Aquest informe global sobre els expedients tramitats i les consultes ateses inclou el període comprès entre el 7 de juny del 2019 i el 8 de juny del 2020. Tot i que aquest tracta el mateix nombre de mesos –dotze– que el període anterior (2018-2019), la xifra total d’actuacions és lleugerament més baixa. Durant aquest darrer període s’han dut a terme 101 actuacions, de les quals 67 han estat queixes tramitades i 34, consultes ateses. Respecte al període anterior, ha disminuït el nombre de consultes i ha augmentat el de queixes.

Pel que fa a les queixes i a les persones que les han presentades, destaquem que el 65% han estat formalitzades per estudiants de grau i un 19%, per estudiants de postgrau. Cal assenyalar que, en comparació amb el període anterior, ha augmentat el nombre de sol·licituds d’intervenció presentades per estudiants de postgrau i ha disminuït el nombre de sol·licituds presentades per estudiants de grau. Respecte als altres col·lectius, s’ha enregistrat una disminució de queixes instades per PDI, i s’han mantingut les mateixes xifres en el cas del PAS.

Quant a les queixes i a les consultes procedents d’estudiants de grau, cal remarcar que fan referència, principalment, a les avaluacions d’exàmens, sobretot a les avaluacions videovigilades durant aquella part del període de confinament inclosa en aquest informe. En aquest sentit, es detecta, encara, un desconeixement dels reglaments i les normes de la Universitat Pompeu Fabra, aprovats pel Consell de Govern, que són accessibles des del Campus Global, i que els afecten positivament respecte als seus drets, i molt en particular al dret d’instar la convocatòria de la Comissió de Reclamacions en cas de discrepar d’una qualificació final. Cal advertir que tant en algunes secretaries de centre com en algunes tutories acadèmiques, l’alumnat no troba gaire facilitats per acollir-se a aquests drets i tramitar-los. Altrament, cal superar entre l’opinió pública universitària el fals prejudici de creure que les esmentades comissions sempre donen la raó al personal docent afectat per les reclamacions i que mai no fallen a favor dels alumnes.

Cal remarcar també una disminució de casos relacionats amb qüestions econòmiques sobre la matrícula o reclamacions d’imports per motiu de trasllat d’expedient, d’abandonament d’estudis o de baixa per malaltia.

També han estat rellevants durant aquest període les qüestions relacionades amb el règim acadèmic i les normes i les pràctiques en centres adscrits. Cal dir que encara s’han observat en aquest àmbit pràctiques poc curoses, tot i que s'han d'admetre millores respecte a cursos anteriors, experimentades a partir de les advertències, les recomanacions i els suggeriments del síndic; resolucions que han motivat la revisió de formes de docència, i de procediments i garanties d’avaluació d’exàmens en algun dels centres adscrits afectats per queixes d’estudiants.

Tant pel que fa als centres adscrits com al conjunt de la Universitat, el síndic agraeix la col·laboració trobada en els estudis o en els serveis afectats, i en les persones de diversos col·lectius afectades per queixes admeses a tràmit pel síndic. També agraeix la confiança que li dispensen persones de tots els col·lectius (estudiants, personal docent i investigador, i personal d’administració i serveis) en presentar a l’oficina queixes o consultes.
 

Les tasques del Síndic de Greuges

Durant aquest període, s’han atès un total de 130 persones i s’han portat a terme 101 actuacions, de les quals 67 són queixes i 34, consultes. Dins del còmput total d’entrades s’han pogut contestar, investigar i tancar 89 sol·licituds; 12 queixes estan en diferents fases del procés de tancament; hi ha 3 queixes col·lectives, 89 individuals, 3 d’ofici, 4 rebutjades i 2 de retirades. S'han pogut resoldre favorablement el 65% de les queixes presentades i s’han pogut contestar i resoldre el 100% de les consultes. En molts casos, s’ha decidit no incoar un expedient, tot i portar a terme un seguit de gestions, perquè s’ha valorat que la rapidesa en la solució del conflicte, durant la fase de gestió prèvia a la tramitació, no requeria d’una obertura d’expedient.

Sobre les reclamacions i les persones que les fan, destaquem el següent: el 65% dels casos són queixes o consultes dels estudiants de grau (66); el 19%, d’estudiants de postgrau (19); el 9%, del PDI (9), i el 7%, del PAS (7). Respecte al període anterior, és remarcable l'augment de queixes dels postgraduats, que passen de 10 a 19; la disminució de queixes dels estudiants de grau, que passen de 78 a 66; també baixen les queixes del PDI, que passen de 10 a 9, i es mantenen en les mateixes xifres les queixes del PAS, amb 7. Pel que fa al sexe dels reclamants que s’han adreçat a l’oficina del Síndic, hi ha un nombre superior d’homes i inferior de dones que en el període anterior: 63% d’homes (64), que pugen de 61 a 64; i un 37% de dones (37), que baixen de 44 a 37.

Destaquem els tres temes en què hi ha més volum de queixes durant aquest període: en primer lloc, les avaluacions i les recuperacions (33), que han pujat respecte al període anterior: passen de 21 a 33. En segon lloc, els relacionats amb els temes econòmics (14), que baixen en aquest període respecte al període anterior: passen de 18 a 14. En tercer lloc, els relacionats amb la docència (8), que baixen de 17 a 8. El 74% de queixes i de consultes han entrat pel formulari de l’Acollida del Síndic (75); el 20%, per correu electrònic (20); el 4%, per telèfon (4); l'1%, pel Registre General (1); un 1%, presencialment a l’oficina (1). D’aquestes, 3 queixes s’han iniciat d’ofici.
 

Rellevància d’alguns expedients

Disconformitats amb els sistemes d’exàmens telemàtics i altres incidències docents esdevingudes arran del confinament sanitari

Ha incidit de manera extraordinària en els últims mesos d’aquest període la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19 i, en conseqüència, les condicions excepcionals per a la docència universitària, l’avaluació dels estudis, la recerca i la gestió de la Universitat en general.

En el marc d’aquest període de tensions provocades pels canvis sobtats en l’ordenació acadèmica, el síndic va tramitar per procediment d'urgència un expedient resolt en la fórmula d’agregació de casos, en concórrer quinze queixes coincidents en circumstàncies de lloc, temps i causa. 

Vuit sol·licituds van ser formalitzades el dijous 2 d’abril del 2020: tres rebudes per correu electrònic el diumenge 5 d’abril del 2020 i cinc entrades el dilluns 6 d’abril del 2020.

Les persones sol·licitants, estudiants d’uns mateixos estudis, exposaven el seu rebuig a mesures tals com utilitzar el mòbil per gravar a la seva habitació; fer exàmens videovigilats amb els seus propis mitjans (càmera, micròfon); que si no es feia d’aquesta manera calia anar directament a recuperació; que els havien avisat amb deu dies d'antelació; que tenien exàmens finals menys separats per pocs dies; que, a més, tenien classes obligatòries en línia del trimestre; que mai no havien tingut els exàmens finals i classes de diferents assignatures al mateix temps.

També exposaven que hi ha exàmens que no són viables de fer amb ordinador; que s'han de fer sobre paper i amb bolígraf; que els han dit que han de descarregar una aplicació al mòbil per escanejar els fulls i que ells puguin corregir l'examen; que els fan descarregar l'aplicació Zoom al mòbil particular (no a l'ordinador) i tenir-lo dret durant tot l'examen enfocant-los; que a l’escriptori hi ha d'haver el mínim d'objectes i amb el micròfon activat durant tota la duració de l'examen; que els poden sol·licitar en qualsevol moment que mostrin la resta de l'espai en què estan.

Aquests estudiants no estan d’acord amb la gestió de la Universitat en relació amb aquesta pandèmia. En alguns casos, afirmen que la realització dels exàmens és abusiva i que incompleix els drets a la intimitat i la imatge; que gravar-los mentre fan exàmens sense demanar-los permís és il·legal, a part de poc ètic; que mantenir les classes en una setmana que no hauria de ser lectiva (setmana anterior a la setmana d'exàmens) és un greuge comparatiu molt clar respecte als altres estudiants de grau d'altres centres; que la recuperació del juliol no pot ser l'alternativa per a qui no pugui fer l'examen ara per motius materials en algunes circumstàncies de confinament (falta d’ordinador i/o de càmera, no disposar d’internet...).

També argumenten en algunes queixes que, segons la Llei de protecció de dades, és en principi il·legal posar càmeres de videovigilància a les aules, que és un espai semiprivat; que entenen que fer-se posar una càmera a casa vulnera encara més la privacitat de l’estudiant; que aquestes mesures preses són totalment desproporcionades, ja que no asseguren que la gent no pugui copiar i, per tant, no solucionen el problema; que, a més, els obliguen a utilitzar la plataforma Zoom, la qual sembla que té molts problemes de seguretat: des d’instal·lar malware a robar les dades de l'usuari o prendre-li el control de l'ordinador; que, per tant, és exposar-se a un risc elevat, ja que, amb el confinament, han augmentat els atacs perquè hi ha més gent que fa servir Zoom inconscientment.

Altres motius concrets de queixa en aquesta matèria són: que els demanin mostrar el DNI davant la càmera per tal de videovigilar la prova; que no tenen cap problema amb la videoconferència en si, que n'entenen completament la finalitat i creuen que és necessària per garantir que no hi hagi perill de còpia entre alumnes, però que el problema és el mitjà elegit per fer-la; que, per aquest motiu, demanen que s’utilitzi un altre mitjà per fer videoconferències, com exàmens finals al segon trimestre; que hi hagi altres mitjans que garanteixin la seguretat dels usuaris.

El divendres 3 d’abril del 2020, el Síndic de Greuges va sol·licitar a la vicerectora competent en matèria de docència que li fés arribar les al·legacions oportunes a les exposicions de motius contingudes en les demandes o queixes d’estudiants sobre docència i avaluació amb mitjans telemàtics.

El diumenge 5 d’abril del 2020, en resposta a la petició del síndic, la vicerectora li exposa per escrit que, tan bon punt les autoritats i els càrrecs acadèmics es van plantejar la necessitat de fer proves avaluables a distància, es van ocupar de gestionar les mesures necessàries perquè es fessin amb garanties per a tothom; que la protecció dels drets vinculats a les dades personals són un tema prou delicat perquè hi dediquin, no cal dir-ho, els esforços necessaris; que per això havien activat diverses mesures per a tots els centres del Grup UPF (centres integrats i centres adscrits), que la vicerectora resumia en aquests termes: “1) Control i monitorització de l'activitat que l'estudiant fa a distància: hem elaborat una guia breu per als centres i els professors, però també útils per als estudiants, perquè tinguin clars els límits que cal observar; 2) Informe sobre eines de control d'exàmens a distància i protecció de dades personals, elaborat pel delegat de protecció de dades de la UPF, que justifica el document anterior; 3) Tractament de dades de caràcter personal per a la docència no presencial i límits en la utilització de materials docents en línia, i que per recomanació també del delegat de protecció de dades havien fet arribar a tots els centres les indicacions que havien de facilitar als professors i als estudiants, sobre aquesta qüestió”.

El dilluns 6 d’abril del 2020, a petició del síndic i arran de l’entrada de noves demandes i queixes, la vicerectora va completar la seva exposició amb un nou escrit en què deia que des de l'ETIC estan fent tots els esforços per minimitzar els riscos associats a la protecció de dades; que ja estan diversificant les eines per al control i la monitorització dels estudiants, sempre ajustats a les indicacions que els donem sobre aquest tema.  

El síndic va emetre el dimarts 7 d’abril del 2020 una resolució en què advertia a les autoritats acadèmiques i a càrrecs i personal docent que han de posar una cura extrema per preservar el dret a la intimitat, a la imatge i a la protecció de dades dels estudiants, tant en la docència i l’avaluació no presencials, com és aquest cas, com en la presencial. Així, recomanava als estudiants que s’adrecessin directament als càrrecs acadèmics responsables de la docència en situacions contingents com les exposades, d’igual manera que ho han de fer en l’activitat ordinària dels estudis. Recomanava al personal docent que, en situacions excepcionals com la provocada per la pandèmia de la Covid-19, es presti una atenció especial a estudiants que poden tenir dificultats d’accés a instruments que garanteixen treballar en igualtat de condicions amb altres companys i companyes en una mateixa prova. Recomanava que, quan concorrin raons de força major, com les del confinament sanitari, els exàmens es convoquin amb prou temps i en condicions raonables, i que es donin instruccions precises i assumibles per fer les proves; i suggeria que milloressin en fluïdesa, diligència i qualitat comunicativa els canals d’informació entre estudiants, delegats i delegades dels estudiants, personal docent i responsables acadèmics en els centres.
 

Incoherències en l’atenció que cal prestar a les persones amb discapacitats

El 31 d’octubre del 2019, un estudiant de grau va sol·licitar la intervenció del síndic per tal que s’atengués la seva condició de discapacitat en l’avaluació d’una assignatura necessària per acabar els seus estudis.

L’interessat exposava en el seu escrit que, el curs 2010-2011, havia iniciat els estudis a la UPF, provinent de les PAU de recuperació després de l’adaptació de dites proves; que va accedir a la UPF mitjançant la reserva de places per a discapacitats; que, a causa de la incorporació tardana del primer any i a les seves necessitats educatives especials, va sol·licitar una convocatòria extraordinària d’una assignatura concreta; que, finalment, la va superar; que, en no superar les assignatures en la primera oportunitat, havia d'incrementar considerablement el pagament dels crèdits fins al punt que la falta de motivació personal unida a problemes de salut, tant personals com familiars, el va portar a triar poques assignatures i a dedicar més temps a treballar; que gràcies a l’assessorament del programa UPF Inclusió i a l’assessorament psicològic, va aconseguir que fos reconeguda temporalment la seva discapacitat per tal de beneficiar-se de reducció de taxes i fer una dedicació completa; que això va millorar la seva autoestima i les seves qualificacions “de forma abrupta entrant en un període punta” [sic]; que d’aquesta manera va aconseguir superar quasi totes les assignatures i que només li va quedar una única matèria; que, en estar pendent de la resolució d’aquesta assignatura, va començar a treballar en allò a què desitja dedicar-se: el món de la seguretat en una gran empresa, amb el compromís d’aconseguir superar-ho tot i tenir la seva carrera.

L’estudiant interessat exposava la contrarietat de no poder graduar-se pel fet de no superar una de les assignatures; que cursa aquesta assignatura des de fa quatre anys sense un pla docent, sense recursos docents i/o acadèmics; que dita assignatura tan sols disposa d’un únic seguiment, de reunions o tutories que l’alumne sol·licita al professor; que es reuneixen els tres alumnes i fan consultes al professor; que l’estudiant interessat ha sol·licitat aquestes reunions, així com la coordinació per tal que la resta de companys puguin anar-hi; que totes les assignatures compten amb un pla docent en què s’especifiquen els criteris d’avaluació, les competències i les puntuacions de cada part; que, habitualment, les assignatures consten de sessions teòriques, seminaris i pràctiques; que cadascuna d’aquestes fórmules té un pes dins de l’assignatura i que, finalment, faciliten l’aprovació de l’assignatura sense haver de jugar-s'ho tot a un únic examen; que l’assignatura en qüestió, quan disposava de pla docent, constava de quatre crèdits (un trimestre), en què hi havia dues parts molt diferenciades, amb les seves pràctiques i seminaris, i un examen de cada part; que des de fa uns anys li guardaven la nota d’una part, per la qual cosa tan sols tindria suspesa l’altra part; que assumint que cada part constava de dos crèdits, només en tenia dos de suspesos; que no pot superar-ho perquè no disposa de docència ni de referents, la qual cosa se suma a les seves dificultats personals; que dita assignatura era una iniciació de coneixements per a les següents assignatures en què la matèria s’explica més intensament; que té aprovades aquestes assignatures en les quals s’utilitzen aquests coneixements; que el problema rau en el fet que no pot sol·licitar una convalidació perquè no s’ha publicat el pla docent, i no es coneixen ni les competències que s'han de superar ni els criteris de puntuació.

El síndic va fer un seguit de gestions i de consultes amb el deganat, i va mantenir converses constants amb l’estudiant interessat per tal que el cas fos tractat amb una cura especial, la qual cosa fou ben atesa. El cas es va resoldre positivament gràcies a la bona disposició del degà del centre afectat per la queixa. 

Les conclusions del síndic en aquest cas van motivar una advertència: que la inclusió, en tots els àmbits, d’una  persona amb discapacitat ha de ser atesa i tractada amb una cura escrupolosa i empàtica pel seu tutor o tutora, per autoritats i càrrecs, companys i companyes, i tot el personal docent, administratiu i de servei.

També amb una recomanació: que en la docència i en l’avaluació acadèmiques de persones afectades per alguna discapacitat, la Universitat apliqui per analogia les mateixes garanties que aquestes persones tenen en les proves de les PAU, car és incoherent, i en alguns casos irritant, que en els centres d'estudis superiors aquestes persones rebin un tracte més sever que l’experimentat en els cicles previs d’ensenyament.

El síndic suggereix també, en la seva resolució del cas, que les autoritats acadèmiques de la UPF examinin, si escau, regular fórmules que, com la d’un tribunal de compensació o d’avaluació del conjunt de l’expedient acadèmic, han adoptat altres universitats quan, com en aquest cas, a l’estudiant només li queda una assignatura o part d’aquesta per acabar els estudis, i no supera les successives convocatòries concedides pel Consell Social.
 

Relacions amb institucions anàlogues

Aquest any, s’ha mantingut la reunió següent amb els síndics i els defensors d’altres universitats i s’hi ha participat: 

Xarxa Vives d'Universitats

XII Trobada de Síndics de Greuges, Defensors i Mediadors Universitaris de la Xarxa Vives, els dies 11 i 12 de juliol del 2019, a la Universitat de Barcelona (UB).