Distribució d'altre, un altre i d'altre (i flexions) Distribució d'altre, un altre i d'altre (i flexions)

Els adjectius altre, altra i altres tenen un sentit determinat, i s'utilitzen generalment seguits d'un nom. 

no admet altre consell que el del seu pare; no tenim altra opció; hi ha altres qüestions que convé estudiar a fons

Un altre, una altra, uns altres i unes altres tenen generalment un sentit de distinció o de repetició. 

vull un altre cafè; vaig visitar una altra ciutat; he perdut els guants, però per sort en tinc uns altres; ens vam adonar que no eren les mateixes, sinó unes altres

D'altre, d'altra i d'altres s'han d'utilitzar únicament amb valor de pronom, és a dir, per indicar la substitució d'algun nom, enunciat o implícit, i també en correlació amb el pronom en. Fora d'aquests casos és sempre redundant i innecessari, i cal, per tant, prescindir-ne. 

vam haver de seguir aquell camí, perquè no n'hi havia d'altre; alguns professors van votar que sí, però d'altres [altres professors] van votar que no; en alguns casos és possible, però en d'altres [altres casos] segur que no ho és; alguns vam arribar-hi d'hora, però d'altres [altres amics, membres, persones...], força tard

Per tant, són incorrectes frases com "ja havia vingut d'altres vegades" o "he treballat en d'altres empreses", però no pas, naturalment, frases com això depèn d'altres factors o vam parlar d'altres qüestions, en què la preposició de (d') és obligatòria després del verb intransitiu.

El plural dels noms i dels adjectius acabats en -sc, -st, -xt i -ig El plural dels noms i dels adjectius acabats en -sc, -st, -xt i -ig

Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st, -xt i -ig admeten dues possibilitats per formar el plural masculí: la terminació tradicional -s, de més difícil pronunciació i actualment considerada dialectal o marcadament culta, i la terminació -os, més corrent i més pròpia del registre estàndard i que, per tant, preferirem. 

bosc, boscos; casc, cascos; disc, discos; refresc, refrescos; cost, costos; gest, gestos; pressupost, pressupostos; context, contextos; mixt, mixtos; pretext, pretextos; mig, mitjos; passeig, passejos; sondeig, sondejos; tempteig, temptejos 

Però: aquest, aquests ["aquestos" és una forma dialectal]; raigs X [forma fixada per l'ús]; test, tests [forma habitual del plural per a test en el sentit de "prova" o "assaig"] i testos [forma habitual del plural per a test en el sentit de "recipient de terrissa"]

Els substantius femenins acabats en alguna de les terminacions anteriors són pràcticament inexistents; amb tot, el plural dels pocs que hi ha es forma afegint-hi una essa. 

la host, les hosts; la post, les posts

Ús i abús dels posessius Ús i abús dels posessius

Els possessius tenen en català un ús força més restringit que en altres llengües. Per tant, cal tenir molta cura a utilitzar-los únicament en aquells casos en què són estrictament necessaris, i també a evitar construccions de possessiu que en català es resolen amb el pronom en

La forma estàndard dels possessius és seu, seva, seus, seves. D'acord amb això, prescindirem tant de les formes femenines seua i seues, d'àmbit regional, com de les formes llur i llurs, pròpies de registres literaris o marcadament cultes. 

haig de passar pel despatx abans de marxar [i no pas "pel meu despatx", llevat que es vulgui emfasitzar aquest fet]; el propietari s'ha venut el pis [i no pas "el propietari ha venut el seu pis"]; el tècnic va estudiar els dos projectes i en va analitzar les diferències [i no pas "...i va analitzar les seves diferències"]; el treball evita la terminologia especialitzada pròpia de les gramàtiques, però n'aprofita l'estructura [i no pas "...però aprofita la seva estructura"]

Ús i abús de mateix (i flexions) Ús i abús de mateix (i flexions)

Acompanyant un nom o substituint-lo, mateix, mateixa, mateixos i mateixes indiquen identitat. 

dos dies del mateix mes; la mateixa escola on vaig estudiar jo; hi van assistir els mateixos estudiants; sempre dius el mateix; no en vull cap altre, vull el mateix

D'altra banda, mateix i flexions també s'utilitzen, posposats a un substantiu i a determinats pronoms o adverbis, per emfasitzar-los (demà mateix m'hi poso), i en el sentit de "fins i tot", per remarcar que es tracta d'una cosa determinada, i no d'una altra (el mateix responsable hi està d'acord). Convé recordar, en aquest sentit, que és totalment incorrecte utilitzar propi amb aquest valor emfàtic, ja que propi només té un sentit possessiu relacionat amb la propietat. 

ho vam poder resoldre allà mateix; el mateix autor de l'obra va reconèixer l'error [i no pas "el propi autor..."]; ens ho ha confirmat el mateix president de l'assemblea [i no pas "el propi president..."]; els mateixos detinguts han admès la seva culpabilitat [i no pas "els propis detinguts..."]

Un altre ús erroni que cal evitar és el que consisteix a utilitzar el mateix, al mateix i del mateix —i també a ell o d'ell amb valor impersonal— (i flexions) com a pronom, és a dir, com a substitut d'un nom o d'un grup nominal. Les frases correctes equivalents varien segons els casos, però s'acostumen a construir amb els pronoms febles en i hi, amb a aquest i d'aquest (i flexions) o amb l'adjectiu possessiu corresponent. 

sovint les màquines s'espatllen pel mal ús que en fem [i no pas "...pel mal ús que fem de les mateixes/d'elles"]; els professors de l'Escola que hi imparteixen docència [i no pas "...que imparteixen docència en la mateixa/en ella"]; amb motiu de la darrera reunió de la Comissió, els membres nats d'aquesta... [i no pas "els membres nats de la mateixa..."]