El punt marca una pausa llarga, i s'utilitza generalment per indicar el final d'una frase (punt i seguit), el final d'un paràgraf (punt i a part) o el final d'un text (punt final). Després d'un punt cal deixar sempre un espai en blanc. Pel que fa al contacte amb altres signes de puntuació, quan una frase acaba amb un signe d'interrogació o d'admiració o amb punts suspensius, aquests ja fan de punt final, per la qual cosa no se n'hi ha d'afegir cap altre. Un tipus especial de punt és el punt volat (·), que s'utilitza bàsicament en la ela geminada (l·l).

 

Usos del punt

Com a norma general, cal escriure un punt al final de cada frase o paràgraf, excepte en els casos següents: en els rètols o indicadors (Silenci, si us plau); en els títols o encapçalaments que no constitueixen una frase (3. Justificació del projecte); en els peus de tota mena d'il·lustracions, com ara quadres, gravats, làmines, gràfics, mapes o fotografies (Quadre 5.1. Estudiants per edat i estudis); i en les datacions (Barcelona, 23 d'abril de 1996). 
 

En la numeració d'apartats

En els títols i en les enumeracions disposades verticalment cal escriure un punt (que no ha d'anar en cap cas seguit d'un guionet) després de cadascuna de les xifres amb què es numeren els diferents apartats o elements. 

...una carta es compon dels apartats bàsics següents: 

  1. Dades del destinatari 
  2. Salutació 
  3. Cos 
  4. Comiat 
  5. Signatura 
  6. Datació

 

En les abreviatures

En les abreviatures, s'escriu generalment un punt per marcar-ne l'acabament, tot i que en alguns casos s'hi pot escriure, en substitució d'aquest i d'acord amb les formes fixades per l'ús, una barra inclinada. Un cas diferent és el de les sigles i els símbols, que no duen punts en cap cas. 

tel. (telèfon); adm. (administració); 3a. (tercera); dt. (dimarts); Sr. (senyor); prof. (professor/a); econ. (economia) 

Però: c/ (carrer); a/ (a l'atenció de); s/n (sense número); s/àt (sobreàtic)

 

En les quantitats expressades amb xifres

En les xifres que representen magnituds, s'utilitza el punt per separar els milers de les centenes. En canvi, en les quantitats que representen números dins una sèrie —com per exemple els anys, els codis postals, els dècims de loteria, els números de pàgina d'una obra o els números amb què es designen lleis i decrets— no hi ha d'haver punt ni espai de separació entre els milers i les centenes. Són un cas especial les indicacions horàries, en què s'utilitza un punt per separar les hores dels minuts, i els números de telèfon i de fax, els grups de xifres dels quals se separen amb un espai. 

2.315.000 habitants; 344.789 persones; 1.500.000 euros 

Però: l'any 1996; el codi postal 08002; el Decret 1220/1996; aquest programa s'emet diàriament entre les 11.00 i les 14.30 hores; el número de telèfon 542 20 00

 

Per delimitar els elements d'una enumeració

Com a norma general, els diversos elements d'una enumeració disposada verticalment poden dur un punt al final quan almenys algun d'ells és llarg o constitueix una frase, i no acostumen a dur cap signe de puntuació en els altres casos. Convé saber, però, que també es pot utilitzar un punt i coma amb aquesta mateixa funció, segons la relació de proximitat que s'estableixi entre els diversos elements. 

...han de presentar els documents següents: 

  1. Un certificat de nacionalitat, si aquesta no queda reflectida en els altres documents. 
  2. Un certificat o qualsevol altre document que provi la concessió de la beca. 
  3. Un document que provi que la seva família resideix a l'estranger. 


Cal presentar el següent: 

  • 1 fotografia mida carnet 
  • 1 fotocòpia del carnet d'estudiant 
  • 1 fotocòpia de l'imprès de matrícula