La universitat, entre d’altres aspectes, ha de contribuir a la formació científica de les persones i aportar una visió crítica sobre les activitats de docència i recerca que s'hi duen a terme; ha de fer entenedora la ciència per a la societat sense perdre el rigor, i ha de fer participar la ciutadania en aquesta activitat i en el procés de revisió social posterior. La ciutadania no és una mera espectadora, sinó part activa del procés de recerca, i la universitat ha de vetllar per assegurar que el retorn dels resultats siguin sostenibles, èticament acceptables i socialment desitjables.

Per tot això, i amb l'objectiu de promoure la realització d’activitats amb impacte social de la recerca i el coneixement produïdes a la UPF, i relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), aquest curs s’han convocat per primera vegada els ajuts econòmics per a activitats d’impacte social de la recerca.

En relació amb d’altres àmbits relacionats amb l'RRI, la Universitat continua potenciant-los. Ja sigui en les sessions informatives en convocatòries competitives, en els cursos organitzats per la Universitat o en d’altres activitats o actuacions.

En l’àmbit dels projectes de recerca s’ha treballat en els projectes europeus següents, coordinats per la Dra. Gema Revuelta:

·         Fostering a Next Generation of European Photovoltaic Society through Open Science (GRECO): el projecte GRECO vol posar en pràctica la ciència oberta (Open Science) a través d'un projecte d'investigació en energia fotovoltaica. Amb aproximació basada en la investigació i la innovació responsables (RRI) i la participació ciutadana, GRECO proposa solucions per augmentar la vida útil de la tecnologia, reduir els seus costos amb un major rendiment i aportar innovacions en agricultura i arquitectura.  https://www.greco-project.eu/

·         Reconfiguring Research and Innovation Constellations (RiConfigure): el projecte RiConfigure vol afavorir la diversificació dels grups involucrats en recerca i innovació (R+I) a través de la participació de diversos stakeholders i la disseminació i educació entre professionals i legisladors. El projecte desenvoluparà quatre laboratoris socials ("Social Labs"), centrats en la participació, respectivament, de persones de la investigació, la indústria, el sector públic i la societat civil. El projecte es complementarà amb més de cent casos d'estudi empírics, que serviran al projecte per elaborar un marc conceptual per afavorir noves col·laboracions en R+I. http://riconfigure.eu/

·         Communication Role on Perception and Beliefs of EU Citizens about Science (CONCISE): el projecte CONCISE vol generar un debat europeu sobre la comunicació científica que involucri molts actors, des dels mitjans de comunicació i els creadors de polítiques, passant per la comunitat científica i la indústria, i arribant fins a les organitzacions de la societat civil. CONCISE aspira a contribuir-hi amb dades qualitatives de consultes ciutadanes sobre els canals a través dels quals la societat europea s'informa sobre ciència, i com aquesta informació influencia les seves opinions, creences i percepcions. Les consultes es duran a terme en cinc països (Portugal, Itàlia, Eslovàquia, Polònia i Espanya). Els resultats del projecte CONCISE seran escalables i la seva metodologia s'aplicarà en altres països europeus per millorar la qualitat i la quantitat de comunicació científica a Europa. https://concise-h2020.eu/

·         Scientific Understanding and Provision of an Enhanced and Robust Monitoring System for RRI (SUPER_MoRRI): és la continuació del projecte MORRI (2014-2018), que va conceptualitzar i va implementar el primer sistema de monitoratge de RRI de tot Europa. El projecte SUPER_MoRRI continua la seva tasca, garantint la continuada recollida de dades i la seva protecció, així com una extensa avaluació i millora dels indicadors de MoRRI. Es vol desenvolupar una millor comprensió científica de les diferents i complexes relacions entre les polítiques i les pràctiques de RRI, així com de les seves implicacions socials, democràtiques, econòmiques i científiques. Aquests avenços teòrics, juntament amb la recollida de dades, configuren un sistema de monitoratge més madur i amb indicadors robustos, realistes, responsables i fàcils d’implementar.  https://www.super-morri.eu/

·         Contribució a la Implementació de la Recerca i Innovació Responsables (RRI): col·laboració com a entitat experta en RRI en dos projectes finançats per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya: el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat ha acompanyat els grups de recerca en tot el procés, amb l’objectiu d’orientar les investigacions en l’aproximació RRI. S’han fet sessions formatives en matèria d'RRI i reunions d’anàlisi amb els dos grups de recerca i altres actors implicats (organitzacions de la societat civil, empreses, tècnics de polítiques públiques…). Els dos treballs resultants d’aquesta col·laboració són: "Vers una identitat col·lectiva pluricultural (IDCOL)", dirigit pel professor Dr. Jordi Pàmies (UAB), i "Parla'm en català, soc una dona catalana musulmana", dirigit per la Dra. Assumpta Aneas (UB). Tots dos aporten eines per crear polítiques públiques de ciutadania i immigració identificades a partir de la col·laboració d’acadèmics, decisors públics i membres de la comunitat educativa i de la societat civil, amb la participació activa dels col·lectius més relacionats amb les recerques.

Quant a les activitats formatives fetes, cal esmentar, entre d’altres:

·         Activitats formatives de participació ciutadana:

o   En marc del projecte GRECO s’han organitzat 6 World Cafés i Focus Group. L’objectiu d’aquestes activitats ha estat fer recerca i innovació socialment responsables. Així doncs, s’ha implicat el públic per tal de conèixer les seves expectatives, preocupacions i interessos en el tema de recerca del projecte
–l’energia solar–, i s’han tingut en compte durant el desenvolupament d’aquest.

·         Formació en RRI:

o   Cursos de 3-4 hores per a alumnes de doctorat o de màster, impartits pel personal del CCS-UPF, entre d’altres, al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), al màster en Gestió de Projectes Internacionals de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i l’Institut de Recerca d’Energies de Catalunya (IREC).

o   Sessions formatives “Applying responsible research and innovation (RRI) concepts”, impartides al personal investigador del projecte GRECO.

o   Coordinació de l’assignatura Recerca Responsable i Comunicació Científica, al màster en Recerca Multidisciplinària en Ciències Experimentals de la UPF, un màster internacional (enguany hi havia representació de 7 països diferents), en què la majoria dels alumnes volen dedicar-se a la recerca.

o   Elaboració de materials formatius en obert sobre metodologies col·laboratives per part del personal del CCS-UPF, en el marc del projecte RiConfigure. 

A partir del programa María de Maeztu del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) s’han consolidat les diferents actuacions d’RRI en els àmbits de la ciència oberta, la diversitat i l’educació. Com és el cas dels programes Makers a les aules o Wisibilízalas, nous projectes com COURAGE, Bretxes Digitals, o el projecte de ciència ciutadana NoiseMaps (que ha arribat a més de 5.000 participants).

Un altre exemple és  l’impuls de plataformes obertes. Freesound ha arribat a més de 8 milions d’usuaris, la plataforma ILDE continua incrementant la seva presència entre personal docent a escala catalana i internacional, i rocketapp ha continuat donant suport a la recerca clínica, incloent-hi col·laboracions amb l'OMS. I quant a dades obertes, hi ha hagut més de 60.000 descàrregues de datasets DTIC a la seva comunitat a Zenodo. També s’han organitzat congressos científics enfocats cap a la justícia, la transparència i la responsabilitat en el disseny tecnològic. Per exemple, FAT ACM 2020.

Externament, el DTIC ha continuat liderant el grup de treball en ciència oberta de la Xarxa de Centres María de Maeztu i Severo Ochoa (SOMMA) i ha posat en marxa el d’igualtat de gènere. Com a part de l’estratègia de divulgació, el DTIC ha continuat participant en iniciatives com la Mobile Week, així com en projectes culturals amb entitats com el CCCB, Fotocolectània o el Congrés de Sobirania Tecnològica. 35.000 persones s’han inscrit en algun dels MOOC impartits per professorat del DTIC durant aquest curs. La vinculació de personal del DTIC amb les arts ha inclòs artistes en residència (projecte MindSpaces), la continuació de Teatronika i l’organització de concerts i d'activitats divulgatives amb la Fundació Phonos.

Finalment, a partir de les circumstàncies excepcionals creades per la pandèmia de la covid-19, el DTIC ha donat suport a escoles en el disseny d’activitats a distància, i ha organitzat el premi Enginy contra la covid-19, amb el qual estudiants de les enginyeries de la UPF han treballat en solucions realistes davants de reptes concrets creats per la pandèmia.

Alhora, des de l’àmbit de responsabilitat social, es continuen detectant els projectes de recerca de la Universitat relacionats amb l'RRI i amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Aquest any s’ha fet, en col·laboració amb el Servei de Recerca, una enquesta als diferents grups de recerca de la UPF per saber en quins ODS estan treballant. Es tracta no només de tenir un mapa on es visibilitzi la recerca que s’està fent  a la UPF en relació amb els ODS, sinó també de veure de quina manera pot contribuir la Universitat al coneixement i potenciar la consecució dels ODS i les seves fites.

En aquesta mateixa línia proactiva i responsable de la Universitat davant les necessitats presents i futures de la societat, es continua treballant en els següents aspectes i processos de l'RRI: ciència i accés obert (vegeu l'apartat de Biblioteca, al capítol de "Serveis a la docència i a la recerca"), educació científica, participació, anticipació i reflexivitat, capacitat de resposta i adaptació al canvi, obertura i transparència i diversitat i inclusió.