El marc econòmic

L’any 2020 va ser un any clarament marcat per la pandèmia derivada de la covid-19. En aquest entorn d’incertesa i d’excepcionalitat, els Pressupostos Generals de l’Estat van tornar a ser prorrogats. I aquesta situació va generar un marc mai vist des de la restauració de la democràcia a Espanya, perquè per primera vegada uns pressupostos concatenaven dues pròrrogues seguides sense l’aprovació d’un pressupost propi en cadascun dels dos exercicis.

La Llei 11 de 30 de desembre del 2020 aprovava els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021, i trencava aquesta dinàmica de pròrroga contínua.

Si bé amb els pressupostos del 2018 el Govern de l’Estat pretenia continuar amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat financera de totes les administracions públiques, enfortir la confiança en l'estabilitat de l'economia espanyola i reforçar el compromís amb la Unió Europea en matèria d'estabilitat pressupostària, la realitat de la pandèmia i l’estat d’alarma decretat pel RD 463/2020, van provocar una intensificació de l’activitat legislativa a fi i efecte d’adoptar successives mesures temporals de caràcter extraordinari per mitigar l’impacte sanitari, social i econòmic que se’n derivava. En aquest context, es van suspendre els objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic, si bé no es va perdre de vista l’avançament vers un escenari de consolidació fiscal i de sostenibilitat financera a mig termini tan bon punt això fos permès per les circumstàncies que van donar lloc a aquesta situació extraordinària.

A Catalunya, la Llei 4/2020 de 29 d’abril aprovava els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici 2020, fonamentats en quatre eixos principals que serveixen de guia de l'orientació estratègica de les polítiques públiques i de l'acció del Govern per millorar el benestar individual i col·lectiu: la qualitat de les institucions i dels serveis públics, per recuperar els nivells de despesa dels serveis públics fonamentals i reforçar l'estructura de les institucions, la transparència i l'avaluació; la reducció de les desigualtats socials, de gènere i territorials, per vetllar perquè ningú no quedi enrere i vertebrar el territori; el coneixement, la innovació i la dinamització econòmica, per dinamitzar l'economia productiva i del coneixement per a un creixement sostingut i compartit, i un horitzó de zero emissions i residus, per impulsar polítiques ambicioses per fer front a l'emergència climàtica.

Política pressupostària i financera

La Universitat Pompeu Fabra gestiona el seu patrimoni i les seves finances d'acord amb criteris administratius i pressupostaris. L’execució del seu pressupost s’ha dut a terme respectant els principis d’eficàcia i d’eficiència, de manera transparent, tot complint el marc legal vigent. Als efectes de normalització comptable, l'execució s'ha adaptat a les normes que, amb caràcter general, resulten d'aplicació al sector públic; en conseqüència, tot acte o operació amb transcendència econòmica ha estat enregistrat i justificat documentalment.

El pressupost de la Universitat per a l’exercici 2020 va ser aprovat pel Consell Social en sessió del 19 de desembre del 2019 per un import de 150.272.383,37 euros, pràcticament idèntic a l’import de l’any 2019.

Presenta un increment de 3 milions d’euros en l’assignació dels recursos destinats a l’activitat ordinària –principalment per donar resposta a l’aplicació de la normativa que en matèria salarial afecta a la Universitat–, que es compensa amb una disminució d’import similar en els fluxos derivats de l’activitat amb finançament afectat (principalment projectes de recerca).

Ha estat per tant un pressupost elaborat de manera continguda, aspecte aquest que, atenent la situació d’excepcionalitat derivada de la crisi sanitària, ha estat determinant per haver-lo pogut liquidar en equilibri, amb un romanent genèric de 22.708,63 euros.

El romanent de tresoreria ha totalitzat 42,2 milions d’euros, dels quals 49,5 compten amb afectació a finalitat. En conseqüència, el romanent genèric acumulat en aquesta data és negatiu per un import de 7,3 milions d’euros.

L’aturament de l’activitat presencial al llarg de bona part de l’exercici, així com la impossibilitat de dur a terme determinades activitats per causa de les restriccions imposades per l’estat d’alarma i les limitacions aprovades amb posterioritat han provocat que una part del pressupost de despesa no s’hagi pogut executar, la qual cosa ha permès afrontar altres obligacions adquirides per la institució, bé en forma de cancel·lació de part del deute que vencia en aquest exercici, bé adquirint material EPI i equipament específic per donar resposta a les necessitats i les exigències derivades de la pandèmia i del treball a distància per part del personal de la Universitat.

Pressupost i execució d'ingressos

El pressupost d’ingressos, aprovat per un import de 150,3 milions d’euros, s’ha incrementat en 50,1 milions com a conseqüència d’haver incorporat 45,3 milions de romanents afectats provinents d’exercicis anteriors i per haver incorporat 4,8 milions d’ingressos de l’exercici, provinents sobretot de la subvenció rebuda per finançar la despesa derivada de la liquidació parcial de la paga extraordinària del 2013 (1,6 milions) i de la primera subvenció compensatòria rebuda per mitigar els efectes derivats de la covid-19 (1,6 milions).

El pressupost s’ha liquidat per un import de 147,6 milions d’euros, 6,2 milions més que l’any passat. La desviació global respecte al pressupost definitiu –romanents al marge– ha estat de -7,5 milions d’euros, destacant els ingressos no obtinguts pels estudis propis no duts a terme (1,4 milions) ni pels espais que no es van poder llogar (0,5 milions) a causa de la pandèmia. Tampoc es va materialitzar la totalitat de transferències de capital ni de bestretes reintegrables previstes (1,8 milions i 1 milió respectivament) entre d’altres ingressos.

També s’ha produït una disminució quantificable en uns 4,4 milions d’euros en la matrícula de l’exercici com a conseqüència de la disminució del 30% en el preu dels crèdits del curs 2020-2021, acordada per la Generalitat de Catalunya el mes de juny. Aquesta desviació s’ha vist parcialment compensada per la Generalitat de Catalunya amb una aportació en forma de subvenció per un import de 4 milions d’euros.

Per naturalesa de l’ingrés, amb 110,6 milions d’euros els provinents de transferències corrents i de capital han tornat a ser els més significatius, que han representat un 75% de l’import total reconegut en l’exercici. Aquest import és superior en 13,3 milions al del 2019 a causa principalment de la subvenció compensatòria per la reducció en el preu dels crèdits (4 milions), per les subvencions concedides per compensar els efectes de la covid-19 (3 milions), per la subvenció compensatòria dels increments retributius del 2020 (1,7 milions) i per l’increment en les subvencions destinades a projectes de recerca (1,8 milions).

La Generalitat de Catalunya, directament o indirecta mitjançant agències o altres organismes, torna a ser l’Administració amb un import més gran subvencionat (81 milions), seguida a distància de la Unió Europea i de l’Estat, amb 15 i 9,5 milions d’euros respectivament.

Els drets reconeguts per matrícula (25 milions), les prestacions de serveis (8 milions) i els ingressos procedents de concessions administratives (3,1 milions) han estat els altres ingressos més significatius de l’exercici.

​

Pressupost i execució de despeses

El pressupost de despeses de l’any 2020 té consignats 120,3 milions d’euros per a operacions corrents, 27,5 milions per a operacions de capital i 2,5 per a operacions financeres.

Les modificacions més significatives han estat conseqüència de la incorporació de romanents (39,9 milions d’euros en accions de recerca i 5,4 en altres activitats) i de l’ampliació de crèdits pressupostaris per un import de 4,8 milions d’euros, la majoria a causa de la liquidació de part de la paga extra 2013 subvencionada per la Generalitat de Catalunya (1,6 milions) i de la consignació del crèdit necessari per afrontar un import superior al pressupostat per al retorn de bestretes reintegrables (1,6 milions), que a més va venir acompanyat d’una transferència de crèdit addicional d’1,1 milions d’euros.

Les desviacions pressupostàries més importants s’han produït en les partides on s’ha incorporat romanent. Per naturalesa, la inversió immaterial on es registra la despesa dels projectes de recerca ha estat la més significativa en aquest aspecte, amb 38,4 milions d’euros, seguida a distància de la despesa corrent en béns i serveis (8,6 milions), de la despesa de personal (6,2 milions) i de les transferències corrents (4,1 milions).

En relació amb l’execució del pressupost d’operacions corrents, destaquen els 82,1 milions d’euros de despesa de personal i els 26,7 milions d'euros de despesa corrent en béns i serveis, que representen un 96% de tota la despesa corrent de l’exercici. En total, s’han liquidat 113,8 milions d’euros en operacions corrents, import pràcticament idèntic al del 2019.

Pel que fa a les operacions de capital, s’han invertit 3,2 milions d’euros en actius materials, import lleugerament superior al de l’any anterior. També s’han gastat 19,7 milions en programes de recerca, import molt similar al del 2019.

S’han amortitzat 5 milions d’euros d’operacions d’endeutament, tots relatius a bestretes reintegrables provinents de convocatòries estatals per al finançament d’infraestructures de recerca.

​

Inversió material

S’han invertit 3,2 milions d’euros en infraestructures i equipaments, destinats majoritàriament a actuacions de renovació i millora. Aquesta inversió ha estat efectuada en edificis, construccions i instal·lacions (1,3 milions), en mobiliari i equipaments (1,3 milions), en equipament per al procés de dades (0,5) i en fons bibliogràfic (0,1 milions).

​

Situació financera i patrimonial

El balanç de situació de la Universitat de l’any 2020 acumula 272 milions d’euros d’actiu, 221 dels quals corresponen al valor net del seu actiu no corrent. Els increments patrimonials pendents d’imputar a resultats, constituïts principalment per les subvencions de capital rebudes pendents de ser traspassades a resultats, són –amb 123 milions d’euros– la partida més significativa del patrimoni net. Els deutes a llarg termini (54 milions) i els deutes a curt termini (51 milions) constitueixen les dues partides més significatives del passiu.

El resultat ha estat de 6,8 milions d’euros, que mantenen la tendència d’obtenir resultats positius evidenciada al llarg dels últims exercicis. Amb aquest resultat, el patrimoni generat per la Universitat s’ha situat al voltant dels 12,5 milions d’euros.

 

Aprovació de comptes i auditoria

El compte general i els estats comptables (balanç, compte del resultat econòmic patrimonial, estat de canvis en el patrimoni net, estat de fluxos d’efectiu i memòria) de l’any 2019 van ser aprovats pel Consell Social en sessió plenària del 22 d’octubre del 2020, un cop auditats per Faura-Casas auditors, que van elaborar un dictamen en què opinen que aquests documents expressen de manera significativa la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i de la liquidació del pressupost de la Universitat.

En la data d’elaboració d’aquesta memòria, el compte general i els estats comptables de l’any 2020 ja estan formulats i estan sent auditats per Faura-Casas auditors, entitat adjudicatària del servei d’auditoria corresponent a aquest exercici.