• Resultats convocatòries competitives destacades
• Programes especials de suport als recursos humans dedicats a la recerca
• Estratègies i iniciatives d'impuls a la recerca científica
• Reconeixement a la recerca
• Comissió Institucional de Revisió Ètica de Projectes (CIREP)

Els resultats obtinguts en la captació de fons per a la recerca l'any 2022 han estat extraordinaris. 
 

Resultats de les convocatòries competitives de recerca destacades

• 33 milions d’euros de finançament competitiu (35% concedits a dones)
• 122 projectes competitius concedits (35% liderats per dones)
• 37 projectes europeus (38% liderats per dones)
• 18,9 milions d’euros de finançament europeu (41% obtingut per dones)
• 38 projectes estatals de Generación del Conocimiento (50% liderats per dones)

Aquest 2022, en el conjunt de convocatòries de recerca competitives, els investigadors de la Universitat han rebut un total de 33 milions d’euros (15 milions més que l’any anterior) per l’atorgament de 122 projectes competitius (un 9% més que al 2021), dels quals 43 són liderats per dones (35% del total). A continuació, se'n destaquen els aspectes més rellevants classificats per entitat atorgant. 

Projectes europeus

El 2021 es va posar en marxa l’Horizon Europe (2021-2027), que va prendre el relleu de l’Horizon 2020 (2014-2020), les primeres convocatòries del qual es van resoldre a principis del 2022. L’any 2022, en el context d’aquest nou programa marc europeu, es van concedir a la UPF 32 projectes de recerca (el 31% dels quals a dones), per un import de 18,5 milions d'euros. A aquest import s’han d’afegir els fons procedents d’altres convocatòries europees no incloses en el programa marc, fins a assolir els 18,9 milions d’euros provinents de l’administració europea (41% concedits a dones). Aquesta xifra és gairebé el triple que la de l’any 2021 (7,3 milions de finançament europeu total).

El programa marc Horizon Europe s’estructura en tres grans pilars. Del principal, el pilar I, destaquen el programa European Research Council (ERC) i el Marie Sklodowska Curie (MSCA). El primer, l’ERC, és un programa destinat a finançar convocatòries d’ajuts individuals de recerca bàsica en la frontera del coneixement. Des de la posada en marxa dels projectes ERC el 2007, la Universitat ha obtingut 60 ajuts, uns resultats que evidencien la seva aposta per la qualitat i l’excel·lència en recerca. Concretament, al 2022 se n’han obtingut 8 nous projectes: 

• 2 ERC-Consolidator Grants: Sandro Shelegia, del Departament d’Economia i Empresa (DEE) (FAPoD), i Jérôme Noailly, del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) (O-Health)
• 1 ERC-Advanced Grant: Marta Reynal, del DEE (ORIG_STATE)
• 5 ERC-Starting Grants: María Rodó (INTERMAPS) i Simone Schneider (PERGAP), del Departament de Ciències Polítiques i Socials (CPIS); Konstantina Kilteni, del DTIC (TICKLISHUMAN, projecte traslladat), i Isaac Baley (MacroTaxReforms) i Geert Mesters (POLICYMETRICS), del DEE

Per una altra banda, en el marc del programa MSCA del pilar I, destinat a finançar accions per a la mobilitat d'investigadors, la UPF ha obtingut l'any 2022 6 Postdoctoral Fellowships MSCA (2 dones i 4 homes):

• Germán Kruszewski, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (DTCL)
• Piotr Przybyla, del DTIC
• Maria Blaskovijc i Robert Power, del Departament d’Humanitats (HUM)
• Elena Muscolino i Artemy Kolschinsky, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS)

Així mateix, la UPF participa com a soci en un projecte Doctoral Network del DTIC (Sergi Jordà).

A més, la UPF ha obtingut uns resultats excel·lents al pilar II (programa que inclou clústers centrats en desafiaments mundials). Durant el 2022 s’han concedit a la UPF 7 projectes:

• 1 projecte del clúster 1 (Salut): John Palmer, del CPIS
• 1 del clúster 2 (Cultura, creativitat i societat inclusiva): María Rodó, del CPIS
• 4 del clúster 4 (Món digital, indústria i espai): José Ángel Blat, Narcís Parès, Carlos Castillo i Leo Wanner, tots del DTIC
• 1 del clúster 6 (Recursos alimentaris, bioeconomia, recursos naturals, agricultura i medi ambient): John Palmer, del CPIS

La taula 5.1. recull l'evolució dels resultats de la UPF a Europa en els darrers 5 anys.

Projectes estatals

El Plan Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia és una de les principals fonts de recerca per al personal docent i investigador de la UPF, i de les diferents convocatòries competitives provenen 10,5 milions d’euros (un 32% del finançament competitiu total aconseguit el 2022).

Cal destacar els resultats de la convocatòria de projectes de Generación del Conocimiento (modalitats de recerca orientada i no orientada) del 2021, que es van publicar a finals del 2022. En total, es van concedir a investigadors de la UPF 37 dels 55 projectes que s'hi van presentar (15 a dones), amb una ràtio d'èxit del 67%, i per un total de 5,1 milions d’euros.

La convocatòria de Proyectos de Generación del Conocimiento del 2022 es va resoldre provisionalment a mitjans de juliol del 2023, i la UPF va obtenir 35 projectes concedits dels 52 presentats (67% d’èxit). Les taules 5.2 i 5.3 il·lustren l’evolució dels resultats de la Universitat en aquestes convocatòries els darrers cinc anys.

També cal ressaltar els resultats de la UPF a la convocatòria de Programación Conjunta Internacional (PCI). Aquesta convocatòria finança actuacions per tal de promoure la participació d'equips espanyols en projectes de recerca col·laborativa de dimensió europea, en el context de les actuacions de l'Espai Europeu d'Investigació, o actuacions internacionals. L’any 2022, en el marc d’aquestes convocatòries, la UPF va obtenir 2 projectes (Joan Benach, del CPIS, i Mercè Oliva, del DCOM).

Les convocatòries anuals dels projectes Acción Estratégica de Salud (AES) tenen com a objectiu contribuir a fomentar la salut i el benestar de la ciutadania, així com a desenvolupar els aspectes preventius, diagnòstics, curatius, rehabilitadors i pal·liatius de la malaltia, reforçant i incrementant per a això la competitivitat internacional de l'R+D+i del Sistema Nacional de Salud i de les empreses relacionades amb el sector. El 2022, en el marc d’aquestes convocatòries AES, es van obtenir 2 projectes (Manuel Pastor, del MELIS, i Judit Ciarrusta, del DTIC).

Projectes autonòmics

La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), fundació finançada pel govern català, treballa amb les universitats catalanes per integrar els investigadors amb més talent al sistema de recerca català. Un dels seus programes, l’ICREA Acadèmia, es va crear amb la finalitat d'incentivar i de recompensar l'excel·lència investigadora del personal docent i investigador doctor amb vinculació permanent a les universitats públiques de Catalunya. A la convocatòria del 2022, la UPF va obtenir 4 ajuts (Albert Banal i Gael Le Mens, del DEE; Cristina López, del MELIS, i Rubén Moreno, del DTIC). En conjunt, en les 12 convocatòries publicades, la UPF acumula 72 guardonats (17% del total de 414 atorgats a les universitats catalanes).

Projectes d'altres entitats

Els investigadors de la UPF han obtingut 21 projectes de recerca procedents d’empreses i altres institucions, amb un finançament conjunt de 3,6 milions d'euros.

En concret, al 2022 s’han obtingut 9 projectes d’entitats internacionals (2 dels quals són liderats per dones) i un finançament conjunt de 2,2 milions d’euros. Aquests resultats posen de manifest el bon nivell assolit pel PDI de la UPF en la captació de fons internacionals que contribueixen a impulsar la internacionalització de la recerca de la UPF. Destaquen pel seu finançament i rellevància els atorgats per les entitats següents:

• Arcadia Fund: Marco Madella, d’HUM, liderarà un projecte de preservació del patrimoni arqueològic precolombí de l’Amèrica del Sud, finançat amb 1,2 milions d'euros.
• Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA): el govern americà ha concedit finançament, en el marc de l’Arcadia Program, al projecte ECO-COATING, del qual Marc Güell, del MELIS, forma part, i pel qual rebrà mig milió d’euros.
• NIH: Gianni De Fabritiis, del MELIS, rep 153.000 euros com a soci d’un projecte desenvolupat en el marc de l’OpenMM.
• Chan Zuckerberg Initiative: l’entitat ha concedit a Roberto Castelo, del MELIS, 142.000 euros per un projecte que li permetrà millorar el programa GSVA, que ell va desenvolupar anteriorment.

Respecte al finançament d’entitats espanyoles, la UPF ha obtingut 12 ajuts (2 liderats per dones) per un import d’1,3 milions d'euros (una xifra superior als 800.000 euros del 2021). Destaquen els projectes atorgats per les entitats següents:

• Fundación BBVA: la fundació obre cada any la seva convocatòria destinada a projectes d’investigació científica. Aquest 2022, ha concedit 3 nous ajuts a investigadors de la UPF: Alberto Carrio (projecte traslladat), del Departament de Dret, i José Garcia Montalvo i Gabor Lugosi, del DEE.
• CaixaResearch Health: la Fundació la Caixa ha seleccionat dins la convocatòria 2022-2023 projectes biomèdics i de salut, dels quals un serà liderat per Rafael Maldonado (375.000 euros) i un altre per Ana Janic (523.000 euros), tots dos investigadors del Departament de Medicina i Ciències de la Vida.
   

Programes especials de suport als recursos humans dedicats a la recerca

• 23 ajuts postdoctorals (30% dones)
• 65 ajuts predoctorals (57% dones)

L’any 2022, la UPF ha continuat apostant per la incorporació del personal docent investigador, així com per la formació de futurs doctors. Els programes de recursos humans en l’àmbit de recerca, finançats tant per entitats públiques com privades, han permès incorporar a la UPF 37 dones i 28 homes com a investigadors predoctorals (un total de 65) i 6 dones i 17 homes com a investigadors postdoctorals (un total de 27).

La taula 5.4 recupera els resultats de la UPF a les convocatòries de recursos humans durant els darrers 5 anys. En relació amb el 2022, cal destacar les convocatòries següents:

Incorporació de personal postdoctoral

Els resultats de la UPF al 2022 a les convocatòries de mobilitat postdoctoral han estat notables. En total, s’han incorporat:

• 10 investigadors Ramón y Cajal (3 dones, 30% del total)

El programa Ramón y Cajal va néixer amb l’objectiu de promoure, als organismes públics de recerca espanyols, la incorporació durant 5 anys d'investigadors amb una trajectòria destacada als organismes públics de recerca espanyols, incentivant específicament la incorporació d’investigadors que portin temps desenvolupant la seva activitat professional a l’estranger. En el marc d’aquest programa, al 2022 es van incorporar a la UPF 10 nous investigadors (3 dones i 7 homes).

• 10 investigadors Juan de la Cierva (1 dona, 10% del total)

El programa Juan de la Cierva està destinat a incorporar joves doctors investigadors (els quals han obtingut el grau de doctor en els 2 anys previs a la convocatòria) als organismes públics de recerca espanyols durant 2 anys i promoure així l’estabilitat de la seva carrera científica. L'any 2022, es van concedir 10 ajuts Juan de la Cierva a la UPF (dels quals un va ser concedit a una dona).

• 1 investigador ICREA Sènior

En l'àmbit autonòmic, el programa ICREA Sènior de la fundació catalana ofereix llocs de treball permanents a les universitats públiques catalanes per incorporar investigadors d’arreu del món (que esdevenen professors d’investigació ICREA). Durant el 2022, es va fer una nova crida per incorporar investigadors de gran prestigi als grups de recerca de les universitats i els centres de recerca de Catalunya centrada en els àmbits de les ciències socials i humanes i de les ciències de la salut i de la vida. Es va aprovar la incorporació d’un nou investigador ICREA Sènior (Davide Debortoli, del Departament d'Economi i Empresa).

• 1 investigador Beatriu de Pinós

L’AGAUR convoca anualment el programa Beatriu de Pinós amb l’objectiu de permetre a les universitats catalanes la contractació postdoctoral durant 3 anys de personal que no hagi obtingut el doctorat a la universitat on es vol incorporar o bé que hagi fet una estada postdoctoral a l’estranger durant 3 anys. L'any 2022, es va incorporar a la UPF un nou investigador al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Zerihun Workineh. 

• 1 investigadora Junior Leader de La Caixa

Aquest programa d’ajuts postdoctorals de la Fundació Bancària la Caixa té com a objectiu fomentar la recerca d'alta qualitat i innovadora a Espanya i donar suport als millors talents científics de qualsevol nacionalitat i temàtica que vulguin continuar durant 3 anys la seva carrera investigadora en territori espanyol. El 2022, Marta Barniol, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, va ser guardonada amb un ajut Junior Leader.

Incorporació de personal predoctoral

La formació de doctors a la Universitat es promou a partir de diferents iniciatives, entre les quals cal destacar els ajuts a la contractació i la mobilitat, finançats per l’administració estatal, l’autonòmica, o per altres entitats com la Fundació la Caixa. Aquests ajuts permeten que un investigador predoctoral s’incorpori a un departament i col·labori en els projectes de recerca que s'hi desenvolupen. El 2022, la UPF ha rebut un total de 65 ajuts de convocatòries predoctorals (el 57% concedits a dones), dels quals cal destacar:

• 26 ajuts estatals (convocatòries FPI i FPU)

Els ajuts predoctorals FPI que atorga l’AEI, en el marc d'un projecte R+D+i concedit a un investigador de la UPF, permeten contractar un estudiant de doctorat durant 4 anys per participar en el desenvolupament del projecte. L'any 2022, la UPF va obtenir 23 ajuts FPI (14 dels quals concedits a dones).

D’altra banda, el Ministeri d’Universitats convoca anualment els ajuts FPU, que financen contractes predoctorals durant 4 anys per fer tesis doctorals en universitats espanyoles. L'any 2022, la UPF va obtenir 3 ajuts FPU (2 a dones).

• 38 ajuts de l’AGAUR (convocatòries FI i FI-SDUR)

Les convocatòries anuals FI d’AGAUR atorguen ajuts a les universitats i altres centres de recerca per contractar personal investigador novell durant 3 anys per dur a terme el seu doctorat a les universitats catalanes. A la convocatòria resolta el 2022, la UPF va obtenir 29 ajuts FI, dels quals 18 van ser concedits a dones. A més, l’AGAUR va llançar el 2019 la primera convocatòria FI-SDUR, amb la mateixa finalitat d’atorgar ajuts per contractar personal investigador durant 3 anys, adreçada als diferents departaments i unitats de recerca de les universitats catalanes. L'any 2022 la UPF va obtenir 9 ajuts FI-SDUR, dels quals 5 van ser atorgats a dones.

• 1 ajut INPhINIT de La Caixa

El programa INPhINIT d’ajuts predoctorals de La Caixa per a centres d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu, que es va posar en marxa l'any 2017, té com a objectiu fomentar la contractació durant 3 anys de joves investigadors excel·lents en els camps de les ciències de la salut i de la vida, la tecnologia, la física, l'enginyeria i les matemàtiques.  El programa INPhINIT rep el suport del programa marc de l’UE. L'any 2021, la UPF va obtenir 1 ajut en el marc d’aquest programa (1 dona).
 

Estratègies i iniciatives d’impuls a la recerca científica

Pla de Mesures de Suport a la Recerca

El Pla de Mesures de Suport a la Recerca (PMSR) és el programa de finançament propi de la Universitat Pompeu Fabra destinat a fomentar les activitats d'investigació dutes a terme tant en els departaments de la Universitat com en els grups, unitats i centres específics de recerca de la UPF.

El PMSR del 2022, com el del 2021, va estar dotat amb 1.750.000 euros, dels quals 1.275.000 euros es van destinar a finançar les activitats dels departaments, i la resta (475.000 euros) les activitats dutes a terme pels grups de recerca, les unitats i els CERs de la universitat. 

Programa de captació de talent “La Caixa-UPF”

La UPF va crear el 2016 un programa de captació de talent investigador, per fer possible la incorporació de nou personal investigador, amb una trajectòria científica excel·lent, que impulsi la capacitat investigadora de la nostra universitat. El programa té com a objectiu incorporar 10 investigadors al llarg de 6 anys, i compta amb un pressupost de 4,4 milions d’euros. Durant l’any 2022, s’ha incorporat un investigador del Departament de Comunicació (Roc Parés).

Eutopia

Eutopia és una aliança europea composta inicialment per 6 universitats i ampliada fins a 10: la Universitat Babeș-Bolyai de Cluj-Napoca (Romania), la Universitat Lliure de Brussel·les (Bèlgica), la Universitat Ca'Foscari d'Europa (Itàlia), CY Cergy Universitat de París (França), la Technische Universität Dresden (Alemanya), la Universitat de Göteborg (Suècia), la Universitat de Ljubljana (Eslovènia), la Universitat NOVA de Lisboa (Portugal), la Universitat Pompeu Fabra (Espanya) i la Universitat de Warwick (Regne Unit). Els estudiants, els investigadors i el personal d'Eutopia treballen conjuntament per construir un nou model acadèmic, que reflecteixi una Europa oberta i unida, respectuosa amb els ciutadans i el medi ambient. Quant a recerca, la UPF participa en els projectes i programes següents:

• Eutopia-Train

El projecte Eutopia-Train, impulsat per les 6 universitats fundadores, té com a objectiu augmentar la capacitat de recerca dels membres de l'Aliança, tant en recursos humans com tècnics. Està finançat amb 2 milions d’euros, dels quals 346.000 corresponen a la UPF per un període de 3 anys (2021-2023). El projecte inclou un portal de metadades d'accés obert, una estratègia i full de ruta comuna de recursos humans, i la creació de la primera oficina de suport a la recerca i la innovació compartida per totes les universitats Eutopia, “Glenn”, liderada des de la UPF. 

• Eutopia-SIF

El programa Eutopia Science and Innovation Fellowships (Eutopia-SIF) és una iniciativa per formar joves investigadors que esdevinguin líders en recerca. La UE va atorgar un ajut en el marc de les accions COFUND Marie Curie del programa H2020, el finançament global del qual és de 5,6 milions d’euros, dels quals 700.000 corresponen a la UPF, i el període d'execució és de 5 anys.

L’objectiu del programa és oferir 76 contractes postdoctorals de 2 anys de durada repartits en 5 anys. Està adreçat a investigadors joves destacats i innovadors que tindran llibertat per dur a terme el seu projecte de recerca.

Al setembre del 2022 es va obrir la tercera convocatòria del programa, que va tancar al desembre. S’han atorgat 2 nous ajuts a 2 investigadors, que s’incorporen al setembre-octubre del 2023 als departaments de Medicina i Ciències de la Vida (1) i Ciències Polítiques i Socials (1).

María de Maeztu

Els ajuts Centros de Excelencia Severo Ochoa y de Unidades de Excelencia María de Maeztu, atorgats per l’Agencia Estatal de Investigación, en el marc del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2021-2023, tenen com a finalitat la promoció institucional i la potenciació de la projecció internacional dels centres i les unitats d'investigació que destaquen per la rellevància i l’impacte dels seus resultats a escala mundial.

El Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ha estat reconegut de nou (el 2015 ja va obtenir aquest reconeixement) com una de les nou unitats de recerca María de Maeztu de l'estat espanyol. Aquest ajut reconeix l'excel·lència en estructures organitzatives de recerca situades sobretot en universitats. Les unitats María de Maeztu compten amb un finançament de 500.000 euros anuals durant 4 anys. Aquests centres destaquen per la notorietat i l'impacte internacional de les contribucions científiques que fan, per la capacitat innovadora i per la relació intensa amb el sector empresarial. Són centres de referència mundial, amb capacitat per atreure talent internacional.

Preparación y Gestión de Proyectos Europeos

Els ajuts per a la Preparación y Gestión de Proyectos Europeos, que formen part del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2021-2023, tenen com a finalitat reforçar les estructures de suport a la participació espanyola en iniciatives europees i internacionals en ciència i tecnologia.

En aquesta convocatòria, la UPF va presentar una proposta liderada pel Servei de Recerca, que ha estat dotada amb 300 mil euros per executar en 2 anys a partir de l’1 de gener del 2023.
 

Reconeixement de la recerca

Unitats i grups de recerca reconeguts per la UPF 

Els grups, les unitats i els centres específics de recerca de la UPF són figures organitzatives pròpies, aprovades pel Consell de Govern de la UPF, que es creen a iniciativa de col·lectius de PDI de la UPF per tal de potenciar la seva activitat científica, mitjançant la col·laboració entre els seus membres, així com la projecció externa conjunta, per assolir una major visibilitat i l'obtenció de millors recursos per dur a terme la seva recerca.

A 31 de desembre del 2022, el mapa de recerca de la UPF estava format per 130 grups de recerca (dels quals 45 coordinats per dones), 17 unitats (5 coordinades per dones) i 7 centres específics de recerca (2 coordinats per dones). El 2022, el Consell de Govern va aprovar el reconeixement d’un nou grup de recerca del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, el Neurodevelopmental Dynamics, coordinat per Cristina Pujades, i d’una nova unitat de recerca al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, la Unitat de Recerca Technology, Society, and Interactions, coordinada per Davinia Hernández, de la qual han passat a formar part a partir d’aquest 2022 el Grup de Tecnologies Interactives i Distribuïdes per a l'Educació (TIDE) i el grup de recerca Web Science and Social Computing (WSSC).

Grups de recerca reconeguts per l'AGAUR 

L’AGAUR convoca periòdicament ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca de Catalunya (SGR), amb l’objectiu d’impulsar-los i reforçar el seu impacte així com de promoure la seva projecció internacional. La darrera convocatòria Agaur SGR-Cat 2021, resolta al març del 2023, va permetre el reconeixement de 61 grups de recerca de la UPF, 43 dels quals rebran finançament.

La taula 5.5 recull la distribució tant dels grups propis UPF, com els de l'AGAUR i els TECNIO per campus i gènere del coordinador del grup.
 

Comissió Institucional de Revisió Ètica de Projectes

La Comissió Institucional de Revisió Ètica de Projectes (CIREP), constituïda el 2014 (normativa modificada l'abril del 2018 i l'octubre del 2021) amb la voluntat de contribuir a la millora, entre la comunitat UPF, dels estàndards ètics i de protecció de dades personals en projectes de recerca relacionats amb els éssers humans, ha continuat la seva activitat tant formativa com de revisió de projectes.

Quant a la formació, durant l'any 2022, la CIREP va organitzar 7 sessions sobre ètica i integritat de la recerca adreçades a estudiants i personal docent i investigador involucrats en activitats de recerca, que van tenir molt bona acollida. A més, la CIREP va mantenir i manté el curs en línia sobre aspectes ètics i de protecció de dades personals que va iniciar el 2020.

Pel que fa a les sol·licituds de revisió ètica i de protecció de dades, la Comissió va registrar un total de 47 sol·licituds noves predominantment dels àmbits de comunicació, de tecnologies de la informació i les comunicacions, de ciències socials i humanes, i va emetre 42 certificats de conformitat ètica. La taula 5.6 recull l'evolució tant de les sol·licituds com dels certificats durant els darrers 5 anys.