Anys

Com a norma general, els anys s'escriuen amb xifres, de manera completa i sense punt ni espai de separació entre els milers i les centenes. 

l'any 20; l'any 1996; l'any 50 a. C.; entre 1990 i 1995

Amb tot, en la denominació d'esdeveniments o d'organismes, i també en registres orals o col·loquials, és freqüent designar els anys de manera incompleta, és a dir, únicament amb les dues últimes xifres. En aquests casos és incorrecte escriure-hi, tal com es fa en anglès, un apòstrof al davant. 

Barcelona 92 [i no pas "Barcelona '92"]; el festival d'estiu de Barcelona Grec 96; l'estiu del 94 va ser molt dolent pel que fa als incendis forestals

 

Cursos acadèmics i altres períodes

Els cursos acadèmics i altres sèries temporals (biennis, triennis, etc.) s'escriuen amb xifres, de manera completa el primer any i de manera abreujada (només els dos últims dígits) el segon. En el cas, però, que un període inclogui un canvi de segle, cal escriure el segon any de manera completa. 

el curs 1996-97; el bienni 1995-97; el decenni 1985-95; la temporada 1995-96; el trienni 1987-90 

Però: el curs 1999-2000; el quinquenni 1998-2002

 

Dates (dies, mesos i anys)

L'expressió d'una data, és a dir, d'un dia, un mes i un any concrets, es fa de la manera següent: el dia amb números, el mes amb lletres i l'any amb números i de manera completa (sense punt ni espai de separació entre els milers i les centenes i introduït per la preposició de, i no pas per del). Són una excepció a aquesta norma els dies que formen part de dates de caràcter històric, que s'escriuen amb lletres. 

el 14 de gener de 1997; de l'1 de novembre al 20 de desembre de 1995; del 4 al 8 d'abril de 1996 

Però: l'Onze de Setembre; el Sis d'Octubre; el Primer de Maig

En quadres o gràfics, però no pas dins un text, es pot indicar una data de manera abreujada, fent servir xifres també per als mesos i separant el dia, el mes i l'any amb guionets (15-7-1995; 3-12-89). Convé remarcar, en aquest sentit, que en alguns països, com per exemple els Estats Units, s'acostuma a invertir l'ordre del dia i del mes, de manera que, per exemple, la data 6-5-1995 correspondria en realitat al 5 de juny, i no pas al 6 de maig.

 

Dècades

Les dècades, o sèries de deu anys, s'escriuen sempre amb lletres i en singular. 

la dècada dels noranta; durant els anys trenta; la crisi econòmica dels setanta

 

Edat de persones i d'animals

Les edats concretes de persones i d'animals segueixen el criteri general d'escriptura de xifres. D'acord amb això, s'escriuen amb lletres les edats fins a vint anys (o dies, o setmanes, o mesos), i amb xifres del 21 endavant. 

un jove de catorze anys; una parella de 23 anys; un gat de dos anys; un nadó de quinze mesos

Les edats aproximades, però, s'escriuen sempre amb lletres (devia tenir uns trenta-cinc anys; rondava la quarantena), i en el cas que en una enumeració hi hagi alhora edats inferiors i superiors a 21, cal escriure-les totes amb xifres. 

entre els guardonats hi havia dos joves de 18 anys, un de 21 i dos de 25

 

Hores

Les indicacions horàries s'escriuen generalment amb xifres, amb un punt de separació (i no pas una coma ni dos punts) entre les hores i els minuts. En cas que es tracti d'una hora en punt, cal escriure igualment un punt i dos zeros per indicar aquesta circumstància. 

l'horari d'atenció al públic és de 9.00 a 14.00 i de 15.30 a 17.30 hores; treballa en horari de tarda, de 14.00 a 21.30 hores

Dins un text també és possible expressar les hores amb lletres, fent servir el sistema de quarts per indicar les fraccions horàries. En aquest cas, però, cal afegir a l'hora de què es tracti (de la una a les dotze) la indicació del matí, del migdia, de la tarda, del vespre, de la nit o de la matinada, segons correspongui, sempre que no sigui evident pel context. 

la conferència va començar a un quart d'onze del matí; normalment el correu intern ens arriba a la una del migdia; aquesta tarda ens hi hem posat a dos quarts de quatre

 

Segles

Els segles es designen amb números romans, que en aquest cas s'escriuen generalment amb versaletes. En cas, però, que no sigui possible utilitzar versaletes, es poden utilitzar majúscules. 

el segle V a. C.; a finals del segle XIX; el segle XXI

En català, els segles es llegeixen sempre com a números cardinals. Per això cal anar amb compte amb possibles interferències d'altres llengües, sobretot quan es tradueix, ja que en francès els segles es llegeixen com a ordinals i s'hi posa l'abreviació corresponent (XIXème siècle) i en anglès s'escriuen amb xifres aràbigues, no romanes, i també es llegeixen com a ordinals (20th century), pràctiques aquestes que són incorrectes en català.