Les majúscules, les minúscules i les versaletes són recursos tipogràfics de tipus convencional que serveixen per caracteritzar un mot o un grup de mots per motiu de la seva naturalesa, de la seva funció o de la posició que ocupen en una frase o en un text. Convé remarcar que en català les majúscules i les versaletes han de conservar obligatòriament els accents, les dièresis o qualsevol altre signe gràfic que pugui dur una lletra o una paraula quan s'escriu amb minúscules. 

En termes generals, podem dir que les majúscules s'utilitzen per marcar els mots que apareixen en posició inicial o després de determinats signes de puntuació (funció demarcativa) i per distingir els noms propis dels noms comuns (funció distintiva), en oposició a les minúscules, que són el tipus de lletra ordinari. Pel que fa a les versaletes —que són majúscules de la mateixa mida que les minúscules—, s'utilitzen bàsicament en els casos següents: per escriure els números romans amb què es designen els segles, d'una banda, i els volums, capítols, seccions, etc., d'una publicació, de l'altra; en una referència o una citació bibliogràfiques, per escriure el cognom o cognoms de l'autor o autors; i, finalment, per escriure els títols de publicacions que se citen a elles mateixes. 

En aquest capítol presentem unes pautes per a l'ús de majúscules, minúscules i versaletes en la seva funció distintiva, amb l'objectiu de contribuir a unificar criteris en aquest punt tan concret i alhora tan important d'un text.