Els números de telèfon i de fax, així com els prefixos i les extensions telefòniques, s'escriuen sempre amb xifres. 

Com a norma general, els números de telèfon compostos per un nombre parell de xifres s'escriuen agrupant-les de dues en dues, amb un espai en blanc (i no pas un punt ni un guionet) entre cada grup de dues xifres. Si la xifra és senar, el primer grup ha de ser de tres xifres. 

Un cas especial són, però, els anomenats telèfons 900, en els quals el 900 es considera una mena de prefix i s'escriu tot seguit, però sense parèntesis. Pel que fa a la resta de xifres, la norma general és escriure-les agrupades de dues en dues, però també es poden escriure agrupades de tres en tres si això en facilita la lectura o la memorització. 

Els prefixos, per la seva banda, s'escriuen davant del número de telèfon, amb totes les xifres seguides i entre parèntesis. Si hi ha més d'un prefix, cal separar-los amb un espai en blanc. Les extensions telefòniques s'escriuen darrere el número de telèfon, amb totes les xifres que les componguin seguides, preferiblement entre parèntesis i precedides de la paraula extensió o de l'abreviatura corresponent (ext.). 

(977) 64 56 89 (ext. 1029); (34 3) 542 21 31; (07 33) 64 56 78 29; 900 30 30 30; 908 74 48 92 

Però: 900 300 400; 906 105 105