Les tasques de la síndica de Greuges

La informació següent correspon al període que va del 16 de març del 2022 al 28 de febrer del 2023. Durant aquest període, s’han atès un total de 75 persones i s’han portat a terme 74 actuacions, de les quals 14 són queixes i 60 són consultes. Dins del còmput total d’entrades s’han pogut contestar, investigar i tancar 74 sol·licituds; hi ha 67 queixes individuals, 3 retirades, 2 d’ofici, 1 rebutjada i 1 col·lectiva. S’han pogut resoldre favorablement el 57% de les queixes presentades i s’han pogut contestar i resoldre el 100% de les consultes. En molts casos, s’ha decidit no incoar un expedient, tot i portar a terme un seguit de gestions, perquè s’ha valorat la possibilitat de resoldre ràpidament i informal el conflicte, durant la fase de gestió prèvia a la tramitació, sense que es requerís l’obertura d’expedient. Cal destacar que aquest any s’ha mantingut gairebé igual el percentatge de resolucions favorables a les pretensions de la persona interessada respecte a les registrades en aquest sentit en el període anterior.

Sobre les reclamacions i les persones que les fan, cal destacar el següent: el 26% dels casos són queixes o consultes dels estudiants de grau (19); el 8%, d’estudiants de postgrau (6); el 5%, del PDI (4); el 0%, del PTGAS (0), i el 61% (45), del col·lectiu anomenat “Altres” a efectes classificatoris, apartat on es comptabilitzen les reclamacions o les consultes presentades per persones no membres de la comunitat universitària. Respecte al període anterior, és destacable la baixada de queixes dels estudiants de grau, que passen de 24 a 19; la baixada de queixes dels estudiants de postgrau, que passen de 8 a 6. D’altra banda, augmenten les queixes del PDI, que passen de 2 a 4, i les queixes del PTGAS, que baixen de 2 a cap. En canvi, pugen les queixes del col·lectiu anomenat “Altres”, que passen de 19 a 45. Pel que fa al sexe dels reclamants que s’han adreçat a l’oficina de la síndica, hi ha un nombre inferior d’homes i superior de dones que en el període anterior: 32% d’homes (24), que baixen de 28 a 24; i un 68% de dones (50), que pugen de 27 a 50. En relació amb les dates enunciades en el primer paràgraf, cal dir que aquest període ha estat més llarg respecte al de l’any passat –de nou mesos a gairebé dotze–, per la qual cosa el nombre de queixes i de consultes presentades ha estat superior.

Destaquen cinc temes en què hi ha més volum de queixes i de consultes: en primer lloc, els temes sobre l’accés al grau en Medicina (38), que entren per segon any consecutiu, aquest any amb més força: passen de 16 a 38. En segon lloc, les sol·licituds d’informació (10), que han pujat respecte al període anterior: passen de 4 a 10. En tercer lloc, els relacionats amb les avaluacions i les recuperacions (6), que han baixat respecte al període anterior: passen de 8 a 6. En quart lloc, els relacionats amb el tracte rebut (6), que han pujat respecte al període anterior: passen de 4 a 6. I, en cinquè lloc, els relacionats amb els temes econòmics (4), que entren novament. Quant a les vies d’accés, el 23% de queixes i de consultes han entrat pel formulari de l’Acollida de la Síndica (17); el 74%, per correu electrònic (55), i el 3% s’ha iniciat d’ofici (2).
 

Rellevància de determinades dinàmiques

De l’anàlisi qualitativa dels expedients rebuts en aquest període s’extreu que no hi ha hagut cap tema recurrent, a banda de la qüestió de l’accés a Medicina, que no és pròpiament ni una queixa ni una consulta que correspongui resoldre ni a la síndica de Greuges ni a cap instància de la UPF.

Els expedients i els temes seleccionats i explicats en aquest apartat permeten posar de relleu determinades dinàmiques que, en certa mesura, també són a la base d’altres expedients. En aquest sentit, es pot dir que són transversals, més enllà del tema concret objecte de l’expedient. Són dinàmiques problemàtiques però fàcilment millorables. Una és la manca de coneixement de normes i procediments i/o la manca de respecte vers aquests, i l’altra, molt lligada, la falta d’una informació ben dirigida i la falta de consciència sobre la responsabilitat d’informar-se. Per invertir-les no calen recursos addicionals ni intervencions extraordinàries. Només es requereix prendre consciència del que no funciona, tenir la voluntat de resoldre-ho i assumir les responsabilitats que corresponen a cadascú.

Coneixement de normes i procediments, i respecte vers aquests

Per posar de manifest la primera problemàtica cal basar-se en els expedients als quals fa referència una de les dues resolucions d’ofici fetes en aquest període. Atesa la concentració d’una tercera part de les queixes i les consultes en un mateix centre s'ha considerat oportú fer un memoràndum d’ofici, número 2/23, no exclusivament per la qüestió quantitativa sinó perquè, tot i que les problemàtiques de cada cas eren diferents, s'ha trobat un denominador comú que ha semblat preocupant: la manca d’aplicació correcta de la normativa i dels procediments d’avaluació establerts en els plans d’acció docent per part del centre i dels docents afectats per les queixes. Aquesta observació no pressuposa en absolut que les persones que van interposar les queixes tinguessin raó o que, per la seva banda, no haguessin comès cap error, o no haguessin tingut un comportament improcedent.

Pel que fa al centre, els errors d’actuació obeïen, segons el que han manifestat els responsables, al desconeixement de la normativa o a una manca d’atenció vers l’aplicació d’aquesta, que es traduïa en un ús imprecís dels termes i conceptes. Per exemple, en un cas el centre primer va comunicar a uns estudiants que els imposava unes “sancions” sense que s’hagués obert un expedient sancionador, ni tan sols informatiu, i en un segon moment els va dir que no es tractava de cap “sanció”, sinó d’una decisió.

També en relació amb la gestió dels expedients que afecten aquest centre, s’ha observat que els terminis de resposta a les demandes dels estudiants (prèvies a la presentació de la queixa a l’oficina de la síndica) eren molt llargs. No existien terminis establerts: les autoritats acadèmiques o el professorat, de manera oral o per correu electrònic, comunicaven als estudiants afectats quan els respondrien; però, després, per una raó o altra, explicitada o no, no es respectaven aquestes dates. En tots els casos, el temps sempre corria en contra de qui estava reclamant.

Aquests expedients comporten un toc d'atenció sobre la importància que, en primer lloc, les autoritats acadèmiques dels centres i dels programes, així com el professorat, coneguin la normativa general de funcionament dels processos docents corresponents; en segon lloc, que els professors explicitin clarament als programes o plans docents les normes de funcionament de les assignatures i els requisits i els procediments de l’avaluació i que els respectin; en tercer lloc, que els estudiants coneguin i respectin les seves obligacions; i finalment, en quart lloc, que, en cas de conflicte, el centre expliqui clarament a l’estudiant quin és el marc normatiu en què es basen les seves actuacions i sigui diligent en la gestió dels expedients.

Responsabilitat d’informar i d’informar-se

En aquest període també s'ha observat que algunes de les qüestions que han arribat a l’oficina de la síndica, si bé obeïen a interessos o preocupacions legítimes per part de qui interposava la queixa, no eren qüestions de difícil solució o que haguessin exhaurit les vies de solució regulars. A vegades, eren meres consultes informatives. En d’altres ocasions, qui interposava la queixa o feia la consulta havia acudit a la síndica directament, en primera instància, sense haver-se dirigit prèviament a les autoritats acadèmiques del centre, als directors de programes, als professors de les assignatures, etc. Això posa de manifest una manca de coneixement del funcionament de les diferents instàncies de la Universitat per part, sobretot però no exclusivament, dels estudiants.

Molt lligat a l’anterior, s'ha comprovat que certs problemes deriven d’una manca de responsabilitat per part dels estudiants que no assumeixen com a pròpia la tasca d’estar informats. Per això es tracta a continuació el cas de dos expedients en què el desconeixement dels estudiants del mateix pla d’estudis va ocasionar que no poguessin graduar-se el curs que els corresponia. Es van rebre dues queixes sobre el mateix tema i exactament amb la mateixa problemàtica: un error en la selecció de l’assignatura optativa convalidada per crèdits de llengües estrangeres els impedia completar el nombre d’optatives d’un mateix itinerari necessàries per obtenir el títol. Una de les persones, en una conversa telefònica amb la síndica, li va dir que havia demanat al Punt d’Informació a l’Estudiant (PIE) que “li assegurés que la seva decisió era correcta”. La seva decisió feia referència al que ja s’ha esmentat: la convalidació d’una optativa pels crèdits a llengües estrangeres. El PIE va informar de la correcció del procediment. L’estudiant, però, tal com li va explicar a la síndica, pretenia que el PIE hagués verificat no només la correcció de l’acció concreta objecte de la consulta, sinó l’adequació d’aquesta als requisits de graduació del seu pla d’estudis (en aquest cas en concret, complir el requisit de tenir un cert nombre de crèdits optatius d’un mateix itinerari). El PIE afirma que la consulta rebuda feia al·lusió exclusivament a la possibilitat de convalidació de crèdits i que, si no hagués estat així, l’haguessin redirigit al seu centre.

Partint de la premissa que tot és millorable, probablement es podrien millorar els mecanismes de difusió de la informació a tots els nivells i en tots els àmbits de la Universitat. Cal referir-se a moltes de les resolucions que s'esmenten diverses vegades al llarg d’aquest informe. És tasca de les diferents instàncies de la Universitat verificar-ho, i, des de la síndica, s'insta a fer-ho. Però, en aquest cas, els estudiants havien estat informats per diferents vies i en diferents ocasions al llarg de la seva trajectòria estudiantil. Per tant, havien de conèixer aquest requisit del seu pla d’estudis. Cap servei de la Universitat pot oferir un servei de tutela, impropi de l’àmbit universitari.

Aquestes dues queixes comporten una crida general a la responsabilitat, en aquest cas dels estudiants: a responsabilitzar-se de la gestió dels seus expedients, del coneixement dels seus drets i dels seus deures i de les conseqüències de les seves accions. 

Relacions amb institucions anàlogues

Aquest any, s’han mantingut les reunions següents amb els síndics i els defensors d’altres universitats i s’hi ha participat: 

Trobada anual dels síndics i defensors de la Xarxa Vives d'Universitats

La síndica va participar en la XIII Trobada dels Síndics Universitaris de la Xarxa Vives d'Universitats, que es va celebrar a la Universitat de Lleida els dies 7 i 8 de juliol del 2022. La trobada va analitzar l’impacte de les resolucions de les diverses sindicatures: la Sindicatura de Greuges de Catalunya, les sindicatures municipals i les sindicatures i defensories universitàries. En el cas de les defensories universitàries es van compartir experiències sobre l’impacte de les resolucions dels síndics de greuges, defensors i mediadors en la presa de decisions de les universitats. La conclusió general va ser que l’impacte és força positiu en el sentit que les seves resolucions, tot i no ser obligatòries, són respectades i, per tant, contribueixen a la solució dels conflictes universitaris i a la millora de mecanismes i procediments institucionals.

XXIV Trobada anual de la Conferència Estatal de Defensories Universitàries (CEDU)

La síndica va participar en la XXIV Trobada de la CEDU, que va tenir lloc a la Universitat de Santiago de Compostel·la del 28 al 30 de setembre del 2022. A la trobada es van analitzar i debatre quatre temes: l'estat d'aplicació de la Llei de convivència universitària, la salut mental en l'àmbit universitari, l'evolució de la figura del defensor universitari i la seva plasmació en la Llei del sistema universitari espanyol (LOSU) i els drets laborals del PDI a l'inici de la seva carrera professional. Algunes de les conclusions finals van ser: que si bé la majoria d’universitats encara estaven elaborant la Llei de convivència universitària, s’apreciava que anaven en la mateixa direcció respecte al paper que atribuïen a la figura dels síndics i mediadors; que un dels temes més controvertits era el rol de mediador dels síndics i defensors, atès que algunes associacions de mediadors professionals la consideraven intrusiva; que hi havia consens entorn a l’oportunitat que els síndics i mediadors no participessin en els procediments disciplinaris; que hi havia una certa preocupació respecte a les funcions que la nova llei (LOSU) atribuiria als síndics i defensors i que es proposava ser proactius; que, des de les sindicatures i defensories, cada cop es detecten més problemes de salut mental i que, inclús quan existeixen eines institucionals per fer-los front, hi ha una manca de coneixement d’aquestes així com una manca de formació del PTGAS i el PDI en la matèria; i finalment, respecte als drets laborals del PDI en els estadis inicials de la carrera acadèmica, es va destacar que, si bé les solucions als problemes escapen a l’abast de l’acció de les sindicatures i defensories, aquestes podien contribuir a la seva visibilització.