Transparència i integritat
Transparència i bon govern
En primer lloc, les actuacions desenvolupades en l'àmbit de la transparència i el govern obert de la Universitat del curs acadèmic 2021-2022 s'han pogut centrar sobretot en la millora dels continguts informatius de publicitat activa del Portal de la Transparència, en diversos aspectes.
Per una banda, quantitativament, s'han anat incorporant noves dades en diversos apartats tant d'obligat compliment com informació, que tot i ser voluntària, atorga a la UPF un valor afegit en transparència. Alguns exemples de la nova informació incorporada al Portal de la Transparència són les referents als viatges, les dietes i les despeses derivades de l’equip de govern; la declaració patrimonial i d’activitats del rector; els ingressos d’estudiants; el període mitjà de pagament de la UPF o la distribució de les despeses de personal.
D’altra banda, qualitativament, s’ha continuat amb la millora dels continguts i l'atenció a la ciutadania completant la informació difosa amb dades sobre la data de publicació, per tal de deixar constància de la vigència de la informació i els seus terminis d'actualització.
Així mateix, el Consell Assessor de la Transparència de la UPF (CAT), màxim òrgan de participació i consulta en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern, va presentar la seva tercera memòria, corresponent a l’any 2021, al Consell de Govern celebrat el 23 de febrer del 2022.
Per finalitzar l’apartat sobre transparència, cal indicar que, amb relació a les sol·licituds de dret d’accés a la informació pública, aquest curs acadèmic s’han continuat tramitant i resolent totes les que ha rebut la UPF, i que la majoria han estat estimades totalment, facilitant a la part interessada la informació sol·licitada.
A més, s’ha iniciat –juntament amb Serveis Web– una tasca de millora en la presentació de les resolucions al Portal de la Transparència, de manera que la consulta d’aquestes, així com d’aquella informació més rellevant de cadascuna, serà molt més amigable i adequada a les necessitats actuals dels ciutadans.
Cal destacar, a més, que la UPF es continua posicionant en els llocs capdavanters en els resultats dels estudis dels diferents avaluadors externs de la transparència. Així, d’acord amb el rànquing de la plataforma DYNTRA, és la primera universitat catalana en transparència i bon govern.
En segon lloc, i en relació amb les actuacions desenvolupades en l’àmbit del bon govern, tant el compliment dels requeriments necessaris perquè l’activitat pública es dugui a terme en les millors condicions i garanteixi uns serveis públics de qualitat, com el compliment de la necessitat que els interessos públics siguin servits amb objectivitat, neutralitat i imparcialitat, recauen sobre el concepte i els principis de bon govern, principis que han de ser desenvolupats mitjançant codis ètics, però també amb l’establiment d’uns estàndards mínims de qualitat.
Les novetats incorporades a la Universitat amb relació al bon govern s’han dirigit, per una banda, a l’aprovació del Pla de Mesures d’Integritat en la Gestió de la UPF, amb l’objectiu de prevenir i de combatre el frau i la corrupció, i que està vinculat al Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer del 2021, pel qual s'estableix el mecanisme de recuperació i resiliència, i amb l’Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i per altra banda, a l’aprovació de diversa normativa durant aquest curs 2021-2022 relacionada amb els principis de bon govern establerts al títol V de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya, com ara la modificació de la Normativa de transparència de la Universitat Pompeu Fabra per tal de definir com a alt càrrec de la UPF el rector, i l’aprovació de la Normativa de transparència dels càrrecs i altre personal directiu de la UPF, que té per objecte concretar les seves obligacions i la seva conducta general, així com establir-ne els mecanismes de control i determinar les conseqüències de l’incompliment.
Integritat
Comissió d’Integritat
Amb la constitució de la Comissió d’Integritat, que va tenir lloc el 28 de juliol del 2021, i la plena operativitat de la Línia Ètica, la UPF ha completat els mecanismes de garantia i seguiment dels principis compromesos i inclosos en el Codi Ètic.
La Comissió d’Integritat i la Comissió Permanent de la Comissió Integritat s’han reunit, en total, 10 vegades, que corresponen aproximadament a una per mes.
De les 34 comunicacions rebudes, finalment la Comissió d’Integritat només ha pogut efectuar 6 recomanacions, que s’han publicat a mode de resum al Portal de la Transparència.
En la majoria dels casos en què no s’ha arribat a fer una recomanació ha estat degut a la falta de proves i d'indicis que constatessin la veracitat de la comunicació. En el moment en què l’òrgan gestor de la Línia Ètica ha sol·licitat més informació per comprovar els fets comunicats, la persona o persones que l'han interposada han desistit. Aquest fet provoca no poder constatar allò comunicat.
Línia Ètica
El total de comunicacions rebudes durant l’any de funcionament de la Línia Ètica (2021-2022) ha estat de 34, quasi 3 per mes, tenint present que l’agost no és hàbil i que la Universitat gaudeix del tancament institucional. En destaquen les rebudes durant els mesos d’octubre, novembre i març.
D’aquestes 34 comunicacions, el 56% han estat anònimes (la resta han aportat les dades identificatives), 10 han estat admeses, 2 parcialment, 21 no admeses i 2 es troben pendents de valoració o són repetides.
Entre els temes que es comuniquen, per nombre de comunicacions, destaquen aquells relacionats amb la docència, molt especialment els temes derivats de l’ús de la llengua i la seguretat lingüística. En aquest sentit, la Comissió d’Integritat ha acordat derivar dites comunicacions, un total de 15, a la comissionada de Política Lingüística, amb el benentès que es tracta d’incidències particulars que poden cursar-se a través dels mitjans que la Universitat posa a disposició dels estudiants per vehicular aquestes qüestions. Ara bé, si la comissionada constatés que no es tracta d’una incidència, sinó d’una vulneració dels drets lingüístics, s’ha arribat a l’acord de retornar aquestes comunicacions per poder ser investigades per la Comissió d’Integritat.
També s’han derivat comunicacions que tracten circumstàncies i temes dels centres docents d’ensenyament superior adscrits a la UPF, atès que no corresponen a l’àmbit d’actuació de la Línia Ètica, en no estar-hi adherits.
Destaquen també altres aspectes que es tracten en les comunicacions: la selecció de personal, els drets laborals i els insults i improperis. Com a tot canal de comunicació, la Línia Ètica s’ha fet servir com a mitjà per desqualificar persones i accions. No té més rellevància que el fet de causar alentiment en la gestió.