Memòria econòmica
- El marc econòmic
- Política pressupostària i financera
- Pressupost i execució d'ingressos
- Pressupost i execució de despeses
- Inversió material
- Situació financera i patrimonial
- Aprovació de comptes i auditoria
El marc econòmic
Durant el 2022 es van continuar fent els esforços necessaris per poder superar els efectes encara adversos de la crisi sanitària, de tal manera que es va mantenir en vigor la clàusula general de salvaguarda iniciada el 2020 i es va donar continuïtat a la política clarament expansionista ja plasmada des d’aquell exercici.
En aquest sentit, els pressupostos generals de l’Estat per al 2022, aprovats per la Llei 22/2021, de 28 de desembre, consignen el manteniment dels principis que van impulsar la Llei de pressupostos de l’any anterior a fi i efecte de poder crear un escenari econòmic resilient, tot aconseguint un creixement sostenible fonamentat en la modernització estructural del teixit productiu en un context de cohesió social i territorial.
En aquests pressupostos ha estat fonamental la incorporació dels fons procedents de la posada en marxa del mecanisme de recuperació i resiliència, dintre de l’instrument excepcional de recuperació Next Generation EU, per fer reformes i inversions sostenibles i favorables al creixement. Per tant, s'ha pivotat sobre els eixos transversals següents: la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere.
A Catalunya, la Llei 1/2021, de 29 de desembre, aprovava els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici 2022, elaborats en un context de progressiva reactivació econòmica, social i sanitària, fent palès el comportament dinàmic del comerç de béns amb l’estranger i l’embranzida en el consum de les llars.
Aquesta llei incideix en l’oportunitat que per a Catalunya suposen els fons Next Generation, per tal de dur a terme les transformacions necessàries per adaptar-se als nous temps i a les noves tendències vers la transició energètica, l’economia verda, la digitalització de les empreses i administracions públiques i la reindustrialització. Palesa també l’oportunitat per avançar cap a un nou model econòmic que garanteixi l’equitat, la igualtat d’oportunitats i que asseguri que la prosperitat i el benestar arribin arreu.
Política pressupostària i financera
El pressupost de la Universitat per a l’exercici 2022 va ser aprovat pel Consell Social en sessió del 21 de desembre del 2021 per un import de 157.861.202,20 euros, xifra que supera en 10,5 milions d’euros l’import del pressupost 2021.
Aquest increment s’explica fonamentalment per la incorporació en les previsions d’ingressos de l’arribada dels nous fons Next Generation i per l’increment de la subvenció ordinària de la Generalitat i de la subvenció destinada al finançament de les inversions.
Per primera vegada des dels últims anys no va ser necessari elaborar aquest pressupost sota una estricta política de contenció; per tant, s'ha pogut créixer en algunes despeses destinades al funcionament ordinari de la institució i també de la recerca.
Atenent la disposició dels nous fons que van arribar es va aprofitar per liquidar una part important del deute provinent dels ajuts concedits fa uns anys en forma de bestretes reintegrables destinades al finançament d’infraestructures de recerca.
L’execució del pressupost es va ajustar al màxim a la disponibilitat dels recursos obtinguts, tal com ho demostra el fet que hagi estat liquidat amb tan sols 73.633,21 euros de romanent genèric generat al llarg de l’exercici, import superior en 51 mil euros al de l’any anterior.
El romanent de tresoreria ha totalitzat 53,7 milions d’euros, dels quals 60,9 compten amb afectació a finalitat. En conseqüència, el romanent genèric acumulat en aquesta data és negatiu, per un import de 7,2 milions d’euros.
Pressupost i execució d'ingressos
El pressupost d’ingressos, aprovat per un import de 157,9 milions d’euros, s’ha incrementat en 60,2 milions com a conseqüència d’haver incorporat 50,7 milions de romanents afectats provinents d’exercicis anteriors i per haver incorporat 9,5 milions d’ingressos de l’exercici, provinents fonamentalment de la subvenció rebuda per finançar la despesa derivada de l’increment retributiu del 3,5% acordat per al conjunt del sector públic un cop el pressupost ja va ser aprovat (2,6 milions); de subvencions provinents de l’exterior per import superior al pressupostat (4,5 milions), i de subvencions provinents d’entitats, fundacions i altres ens del sector públic (2,1 milions).
El pressupost s’ha liquidat per un import de 164,1 milions d’euros, gairebé 20 milions més que l’any passat. Aquest increment s’ha manifestat fonamentalment en les transferències corrents (5,5 milions) i sobretot en les de capital (12 milions, vuit dels quals provenen de l’exterior).
La desviació global respecte al pressupost definitiu –romanents al marge– ha estat de -3,3 milions d’euros, a causa sobretot dels 2 milions de subvenció ordinària prevista que finalment no es van rebre.
Per naturalesa de l’ingrés, amb 127,6 milions d’euros –import superior en 17,6 milions al del 2021– els provinents de transferències corrents i de capital han tornat a ser els més significatius, i representen un 78% de l’import total reconegut en l’exercici. La Generalitat de Catalunya, directament o indirecta mitjançant agències o altres organismes, torna a ser l’Administració amb un import més gran subvencionat (85,3 milions), seguida a distància de la Unió Europea i de l’Estat, amb 19,3 i 18,3 milions d’euros respectivament.
Els drets reconeguts per matrícula (23,7 milions), les prestacions de serveis (8,2 milions) i els ingressos procedents de concessions administratives (2,9 milions) han estat els altres ingressos més significatius de l’exercici.
Pressupost i execució de despeses
El pressupost de despeses de l’any 2022 consignava 127,3 milions d’euros per a operacions corrents, 28,8 milions per a operacions de capital i 1,8 milions per a operacions financeres.
Les modificacions pressupostàries han estat conseqüència de la incorporació de romanents (42,8 milions d’euros en accions de recerca i 7,9 milions en altres activitats) i de l’ampliació de crèdits pressupostaris per un import de 9,6 milions d’euros, 2,6 dels quals destinats a consignar l’increment retributiu autoritzat amb caràcter normatiu un cop aprovat el pressupost de la Universitat, 1,5 destinats al foment d’ajuts i beques Erasmus i la resta, 5,5 milions, destinats a l’execució de més programes de recerca. També es van transferir 3,3 milions d’euros al capítol IX de passius financers –provinents sobretot de crèdits de personal– per poder amortitzar a l’avançada part del deute originat per les bestretes reintegrables concedides en el seu dia a la Universitat.
Les desviacions pressupostàries més importants s’han produït en les partides en què s’ha incorporat romanent. Per naturalesa, la inversió immaterial on es registra la despesa dels projectes de recerca ha estat la més significativa en aquest aspecte, amb 42,4 milions d’euros, seguida a distància de la despesa de personal (10,1 milions), de la despesa corrent en béns i serveis (7,4 milions) i de les transferències corrents (4,4 milions).
En relació amb l’execució del pressupost d’operacions corrents, destaquen els 84,6 milions d’euros de despesa de personal i els 31,9 milions d'euros de despesa corrent en béns i serveis, que representen un 96% de tota la despesa corrent de l’exercici. En total, s’han liquidat 121,6 milions d’euros en operacions corrents, import superior en 4,5 milions al de l’any 2021.
Pel que fa a les operacions de capital, s’han invertit 3,1 milions d’euros en actius materials, import superior en 0,5 milions al de l’any anterior. També s’han gastat 22,7 milions en programes de recerca, import superior en 1,2 milions al del 2021.
S’han amortitzat 5 milions d’euros d’operacions d’endeutament, tots relatius a bestretes reintegrables provinents de convocatòries estatals per al finançament d’infraestructures de recerca.
Inversió material
S’han invertit 3,1 milions d’euros en infraestructura i equipaments, destinats majoritàriament a actuacions de renovació i millora. Aquesta inversió ha estat efectuada en edificis, construccions i instal·lacions (1,3 milions), en mobiliari i equipaments (1,2 milions), en equipament per al procés de dades (0,4) i en fons bibliogràfic (0,2 milions).
Situació financera i patrimonial
El balanç de situació de la Universitat de l’any 2022 acumula 282 milions d’euros d’actiu, 216 dels quals corresponen al valor net del seu actiu no corrent. Els increments patrimonials pendents d’imputar a resultats, constituïts principalment per les subvencions de capital rebudes pendents de ser traspassades a resultats, són, amb 122 milions d’euros, la partida més significativa del patrimoni net. Els deutes a curt termini (63 milions) i els deutes a llarg termini (49 milions) constitueixen les dues partides més significatives del passiu.
El resultat ha estat de 3 milions d’euros, i es manté la tendència d’obtenir resultats positius evidenciada al llarg dels últims exercicis. Amb aquest resultat, el patrimoni generat per la Universitat s’ha situat al voltant dels 15,7 milions d’euros.
Aprovació de comptes i auditoria
El compte general i els estats comptables (balanç, compte del resultat econòmic patrimonial, estat de canvis en el patrimoni net, estat de fluxos d’efectiu i memòria) de l’any 2021 van ser aprovats pel Consell Social en sessió plenària del 17 de novembre del 2022, un cop auditats per Faura-Casas auditors, que van elaborar un dictamen en què opinen que aquests documents expressen significativament la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i de la liquidació del pressupost de la Universitat.
En la data d’elaboració d’aquesta memòria, el compte general i els estats comptables de l’any 2022 ja estan formulats i estan sent auditats per Faura-Casas auditors, entitat adjudicatària del servei d’auditoria corresponent a aquest exercici.