Per contribuir al coneixement científic, la Universitat ha de fer partícip la ciutadania de les activitats que es deriven de la docència i la recerca. Aquest impuls es tradueix en accions que es fan des de diferents àmbits de la Universitat.

Per això, i amb l'objectiu de promoure la realització d’activitats amb impacte social de la recerca i el coneixement produïdes a la UPF, i relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), aquest curs s’han convocat per segona vegada els ajuts econòmics per a activitats d’impacte social de la recerca. 

En aquesta edició, s'han presentat set projectes (el mateix nombre que en l'edició anterior) i s'han atorgat ajuts a tres per valor de 9.057 euros. D'una altra banda, els projectes premiats de la primera edició han participat com a ponents en la segona Jornada Pentàgon UPF sobre comunicació i divulgació del coneixement, en què han explicat els seus projectes.

En relació amb d’altres àmbits relacionats amb l'RRI, la Universitat continua potenciant-los, ja sigui en les sessions informatives en convocatòries competitives, en els cursos organitzats per la Universitat o en d’altres activitats o actuacions.

En l’àmbit dels projectes de recerca s’ha treballat en els projectes europeus següents, coordinats per la Dra. Gema Revuelta:
 
  • Fostering a Next Generation of European Photovoltaic Society through Open Science (GRECO): el projecte GRECO vol posar en pràctica la ciència oberta (Open Science) a través d'un projecte d'investigació en energia fotovoltaica. Amb aproximació basada en la investigació i la innovació responsables (RRI) i la participació ciutadana, GRECO proposa solucions per augmentar la vida útil de la tecnologia, reduir els seus costos amb un major rendiment i aportar innovacions en agricultura i arquitectura.  https://www.greco-project.eu/
  • Reconfiguring Research and Innovation Constellations (RiConfigure): el projecte RiConfigure vol afavorir la diversificació dels grups involucrats en recerca i innovació (R&I) a través de la participació de diversos stakeholders i la disseminació i educació entre professionals i legisladors. El projecte desenvoluparà quatre laboratoris socials ("Social Labs"), centrats en la participació, respectivament, de persones de la investigació, la indústria, el sector públic i la societat civil. El projecte es complementarà amb més de cent casos d'estudi empírics, que serviran al projecte per elaborar un marc conceptual per afavorir noves col·laboracions en R&I. http://riconfigure.eu/
  • Communication role on perception and beliefs of EU Citizens about Science (CONCISE): el projecte CONCISE vol generar un debat europeu sobre la comunicació científica que involucri molts actors, des dels mitjans de comunicació i els creadors de polítiques, passant per la comunitat científica i la indústria, i arribant fins a les organitzacions de la societat civil. CONCISE aspira a contribuir amb dades qualitatives de consultes ciutadanes sobre els canals a través dels quals la societat europea s'informa sobre ciència, i com aquesta informació influeix les seves opinions, creences i percepcions. Les consultes es duran a terme en cinc països (Portugal, Itàlia, Eslovàquia, Polònia i Espanya). Els resultats del projecte CONCISE seran escalables i la seva metodologia s'aplicarà en altres països europeus per millorar la qualitat i la quantitat de comunicació científica a Europa. https://concise-h2020.eu/
  • Scientific Understanding and Provision of an Enhanced and Robust Monitoring system for RRI (SUPER_MoRRI): és la continuació del projecte MORRI (2014-2018), que va conceptualitzar i va implementar el primer sistema de monitoratge d'RRI de tot Europa. El projecte SUPER_MoRRI continua la seva tasca, garantint la continuada recollida de dades i la seva protecció, així com una extensa avaluació i millora dels indicadors de MoRRI. Es vol desenvolupar una millor comprensió científica de les diferents i complexes relacions entre les polítiques i les pràctiques d'RRI, així com de les seves implicacions socials, democràtiques, econòmiques i científiques. Aquests avenços teòrics, juntament amb la recollida de dades, configuren un sistema de monitoratge més madur i amb indicadors robustos, realistes, responsables i fàcils d’implementar.  https://www.super-morri.eu/
  • Inclusive Science and European Democracies (ISEED): l’objectiu d’ISEED és identificar, mitjançant una anàlisi de diversos tipus i experiments en la participació pública, qüestions i activitats relacionades amb la ciència, característiques generalitzables i condicions que conreen la participació ciutadana activa i productiva en la deliberació pública. L’objectiu és construir un nou concepte de ‘participació deliberativa’ dissenyat per millorar tant la qualitat com la legitimitat de la presa de decisions polítiques, centrant-se en la importància de la deliberació basada en el coneixement. ISEED aprofitarà i ampliarà l’experiència existent en el camp de la ciència ciutadana per explorar les condicions en què es poden implementar amb èxit les pràctiques participatives i deliberatives, amb la finalitat de construir formes de governança democràtica basades en el coneixement i complementàries a la representació política a les societats democràtiques. ISEED combina anàlisi teòrica, investigació empírica i experiments a petita escala. Es revalorarà el paper de l’esfera pública per incloure una nova noció de participació deliberativa en una pluralitat de públics i públics contraris. Explorarà empíricament com les pràctiques actuals de participació ciutadana en ciència poden oferir mètodes innovadors per afrontar i superar diversos obstacles actuals a què s’enfronta la participació democràtica i la presa de decisions. Desenvoluparà una nova eina per descriure estils d’argumentació en mitjans tradicionals i digitals i analitzar el paper de l’emoció i la raó en els debats polaritzats sobre qüestions científiques contemporànies. El consorci ISEED, compromès amb la investigació multidisciplinària, té com a objectiu oferir resultats escalables per afavorir processos democràtics deliberatius a Europa i altres societats del coneixement.  https://iseedeurope.eu/

Quant a les activitats formatives fetes, cal esmentar, entre d’altres:

  • Activitats formatives de participació ciutadana:
    • En marc del projecte GRECO, s’han fet 6 World Cafés i Focus Grup. L’objectiu d’aquestes activitats ha estat fer la recerca i la innovació socialment responsables. Així doncs, s’hi ha implicat el públic per tal de conèixer les seves expectatives, preocupacions i interessos en el tema de recerca del projecte –l’energia solar–, i s’han tingut en compte durant el desenvolupament d’aquest.
  • Formació en RRI:
    • Cursos de 3-4 hores per a investigadors, alumnes de doctorat o màster impartits pel personal del CCS-UPF, entre d’altres, a la Universitat de València (UV), al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), a la Universitat d'Évora (Portugal), al màster en Gestió de Projectes Internacionals de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), a l’Escola Internacional de Doctorat de la UPM i a la Federació Internacional d’Universitats Catòliques (FIUC).
    • Dues sessions formatives, “Applying responsible research and innovation (RRI) concepts”, impartides al personal investigador del projecte GRECO.
    • Coordinació de l’assignatura Recerca Responsable i Comunicació Científica, al màster en Recerca Multidisciplinària en Ciències Experimentals de la UPF, un màster internacional. Enguany, hi havia representació de set països diferents, on la majoria dels alumnes volen dedicar-se a la recerca.
    • Elaboració de materials formatius en obert sobre metodologies col·laboratives per a la innovació, elaborats per personal del CCS-UPF en el marc del projecte RiConfigure. 
    • Organització, impartició i elaboració d’un curs intensiu sobre eines d’innovació col·laborativa centrat en el repte de l’alimentació sostenible en el marc del projecte RiConfigure.
    • Coordinació, elaboració i publicació d’una guia pràctica per incloure la ciència oberta en la recerca en el marc del projecte GRECO: https://zenodo.org/record/4762618#.YMdC8zb7RsM  
    • Elaboració i publicació d’una guia multimèdia d’accés obert sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a la investigació. El document va dirigit a totes aquelles persones dedicades a la investigació que han conclòs que és útil i necessari adoptar la perspectiva de gènere en el seu treball, però que no disposen encara de les eines necessàries per fer-ho: https://ccs.upf.edu/wp-content/uploads/Guia-Genero_20.pdf
    • Coorganització d’un esdeveniment internacional sobre la responsabilitat en l’avaluació de la recerca en el marc del projecte SUPER_MoRRI. https://super-morri.eu/responsibility-in-research-evaluation/ 

A partir del programa María de Maeztu del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), s’han consolidat les diferents actuacions d'RRI en els àmbits de la ciència oberta, la diversitat i l’educació. Com és el cas dels programes Makers a les aules o Wisibilízalas, nous projectes com COURAGE, Bretxes Digitals, o el projecte de ciència ciutadana NoiseMaps (que ha arribat a més de 5.000 participants).

Un altre exemple és l’impuls de plataformes obertes. Freesound ha arribat a més de 10 milions d’usuaris; la plataforma ILDE continua incrementant la seva presència entre personal docent en l'àmbit català i internacional, i rocketapp ha continuat donant suport a la recerca clínica, incloent-hi col·laboracions amb l'OMS. I quant a dades obertes, hi ha hagut més de 60.000 descàrregues de datasets del DTIC a la seva comunitat a Zenodo. També s’han organitzat congressos científics enfocats cap a la justícia, la transparència i la responsabilitat en el disseny tecnològic. Per exemple, FAT ACM 2020 (Fairness, Accountability, Transparency). La iniciativa Fairness, accountability, transparency and ethics (FATE) ha continuat amb una sèrie de seminaris, que han tingut com a objectiu promoure el debat sobre FATE in ICT. 

Un altre projecte que s’ha consolidat el 2020 és STOP: Suicide prevenTion in sOcial Platfoms. Aquest projecte aplica la intel·ligència artificial a les dades de xarxes socials per descobrir patrons relacionats amb el suïcidi. En el context sanitari que ens trobem, la salut mental de moltes persones ha estat mermada per la pandèmia de la covid-19.

Externament, el DTIC ha continuat liderant el grup de treball en Ciència Oberta de la Xarxa de Centres María de Maeztu i Severo Ochoa (SOMMA) i ha posat en marxa el d’igualtat de gènere. Com a part de l’estratègia de divulgació, el DTIC ha continuat participant en iniciatives com la Mobile Week, Oracle4Girls, així com en projectes culturals amb entitats com el CCCB, Fotocolectània o el Congrés de Sobirania Tecnològica. 35.000 persones s’han inscrit en algun dels MOOC impartits per professorat del DTIC durant aquest curs. La vinculació de personal del DTIC amb les arts ha inclòs artistes en residència (projecte MindSpaces), la continuació de Teatronika, i l’organització de concerts i activitats divulgatives amb la Fundació Phonos.

Finalment, a partir de les circumstàncies excepcionals creades per la pandèmia de la covid-19, el DTIC ha donat suport a escoles en el disseny d’activitats a distància, i ha organitzat els premis Enginy contra la covid-19, amb els quals estudiants de les enginyeries UPF han treballat en solucions realistes davants reptes concrets creats per la pandèmia. Un dels projectes guanyadors, MASKIN - "Transparent Facemask", està treballant en la creació d’una start-up per comercialitzar aquest nou producte.

Alhora, des de l’àmbit de responsabilitat social, es continuen mapejant els projectes, grups de recerca i tesis doctorals relacionats amb l'RRI i amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), amb la col·laboració del Servei de Recerca.

En aquesta mateixa línia proactiva i responsable de la Universitat davant les necessitats presents i futures de la societat, es continua treballant en els següents aspectes i processos de l'RRI: ciència i accés obert (vegeu l'apartat de Biblioteca, al capítol de Serveis a la Docència i a la Recerca), educació científica, participació, anticipació i reflexivitat, capacitat de resposta i adaptació al canvi, obertura i transparència i diversitat i inclusió.