Llengua de les dades

Les referències i les citacions bibliogràfiques són una part més d'un document més ampli, del qual formen part. Des d'aquest punt de vista, doncs, la llengua de les dades que figuren en una referència o en una citació bibliogràfiques ha de ser la mateixa que la de la resta del text del qual formen part, exceptuant-ne, és clar, aquells elements que no s'han de traduir: els noms dels responsables principals i secundaris (tant persones com institucions), els títols de publicacions, els noms d'editors (persones o institucions) i els noms de col·leccions. Pel que fa als topònims o noms de lloc on s'ha publicat un document, cal traduir-los quan tenen forma tradicional en català, i deixar-los en la forma original en els altres casos. 

Sigui com sigui, els elements que no es tradueixen s'han de transcriure al català sempre que en el document de referència, o font, estiguin escrits en un altre alfabet.

 

Ordenació alfabètica

Les referències i les citacions bibliogràfiques es classifiquen segons l'ordre alfabètic del primer element (l'autoria o responsabilitat principal, o el títol en el cas de les publicacions en sèrie i d'obres anònimes o d'autor desconegut). Una altra possibilitat és agrupar la bibliografia per temes, dintre dels quals cal seguir igualment l'ordenació alfabètica. 

Si en una llista apareixen seguides diverses referències bibliogràfiques o documentals d'un mateix autor, a partir de la segona referència es pot substituir el nom complet de l'autor o responsable principal per un guió llarg seguit d'un punt. En aquest cas cal ordenar-ne les obres cronològicament, i si es dóna el cas que hi ha dues o més obres publicades en un mateix any, aquestes s'han d'ordenar alfabèticament. A començament d'una nova pàgina cal, però, repetir el nom de l'autor una altra vegada, encara que aquest ja s'hagi citat en la pàgina anterior.

En cas que tots els documents d'una llista de referències siguin d'un mateix autor, se'n pot ometre el nom al començament de cada referència, a condició que figuri clarament al començament de la llista. 

L'ordenació alfabètica catalana i universal és la següent: 

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

 

Casos especials

aLa ce trencada (ç). A efectes de classificació alfabètica, la ce trencada (ç) s'ordena després de la ce (c). 

bLa ch. En català la ch no és una lletra, sinó una seqüència de lletres, i per tant els mots que en duen s'ordenen alfabèticament d'acord amb aquest criteri. 

cLa doble ela (ll/l·l). La doble ela (ll) i la ela geminada (l·l), que en català no són una lletra, sinó dues, es consideren iguals a efectes de classificació alfabètica. En cas, però, que dos mots només es distingeixin pel fet d'escriure's un amb ll i l'altre amb l·l, el que conté una doble ela (ll) ha de precedir el que conté una ela geminada (l·l).

dEl guionet. A efectes d'ordenació alfabètica, s'ignora el guionet d'aquells mots que en duen. Amb tot, si dos mots només es distingeixen per un guionet, el que no duu guionet ha de precedir el que sí que en duu. 

eAccents i dièresis. Els mots que duen accents o dièresis s'ordenen alfabèticament com si no en duguessin, però després de mots iguals sense cap signe gràfic. En cas, però, que calgui alfabetitzar mots iguals amb signes gràfics diferents, cal seguir l'ordre següent: en primer lloc (després de les paraules iguals sense signes gràfics), les paraules amb accent agut (´); en segon lloc, les paraules amb accent greu (`); en tercer lloc, les paraules amb dièresi (¨); i, finalment, les paraules amb accent circumflex (^). 

fAltres signes diacrítics. Els mots que duen altres signes diacrítics, com ara vírgules (ñ), cercles (å), diagonals (ø), ratlles superiors (-) o signes de brevetat (_), s'ordenen alfabèticament com si no en duguessin, però després dels mots iguals que no duguin cap signe diacrític i d'aquells que en duguin algun dels assenyalats en el punt anterior (accents agut i greu, dièresi i accent circumflex). 

gXifres. Les xifres aràbigues, tant cardinals com ordinals, s'ordenen per ordre creixent (1, 2, 3, etc.; 1r., 2n., 3r., etc.), per davant de qualsevol lletra. En canvi, les xifres romanes s'ordenen alfabèticament en el lloc que els correspon com a lletres (majúscules) que són (C, D, I, L, M, V i X).

 

Cognoms amb preoposició o article inicial

Per motius de coherència i de simplicitat, com a norma general alfabetitzarem tots els cognoms que presenten una preposició o un article inicials pel cognom pròpiament dit, prescindint de la preposició o de l'article, que escriurem després del nom o de la inicial corresponent. En cas, però, que es tracti de personatges molt coneguts amb el cognom complet, es pot optar per alfabetitzar-los també per la preposició o l'article i remetre en aquesta entrada a l'ordre ordinari. 

Torre, L. de la; Blond, Jean-Claude le; Hausen, Karl von 

Però: Van Gogh (vegeu Gogh, V. W. van); De Gaulle (vegeu Gaulle, Charles de)

 

Ús d'abreviacions

Per raons d'unificació de criteris i d'economia, com a norma general escriurem només la inicial o inicials del nom de fonts tant dels responsables principals com dels responsables secundaris (Green, J. H.; Merlin Walch, O.; A. Tocabens), llevat que això pugui produir alguna confusió. Això no obstant, en determinats contextos es pot, si es considera rellevant, reproduir els noms de fonts dels autors i dels responsables secundaris tal com apareixen en la publicació de referència (és a dir, sencers o bé només amb la inicial o inicials corresponents). 

Altres abreviacions que s'utilitzen sistemàticament són les relatives als termes que apareixen més sovint en les referències i citacions bibliogràfiques,1 com per exemple ed. per a edició, editor o editorspàg. per a pàgina o pàgines i vol. per a volum o volums.

 

Ús de cursiva

En les referències i les citacions bibliogràfiques, la lletra cursiva s'utilitza únicament per escriure els títols i subtítols de tota mena de publicacions, tant periòdiques com no periòdiques. 

Manual de geografia físicaRevista de Llengua i Dret

 

Ús de majúscules, minúscules i versaletes

Autoria o responsabilitat principal

El cognom o cognoms de l'autor o responsable principal s'han d'escriure amb versaletes, que són majúscules de la mateixa mida que les minúscules. En canvi, el nom s'ha d'escriure amb minúscules, excepte pel que fa a la inicial o inicials corresponents, que s'han d'escriure amb majúscules. En cas, però, que no sigui possible utilitzar versaletes, es poden utilitzar majúscules. 

ALDRIDGE, M. V.; ROUSSEAU, Jean-Jacques [o, alternativament, ALDRIDGE, M. V.; ROUSSEAU, Jean-Jacques]

Si el responsable principal no és una persona sinó una institució, cal escriure'n el nom igualment amb versaletes, excepte pel que fa a les sigles, que s'han d'escriure íntegrament amb majúscules. En cas, però, que no sigui possible utilitzar versaletes, es poden utilitzar majúscules. 

GENERALITAT DE CATALUNYA; INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS [o, alternativament, GENERALITAT DE CATALUNYA; INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS] 

Però: UNICEF; UNESCO; CIEMEN

 

Responsabilitat secundària

El nom i el cognom o cognoms del responsable secundari s'escriuen amb minúscules, llevat de les inicials corresponents, que s'escriuen amb majúscules.

Traducció de J. Poch; Il·lustracions de Maria Artés; Fotografies d'A. Antich

 

Títols

aTítols de monografies (publicacions no periòdiques). Com a norma general, en català (i en les altres llengües romàniques) totes les paraules que formen part del títol d'una monografia s'escriuen amb minúscules, excepte les que apareixen en posició inicial o després de punt i els noms propis. Convé saber, però, que tot i que en anglès aquesta pràctica també és correcta, sembla que és més usual escriure amb majúscula inicial totes les paraules menys els articles, les preposicions i les conjuncions. 

Diccionari general de la llengua catalana; Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra; Manual de dret administratiu 

Però: An Introduction to the Study of Public Policy; The Economic Development of Ireland since 1870

bTítols de publicacions en sèrie (publicacions periòdiques). Com a norma general, s'escriuen amb majúscula inicial totes les paraules (excepte articles, preposicions i conjuncions) que formen els noms o títols de diaris i revistes en qualsevol suport, mentre que els noms o títols de produccions audiovisuals i informàtiques i de programes de ràdio i de televisió es tracten a aquest efecte com les monografies. 

Diari Electrònic; The Guardian; Serra d'Or 

Però: Temps de neu; Universitat oberta; El matí de Catalunya Ràdio

cTítols de parts o contribucions d'una publicació. Com a norma general, totes les paraules que formen els títols de capítols, parts o contribucions de qualsevol publicació, tant periòdica com no periòdica, s'escriuen amb minúscules, llevat d'aquelles que apareixen en posició inicial o després de punt i dels noms propis que hi pugui haver. 

SOLDEVILLA, F. "Les institucions a l'època comtal". Resum d'història dels Països Catalans. Ed. ampl. a cura de M. Coll i Alentorn. Barcelona: Barcino, 1994. 

MILIAN, À. "Geografia escolar del segle XXI". El Temps. València, 19 de febrer de 1996.

 

Altres elements

Pel que fa a la resta d'elements, cal utilitzar majúscules inicials després de punt, en els noms propis en general (editorials, institucions...) i en els noms de col·leccions (excepte els articles, les preposicions i les conjuncions). 

Convé remarcar, finalment, que les xifres romanes s'han d'escriure amb versaletes en dos casos: quan designen segles, d'una banda, i quan designen volums, capítols, seccions, etc., d'una publicació, de l'altra. En cas, però, que no sigui possible utilitzar versaletes, es poden utilitzar majúscules. 

RUBIÓ I BALAGUER, J. "Els trobadors catalans en el segle XII". Història de la literatura catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura/Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984. Vol. i. Pàg. 38-42.