Definició i ús

Les sigles són abreviacions formades generalment per la lletra inicial de cadascuna de les paraules —llevat d'articles, preposicions i conjuncions— que integren el nom d'una institució o d'un organisme, d'un document oficial, d'una publicació, d'un impost, d'un sistema informàtic, etc. S'escriuen sempre amb majúscules i sense punts, generalment no duen cap mena de signe gràfic i són molt útils per designar de manera breu realitats complexes, però convé no abusar-ne per no dificultar la comprensió d'un text. 

Per introduir per primera vegada en un text una sigla que no sigui gaire coneguda cal escriure primer el nom o la realitat a què fa referència i, entre parèntesis, la sigla corresponent. A partir d'aleshores ja es pot escriure la sigla tota sola (la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) va ser fundada l'any 1969 a Prada. Des d'aleshores, l'UCE...). 

Les sigles es poden llegir de dues maneres diferents: com un mot, encadenant-ne les lletres (IULA, JERC, UNESCO, CIRIT, IEC...), o bé lletra per lletra (UPF, KGB, IPC, ABS, ACPV...). També hi pot haver sigles de lectura mixta, com seria el cas, per exemple, de CD-ROM. Com a norma general, el gènere i el nombre de les sigles coincideix amb el gènere i el nombre del primer substantiu de la designació en català sense abreujar. En cas, però, que no hi hagi un substantiu explícit, el gènere i el nombre es fan concordar amb el nom genèric subjacent. 

la CIA (Agència Central d'Intel·ligència); la BBC (Corporació Britànica de Radiodifusió); l'ADHOC ([programa d'] automatització de l'ortografia catalana); la IBM ([companyia] International Business Machines)

 

Formació del plural

En català les sigles són invariables pel que fa al nombre, és a dir, no duen cap marca de plural. Això significa que les marques de plural freqüents en altres llengües, com per exemple el castellà, que duplica les inicials (EE.UU., JJ.OO.), o l'anglès, que hi afegeix una essa minúscula (PCs, CDs), són incorrectes en català. Amb tot, cal respectar la forma de les sigles que cada organisme, entitat, etc., decideixi que l'ha de representar, encara que eventualment no s'ajusti a algun d'aquests criteris. 

els EUA (Estats Units d'Amèrica); els FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya); les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal); les ONG (organitzacions no governamentals); els PC (ordinadors personals) 

Però: CCOO (Comissions Obreres)

 

Ús de la cursiva

Les sigles s'escriuen sempre en rodona, encara que el mot o mots que representen s'escriguin en cursiva. 

DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya); DGLC (Diccionari general de la llengua catalana); GEC (Gran enciclopèdia catalana); OED (Oxford English Dictionary); CV (curriculum vitae)

 

Ús de majúscules

Com a norma general, les sigles s'escriuen íntegrament amb majúscules i sense punts ni espais de separació. 

UPF (Universitat Pompeu Fabra); CAP (centre d'assistència primària); UE (Unió Europea); INAF (Institut Nacional Andorrà de Finances); GREC (Grup Rossellonès d'Estudis Catalans); SALC (Servei d'Autoformació en Llengua Catalana)

 

Casos especials

Elements de suport en la formació de sigles

Si bé la norma general és que les sigles es formin únicament amb la inicial de cadascuna de les paraules principals de la designació que representen, hi ha casos especials en què s'hi afegeix algun dels elements següents: 

aLletres. Per tal de fer llegible una sigla o de diferenciar-la d'una altra, en ocasions s'hi afegeix alguna altra lletra (generalment la segona) d'alguna de les paraules de la designació corresponent; es representa una paraula composta mitjançant les inicials de les dues paraules que la formen, o bé s'hi incorpora la inicial d'un element d'enllaç —un article, una preposició o una conjunció. En aquest darrer cas, la inicial s'acostuma a escriure amb minúscula, però també és possible escriure-la amb majúscula. 

ITEC (Institut de Tecnologia de la Construcció); ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana); UNTEC (Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya); RENFE (ReNacional de los Ferrocarriles Españoles); IDEC (Institut d'Educació Contínua); UDACC (Unió d'Associacions de Creadors Culturals); ADIGSA (Administració i Gestió, Societat Anònima); UdL (Universitat dLleida); CiU (Convergència i Unió)

Menció a part mereixen les sigles a les quals s'han afegit lletres alienes a les paraules de la designació que representen (ADHOC, [programa d'] automatització de l'ortografia catalana); aquelles altres que, pel fet d'estar formades tant amb inicials com amb síl·labes o parts de les paraules que representen, es troben a mig camí entre el que és una sigla pròpiament dita i un acrònim (AECONAssociació d'Empreses de la Construcció; UNIDROIT, Institut International pour l'Unification du Droit Privé), i aquelles altres que barregen inicials, segones lletres de suport i síl·labes (UNICEFUnited Nations Children's Fund). 

bSignes. Les sigles també poden incloure signes diversos, com ara guionets, signes de suma, barres inclinades o d'altres, per tal de facilitar-ne la lectura o de distingir-les d'una altra sigla. 

CD-ROM (compact disc read-only memory); USAC-JA (Unió de Sindicats Agraris de Catalunya-Joves Agricultors); R+D (recerca i desenvolupament); AT&T (American Telephone and Telegraph); APTIC/LC (Associació Professional de Traductors, Intèrprets i Correctors en Llengua Catalana); C+ (Canal Plus)

cXifres. En ocasions una sigla pot incorporar elements numèrics que formen part de la designació completa que representa. 

COOB 92 (Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 92); TV3 (Televisió de Catalunya); RAC 105 (Ràdio Associació de Catalunya); C9 (Canal 9); A2 (Antenne 2)

 

Supressió d'inicials en la formació de sigles

En ocasions una sigla es forma amb les inicials de només algunes de les paraules de la designació completa que representa. 

SNCF (Société Nationale des Chemins de Fer Français); ESLAB (European Space Research Laboratory); ESPRIT (European Strategic Programme for Research and Development for Information Technology)

 

Sigles lexicades

A vegades la freqüència d'ús d'una sigla determinada acaba convertint-la en una paraula més de la llengua. Aquestes sigles lexicalitzades funcionen plenament com un nom: s'escriuen amb minúscules, s'accentuen si cal, tenen flexió de plural i sovint poden formar derivats. 

làser (light amplification by stimulated emission of radiation); radar (radio detecting and ranging); ovni (objecte volador nidentificat); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida); elapé (de LPlong play)

 

Siglació parcial

Si una sigla substitueix només parcialment una denominació completa, cal posar un punt i un espai darrere cadascuna de les inicials. 

l'E. U. (Escola Universitària) de Ciències Empresarials; l'I. B. (Institut de Batxillerat) Bernat Metge; l'A. E. (Agrupament Escolta) Josep Maria Batista i Roca; el F. C. (Futbol Club) Barcelona; la U. E. (Unió Esportiva) Lleida; el G. P. (Gran Premi) de França de fórmula 1