, bonic (guapo); natura morta (bodegó); brou (caldo); continuar (seguir); tenir cura (cuidar); destinació (destí); impedir, torbar (entorpir); lliurar i lliurament (entregar i entrega); quadre (quadro); rodet (carret fotogràfic) i vidu, vídua (viudo, viuda), entre d'altres.

Els castellanismes no normatius s'han de rebutjar sistemàticament, en benefici de les formes normatives corresponents. En són exemples les paraules següents (a la columna de l'esquerra hi ha les formes incorrectes, i a la columna de la dreta les formes normatives corresponents).

Llatinismes

Entre els mots o expressions manllevats al llatí, o llatinismes, n'hi ha de dos tipus: aquells que han esdevingut d'ús més o menys general i que han estat adaptats al català —i que per aquest motiu s'escriuen generalment en rodona—, i aquells altres que, pel fet de ser d'ús més restringit o especialitzat, conserven la grafia llatina —per la qual cosa s'escriuen, com a norma general, en cursiva.

Si bé la frontera entre tots dos supòsits no sempre és fàcil de traçar, tot seguit presentem, a tall d'exemple, alguns casos il·lustratius de llatinismes adaptats al català, que podríem considerar d'ús general i que per tant escriurem en rodona:

a posteriori
a priori
critèrium
currículum
delírium trèmens
desideràtum
ego
estatus
exequàtur
ex-libris
factòtum
fòrum
honoris causa
ídem
in extremis
in fraganti
in vitro
júnior
lapsus
oremus
pàssim
per càpita
proforma
quòrum
sènior
ultimàtum
vademècum
viacrucis

Són exemples de llatinismes propis de llenguatges especialitzats o de registres marcadament cultes, que no han estat adaptats al català i que com a norma general cal escriure en cursiva, els següents:

ab absurdo
ab initio
ad hoc
ad hominem
ad infinitum
a divinis
ad libitum
a fortiori
bona fide
circa
cum laude
curriculum vitae
de facto
de iure
de visu
ex aequo
ex cathedra
ex officio
in aeternum
in promptu
in situ
modus operandi
modus vivendi
motu proprio
mutatis mutandis
peccata minuta
per saecula saeculorum
per se
quid pro quo
sine die
sine qua non
statu quo
stricto sensu
sub iudice
sui generis
urbi et orbi
versus
vox populi