Aquesta memòria recull el període comprès entre el 22 d’abril del 2016 i el 2 de maig del 2017. Un tret rellevant pel que fa a sol·licituds ateses per l’oficina del Síndic de Greuges ha estat l’increment significatiu del nombre de consultes respecte al nombre de queixes. És una evidència que reflecteix la confiança creixent de la comunitat universitària en la funció assessora i orientadora del síndic.

Les diligències desplegades pel síndic han estat dominades per l’objectiu de resoldre els problemes plantejats amb solucions conciliadores i, si és el cas, en situacions de greuge, recomanar solucions reparadores o restauradores. És cert que en alguns casos s’ha tancat necessàriament l’expedient amb resolucions de requeriment, exhortació o advertència a les persones afectades per la queixa interposada.

Aquest propòsit de maldar per la conciliació és el que ja va caracteritzar la gestió dels síndics i de la síndica de Greuges que van assumir aquesta funció des del moment en què es va instituir l’oficina a la Universitat Pompeu Fabra. Enguany, cal fer un esment particular a la memòria del Dr. Jordi Sopena, que va morir el dia 20 de setembre del 2016, als 87 anys d’edat. Va ser un exemple de ponderació i de cura en la comesa de síndic d’aquesta universitat, responsabilitat exercida per ell durant el període comprès entre els anys 2004  i 2008.

Sovint, no ha estat pas necessari incoar un expedient, pel fet que les gestions immediates del síndic han contribuït a resoldre el conflicte o a esmenar l’error de manera plausible tant per a la part demandant com per a la part demandada. Al síndic, el motiva el capteniment de trobar solucions o d’apaivagar tensions sense recórrer a procediments administratius que acaben per encallar-se en els atzucacs indesitjables de la burocràcia.

L’oficina del Síndic posa molta cura a atendre totes les consultes, amb el propòsit raonable d’orientar la persona interessada, assessorar-la o guiar-la pel que fa a les vies de solució del problema plantejat o dels dubtes sobre els seus drets, i la manera de defensar-los o reivindicar-los efectivament. En els casos que ho requereixen, el síndic també informa la persona sol·licitant de quines són les vies legals dels processos administratius, i de l’opció d’acollir-se a l’empara constitucional del dret de petició.

Les tasques del Síndic de Greuges

Durant aquest període s’han atès 110 persones i s’han portat a terme 102 actuacions, de les quals 50 són queixes i 52, consultes. És un percentatge proper al del període anterior, la qual cosa indica que estem dins d’una demanda similar a la dels darrers anys. En el còmput total d’entrades s’han pogut contestar, investigar i tancar 85 sol·licituds; 17 queixes estan en diverses fases del procés de tancament; hi ha 1 queixa col·lectiva, i la resta són individuals. S’ha obert 1 queixa d’ofici; n’hi ha 2 de rebutjades i 2 de retirades. S’han pogut resoldre favorablement el 60% de les queixes presentades i s’han pogut contestar i resoldre el 100% de les consultes. En molts casos, s’ha decidit no incoar un expedient, tot i portar a terme un seguit de gestions, perquè s’ha valorat que la rapidesa en la solució del conflicte no requeria d’una obertura d’expedient.

Sobre les reclamacions i les persones que les fan, destaquem el següent: el 74% dels casos són queixes o consultes dels estudiants de grau (76); el 13%, d’estudiants de postgrau (13); l’11%, del PDI (11), i el 2%, del PAS (2). Respecte al període anterior, és destacable l’augment de queixes del PDI, que passen de 2 a 11; baixen la dels estudiants de grau, de 91 a 76; es mantenen les dels estudiants de postgrau, i augmenten lleugerament les del PAS, d’1 a 2. Pel que fa al sexe, s’han adreçat a l’oficina del Síndic un 35% d’homes (36) i un 65% de dones (66).

Destaquem que els temes en què hi ha més volum de queixes durant aquest període són els relacionats, en primer lloc, amb la docència (36), que s’han duplicat respecte al període anterior: de 15 casos se n'ha passat a 36. En segon lloc, els relacionats amb les avaluacions (17), que baixen respecte al període anterior: de 24 a 17. En tercer lloc, els relacionats amb la matrícula (9), que de 19 queixes van passar a 5 el període anterior i que ara tornen a pujar a 9. I en quart lloc, els temes relacionats amb els convenis de pràctiques i amb la contractació (8), que dupliquen en el còmput total de les dues coses.

Pel que fa a les vies d’accés, el 77% de queixes i de consultes han entrat pel formulari de l’Acollida del Síndic (79); el 14% s’han atès per correu electrònic (14); un 4% s'han fet telefònicament (4); un 3% s’han lliurat presencialment a l’oficina (3); un 1% ha entrat pel Registre General (1), i un 1% s’ha iniciat d’ofici (1).

Rellevància d’alguns expedients

a) Acceptació de canvis per part de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU)

Un cas rellevant tractat durant aquest període ha estat el d’una estudiant d’un centre adscrit que no podia obtenir una retitulació vinculada a l’obtenció d’un títol en un centre universitari estranger, tot i que en el moment de matricular-se en un títol propi de la Universitat Pompeu Fabra li havien assegurat que estava reconeguda l’equivalència.

En tornar de la seva estada en el centre estranger, després d’obtenir una titulació reconeguda a l’Espai Europeu d'Ensenyament Superior, no va poder sol·licitar l’equivalència perquè un dels requisits és que el centre adscrit tingui l’autorització del Ministeri d’Educació per tal que l’estat espanyol reconegui el títol estranger i el pugui validar.

El centre adscrit a la UPF no havia demanat mai aquesta autorització. Els responsables acadèmics del centre afectat havien explicat a l’estudiant interessada que no havien demanat l’autorització d’impartir estudis estrangers en el territori espanyol perquè les característiques de la impartició de la titulació en la universitat forana no ho requerien, pel fet que la Universitat Pompeu Fabra tenia el mateix pla d’estudis com a títol propi.

D’un temps ençà, però, l’administració educativa espanyola requeria que els centres demanessin expressament l’autorització d’equivalència per tal de formalitzar el procés d’homologació d’una titulació superior estrangera a la nostra ordenació universitària. Per aquest motiu el centre adscrit a la UPF havia sol·licitat feia poc l’autorització preceptiva.

El síndic va intervenir en aquest cas com a mediador, atès que la naturalesa de la queixa presentada per l’estudiant està exclosa de l’àmbit regulat per les normes acadèmiques del centre afectat que han estat autoritzades per la UPF.

Les gestions del síndic, coadjuvants de les que feia el centre adscrit, van portar a un resultat positiu que transcendia aquest cas pel fet que ha estat d’aplicació general: l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va informar favorablement els canvis sol·licitats pel centre adscrit en un sentit que satisfeia en part la demanda de l’estudiant interessada i altres casos de la mateixa mena.

b) Coincidència horària d’assignatures a quart curs

Ha estat també rellevant el cas de set estudiants de grau que es dirigien al síndic com a persones que es consideraven perjudicades per una col·lisió horària d’assignatures.

Al·legaven que en fer-se públics els horaris definitius del segon trimestre de quart curs del seu grau havien vist que tots els seminaris d’una de les assignatures optatives que havien escollit coincidien amb altres assignatures optatives. Per aquest motiu s’havien posat en contacte amb la secretaria acadèmica. L’única solució que se’ls va oferir va ser canviar les assignatures optatives.

La intervenció del síndic va propiciar que la secretaria del centre afectat resolgués la coincidència d’assignatures. Des de l’oficina del Síndic es va informar d’aquesta circumstància les persones reclamants, i es va detectar que en un dels casos es donava la circumstància que l’estudiant havia signat la queixa per solidaritat amb els interessats, tot i que ell aparentment no estava afectat per aquest cas de coincidència horària.

Relacions amb institucions semblants

Com cada any, s’han mantingut diverses reunions amb els síndics i els defensors d’altres universitats i s’hi ha participat: 

La IX Trobada de Síndics de Greuges, Defensors i Mediadors Universitaris de la Xarxa Vives d’Universitats va tenir lloc a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el dijous i divendres 7 i 8 de juliol del 2016.

L’activitat es va desenvolupar en el marc del Fòrum Vives i va comptar amb la participació d’un total de 25 representants de 14 universitats de la Xarxa.

La XIX Trobada Estatal de Defensors Universitaris va tenir lloc a la Universitat de Còrdova del 19 al 21 d’octubre del 2016.

Durant tres dies van assistir-hi 73 representants de les defensories universitàries espanyoles.