Definició i ús

Les abreviatures són representacions d'una paraula o d'un grup de paraules per alguna o algunes de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser sempre la inicial. Les abreviatures —que duen sempre un punt final o bé, en alguns casos, una barra inclinada— han de ser la mínima expressió intel·ligible, i com a norma general no s'han d'utilitzar dins un text, sinó únicament quan hi ha manca d'espai o quan convé sintetitzar al màxim la informació, com succeeix sovint en taules, gràfics, quadres, llistes o adreces. 


Les abreviatures tendeixen a ser tan breus i unívoques com sigui possible. Per aquest motiu, en alguns casos l'extensió d'una abreviatura pot estar en relació amb les altres abreviatures que hagin d'aparèixer en un mateix text. Així, per exemple, utilitzar Econ. per abreujar Economia i Econòmiques en un mateix escrit seria confusionari; caldria fer servir Econ. i Econòm., respectivament. 

L'ús de punts o de barres inclinades per formar abreviatures depèn dels usos establerts, i en ocasions pot servir per evitar confusions. Així, posem per cas, s/n significa sense número, mentre que s. n. significa sense nom. Sigui com sigui, com a norma general quan s'utilitzen punts no es pot ometre cap paraula de l'expressió que s'abreuja, cosa que sí que es pot fer quan s'utilitzen barres. 

n. de l'e. (nota de l'editor/a); p. d. (per delegació) 

Però: f/v (a favor vostre); a/ (a l'atenció de)

Les abreviatures, que es llegeixen com el mot o mots sencers corresponents, n'han de conservar els accents i, excepte en alguns símbols, no poden incloure caràcters volats de cap mena. 

àt. (àtic); gràf. (gràfic); símb. (símbol); núm. (número) [i no pas "n.º" o "nº"]; Excm. [i no pas "Exc.m"] 

Però: m3 (metre cúbic); oz/in3 (unça per polzada cúbica); °C (graus Celsius o centígrads); H2O (símbol de l'aigua)

Hi ha noms, principalment de monedes, que es poden abreujar alhora com a abreviatura i com a símbol. Així, per exemple, les abreviatures de pessetes, dracmes i florins són ptes.dr.fl., respectivament, i els símbols corresponents són PTA, DR i FL. Això no vol pas dir, però, que siguin intercanviables, ja que cadascuna d'aquestes abreviacions té els seus usos específics: les abreviatures s'han d'utilitzar en textos de caràcter general sense projecció internacional, mentre que els símbols s'han d'utilitzar en textos d'àmbit marcadament econòmic o financer, escrits en altres llengües o que tinguin difusió internacional. 

Convé aclarir, finalment, que en el cas de monedes o altres quantitats només es pot utilitzar l'abreviatura corresponent quan aquesta acompanya valors concrets expressats amb xifres. 

ens va costar 5.000 ptes.; vam recórrer 1.300 km en un sol dia 

Però: l'any passat es va devaluar la pesseta; vam canviar pessetes per lliures esterlines; vam recórrer molts quilòmetres

 

Formació del plural

Les abreviacions es poden formar per suspensió, o omissió de la part final d'un mot (rel. per a religiós. per a seglejul. per a juliol), o bé per contracció, o omissió total o parcial de les lletres interiors d'un mot (fra. per a facturapg. per a passeigdept. per a departament). 

Doncs bé; només les abreviatures formades per contracció, és a dir, aquelles l'última lletra de les quals coincideix amb l'última lletra de la paraula que representen, poden dur marca de plural, mentre que les abreviatures formades per suspensió són invariables. 

dept. (departament)/depts. (departaments); fra. (factura)/fres. (factures); pta. (pesseta)/ptes. (pessetes)

Però: núm. (número/s); doc. (document/s); prof. (professor/s); vol. (volum/s)

Per últim, cal tenir molt present que les duplicacions de lletres per formar plurals són incorrectes en català. 

s. (segles) XIX i xx [i no pas "ss. XIX i xx"]; 15 u. (unitats) [i no pas "15 uu."]

 

Ús de cursiva

Les abreviatures s'escriuen sempre en rodona, encara que el mot o mots que representen s'escriguin en cursiva. 

a. C. (ante Christum, "abans de Crist"); a. m. (ante meridiem, "abans del migdia"); c. (circa, "a l'entorn de"); et al. (et alii, "i d'altres"); v. (vide o videte, "vegeu")

L'única excepció a aquesta regla general són les abreviacions corresponents a les expressions llatines ibidem ("en la mateixa obra citada"), loco citato ("en el mateix lloc citat") i opere citato ("en l'obra citada") (ibid., loc. cit.op. cit., respectivament), que s'escriuen en cursiva pel fet que s'utilitzen en les referències i citacions bibliogràfiques per substituir el títol d'una publicació ja citada, el qual també s'escriu en cursiva.

 

Ús de majúscules i minúscules

Com a norma general, les abreviatures s'escriuen amb minúscula o amb majúscula inicial d'acord amb la grafia del mot o mots que representen. L'única excepció a aquesta norma són les abreviatures corresponents als tractaments de respecte de caràcter civil, acadèmic i eclesiàstic següents: senyor (Sr.), senyora (Sra.) i senyoreta (Srta.) —avui en desús—; doctor (Dr.) i doctora (Dra.), i mare (M.), monsenyor (Mons.), mossèn (Mn.), pare (P.), prevere (Pvre.), sant (St.) i santa (Sta.), respectivament. Sigui com sigui, les formes abreujades corresponents a aquests i a altres tractaments de respecte només es poden utilitzar davant d'un nom propi. 

etc. (etcètera); a. C. (abans de Crist); Excm. Sr. (Excel·lentíssim Senyor) Santaló; prof. (professor/a); ling. (lingüística); tel. (telèfon); Dept. (Departament) d'Humanitats 

Però: Sr. (senyor) Arbós; Dra. (doctora) Sistach; St. (sant) Francesc; Mn. (mossèn) Puig

 

Casos especials

Abreviatura de números ordinals

Les abreviatures corresponents a números ordinals es formen de la manera següent: en el cas del singular, amb el número d'ordre de què es tracti i la lletra final de la paraula, amb l'accent que aquesta pugui dur (4t. [quart]13è. [tretzè]); i, en el cas del plural, amb el número d'ordre de què es tracti i les dues últimes lletres de la paraula (17ns. [dissetens]). Com la resta d'abreviatures, les corresponents a números ordinals han de dur sempre un punt final. 

2n. (segon); 4t. (quart); 7è. (setè); 11a. (onzena); 25è. (vint-i-cinquè); 3es. (terceres); 6ns. (sisens); 14es. (catorzenes); 22ns. (vint-i-dosens)

 

Inicials de noms i cognoms

Les inicials, que són lletres amb les quals s'abreugen els noms i en alguns casos també els cognoms de persones, han d'anar seguides sempre d'un punt, i si n'hi ha més d'una han d'anar separades per un espai. A més, les inicials han de conservar sempre tant els accents que puguin dur els noms sencers que representen (M. À. [Maria Àngels] Anglada) com els guionets dels noms compostos que en duguin, en aquest darrer cas en substitució de l'espai de separació entre les inicials (J.-P. [Jean-Paul] Sartre).

Sigui com sigui, un nom s'abreuja únicament amb la inicial o inicials corresponents, i és incorrecte afegir-hi cap més lletra, ni del mateix cos ni volada (M. [Maria] Pous [i no pas "Ma." ni "M.ª"]; F. [Francisco] Sierra [i no pas "Fco." ni "Fº"]). Com a norma general, però, dins un text cal restringir l'ús d'inicials als noms o cognoms d'aquelles persones que les utilitzen habitualment. 

J. V. Foix; V. A. Estellés; Francesc de B. Moll; Antoni M. Badia i Margarit; Antoni M. Alcover; John F. Kennedy; J. D. Salinger 

Però: Joan Pere Viladecans; Josep Maria Batista i Roca; Jordi Pere Cerdà