Una citació o remissió bibliogràfica és una referència breu que permet identificar la font de la qual s'han extret els textos o les idees citats en un escrit. Tant la forma de les citacions bibliogràfiques com la situació d'aquestes dins un text depenen de si remeten o no a una llista de referències bibliogràfiques, o bibliografia, al final del document. 

Les citacions que remeten a una llista de referències bibliogràfiques són més simples, per la qual cosa són preferibles quan es tracta de textos o treballs d'una certa llargada o en què es fan moltes remissions. En canvi, les citacions o remissions bibliogràfiques que no remeten a cap llista bibliogràfica són més complexes —ja que han d'incloure tota la informació pròpia d'una referència bibliogràfica—, i com a norma general són preferibles en documents breus o en què hi ha poques remissions.

 

Citacions que remeten a una llista de referències bibliogràfiques

Les citacions que remeten a una llista de referències bibliogràfiques es poden escriure de dues maneres diferents: directament dins el text, entre parèntesis; o bé, mitjançant una crida en el text (un superíndex o un número entre parèntesis), en forma de nota al final de la pàgina, del capítol o del document. En aquest darrer cas, és a dir, quan apareixen fora del text pròpiament dit, les citacions s'escriuen sempre en un cos de lletra més petit. 

Aquesta mena de citacions —que poden contenir una o diverses referències— han d'incloure els elements següents: 

  • el cognom o cognoms de l'autor, amb versaletes (o, en cas que això no sigui possible, amb majúscules). Si se cita més d'un autor, els cognoms respectius s'han de separar amb un punt i coma, i si el cognom de l'autor ja es dóna dins el text, no s'ha de repetir en la citació; 
  • l'any de publicació de l'obra citada, separat del cognom o cognoms de l'autor amb una coma; si se cita més d'una obra d'anys diferents, i per tant més d'un any, cal separar-los amb una coma, llevat que s'hi afegeixin altres informacions (volum, capítol, número de pàgina, etc.), cas en què s'han de separar amb un punt i coma. Si, en canvi, se cita més d'una obra d'un mateix any, cal distingir-les amb una lletra (a, b, c...) immediatament a continuació de l'any, amb les quals es remet a l'ordre successiu en què les obres apareixen referenciades en la bibliografia; 
  • pel que fa a la localització de la citació en l'obra de referència, com a norma general només es fa constar el número de volum, si és el cas, i la pàgina o pàgines, únicament amb les xifres corresponents, és a dir, sense especificar que es tracta de volums o de pàgines. Si es desitja, però, facilitar alguna altra dada, com per exemple el capítol, l'apartat o el paràgraf, cal acompanyar-la de l'abreviatura o del símbol corresponent. 

d'acord amb aquesta afirmació (JANÉ, 1989, § 3), podem deduir...; el text (FABRA, 1983, i, 61-62) deixa ben clar que...; segons altres punts de vista (LYONS, 1977; MCNAUGHT, 1990c)...; aquestes dades (SHIRTON, 1991a, 132; 1991b, 14) reflecteixen clarament...; en opinió de Newmark (1987, 1992), aquest és un fenomen... 

1. COROMINES, 1990, vi, 427; ALCOVER-MOLL, 1993, 1, 398. 
2. FALGARS, 1995, 14-60; PRADET, 1994a, cap. 6.

 

Citacions que no remeten a una llista de referències bibliogràfiques

Les citacions que no remeten a una llista de referències bibliogràfiques s'han d'escriure, mitjançant una crida en el text (un superíndex o un número entre parèntesis), al final de la pàgina, del capítol o del document. 

La informació que han de contenir és exactament la mateixa, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la distribució, que la d'una referència bibliogràfica. La segona citació i successives d'una mateixa obra es poden reduir al cognom i al nom de l'autor o autors i a les abreviatures llatines, escrites en cursiva, op. cit. (opere citato, "en l'obra citada"); ibid. (ibidem, "en la mateixa obra citada"), o loc. cit. (loco citato, "en el mateix lloc citat") —o, alternativament, al títol de l'obra escurçat—, seguits, si és el cas, de la localització de la citació en l'obra de referència. 

1. ULLMANN, S. Principles of Semantics. Oxford: Blackwell, 1957. 

2. KEMPSON, R. Semantic Theory. Londres: Cambridge University Press, 1997. Cap. 3. 

    TYTLER, A. F. Essay on the Principles of Translation. Londres: Dent, 1962. Pàg. 132-168. 

3. ULLMANN, S., op. cit., 115-118. 

1. SARTRE, J.-P. Critique de la raison dialectique. París: Gallimard, 1960. Pàg. 132-168. 
2. SARTRE, J.-P. Critique..., cap. 6.