En la seva evolució constant, la llengua crea i adapta nous mots i, alhora, especialitza o restringeix a àmbits específics l'ús de determinades paraules. Així, actualment hi ha algunes paraules que podríem considerar arcaiques o arcaïtzants, i que per aquest motiu s'han d'utilitzar únicament en registres literaris o marcadament cultes. En són exemples les paraules següents:

àdhuc (fins i tot)
aital (tal)
ans (abans, sinó que)
car (ja que, perquè)
ço (això)
ensems (alhora, juntament amb)
hom (es)
llur/s (el seu, la seva, els seus, les seves)
puix que (atès que, donat que)
quelcom (alguna cosa, res)
tostemps (sempre)
tothora (sempre)