Els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra estableixen, amb caràcter general, que la Universitat ha d'assegurar un ús no sexista del llenguatge en les seves comunicacions i publicacions (article 76). D'altra banda, el Pla d'Igualtat Isabel de Villena (2008-2010) estableix més concretament, en el marc de l'Eix 2. Comunicació, que la Universitat:

  • ha de vetllar perquè les comunicacions internes i externes de la UPF es facin des d'una perspectiva no sexista del llenguatge, d'acord amb les recomanacions del Llibre d'estil de la UPF;
  • ha de redactar els reglaments i altres normatives [...] des d'una perspectiva no sexista del llenguatge; i
  • ha d'instar els departaments i els instituts de la UPF a redactar els seus reglaments des d'una perspectiva no sexista del llenguatge.

Per tal de donar compliment a aquest mandat tant dels Estatuts com del Pla d'Igualtat Isabel de Villena, tot seguit s'indiquen els criteris bàsics de redacció que cal seguir, segons el tipus de document de què es tracti, amb aquesta finalitat.

Recomanacions per a un ús no sexista del llenguatge en les comunicacions i publicacions de la universitat

Principi general

Com a punt de partida i principi general, cal remarcar i tenir molt present que en català, com en moltes altres llengües, la forma masculina d'un terme representa, a més del gènere masculí, la forma genèrica o no marcada, amb la qual es fa referència als dos gèneres. No obstant això, i sense qüestionar en cap cas aquest principi inherent a la llengua, en determinats contextos o en determinats documents de destinatari obert i de caràcter referencial -bàsicament, en els reglaments i documents normatius, d'una banda, i en els formularis i altres documents estandarditzats, d'altra banda- pot ser recomanable i fins i tot preferible utilitzar simultàniament les dues formes de gènere -amb les limitacions que s'indiquen en els apartats corresponents, més avall-, amb l'objectiu de fer palesa la realitat dels dos gèneres i de permetre que tant homes com dones se sentin plenament reflectits en aquesta mena de documents de referència. Aquests documents són, bàsicament, els diversos reglaments de la Universitat i els diferents formularis administratius estandarditzats.

En documents i escrits de caràcter general

En els documents i escrits de caràcter general els recursos que cal utilitzar per evitar eventuals usos sexistes del llenguatge són bàsicament els següents: a) la utilització del tractament de vós; b) la utilització de les formes femenines de càrrecs, títols i professions sempre que n'hi hagi; i c) molt puntualment, la utilització de designacions genèriques o col·lectives. En canvi, en aquest tipus de documents no és recomanable recórrer en cap cas a la utilització simultània de les formes masculina i femenina, ni en singular ni encara menys en plural, ja que, a banda de ser totalment innecessari, en resulta una expressió i uns textos feixucs i antinaturals.

  Centre d'Atenció a l'Usuari [i no pas Centre d'Atenció a la Persona Usuària, ni Centre d'Atenció a l'Usuari i la Usuària]; la relació entre professor i alumne [i no pas entre professor o professora i alumne o alumna, ni tampoc, naturalment, entre professor/a i alumne/a]...; Benvolguts graduats [i no pas Benvolguts/udes graduats/ades, ni Benvolguts graduats/Benvolgudes graduades, ni Benvolguts graduats i graduades]

 

En reglaments i altres documents normatius


Utilització simultània de les formes masculina i femenina

Per tal de garantir un ús igualitari del llenguatge des del punt de vista del gènere, en els reglaments i altres documents normatius cal, amb caràcter general, utilitzar simultàniament les formes masculina i femenina dels substantius que designen categories, funcions o càrrecs, sempre, naturalment, que aquests substantius tinguin doble forma o flexió de gènere (secretaria o secretària, professor o professora, però vocal, representant, membre, ponent...). Aquesta expressió de les dues formes de gènere dels substantius (amb la conjunció o entre totes dues formes) es limita, però, al substantiu, i no inclou, per tant, l'article corresponent, que s'ha d'expressar únicament en la forma masculina. La duplicació de gènere s'ha de fer únicament quan els noms apareixen en singular, i en cap cas quan apareixen en plural ni, com és obvi, quan són invariables, és a dir, quan tenen una única forma per al masculí i el femení. 

  el professor o professora [i no pas el professor o la professora]; l'alumne o alumna [i no pas l'alumne o l'alumna] 

Però: el representant [i no pas el o la representant, ni el representant o la representant], els professors [i no pas els professors o professores, ni els professors o les professores]

En cas de designacions compostes o que incloguin un qualificatiu o un determinant, aquest s'ha d'indicar una única vegada, a continuació de la forma femenina però fent, si escau, la concordança únicament en masculí (vegeu, en aquest sentit, l'apartat següent).

  el vicepresident o vicepresidenta primer del Consell ha d'assistir...; el professor o professora investigador pren part en les reunions...; el secretari o secretària adjunt és nomenat...; el vocal segon de la Comissió...; el primer o primera suplent substitueix el titular en cas que...

És important tenir en compte, a més, que hi ha dues situacions en les quals no s'ha de duplicar mai el gènere dels noms de càrrecs i funcions. Són les següents:

  • Quan un càrrec o funció fa referència al d'una persona concreta de la qual ja coneixem el gènere.

  el rector [Josep Joan Moreso] va afirmar, en l'acte d'inauguració, que...; la síndica de Greuges [Paz Battaner] va cloure la sessió...

  • Quan pròpiament no s'està fent referència a cap càrrec concret susceptible de ser ocupat per una persona determinada, sinó a una figura, a un perfil o a un càrrec en abstracte.

En cas de designacions compostes o que incloguin un qualificatiu o un determinant, aquest s'ha d'indicar una única vegada, a continuació de la forma femenina però fent, si escau, la concordança únicament en masculí (vegeu, en aquest sentit, l'apartat següent).

  ...s'ha creat la figura del coordinador docent [i no pas la figura del coordinador o coordinadora docent] per garantir la coordinació entre...; ...els candidats han de tenir el títol de llicenciat [i no pas el títol de llicenciat o llicenciada] i haver superat a més...; ...l'exercici de les obligacions inherents al càrrec de degà [i no pas al càrrec de degà o degana]

Finalment, cal assenyalar que hi ha una darrera situació en què excepcionalment no utilitzarem la doble forma de gènere, en benefici de la simplicitat i de la llegibilitat dels textos: quan dins el redactat d'una normativa es fa referència a un mateix càrrec en singular i en plural alhora, com per exemple en la frase "el president delegarà en el secretari o secretaris corresponents les funcions relatives a...".

Per tant, per tal de no recarregar excessivament la frase, en aquests casos cal limitar-se a expressar el càrrec en la forma masculina o no marcada, tant en singular com en plural. També cal evitar en aquest cas una altra possible solució excepcional, però igualment carregosa, com seria recórrer a l'ús de la barra inclinada per introduir la doble forma de gènere en el singular.

  el president o presidenta delegarà en el secretari o secretaris corresponents les funcions relatives a... [i no pas el president o presidenta delegarà en el secretari o secretària o secretaris corresponents les funcions..., ni tampoc el president o presidenta delegarà en el secretari/ària o secretaris corresponents les funcions relatives a...]

 

Concordança dels determinants únicament en masculí

Pel que fa als adjectius o determinants que puguin acompanyar les formes duplicades, s'han de fer concordar únicament, en tots els casos, amb la forma masculina, també, naturalment, en el cas del plural:

  el president o presidenta del tribunal és designat entre... [i no pas és designat o designada...]; el secretari o secretària adjunt de la Comissió... [i no pas el secretari o secretària adjunt o adjunta, ni tampoc el secretari adjunt o secretària adjunta]; el professor o professora director del curs... [i no pas el professor director o directora..., ni tampoc el professor director o professor directora...]; el síndic o síndica de Greuges és escollit... [i no pas és escollit o escollida...]; els professors que hagin estat nomenats [i no pas nomenats o nomenades] membres de la Comissió...

Aquesta concordança també s'ha de fer únicament amb la forma masculina en el cas dels pronoms i dels relatius que s'hi refereixin: 

  el vicepresident o vicepresidenta adjunt substitueix el president o presidenta durant l'absència d'aquest;l'alumne o alumnadel qual s'espera que participi activament a classe, té dret a intervenir...

 

En formularis i altres documents estandarditzats

En els formularis i altres documents estandarditzats de destinatari múltiple cal, amb caràcter general, utilitzar simultàniament les formes masculina i femenina dels substantius que tenen formes diferents per als dos gèneres, però separant amb una barra inclinada la forma masculina de la forma femenina. L'article o determinant que precedeix o segueix el nom, però, s'ha d'escriure únicament en la forma masculina. Per economia d'espai i per simplicitat, la forma femenina s'ha d'escriure únicament amb la terminació variable, represa des de la darrera vocal tònica quan la flexió femenina no pugui ser únicament una a i, també, en cas que hagi de dur un accent que la forma masculina no duu (doctor/a, president/a, alumne/a, però delegat/ada, funcionari/ària, biòleg/òloga,secretari/ària). Com és lògic, però, en cas que la forma femenina sigui totalment diferent de la masculina cal escriure totes dues formes senceres (pare/mare, oncle/tia...). 

  Nom del pare/mare [i no pas Nom del/de la pare/mare]; professor/a doctor/a tutor/asecretari/ària en funcions; el Sr./a. .................., professor/a titular del Departament [i no pas el/la Sr./Sra. .............]; nom i cognoms del doctorand/a [i no pas nom i cognoms del/de la doctorand/a]; autor/a del treball; director/a de la tesi