Les tasques del síndic de Greuges

La informació correspon al període que va des del 12 de juny del 2021 fins al 15 de març del 2022. Durant aquest temps, inferior a l'any, s’han atès un total de 57 persones i s’han portat a terme 55 actuacions, de les quals 20 són queixes i 35 són consultes. Dins del còmput total d’entrades s’han pogut contestar, investigar i tancar 55 sol·licituds; hi ha 48 queixes individuals, 1 d’ofici, 3 rebutjades i 3 retirades. S’han pogut resoldre favorablement el 50% de les queixes presentades i s’han pogut contestar i resoldre el 100% de les consultes. En molts casos, s’ha decidit no incoar un expedient, tot i portar a terme un seguit de gestions, perquè s’ha valorat que la rapidesa en la solució del conflicte, durant la fase de gestió prèvia a la tramitació, no requeria d’una obertura d’expedient. Cal destacar que aquest any ha augmentat el percentatge de resolucions favorables a les pretensions de la persona interessada respecte a les enregistrades en aquest sentit en el període anterior.

Sobre les reclamacions i les persones que les fan, en destaquem el següent: el 44% dels casos són queixes o consultes dels estudiants de grau (24); el 15%, d’estudiants de postgrau (8); el 4%, del PDI (2); el 4%, del PAS (2), i el 35% (19), del col·lectiu anomenat “Altres” a efectes classificatoris, apartat on es comptabilitzen les reclamacions o les consultes presentades per persones no membres de la comunitat universitària. Respecte al període anterior, és destacable la baixada de queixes dels estudiants de postgrau, que passen de 24 a 8, i la baixada de queixes dels estudiants de grau, que passen de 68 a 24. També baixen les queixes del PDI, que passen d’11 a 2, i les queixes del PAS, que baixen de 3 a 2. En canvi, pugen les queixes del col·lectiu anomenat “Altres”, que passen d’1 a 19. Pel que fa al sexe dels reclamants que s’han adreçat a l’oficina del Síndic, hi ha un nombre inferior d’homes i inferior de dones que en el període anterior: 51% d’homes (28), que baixen de 54 a 28; i un 49% de dones (27), que baixen de 53 a 27. Tal com s’ha enunciat en el primer paràgraf, aquest període ha estat més curt respecte al de l’any passat –de dotze mesos a nou–, per la qual cosa el nombre de queixes i de consultes presentades ha estat inferior.

Destaquen quatre temes en què hi ha més volum de queixes durant aquest període: en primer lloc, els temes sobre l’accés al grau en Medicina (16), que entren amb força per primera vegada. En segon lloc, els relacionats amb les avaluacions i les recuperacions (8), que han baixat respecte al període anterior: passen d’11 a 8. En tercer i quart lloc, les sol·licituds d’informació (4), que han baixat respecte al període anterior: passen de 16 a 4, i els relacionats amb el tracte rebut (4), que entren novament. Quant a les vies d’accés, el 49% de queixes i de consultes han entrat pel formulari de l’Acollida del Síndic (27); el 45%, per correu electrònic (25); el 4%, per telèfon (2), i el 2% s’han iniciat d’ofici (1).

Rellevància d’alguns expedients

Incerteses davant l’exigència del nivell B2 en una llengua estrangera

El divendres 1 d’octubre del 2021, una estudiant de grau d’un centre adscrit va formalitzar un escrit al síndic per exposar-li el problema d’unes incerteses que deia que eren compartides per altres alumnes de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Hi explicava que als estudiants matriculats a la UPF a partir de la promoció del 2018-2019, en acabar el grau universitari, els exigeixen l’acreditació del nivell B2.2 en una llengua estrangera.

Aquesta estudiant remarcava que en aquell inici de curs es vivia una situació excepcional, plena d'incerteses des del punt de vista estudiantil, laboral i personal. Considerava, que, durant un temps, no s’havien pogut fer classes amb normalitat ni aprendre amb normalitat.

La UPF, afirmava, és l’única universitat que demana aquest requisit per poder obtenir el títol universitari, per la qual cosa també creia que hi ha desigualtat respecte a altres estudiants.

Segons ella, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no el demanen, i els seus alumnes podran obtenir el títol tenint el mateix pla d’estudis que els de la UPF. En aquest sentit, havia aplegat aproximadament 200 firmes amb nom, DNI i denominació del grau que cursen les persones que han comunicat no estar d’acord amb aquesta exigència.

Moltes havien contactat amb diferents sindicats, amb els col·legis professionals de Barcelona específics de cada carrera, i fins i tot amb un col·lectiu d’advocats disposats a estudiar el cas des de la perspectiva jurídica.

L’estudiant interessada esmentava, a tall comparatiu, un escrit oficial que la UB va enviar als seus alumnes el 22 de juliol del 2021 i que diu textualment: “Mentrestant, en les actuals circumstàncies, segons que es recull en l’acord aprovat per la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), les universitats catalanes optaran per no exigir als estudiants l’acompliment de la norma esmentada”. L’estudiant interessada preguntava, doncs: “La UPF és una universitat catalana i, per tant, segons l’acord del CIC, demanarà o no el nivell B2.2?”.

El dijous 7 d’octubre del 2021, el síndic ho consulta a la comissionada de Política Lingüística de la UPF. La propdita comissionada li respon que, amb relació al requisit del B2 en tercera llengua, amb data del dia anterior, 6 d’octubre del 2021, s’havia publicat un nou decret de la Generalitat en el qual es recullen novetats sobre aquest tema que flexibilitzen, però que no eliminen, aquest requisit. “La nostra universitat –segons la comissionada– ha de valorar encara aquestes novetats i, per tant, estudiar quins canvis cal fer en la nostra normativa i els procediments interns per tal d'assegurar la garantia de suficiència lingüística que ens marca el nou decret a les universitats catalanes”. Amb posterioritat, el dimarts 26 d’octubre del 2021, la comissionada de Política Lingüística de la UPF envia al síndic un escrit, modificat en alguns termes, el dijous 9 de desembre del 2021, com a resultat d’una nova consulta. Hi figuren les al·legacions literals següents: “He revisat el formulari de queixa que una estudiant de grau d’un centre adscrit us va fer arribar en data de l’1 d’octubre. A l’escrit de queixa, s’hi exposaven una sèrie de consideracions relatives a l’acreditació de nivell B2 en una llengua estrangera. Li remeto la meva valoració en relació amb aquestes consideracions i a la queixa. Com diu l’estudiant, tots els estudiants de grau que van accedir als estudis de grau en una universitat catalana a partir del curs 2018-2019 havien d’acreditar, per graduar-se, un nivell equivalent al B2 del Marc Europeu Comú de Referència d’anglès, alemany, francès o italià, segons la Llei 1/2018, de 8 de maig.

Per donar compliment a l’esmentada llei, la UPF va incorporar aquest requisit a les memòries dels plans d’estudis de totes les titulacions de grau, a l’igual que d’altres universitats de Catalunya.

La UPF no és l’única universitat catalana que ha demanat aquest requisit, sinó que hem seguit l’esmentada llei i tots els acords presos per les universitats en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Per donar compliment a l’acord del 26 de març del 2021 d’aquest Consell, la UPF va establir vies alternatives a la presentació d’un certificat per acreditar el referit nivell de competència lingüística. Aquestes vies estan recollides a la Resolució de la vicerectora, de 5 de maig del 2021, en línia amb les proposades per altres universitats catalanes. La llei citada anteriorment i aquesta resolució del 2021 eren la normativa vigent en el moment de presentar l’estudiant la seva queixa.”

Amb posterioritat a la presentació de la queixa, la comissionada deia que “el Diari Oficial de la Generalitat ha publicat el Decret Llei 22/2021, de 5 d’octubre, que modifica la normativa vigent. Segons aquest darrer decret llei, l’estudiant haurà d’assolir suficiència lingüística en una tercera llengua. A més de l’acreditació de la competència mitjançant títols i certificats, l’estudiant podrà demostrar la competència mitjançant vies alternatives. La UPF seguirà aquest decret i reconeixerà l’esmentada competència tant per via de l’acreditació com per vies alternatives. Som conscients que els estudiants que es graduaran a finals de curs necessiten saber com s’aplicarà l’esmentat decret llei. Per tant, la UPF participarà en totes les reunions que convoqui el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) sobre això i comunicarà a estudiants i responsables acadèmics com es durà a terme la seva aplicació. Espero haver aclarit la situació relativa al requisit del B2 en el marc actual. Tan aviat com puguem tenir les directrius del Consell Interuniversitari, farem arribar al Síndic la informació pertinent”; 

Va ser positiva la resposta donada per la UPF als dubtes plantejats per alguns estudiants respecte a l’aplicació de la Llei 1/2018, de 8 de maig, i del Decret Llei 22/2021, de 5 d’octubre, relatius al fet que tots els alumnes que van accedir als estudis de grau en una universitat catalana a partir del curs 2018-2019 havien d’acreditar per graduar-se un nivell equivalent al B2 del Marc Europeu Comú de Referència d’anglès, alemany, francès o italià.

En resum, va quedar clar que, per donar compliment a l’esmentada llei, la UPF va incorporar aquest requisit a les memòries dels plans d’estudis de totes les titulacions de grau.

La UPF considera, altrament, que la formació en llengües estrangeres dels nostres estudiants de grau és fonamental. Per tal de reconèixer l’esforç dels alumnes que durant els darrers anys s’han format en competències i coneixements en una tercera llengua, les autoritats acadèmiques han acordat lliurar el Passaport UPF d’acreditació i formació lingüístiques, com a complement al títol de graduat, als estudiants que es graduïn el curs 2021-2022 o posteriorment i que compleixin els requisits establerts.

Queixes pels canvis irregulars en la llengua de docència

Durant el període 2021-2022, el síndic ha rebut queixes i ha atès consultes i observacions formulades per estudiants que estan relacionades amb incompliments substancials del Pla Docent d’Assignatura (PDA) en una qüestió fonamental com és la llengua en la qual s’ha d’impartir una assignatura en general o en els grups en què es desglossa, si és el cas, i també en seminaris i en grups de pràctiques.

Malgrat que aquesta qüestió ha estat objecte des de fa tres anys de resolucions d’advertència i de recomanacions i suggeriments del síndic, han estat encara freqüents els casos d’assignatures que en el PDA figura que la docència s’imparteix en llengua catalana, però que en realitat es fan en llengua castellana o, cada cop més, en llengua anglesa. Respectar la llengua o les llengües de docència tal com s’han publicitat és una garantia tant per a estudiants com per a professors. Per aquest motiu el síndic, en començar el curs, va emetre el Memoràndum 1/21, de 17 de setembre.

En aquest document extraordinari, dirigit a tota la comunitat universitària i que es va difondre àmpliament per totes les vies d’accés a la informació a l’abast d’estudiants i de professorat, es remarca que la llengua de docència d’una assignatura que s’estableix en el PDA per a cada grup-classe, seminari o grup de pràctiques vincula professors i estudiants, i que no es pot alterar sense autorització expressa prèvia motivada. El propdit memoràndum del síndic posa èmfasi en la idea que tota irregularitat en aquesta matèria ha de ser esmenada de manera immediata i diligent per tal de no perjudicar el seguiment de l’assignatura per part dels estudiants.

L’esmentat memoràndum concreta que, en conseqüència, qualsevol error o canvi irregular en la llengua establerta en el PDA per a una assignatura o grup-classe, seminari o grup de pràctiques, cal comunicar-lo al degà, si l’assignatura és de grau, o al director de departament, si l’assignatura és de màster.

En el mateix document també s’insta que els càrrecs acadèmics amb competències directes sobre l’exercici de la docència perseverin en el deure de vetllar pel compliment rigorós de la Normativa del Pla Docent d’Assignatura.

El Memoràndum, de 17 de setembre, també inclou la recomanació de consultar l’Aplicació de gestió de plans docents d’assignatura (DOA), tal com l’autoritat universitària ja havia recordat el 13 de gener del 2021 a través de la publicació del butlletí FUÀ i de la web de la UPF.

La fórmula preventiva adoptada pel síndic mitjançant una iniciativa d’ofici en forma de memoràndum ha donat resultats positius en el sentit de fer minvar durant aquest curs el volum de queixes i, sobretot, de consultes i observacions sobre mala praxi en l’exercici de la docència pel que fa a les llengües en les quals hi ha un compromís d’impartir-hi docència. 

Relacions amb institucions anàlogues

Aquest any, s’han mantingut les reunions següents amb els síndics i els defensors d’altres universitats i s’hi ha participat: 

Trobada anual dels síndics de la Xarxa Vives d´Universitats

El síndic va assistir, el dia 8 de juliol del 2021, a les 12.00 hores, a la reunió que es va celebrar telemàticament dels síndics universitaris de la Xarxa Vives d’Universitats, amb l’ordre del dia següent:

12.00 hores: benvinguda i presentació dels síndics i síndiques.

12.20 hores: en Joan Betriu, síndic de la Universitat de Lleida, explica l’estat en què es troba l’organització de la trobada presencial a la Universitat de Lleida.

12.35 hores: exposició breu (5 minuts) i comentari dels temes proposats (10 minuts):

• “Els efectes de la pandèmia en la docència i la recerca del professorat universitari” (UIB)
• “Adaptació de la docència i l'avaluació com a conseqüència de la covid-19” (UV)
• “Excepcionalitats d’admetre situacions fora de la normativa estricta de la universitat o centres. Experiències” (UVIC-UCC)
• “Trasllats d'expedients” (UPF)
• “Còpia, plagi i l’intent d’obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit” (UOC)
• “L'afectació que l'educació no presencial ha tingut en els drets dels alumnes” (UPC)
• “Obligatorietat de lliurar una còpia de l’examen als estudiants (moment i condicions)” (UA)
• “Nova legislació universitària” (UIV)
• “Criteris/normativa per a l’assignació docent” (UA)
• “Problemàtiques més freqüents que se'ns presenten” (URV)
• “Relació de la sindicatura de les universitats amb el Síndic de Greuges de l’autonomia (URL)
• “Avantprojecte de Llei de convivència universitària” (UB)

14.00 hores: cloenda.

XXIII Trobada Estatal de Defensors Universitaris (CEDU)

Assistència a la Trobada Estatal de Defensors Universitaris que va tenir lloc, presencialment, del 10 al 12 de novembre del 2021, a la Universitat de Cadis i que va comptar amb l’assistència de més de 80 defensors universitaris.

La Trobada es va organitzar en tres sessions, estructurades en ponències i grups de treball en què es va analitzar i debatre sobre la mediació, el respecte mutu en la gestió de les reclamacions i els reptes i possibilitats de la nova presencialitat a la Universitat.

Les sessions i les ponències van portar per títol:

• Sessió I. Mediació/Conciliació. Ponència: "La mediació en el Defensor del Poble Andalús"
• Sessió II. El respecte mutu en la gestió de les reclamacions. Ponència: "El respecte mutu en la gestió de les reclamacions: marc jurídic"
• Sessió III. Reptes i possibilitats de la nova presencialitat a la universitat. Ponència: "Reptes i possibilitats de la nova presencialitat”.

Relleu en la presidència i la Comissió Executiva de la CEDU

Durant la celebració de la XIV Assemblea General Ordinària de la CEDU, que ha transcorregut a la Universitat de Cadis, han tingut lloc les eleccions per renovar la presidència de la CEDU i la Comissió Executiva. Les persones elegides han estat les següents:

Presidenta de la CEDU:

• Sra. Milagros Alario Trigueros, de la Universitat de Valladolid

Taula 3.26. Quadre de queixes i de consultes ateses. 2021-2022