Els dos punts marquen una pausa breu que serveix per introduir una explicació, una dada, una conseqüència del que s'acaba de dir, una enumeració, una conclusió o una citació textual. Després de dos punts cal deixar un espai de separació i, com a norma general, cal continuar escrivint amb minúscules, excepte en determinats documents administratius i quan es transcriuen citacions textuals.

 

Usos dels dos punts

 

En certs documents administratius, per introduir l'acció d'un verb

En alguns documents administratius, com ara el certificat, la diligència, la petició, la resolució i la sol·licitud, els dos punts serveixen per introduir l'acció del verb. Convé remarcar que, en aquest cas, la primera paraula que s'escriu després dels dos punts ha d'anar amb majúscula inicial. 

CERTIFICO: Que dels antecedents que consten en aquest servei...; DEMANO: Poder assistir al curs...; HE RESOLT: Concedir a l'estudiant...

 

Per introduir citacions textuals

Les citacions textuals en estil directe, que generalment s'escriuen amb majúscula inicial, han d'anar precedides de dos punts. 

el conferenciant va afirmar: "En l'estat actual dels coneixements científics això no és sinó una hipòtesi de treball, que no es pot ni confirmar ni desmentir"

 

Per introduir enumeracions

En les enumeracions, els diferents elements que en formen part poden anar precedits de dos punts. 

el document estableix la tipologia següent: mesures preventives, mesures correctores i millores puntuals; van intervenir-hi les persones següents: el president, els vocals primer i segon i la secretària de la Comissió

 

Per introduir exemples, informacions o conclusions

Els dos punts també s'utilitzen per introduir un exemple, una informació o una conclusió. 

a més, sembla que aquest és un tret comú a tots els bons escriptors: tots ells són, o han estat en un període llarg de la seva vida, bons lectors; es va decidir el següent: ajornar la reunió mentre no s'hagin acabat de processar totes les dades; Assumpte: programa de formació per al curs 1996-97