Com a criteri general, en textos que no tinguin caràcter tècnic o especialitzat cal escriure amb lletres les quantitats que s'expressen amb una sola paraula. Són les següents: 

a) els números enters de zero a vint (zero, un/una, dos/dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou i vint); 
b) les desenes (deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta i noranta); 
c) els números cent i mil

Per tant, la resta de quantitats s'escriuen generalment amb xifres, llevat que es trobin a començament de línia o després de punt. 

Són, però, una excepció a aquest criteri general les quantitats aproximades i els números amb què s'identifica un element dins una sèrie, és a dir, aquells que singularitzen, per exemple, pàgines, articles, columnes, files, apartats, dorsals, nivells, apartaments, despatxos, habitacions, edificis, etc. Cal tenir en compte, a més, que quan en una sèrie de quantitats comparables entre elles n'hi hagi alguna que sigui superior a vint, cal escriure-les totes amb xifres, incloses les inferiors a 21. 

De tota manera, cal tenir en compte que com més literari o narratiu sigui un text més es tendirà a escriure les quantitats amb lletres, i a la inversa, com més tècnic o especialitzat en l'àmbit de l'economia, les finances, l'estadística, les matemàtiques o la ciència sigui un text, més es tendirà a escriure les quantitats amb xifres.