Els elements que apareixen o poden aparèixer en una referència o en una citació bibliogràfiques són els següents: 

 

Autoria o responsabilitat principal

a) Autors personals. Com a norma general, cal escriure'n només el primer cognom (amb versaletes) i la inicial o inicials del nom (amb majúscules) —per aquest ordre, per tal de facilitar-ne l'alfabetització—, excepte quan es tracti de persones conegudes pels dos cognoms o pel nom sencer o quan calgui diferenciar dos autors de primer cognom coincident. Amb tot, en determinats contextos es pot, si es considera rellevant, reproduir el nom complet dels autors tal com apareix en la publicació de referència (amb un sol cognom o bé amb tots dos i amb el nom sencer o bé només amb la inicial o inicials corresponents). 

MOLINS, X.; SEGARRA, A.; MUNTANER, J.; PUIG, C.; BONET, C. 

Però: BADIA I MARGARIT, A. M.; RUBIÓ I BALAGUER, J.; SANCHIS GUARNER, M.; ANDRÉS ESTELLÉS, V.; COLL I ALENTORN, M.

També es consideren autors o responsables principals els compiladors, els coordinadors, els directors i els editors d'obres col·lectives. En aquest cas, però, cal fer constar aquesta circumstància entre parèntesis, en rodona i de forma abreujada (comp., coord., dir., ed.), després del nom o noms corresponents. 

EDELMAN, B.; HERMITTE, M. A. (ed.). L'homme, la nature et le droit. París: Christian Bourgeois, 1988.

Si hi ha un, dos o tres autors, cal fer-los constar tots, separats entre ells per un punt i coma; si n'hi ha més de tres, s'escriu únicament el primer seguit de l'expressió i d'altres, en rodona. Excepcionalment, si es tracta de llistes bibliogràfiques especialitzades de difusió internacional, es pot utilitzar, en forma abreujada i en rodona, l'expressió llatina equivalent (et al.). 

GRIMALT, M.; MARTÍN, J.; MAURI, F. Els núvols. Guia de camp de l'atmosfera i previsió del temps. 2a. ed. Tarragona: El Mèdol, 1995. 

BASTIDA, R. i d'altres. Atlas d'Andorra. Andorra la Vella: Govern d'Andorra. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut, 1991.

En el cas de les monografies publicades en diversos volums cal indicar les eventuals diferències d'autor que hi pugui haver entre el conjunt de l'obra i cadascuna de les seves parts. 

NADAL, J. (dir.). Història econòmica de la Catalunya contemporània. 6 vol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988-1994. 

SUDRIÀ, C. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Vol. 4. Una societat plenament industrial. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988.

Convé recordar, finalment, que com a norma general els cognoms introduïts per una preposició o per un article s'alfabetitzen directament pel cognom pròpiament dit (BISMARCK, Otto VON; BELLAY, L. DE), independentment de la seva procedència o de la seva nacionalitat. 

b) Col·lectivitats o institucions. Es considera que una col·lectivitat és la responsable principal d'un document quan aquest en reflecteix el pensament col·lectiu o l'activitat (informes, actes...) o bé quan es tracta d'una obra de caràcter administratiu (catàlegs, instruccions...). Sigui com sigui, si en un document d'aquestes característiques hi consta el nom d'alguna persona com a responsable principal, cal que aquest aparegui com a tal en la referència o en la citació bibliogràfiques corresponents. 

Els noms de tota mena de col·lectivitats o institucions s'han d'escriure amb versaletes —o, en cas que això no sigui possible, amb majúscules— i en la llengua en què apareixen en la publicació de referència. En cas, però, que una col·lectivitat o institució sigui generalment coneguda amb una sigla, aquesta s'ha d'escriure íntegrament amb majúscules, i no pas amb versaletes. 

CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE GIRONA; COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE BARCELONA; UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Però: UNESCO; UNICEF; CIRIT

Quan una obra ha estat realitzada per algun departament o servei d'una institució superior, cal fer constar, per aquest ordre i separats per un punt, el nom de la institució i el nom del departament o servei, llevat que tingui prou entitat per aparèixer tot sol. 

AJUNTAMENT DE CERVERA. CENTRE MUNICIPAL DE CULTURA; TELEVISIÓ DE CATALUNYA. COMISSIÓ DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; UNIVERSITAT DE BARCELONA. DEPARTAMENT D'HISTÒRIA MODERNA

Però: INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA [dependent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya]; DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA [dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]

Cal remarcar, finalment, que quan l'autor i l'editor d'una obra són exactament la mateixa entitat o organització, la referència corresponent es pot introduir directament pel títol. En cas, però, que es vulgui ressaltar el nom de l'entitat o agrupar-ne totes les obres, la referència es pot començar pel nom d'aquesta, que aleshores es pot ometre en l'apartat corresponent a l'editor. 

Barcelona. Guia del ciutadà. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991. 

AJUNTAMENT DE BARCELONA. Barcelona. Guia del ciutadà. Barcelona, 1991.

c) Responsabilitat desconeguda. En cas que no es conegui la responsabilitat d'un document, cal introduir-lo directament pel títol.

 

Títol

El títol d'una obra s'ha de reproduir en la llengua en què apareix en la publicació de referència, llevat que estigui escrit en un altre alfabet, cas en què cal fer-ne la transcripció. Si es considera necessari —especialment en el cas de llengües llunyanes o de difícil comprensió— s'hi pot afegir, en rodona, entre claudàtors i entre cometes, una traducció tan literal com sigui possible. 

NEDOBITY, W. Multifunktionale Arbeitsplätze zur Unterstützung des Wissensmanagements ["Estacions de treball multifuncionals per al suport de la gestió del coneixement"]. Viena: Infoterm, 1987.

Si una obra té un subtítol o títol secundari cal reproduir-lo en cursiva a continuació del títol, separat d'aquest per un punt; i si té més d'un títol o un títol en més d'una llengua, cal reproduir el títol més destacat o el que aparegui en primer lloc. 

a) Monografies (publicacions no periòdiques). El títol d'una monografia s'escriu sempre en cursiva. Recordem que en català i en les altres llengües romàniques les paraules que formen els títols de les publicacions no periòdiques s'escriuen amb minúscules, llevat de les que apareixen en posició inicial o després de punt i dels noms propis que hi pugui haver. En anglès, en canvi, és més usual escriure-les amb majúscules inicials, tot i que també és correcte fer-ho amb minúscules. 

La riquesa de les nacions; L'estranger; Tot esperant Godot 

Però: The Idea of Progress in Eighteenth-Century Britain; Psychology and Language

En cas que el títol d'una monografia inclogui el títol d'alguna altra publicació, cal escriure aquest darrer títol entre cometes o bé sense cap marca, segons com aparegui en la font. 

Una interpretació de les "Elegies de Bierville" de Carles Riba; El viatge al món dels morts en l'Odissea

Quan se cita una obra publicada en diversos volums cal indicar aquesta circumstància a continuació del títol, sense especificar, però, el títol que eventualment pugui tenir cadascun dels volums de l'obra. 

VILAR, P. La Catalogne dans l'Espagne moderne. 3 vol. París: Le Sycomore/ Éditions de l'EHESS, 1962. 

THOMPSON, F. M. L. (ed.). The Cambridge Social History of Britain 1750-1950. 3 vol. Cambridge: Cambridge University Press, 1990.

En canvi, quan se cita un volum concret amb títol propi d'una obra publicada en diversos volums, cal indicar en primer lloc el títol general de l'obra; tot seguit, en rodona i amb l'abreviatura corresponent, el número de volum de què es tracti (preferentment en xifres aràbigues, tot i que també és possible fer-ho amb números romans), i finalment el títol del volum en qüestió. 

VILAR, P. La Catalogne dans l'Espagne moderne. Vol. 2. Les transformations agraires. París: Le Sycomore/Éditions de l'EHESS, 1962. 

THOMPSON, F. M. L. (ed.). The Cambridge Social History of Britain 1750-1950. Vol. 1. Regions and Communities. Cambridge: Cambridge University Press, 1990.

b) Publicacions en sèrie (publicacions periòdiques). El títol d'una publicació periòdica s'escriu sempre en cursiva. Recordem que, com a norma general, s'escriuen amb majúscula inicial totes les paraules (excepte articles, preposicions i conjuncions) que formen els noms o títols de diaris i revistes en qualsevol suport, mentre que els noms o títols de produccions audiovisuals i informàtiques i de programes de ràdio i de televisió es tracten a aquest efecte com les monografies. 

Diari Electrònic; Le Monde; Harvard Educational Review 

Però: 30 minuts; Persones humanes

En ocasions un número determinat d'una revista pot incloure un títol específic, que generalment reflecteix el caràcter monogràfic o especialitzat de l'edició. Tot i que com a norma general no cal incloure'l en la referència bibliogràfica, si es fa s'ha d'escriure en cursiva a continuació del número de sèrie de la publicació. 

Afers, XI, 23-24. Política i societat (segles XVI-XVIII). Catarroja (l'Horta), 1996.


c) Parts o contribucions d'una publicació. Els títols de capítols, parts o contribucions de qualsevol publicació, tant periòdica com no periòdica, s'escriuen en rodona, amb minúscules i entre cometes. 

LÓPEZ DEL CASTILLO, L. "Les bases de la romanització". El català, llengua romànica. Barcelona: Empúries, 1991. 

CHARTIER, R. "Els camins de la cultura escrita". L'Avenç, 199. Barcelona: L'Avenç, gener de 1996.

 

Número de sèrie

Aquesta informació, que només és pertinent en el cas de les publicacions periòdiques, s'ha d'indicar a continuació del títol, separada d'aquest per una coma. 

L'Avenç, 135; Debats, 52-53; Revista de Llengua i Dret, 18

En cas que el número de sèrie a què es fa referència contingui també el número de volum, aquest s'ha d'indicar abans del número de l'exemplar i separat d'aquest per una coma. 

Revue d'Études Hispaniques, 14, 2; Revista de Ciencia Política, XVI, 1-2

Amb tot, cal tenir en compte que el número de sèrie és superflu, i per tant innecessari, en el cas dels diaris i dels setmanaris. 

El Punt. Girona, 27 de juliol de 1995; Diari de Balears. Palma de Mallorca, 24 de juny de 1996

 

Responsabilitat secundària

En aquest apartat, que és de caràcter opcional, es fa constar el nom de la persona o persones que tot i haver contribuït a l'obra no en són els responsables principals (curadors, fotògrafs, il·lustradors, patrocinadors, traductors...). Cal indicar, en lletra rodona, amb minúscules i per aquest ordre, el tipus de responsabilitat de què es tracti i, com a norma general, la inicial del nom i el primer cognom del responsable secundari. Això no obstant, en determinats contextos es pot, si es considera rellevant, reproduir el nom del responsable secundari tal com apareix en la publicació de referència: amb el nom sencer o bé només amb la inicial o inicials corresponents i amb un sol cognom o bé amb tots dos (Traducció d'Esteve Pinós; Il·lustracions de C. Bonavista; Fotografies de Xavier Miserachs i Ribalta).

 

Edició i reimpressió

Cal fer constar el nombre i els detalls relatius a l'edició o a la versió d'una publicació, en forma abreujada i en lletra rodona (2a. ed.; 5a. ed. rev.; Ed. per a Europa; Ed. ampl. a cura de...). Si bé com a norma general el nombre d'edició es fa constar a partir de la segona, es pot incloure la referència a una primera edició quan aquesta apareix en la font. 

Convé remarcar, d'altra banda, que cada edició pot comprendre diverses reimpressions, les quals poden comportar canvis menors en la publicació. Per aquest motiu, cal fer constar el nombre i els detalls relatius a la reimpressió d'una obra (4a. ed. 12a. reimpr.), especialment quan es té la certesa que aquesta ha comportat modificacions en la publicació (Reimpr. amb etim. i addenda).

 

Descripció física

Si es considera rellevant, es pot incloure en una referència o una citació bibliogràfiques la descripció física de la font. Aquesta informació, que s'ha d'escriure en lletra rodona i preferentment de manera abreujada, és a grans trets la següent: en el cas de les publicacions en suport paper, el nombre de volums (3 vol.) o de pàgines (165 pàg.) de què es compon un document; i en el cas de les publicacions i dels productes no impresos, el nombre d'unitats (3 CD; 2 cassets; 4 disquets), la durada (105 min; 30 s), la llargada (134.500 bytes), les dimensions (15 x 30 cm; 250 x 125 mm) o altres característiques físiques (blanc i negre; color). 

D'altra banda, també es poden incloure en aquest apartat els materials que acompanyin qualsevol tipus de publicació, com per exemple disquets o manuals d'instruccions (2 disquets + manual d'instruccions; 230 pàg. + 1 disquet).

 

Peu editorial: lloc de publicació, editor i data

Les dades relatives al peu editorial —el lloc de publicació o de realització, l'editor i la data— s'han d'escriure en rodona i per aquest ordre, amb dos punts entre el lloc de publicació i l'editor i una coma entre aquest i la data. 

a) Lloc de publicació. El lloc de publicació o de realització s'ha de fer constar en català. Si es tracta d'un lloc poc conegut o que pot provocar confusions, principalment perquè hi ha més d'una localitat amb el mateix nom, cal afegir-hi entre parèntesis el nom de la comarca, la província, l'estat o el país a què pertany. 

Brussel·les; Buenos Aires; Milà; Hèlsinki; Ginebra; Nova York; Saragossa

Però: Randers (Dinamarca); Cambridge (Massachusetts); Dublin (Ohio); Córdoba (Argentina); Barcelona (Veneçuela)

Si hi ha diversos llocs de publicació, cal separar-los amb una barra inclinada, sense espais. 

Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins Publishing Company, 1995

b) Editor. El nom de l'editorial o de l'organisme editor s'ha de reproduir en la llengua original, ometent, però, tota paraula genèrica (editor, editorial) que en rigor no formi part del nom propi. 

Londres: University of London, 1996; París: Presses Universitaires de France, 1995; Washington: American Institutes for Research, 1990; Barcelona: Salvat, 1986; València: Tres i Quatre, 1994 

Però: Barcelona: Edicions 62, 1993; París: Edicions Catalanes de París, 1977

Si hi ha diversos editors, cal separar-los amb una barra inclinada, sense espais; i si l'editor és un departament o servei d'una institució més gran, cal citar primer la institució i tot seguit, separat per un punt, el nom del departament o servei. 

MARTÍ, R. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura/Curial, 1994.

Cal remarcar, finalment, que en el cas dels diaris i dels setmanaris no és necessari indicar-ne l'editor, i n'hi ha prou amb indicar la ciutat i el període de publicació, separats per una coma. 

Regió 7. Manresa, 11 de setembre de 1995


c) Data de publicació. En el cas de les monografies només es fa constar l'any de publicació o de realització. 

Barcelona: Curial, 1987; Barcelona: Edicions 62, 1993

En canvi, en les publicacions en sèrie cal fer constar, a més de l'any i abans d'aquest, el dia o dies (en números) i el mes (en lletres) en el cas dels diaris i dels setmanaris, i el mes o mesos o el període (en lletres) en els altres casos. 

El Temps. València, 30 de maig de 1995; The Historical Journal, 38, 2. Cambridge: Cambridge University Press, juny de 1995

En cas que es remeti a la totalitat d'una monografia editada en diversos volums i anys diferents o a una publicació periòdica editada durant un període llarg de temps, cal escriure el període sencer, amb un guionet entre tots dos anys. 

Història econòmica de la Catalunya contemporània. 6 vol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988-1994. 

Llengua i Administració. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1982-1994.

Si, en canvi, es vol fer referència a la globalitat d'una monografia en diversos volums o a una publicació periòdica que es continuen publicant, cal escriure un guionet després de l'any d'inici i tot seguit deixar dos espais en blanc. 

Història de la cultura catalana. 10 vol. Barcelona: Edicions 62, 1994- . 

Llengua i Ús. Revista Tècnica de Normalització Lingüística. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994- .

 

Localització en el document de la part a què es remet

Si es desitja situar en el document de referència una part d'aquest, cal especificar el volum, el capítol o les pàgines citats o en què es troba la part o contribució, per aquest ordre, en rodona i amb les abreviacions corresponents (vol., cap., pàg.), que són invariables en plural. 

MOUSNIER, R. "Les communautés territoriales: les seigneuries". Les institutions de la France sous la monarchie absolue (1598-1789). 2a. ed. 2 vol. París: Presses Universitaires de France, 1990. Vol. 1. Pàg. 371-427.

 

Col·lecció

Si un document pertany a una sèrie més àmplia o col·lecció, de la qual constitueix una part sovint numerada, es pot indicar escrivint el nom de la sèrie o col·lecció —sense la paraula col·lecció, llevat que en rigor formi part del nom d'aquesta— en la llengua en què apareix en el document de referència, en lletra rodona i amb majúscules inicials cadascuna de les paraules (excepte articles, preposicions i conjuncions). Si és el cas, a continuació del nom de la col·lecció, i separat d'aquest per una coma, s'ha d'indicar el número de sèrie corresponent. 

Biblioteca Universal Empúries, 45; Llibres a l'Abast, 104

 

Informacions addicionals

En aquest apartat es consignen, en lletra rodona i entre claudàtors, les informacions addicionals pertinents. Són les següents: 

a) Informacions obligatòries: 

  • Tipus de document. Aquesta informació és obligatòria quan es tracta de documents no publicats ([Tesi doctoral], [Material fotocopiat]...) i de materials altres que llibres, revistes, programes de ràdio i de televisió i publicacions electròniques ([Cartell], [Tríptic], [Mapa a escala 1:25.000], [Pel·lícula cinematogràfica], [Disc compacte], [Disquet], [Base de dades]...). 


b) Informacions facultatives: 

  • Informacions relatives a l'adquisició o a la consulta d'un document ([Disponible a...], [Exhaurit], [En premsa]...). 
  • Informacions relatives a l'edició original a partir de la qual s'ha fet una publicació, una reimpressió, una reproducció o un facsímil ([Edició facsímil de...]; [Traducció de la versió original en català, inèdita]...). 
  • Informacions relatives a la localització, l'accessibilitat o la utilització més o menys limitada d'un document ([Per a ús exclusiu de l'entitat editora]; [Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica]...). 
  • Informacions relatives a les característiques o als requisits tècnics d'un document ([Per a PC compatible]; [Dual Nicam]...). 
  • Informacions relatives a la periodicitat o al caràcter monogràfic d'una publicació periòdica ([Trimestral]; [Monogràfic sobre la Revolució Russa]...). 
  • Sistemes de classificació i altres codis. 
  • Altres informacions que es considerin prou rellevants ([Disponible únicament a la Biblioteca General de la Universitat]; [Exclòs de préstec]...).

 

Número normalitzat

Els números normalitzats —com ara l'ISBN (número internacional normalitzat per als llibres) i l'ISSN (número internacional normalitzat per a les publicacions en sèrie)— s'han de reproduir tal com apareixen a la font i en rodona, amb dos punts de separació entre la sigla corresponent i el número pròpiament dit. 

ISBN: 84-88042-15-9; ISSN: 1134-7724

Cal saber, però, que els números normalitzats només s'utilitzen excepcionalment, en llistes bibliogràfiques especialitzades o de difusió internacional. Fins i tot en aquests casos, només són obligatoris en el cas de les publicacions senceres, mentre que per a les parts, les contribucions i els articles són opcionals.