Amb la voluntat d’honorar la figura del gran historiador, professor de la UPF i fundador de l'Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, la Universitat ha creat la Càtedra Josep Fontana, per tal de promoure l'estudi, la recerca, el debat i la difusió sobre la història, en el sentit més global, tenint present la seva funció social.

La Càtedra, que va ser aprovada pel Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra el 23 de febrer del 2022, tindrà un caràcter institucional (no comptarà amb partners externs, com és el cas de les càtedres d’empresa). Ha sorgit a iniciativa de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV), i serà el Consell del mateix institut qui en farà el seguiment.

El 28 de juny del 2023, el rector de la UPF, Oriol Amat, va nomenar com a director i director adjunt de la Càtedra, respectivament, Josep M. Delgado Ribas, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques i director del Departament d’Humanitats de la UPF, i Josep Pich Mitjana, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat. Ambdós, ja des de ben joves, quan feien els primers passos en l’àmbit acadèmic, van treballar de prop amb Josep Fontana i el van tenir com a referent.

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 1931-2018), un dels grans renovadors de la historiografia espanyola, ha estat per a molts l’historiador català més eminent dels últims cinquanta anys, i la traducció d’alguns dels seus llibres a diverses llengües l'han consolidat com una figura de projecció internacional. “Fontana sempre va donar suport als joves investigadors i aquest objectiu, entre d’altres, com el debat historiogràfic i sobre problemàtiques del món actual, estarà tothora present en l'activitat de la Càtedra”, afirma Josep M. Delgado.
 

Activitats

Presentació de la Càtedra i conferència del professor Ramón Villares (USC) “El magisterio historiográfico de Josep Fontana”, que ca comptar amb la presència del rector, Oriol Amat, i de Pilar Díaz (Diputació de Barcelona).

El catedràtic emèrit d’Història Contemporània i antic rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la va pronunciar una conferència en el decurs de l’acte de presentació de la Càtedra Josep Fontana, el 3 d’octubre, al campus de la Ciutadella.

L'11, 15 i 18 de novembre del 2022 es van organitzar les Jornades sobre Història, Memòria i Patrimoni, coordinades per Josep Pich (UPF), Ramon Arnabat (URL) i Martín Rodrigo (UPF).

11 de novembre del 2022, primera sessió: “Entre la memòria i l’oblit: usos i abusos de la memòria”, sala de graus Albert Calsamiglia de la UPF (campus de la Ciutadella). 

Objectius

Reflexionar sobre:

1. La utilitat de la memòria democràtica.

2. Els usos i els abusos de les polítiques de memòria.

Proposar i debatre sobre:

Noves polítiques de memòria democràtica.

Hi van impartir ponències:

Queralt Solé, professora agregada de la Universitat de Barcelona: “La monumentalització de la memòria”.

Juan Sisinio Pérez Garzón, professor emèrit de la Universitat de Castella-la Manxa: “Sobre las responsabilidades históricas: ¿pasados concluidos o delitos imprescriptibles?”.

Fernando Martínez, secretari d’Estat de Memoria Democrática: “La Ley de memoria democrática”.

Posteriorment es va fer una taula rodona per parlar sobre els objectius de la jornada, en la qual van participar els tres ponents, Queralt Solé, Juan Sisinio Pérez Garzón i Fernando Martínez, així com Josep Font Sentias (Memorial Democràtic) i Jordi Rabassa, historiador, regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica. El moderador va ser Josep Pich.

15 de novembre del 2022, segona sessió: “Usos i abusos de la història i de la memòria en la formació d’una ciutadania democràtica”, sala de graus Albert Calsamiglia de la UPF (campus de la Ciutadella). 

Els ponents van ser moderats per Ramon Arnabat i van impartir les ponències següents:

“Polítiques de memòria democràtica, avui, massa anys després. Una visió des del municipalisme”, a càrrec de F. Xavier Menéndez, historiador especialista en patrimoni i responsable tècnic de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

“Transnacionalitat en les polítiques de memòria, dels models europeus a l'àmbit local”, a càrrec de Jordi Guixé, historiador i director de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM UB).

“Memòria i història”, a càrrec de Montserrat Duch, catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili i cap del grup de recerca ISOCAC.

18 de novembre del 2022, tercera sessió: “Entre Clio i Mnemosyne: història i memòries en disputa”, moderada per Martín Rodrigo i duta a terme al Museu Etnològic i de Cultures del Món (Montcada, 12-14. 08003 Barcelona).

L’objectiu d’aquesta sessió va ser parlar que, de manera general, tant a Catalunya com a Espanya, s’ha popularitzat un ús limitat del concepte “memòria històrica” (i, darrerament, “memòria democràtica”). D’altra banda, i a diferència d’altres països del nostre entorn, ni a Catalunya ni a Espanya s’han arribat a endegar polítiques de memòria sobre l’esclavisme o sobre el colonialisme, unes qüestions que han estat una mica més presents en les iniciatives de la societat civil que en el món acadèmic o en les preocupacions de les nostres institucions.

Així doncs, l'objectiu va ser reflexionar sobre les relacions entre història i memòria en relació amb el colonialisme i l’esclavisme. S'hi van convidar diferents especialistes, que van aportar tant la seva mirada com la seva experiència en el camp de la intersecció entre tots dos conceptes, fonamentalment pel que fa al colonialisme i l’esclavisme.

Els ponents van ser moderats per Martín Rodrigo i van impartir les ponències següents:

"De la leyenda negra a la melancolía imperial. El nacionalismo español y la memoria contemporánea", a càrrec d’Edgar Straehle, doctor en Filosofia, tècnic del Museu d’Història de Barcelona i professor de la Universitat de Barcelona.

“Imágenes de esclavizadores, imágenes de esclavizados; memorias y silencios en espacios urbanos: Barcelona en el contexto español y europeo”, a càrrec d’Ulrike Schmieder, professora de la Universitat Leibniz de Hannover. Centre d'Estudis Atlàntics i Globals.

“Versiones contemporáneas de la memoria colonial española. Una historia en los márgenes”, a càrrec de Yolanda Aixelà, doctora en Antropologia per la UB i científica titular de la Institució Milà i Fontanals, del CSIC.

“Sobre la gestió política de la descolonització a l’espai públic de la metròpoli”, a càrrec de Ricard Vinyes, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona fins a l’any 2019.

17 d’octubre del 2022: Jornada sobre la campanya del Kert i la instauració del Protectorat al Marroc, a la sala Albert Calsamiglia (campus de la Ciutadella). Coordinació: Josep Pich, Alfonso Bermúdez i Eloy Martín Corrales. 

Es va organitzar una jornada sobre la campanya del Kert (1911-1912), sens dubte molt poc coneguda, tant per la historiografia acadèmica com pel públic en general. Tot i això, els conflictes bèl·lics al Marroc a principis del segle XX van tenir una dimensió nacional i internacional, atès que els interessos colonials no només van influir en la dinàmica política espanyola, sinó en les aliances de la Primera Guerra Mundial. Aquesta campanya s'emmarca en el procés de transformació de l'imperi jerifià en un protectorat franc espanyol, que va portar a l'establiment de la “zona d'influència Nord”, el Rif, sota control espanyol, aspecte fonamental per a l'evolució de la història espanyola.

Ponències

“El tándem Melilla-irrupción colonial. El impulso de la ciudad norteafricana en la campaña del Kert en el contexto del surgimiento de 'la hija de Marte'”, a càrrec de Vicente Moga Romero (Archivo Central de Melilla).

“La guerra del Kert contemplada desde la rereguarda andalusa”, a càrrec d’Eloy Martín Corrales (GRIMSE de la UPF).

“El gran desconocido: el integrismo y el establecimiento del Protectorado Hispano-Francés de Marruecos a través de un estudio de caso", a càrrec de María Gajate Bajo (USAL).

“La perspectiva de la Campana de Gràcia de la campanya del Kert i del 'repartiment del Marroc'”, a càrrec de Josep Pich Mitjana (GRENS de la UPF).

“La guerra del Kert, el Protectorado y la Ley de reclutamiento de 1912: una propuesta de interpretación”, a càrrec d'Alfonso Bermúdez (UNIZAR/UPF).

“La guerra del Kert y la memoria y el olvido de las campañas de Marruecos”, a càrrec d'Alfonso Iglesias Amorín (USC).

14 de desembre del 2022: conferència de la professora Mònica Bolufer Peruga, catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València i investigadora principal del projecte CIRGEN: Circulating Gender in the Global Enlightenment. Ideas, Networks, Agencies (finançat pel European Research Council sota el programa Horizon2020, ERC-2017, AdG-787015): "Dones, vides locals i horitzons globals en temps de la Il·lustració. Veure el món a través de llibres i cartes". Aula 40.012 de la UPF (campus de la Ciutadella). 

La conferència, que es va centrar en el recent interès per les dimensions globals i transnacionals de la història en general, i del segle de la Il·lustració en particular, ha portat una fascinació pel que Jan de Vries ha denominat irònicament UCI (“unusually cosmopolitan individuals”). És a dir, individus amb trajectòries d’acusada mobilitat, que van creuar fronteres geogràfiques, culturals, polítiques i religioses i que van deixar fonts que ens permeten reconstruir-les. Sovint, es tracta de figures masculines: militars, diplomàtics, exploradors, científics, oficials imperials, comerciants, missioners o intermediaris (passeurs, go-betweens, brokers), que s’han convertit en símbol de la curiositat del Segle de les Llums.

Aquesta conferència va interrogar-se sobre les maneres com altres individus amb vides més notòriament mòbils, entre ells moltes dones de les mateixes elits il·lustrades, van poder també conèixer món i eixamplar les seves perspectives intel·lectuals i imaginàries sense sortir físicament d’un territori molt més acotat. Mitjançant dos estudis de cas (el de la il·lustrada menorquina Joana de Vigo, i el de les dones europees i americanes que van formar part de les xarxes epistolars de Francisco de Miranda, il·lustrat i revolucionari crioll), es va aproximar a la lectura i la correspondència com a maneres de veure món i es va problematizar la dicotomia entre vides locals i horitzons globals.

21 d’abril del 2023: conferència de la professora Jeanne Moisand, historiadora (Universitat de París 1 - Panteó-Sorbona: “150 años de la Primera República”. Sala polivalent de la UPF (campus de la Ciutadella). 

L’objectiu va ser recordar la rellevància de la proclamació de la Primera República espanyola fa un segle i mig.

11 de maig del 2023: conferència del professor Pedro Ruiz Torres, catedràtic emèrit i antic rector de la Universitat de València: “Tres dècades després de ‘la fi de la Història’”. Aula 40.010 de la UPF (campus de la Ciutadella). 

L’objectiu va ser recordar la rellevància del llibre de Josep Fontana, La història després de la fi de la història, tres dècades després de la seva publicació.

Presentació del llibre Josep Fontana. Historiador, mestratge i compromís cívic (6 de juliol del 2023).  Sala de graus Albert Calsamiglia de la UPF (campus de la Ciutadella). 

El llibre va ser presentat per Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació, i professora d’Humanitats de la UPF; Josep Pich, catedràtic d’Història Contemporània de la UPF i director de la Càtedra Josep Fontana; Xavier Domènech, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Joaquim Nadal i Farreras, conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

El fil conductor de l’acte va ser la relació que els participants han tingut amb Josep Fontana, i com els ha influenciat.