Tal com estableixen els Estatuts en la seva disposició addicional quarta, la Universitat Pompeu Fabra "procurarà fer un ús no sexista del llenguatge". D'acord amb aquest principi, doncs, cal mirar d'evitar que per mitjà de la llengua es vehiculi qualsevol tipus de discriminació, no solament de tipus sexista, sinó també de tipus social, cultural o religiós. Ho recomanen, com hem vist, els Estatuts de la Universitat, però també organismes ben diversos, entre els quals destaquen la Generalitat de Catalunya, la Unió Europea i la UNESCO.

Recursos per evitar la discriminació sexista en el llenguatge

La no-discriminació de tipus sexista és un principi general del llenguatge administratiu que convé aplicar, però, amb mesura i amb sentit comú, sense violentar la llengua ni caure en una expressió forçada o artificiosa (vegeu, en aquest sentit, el punt "Límits a la neutralització de les formes masculina i femenina", més avall).

A causa, doncs, de les limitacions inherents a la llengua mateixa, allà on és més fàcil i més factible evitar eventuals discriminacions és en els documents de tipus obert –és a dir, de destinatari múltiple o indeterminat–, com ara cartes, circulars, formularis i impresos de tota mena, instruccions, etc. Tot seguit presentem quatre recursos que poden ser útils per evitar, en un grau o altre, les marques de discriminació sexista.

El tractament de vós

El tractament de vós és el tractament tradicional i usual en el llenguatge administratiu, i té l'avantatge respecte al tractament de vostè que presenta la mateixa forma tant per al masculí i per al femení com per al singualr i per al plural. Així, en una frase com per exemple em plau convidar-vos a la recepció que tindrà lloc... el tractament de vós serveix per a un o per a diversos destinataris, siguin dones o homes. En canvi, amb el tractament de vostè tindríem quatre formes possibles, en funció del gènere i del nombre dels destinataris: convidar-lo, convidar-la, convidar-los i convidar-les.

Per tant, el tractament de vós ha de ser el tractament utilitzat preferentment no només en la documentació administrativa, sinó també en la documentació escrita de tota mena adreçada als estudiants (exàmens, formularis...), en enquestes i qüestionaris en general i en instruccions, rètols i indicadors de tota mena (responeu les preguntes següents; no fumeu, si us plau).

Les designacions genèriques o col·lectives

En certes ocasions, les designacions genèriques o col·lectives poden ajudar a resoldre satisfactòriament eventuals marques sexistes. És evident, però, que la naturalitat i la coherència expressives imposen certs límits a aquest recurs.

        el professorat de la Universitat [millor que no pas els professors]; els drets humans [millor que no pas els drets de l'home]; les persones interessades              [millor que no pas els interessats]; el jovent de Catalunya [millor que no pas els joves de Catalunya]

Les formes femenines de càrrecs, títols i professions

Una altra forma d'adequar el llenguatge a la realitat és utilitzar les formes femenines o masculines, segons correspongui, de tota mena de càrrecs, títols i professions. Amb tot, com que el masculí és la forma no marcada, vàlida tant per al masculí com per al femení, sempre que es designi globalment un col·lectiu sense recórrer a la designació genèrica o col·lectiva corresponent cal utilitzar la forma masculina plural. Així, posem per cas, podem referir-nos al col·lectiu docent de la Universitat, compost tant per dones com per homes, amb la designació genèrica el professorat o bé amb la forma masculina plural els professors, però no pas amb la forma femenina plural les professores, que exclouria els docents de gènere masculí.

       la cap en funcions; una llicenciada en Dret; una arquitecta de prestigi; l'alcaldessa de la població; una advocada de renom; una metgessa forense; la             pèrita de la companyia

       Però: el càrrec de president; el títol de doctor; una plaça de tècnic lingüístic; una promoció de mossos d'esquadra; el col·lectiu de professionals del               dret

L'ús simultani de les formes masculina i femenina

L'ús simultani de les formes masculina i femenina és un altre recurs que permet evitar marques sexistes en el llenguatge. Amb tot, aquesta solució, que resulta especialment útil  en la salutació de circulars i de cartes de destinatari múltiple o indeterminat, i també en formularis i impresos, s'ha d'utilitzar amb molta mesura per tal de no forçar l'expressió i caure en textos artificiosos.

Si s'escriuren senceres, les formes corresponents als gèneres masculí i femení es poden escriure en l'ordre que es vulgui i separades, en la salutació de cartes i circulars, per una barra inclinada o bé per una coma (Distingits consocis/Distingides consòcies; Amigues, amics); en canvi, si només s'escriu sencera la primera forma, aquesta ha de ser obligatòriament la masculina, que ha d'anar separada de la terminació femenina per una barra inclinada (Benvolgut/uda company/a).

Pel que fa a les terminacions de la forma femenina, convé remarcar el següent: quan presenten variacions gràfiques (lletres, accents o dièresis) respecte a la forma masculina corresponent, es formen amb totes les lletres que hi ha a partir de la vocal tònica de la paraula inclosa aquesta (advocat/ada; psicòleg/òloga; degà/ana; orfe/òrfena; companys/anyes), excepte en el cas de masculins monosil·làbics, en què la forma femenina s'ha de reproduir sencera (rei/reina; nois/noies). En canvi, quan la forma femenina no presenta variacions gràfiques respecte a la masculina, aquella es forma únicament amb la darrera vocal en tots els casos (senyor/a; alumne/a; president/a; company/a).

        Distingit/ida director/a [o bé Distingit director/Distingida directora]; Benvolgut/uda company/a [o bé Benvolgut company, benvolguda companya];                el/la degà/ana [o bé el degà/la degana]; el/la sol·licitant; el/la interessat/ada [o bé l'interessat/la interessada]

A l'interior d'un text, per contra, la duplicitat de formes només és acceptable, amb caràcter excepcional i valor marcadament èmfatic, quan s'utilitza aïlladament, i en qualsevol cas coordinant ambdues formes amb la conjunció i, i no pas amb una barra inclinada (la direcció vol agrair als nois i noies que han col·laborat en la campanya el seu esforç i la seva dedicació). Fora d'aquests casos la duplicitat, en qualsevol de les seves formes, és pràcticament inviable, ja que en resulten frases i textos toalment illegibles.

      els candidats seleccionats han estat convocats a una sessió informativa [i no pas "els/les candidats/candidates han estat convocats/convocades a una          sessió informativa"]; els escriptors premiats van ser aclamats pels assistents [i no pas "els/les escriptors/ores premiats/ades van ser aclamats/ades                pels/per les assistents"]; alguns diputats van votar-hi en contra [i no pas "alguns diputats i algunes diputades van votar-hi en contra"]

Límits a la neutralització de les formes masculina i femenina

A l'hora d'aplicar el principi de no-discriminació sexista en el llenguatge cal tenir present que hi ha, com hem vist, una sèrie de limitacions inherents a l'estructura mateixa de la llengua que impedeixen dur aquest principi fins a les últimes conseqüències. Aquestes limitacions són bàsicament les següents:

a) en català, com en moltes altres llengües, el gènere masculí té valor genèric, i cobreix per tant tots dos gèneres. Si bé, com hem vist en el punt anterior, hi ha una sèrie de recursos que permeten evitar fins a un cert punt eventuals discriminacions o "suavitzar" determinats usos, no es pot qüestionar frontalment el valor genèric del gènere masculí. Així, quan diem els professors contractats o els investigadors de la Universitat ens referim tant a les dones com als homes, tot i que en ocasions es pot intentar, fins on sigui possible i sense forçar la llengua, utilitzar els recursos disponibles per evitar eventuals discriminacions, en aquest cas les designacions genèriques corresponents (el professorat contractat, el personal investigador de la Universitat);

b) una altra limitació estructural és el fet que la concordança d'adjectius i participis que afecten alhora noms masculins i femenins s'ha de fer necessàriament en masculí. En serien exemples frases com ara actualment, els nois i les noies són educats de la mateixa manera o bé avui dia hi ha més nois i noies rossos que anys enrere.

Per tant, cal ser molt prudents a l'hora d'utilitzar els recursos que ens permeten evitar eventuals usos discriminatoris del llenguatge, ja que altrament pot ser pitjor la solució aplicada que el problema que es vol evitar, en el sentit que es pot caure en incoherències, en solucions asimètriques o incompletes o en textos antinaturals o de difícil lectura.