Durant aquest curs acadèmic i, pel que fa a sol·licituds ateses per l’oficina del Síndic de Greuges, cal remarcar canvis substancials en la mena de demandes d’intervenció segons quina sigui la matèria o la naturalesa del cas objecte de la queixa. Es constata una disminució del nombre de sol·licituds d’actuació relacionades amb aspectes generals de l’exercici de la docència, i amb un aspecte docent més específic com són irregularitats comeses per autoritats acadèmiques en el procediment reglamentari de revisió de les qualificacions i de convocatòria preceptiva de comissions de reclamacions.

En canvi, han augmentat sensiblement les queixes motivades per incidències en els processos de matriculació en general, i de manera especial en matèria de taxes i tarifes, i en concret amb problemes relacionats amb abonaments de matrícula afectats per dret a deduccions o per la seva vinculació amb la percepció de beques.

Pel que fa a les condicions que concorren en les persones que han presentat sol·licituds al síndic, cal destacar uns canvis relatius en el nombre de demandes per col·lectius. Una tendència preocupant és la que indica un increment notori de les queixes presentades per estudiants de postgrau. En canvi, han disminuït, en un percentatge remarcable, les queixes formalitzades per estudiants de grau.

Més que no pas en el període anterior, han estat rebutjades sol·licituds d’actuació del síndic presentades per persones que ja no eren membres de la UPF, principalment per estudiants que ja no estaven vinculats a la institució, bé per haver abandonat els estudis bé per haver-los acabat. Formar part del col·lectiu d’estudiants, del personal docent i investigador o del personal d’administració i serveis és un requisit subjectiu necessari perquè sigui procedent la incoació d’un expedient competencial o de mediació per part del síndic de Greuges de la Universitat. Tot i aquesta causa d’inhibició reglamentària, el síndic ha vetllat perquè les persones interessades no quedin indefenses. En aquests casos, el síndic ha orientat els qui presentaven la queixa sobre els drets que tenen com a ciutadans per plantejar peticions o queixes per les vies regulades per la legislació que afecta a totes les institucions públiques en matèria de transparència i d’atenció a les demandes del públic.

Les tasques del Síndic de Greuges

Durant el curs 2017-2018 s’han atès 105 persones i s’han portat a terme 102 actuacions, de les quals 61 són queixes i 41 són consultes. És un percentatge semblant al del període anterior, la qual cosa indica que es continua dins d’una demanda similar a la dels darrers anys. És destacable que han baixat les consultes i que han pujat les queixes. Dins del còmput total d’entrades s’han pogut contestar, investigar i tancar 87 sol·licituds; 15 queixes estan en diverses fases del procés de tancament; no hi ha cap queixa col·lectiva, totes són individuals. S’ha obert 1 queixa d’ofici; n’hi ha 2 que han estat rebutjades. S’han pogut resoldre favorablement el 65% de les queixes presentades i s’han pogut contestar i resoldre el 100% de les consultes. En molts casos s’ha decidit no incoar un expedient, tot i portar a terme un seguit de gestions, perquè s’ha valorat que la rapidesa en la solució del conflicte no requeria d’una obertura d’expedient.

Sobre les reclamacions i les persones que les fan, es destaca el següent: el 71% dels casos són queixes o consultes dels estudiants de grau (73); el 22%, d’estudiants de postgrau (22); el 6%, del PDI (6), i l’1%, del PAS (1). Respecte al període anterior, és destacable l’augment de queixes dels postgraduats, que passen de 13 a 22; es mantenen les dels estudiants de grau, de 76 a 73, i baixen les del PAS, de 2 a 1. Pel que fa al sexe, s’han adreçat a l’oficina del Síndic un nombre superior d’homes i inferior de dones que en el període anterior: 41% d’homes, que pugen de 36 a 42; i un 59% de dones, que baixen de 66 a 60.

Els temes en què hi ha més volum de queixes durant aquest període són els relacionats, en primer lloc, amb la docència (22), que han baixat respecte al període anterior: passen de 36 a 22. En segon lloc, els relacionats amb les avaluacions (14), que també baixen respecte al període anterior: passen de 17 a 14. En tercer lloc, els relacionats amb la matrícula (11), que tornen a pujar lleugerament, de 9 a 11. Pel que fa a les vies d’accés, el 86% de queixes i de consultes han entrat pel formulari de l’Acollida del Síndic (88); el 7%, per correu electrònic (7); un 4%, telefònicament (4); un 1%, presencialment a l’oficina (1); un 1%, pel Registre General (1), i l’1% s’ha iniciat d’ofici (1).

Rellevància d’alguns expedients

Tractament discriminatori en comparació amb el règim laboral que s’aplica a estudiants en casos d’accidents, malalties i baixes per maternitat

Durant aquest període han arribat al síndic noves queixes sobre el tractament que han rebut estudiants als quals afectaven incidències relacionades amb accidents, malalties, baixes maternals o episodis sobtats relacionats amb la salut.

Hi ha excessos de rigidesa en casos constatats per l’evidència o per certificats mèdics quan impedeixen que l’alumne participi en un examen. És cert que l’article 11.5.4 de les Normes acadèmiques de la nostra universitat determina que “si l’assignatura preveu la realització d’una prova de caràcter global en el període d’avaluació trimestral i una causa de força major imprevisible impedeix a l’estudiant efectuar-la, es pot renunciar a l’avaluació fins als set dies posteriors a la data de la prova”. Però aquesta prescripció positiva cal completar-la amb mesures que assegurin que l’estudiant afectat sigui informat d’aquest dret quan és obvi que la causa de força major no li facilita formalitzar la seva petició d’anul·lació de convocatòria.

És necessària, doncs, la revisió d’unes normes que no permeten que el professor fixi una nova data d’examen quan concorre una evidència que impossibilita físicament que l’estudiant es presenti a un examen. En la revisió d’aquestes normes s’hauria de ponderar, per analogia, el tractament que en dret laboral s’aplica al cas de persones que en el seu centre de treball són ateses per serveis mèdics i traslladades en ambulància, i que en aquestes circumstàncies no són penalitzades, com és lògic i raonable, per absentisme.

En l’àmbit d’aquest mateix tipus de drets, destaca una queixa relacionada amb una baixa per maternitat que va impedir durant quatre mesos cursar unes matèries a una alumna, la qual va tornar a pagar la matrícula íntegra de l’any següent, sense deducció ni retorn de les taxes corresponents al trimestre que no va poder assistir a les classes.

Aquestes incoherències lesives constaten que en matèria de baixes temporals hi ha més garanties en el règim laboral dels treballadors que no pas en el règim acadèmic dels estudiants. Les causes de baixa maternal, accident o malaltia en l’àmbit acadèmic s'han de regular mitjançant les mateixes garanties raonables que s’apliquen en el règim laboral, per tal d’evitar perjudicis econòmics personals.

Els drets i les llibertats dels universitaris en el marc de mobilitzacions ciutadanes legítimes

Una estudiant i un estudiant van presentar individualment la seva respectiva queixa per les mesures adoptades pel rector i pel Consell de Direcció de la Uuniversitat amb motiu de les mobilitzacions ciutadanes de finals de setembre i començaments d’octubre del 2017.

El primer escrit sol·licitava l’obertura de les instal·lacions per a formació acadèmica i permetre que sigui cadascú qui decideixi com procedir davant la vaga, igual que va succeir, deia, en altres casos en els quals la UPF va tancar durant la primera hora per motius de seguretat.

L’altre estudiant  demanava que, tot i respectar el dret de vaga que empara tots els ciutadans, s’obligués la Universitat a complir el principi de neutralitat ideològica.

El 21 de setembre del 2017, abans d'aquests fets que van motivar les dues queixes, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), en previsió de les mobilitzacions que es podien produir, havia manifestat per escrit que una de les funcions de les universitats és formar professionals altament qualificats i, alhora, ciutadans crítics i responsables socialment. En aquest sentit, es van acordar patrons comuns per facilitar la participació dels estudiants, del personal docent i investigador, i del personal d’administració i serveis en les mobilitzacions que es podrien dur a terme.

Aquell mateix 21 de setembre, rectors i rectora d’universitats públiques catalanes van declar que, davant de la situació que vivia Catalunya, condemnaven els episodis coercitius contra la llibertat d’expressió, i reivindicaven el diàleg com a única via per a l’entesa en democràcia, des del convenciment que la llibertat d’expressió i el respecte a l’altre i a les lleis són pilars essencials i irrenunciables de la democràcia.

Aquestes autoritats acadèmiques afegien que la visió universal que és pròpia de la universitat obliga a fixar-se en els valors més fonamentals que estan en la base de la convivència i els drets de les persones, amb un respecte escrupolós als valors originals de la democràcia i de la llibertat.

D’acord amb aquests criteris comuns, el rector de la UPF va fer públic un comunicat el 27 de setembre del 2017 en què argumentava que havia decidit suspendre les activitats acadèmiques els dies 28 i 29 de setembre atesa la situació excepcional que vivia la societat catalana en aquells moments i que afectava tota la comunitat universitària, i especialment alguns dels seus membres; també per la necessitat de donar una resposta en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals i la democràcia; i per la profunda preocupació davant la vulneració de drets fonamentals i de les llibertats democràtiques que s’estaven produint aquells dies. Finalment, exposava el propòsit de vetllar per la bona convivència i la seguretat de tots els membres de la comunitat universitària, amb el convenciment que els problemes polítics han de tenir una resposta política que exigeix diàleg i no repressió.

A més, el Consell de Direcció de la UPF va fer públic un comunicat, el dilluns 2 d’octubre del 2017, en què deia que la universitat  condemnava enèrgicament la injustificada i intolerable violència que els cossos i les forces policials de l’Estat havien exercit, l’1 d’octubre, contra els ciutadans, i mostrava la seva solidaritat amb les més de 800 persones ferides. També deplorava la indiferència manifestada pel govern de l’Estat. Afegia que no és funció de la Universitat prendre partit per cap opció política; que la UPF és i vol ser un espai plural de reflexió i debat acadèmic al servei de la societat, on conviuen diverses sensibilitats i ideologies que l’enriqueixen, i que ho és des del compromís ferm amb la democràcia, les llibertats i els drets fonamentals de tothom; que les universitats tenen la responsabilitat de garantir la continuïtat de les seves activitats acadèmiques; que és per aquesta raó, i en defensa d’aquest compromís amb el pluralisme, la democràcia i els drets fonamentals, que no correspon a la UPF cridar a la mobilització ni encapçalar les iniciatives polítiques en suport de posicions ideològiques concretes que es puguin convocar en les properes setmanes; que, malgrat això, davant la gravetat dels esdeveniments de l’1 d’octubre, el Consell de Direcció havia acordat, excepcionalment, adherir-se a l’aturada general convocada per al 3 d’octubre, i suspendre totes les activitats.

La tancada de les universitats públiques catalanes va ser general aquell 3 d’octubre. Totes les públiques van tancar (i alguna de privada) per decisió unànime.

Cal remarcar, altrament, que el rector és qui governa la Universitat, i que les decisions que pren en casos com aquest formen part de la discrecionalitat de les atribucions del seu càrrec. En el cas plantejat en les dues queixes, les decisions del rector havien estat adoptades en el marc del respecte als drets i a les llibertats dels membres de la UPF, i motivades a partir de criteris de prudència i d’equitat.

En definitiva, els universitaris han de perseverar en el ple exercici dels drets i de les llibertats acadèmiques i cíviques; han d’assumir i promoure els valors de la pau, la justícia, la solidaritat, el pluralisme i la diversitat; i han de rebutjar la violència i posar tots els mitjans pacífics per impedir-la, vingui d’on vingui.

Relacions amb institucions semblants

Com cada any, s’han mantingut diverses reunions amb els síndics i els defensors d’altres universitats. Així, s’ha participat en les següents: 

La Universitat Rovira i Virgili (URV) va acollir el dijous 6 i el divendres 7 de juliol del  la X Trobada de Síndics de Greuges, Defensors i Mediadors Universitaris de la Xarxa Vives d’Universitats.

La XX Trobada Estatal de Defensors Universitaris va tenir lloc en el campus de Conca de la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM), del 8 al 10 de novembre del 2017.