Els números romans es llegeixen com a ordinals (Jaume I [primer]; III [tercer] Congrés) fins al número 9, mentre que a partir del 10 es poden llegir com a ordinals o com a cardinals (Joan XXIII [vint-i-tres]; la XXV [vint-i-cinquena] Olimpíada), d'acord amb les formes fixades per l'ús. Sigui com sigui, els números romans no han d'anar mai seguits de l'abreviació ordinal corresponent. 

Com a norma general, els números romans s'escriuen amb majúscules. Amb tot, s'acostumen a escriure amb versaletes en dos casos: quan designen segles (a finals del segle XX) i quan designen volums, capítols, seccions, etc., d'una publicació, tant dins un text com en una referència o una citació bibliogràfiques (el volum II; la secció IV). En cas, però, que no sigui possible utilitzar versaletes, es poden utilitzar majúscules. 

Tot i que la tendència actual és restringir-ne l'ús, la numeració romana s'utilitza generalment per designar: 

• els segles (el segle XX); 
• el número que segueix els noms de papes, reis i emperadors (Pius XII; Ramon Berenguer III); 
• determinades carreteres, bàsicament les carreteres radials espanyoles (la N-II); 
• les regions militars espanyoles (la IV regió militar); 
• el número que precedeix o que segueix els noms de concilis, congressos, jocs olímpics, festivals, certàmens, campionats, fires... (la XXV Olimpíada; el VIII Congrés de la Federació Internacional d'Astronàutica), en alternança amb les xifres ordinals aràbigues; 
• el número que segueix el nom d'embarcacions i d'altres vehicles i naus (el transatlàntic Queen Elizabeth II). 

Quan es tracta de xifres complicades, però, en general se substitueix la numeració romana per l'ordinal corresponent (el 75è. Congrés de l'Associació..., millor que el LXXV Congrés de l'Associació...). Cal destacar, finalment, que en taules, índexs o columnes, els números romans s'han d'alinear per la dreta, per tal que el text estigui uniformement distribuït. 

     I. Presentació 
    II. Introducció 
   III. Desenvolupament 
  IV. Conclusions 
   V.  Annexos