La vocació d'en Guillem d'Efak Fullana-Ferré (Humanitats, 1998; Doctorat en Història, 2000) sempre ha estat lligada al món de la cultura i als múltiples camins professionals que aquest sector ofereix. Mai ha deixat d'aprendre i d'engegar els seus propis projectes, com Musealia, Itinera Plus o Tria Llibres. Però una trucada telefònica li va canviar la vida radicalment: la reputada agent literària Carmen Balcells el va escollir com el seu successor i ara, dos anys més tard, dirigeix la que és considerada l'agència més important del planeta en llengua espanyola.   

- Per què vas decidir estudiar Humanitats i fer el doctorat en Història a la UPF?

Vaig decidir fer Humanitats perquè als meus 18 anys se'm feia molt i molt difícil quina carrera "de lletres" triar. Dubtava entre Filosofia, Història, Història de l'Art... Just quan feia COU van aprovar la llicenciatura en Humanitats i això em va salvar; aquest "tot en un" no em feia renunciar a res. Més endavant, amb les idees més clares i coneixement de causa, ja m'especialitzaria. I és el que vaig fer al doctorat, perquè m'atreia molt la recerca en història antiga i arqueologia. El vaig cursar de la mà de la Maria Eugènia Aubet, de qui sempre n'estaré agraït. Vaig aconseguir una beca predoctoral del Ministeri sota la seva tutoria.

- Quins records guardes de la teva etapa a la facultat? Quin paper ha jugat la Universitat a l'hora de convertir-te en qui ets avui?

La meva promoció, la segona, va tenir molta sort. Llicenciatura nova, edifici nou, un grup reduït d'estudiants molt motivats; però, sobretot, una facultat de professors excepcionals amb la il·lusió de començar un projecte aleshores molt ambiciós. Aquelles circumstàncies són irrepetibles, amb noms que m'han deixat una empremta i una formació fonamental. Penso sobretot en els que ens han deixat (Jaume Vallcorba, Josep Termes, Eugenio Trias, Paco Fernández Buey...), però també en mestres com Fontana, Argullol, evidentment l'Aubet..., i tants d'altres.

- Als 25 anys vas fundar Musealia, el primer portal de museus d'Espanya. Com sorgeix aquesta iniciativa i què volies aconseguir amb ella?

Després d'uns anys de fer recerca m'atreia molt sortir de la torre d'ivori de la universitat i explorar les aplicacions pràctiques de tot el que havia estudiat. Ara veig que aquesta ha estat una constant en la meva trajectòria, demostrar que hi ha moltíssims camins professionals en l'àmbit cultural. Concretament, a Musealia volia explorar la relació, l'impacte, de les aleshores "noves tecnologies" en la cultura. Vam ser bastant pioners en aquells moments. Aquesta obsessió m'ha anat acompanyant sempre. En aquell moment eren els museus, ara és la literatura, més endavant ja veurem. L'important és l'absolut i revolucionari canvi de paradigma que Internet i la tecnologia estan comportant a tots els nivells de l'àmbit cultural.

"Internet i la tecnologia estan comportant un absolut i revolucionari canvi de paradigma a tots els nivells de l'àmbit cultural"

- Entre els anys 2004 i 2006 curses un màster en Gestió d'Empreses Culturals a la Universitat de Boston i, més tard, treballes com a intern al museu del Bronx i al Metropolitan. Compagines tot això amb la creació d'Itinera Plus, una companyia pionera que ofereix itineraris culturals a mida. Sou els responsables de les rutes sobre la Barcelona de Carlos Ruiz Zafón o la basada en L'església del mar (Ildefonso Falcones, 2006), entre moltes altres. Què ha significat per a tu aquest projecte?

Itinera Plus enllaça amb el que deia abans de les aplicacions pràctiques, professionals i econòmiques, de la cultura. És un projecte d'èxit que, a més, va iniciar-se, entre altres, amb dos companys també d'Humanitats, la Lucía Conte i el Lluís Bayot. Els gairebé quatre anys entre Boston i Nova York, amb tot el que implica i que inclou les vivències, són absolutament fonamentals.

- De tornada a Barcelona, comences la teva carrera al món editorial formant part de la divisió audiovisual de RBA, sota la direcció de l'actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Com va ser aquest primer contacte amb l'àmbit editorial? Fins a quin punt va servir per obrir-te les portes al sector?

Jo coneixia Mascarell d'un postgrau a l'IDEC, i les coses van encaixar de manera que em vaig veure dins de RBA. Per a mi va ser important perquè em va permetre conèixer de primera mà una dimensió de la cultura desconeguda, la de les indústries culturals. Va ser una experiència molt intensa que no sé si em va servir tant per obrir-me les portes del sector com per "curtir-me" en això d'estar en primera línia de foc d'un gran projecte empresarial.

- L'any 2009 t'embarques en un nou projecte i crees la teva pròpia editorial, Tria Llibres, amb Miquel Tuson. A quins obstacles us vau enfrontar per fer-vos lloc en un sector tan competitiu? Què destacaries de la teva època allà?

Tria Llibres va començar com un exercici teòric en la línia del que comentava abans. La idea inicial volia respondre a la pregunta de com seria una editorial a la llum de tots els canvis tecnològics que just aleshores s'entreveien. De la teoria vam passar a la pràctica amb el Miquel i un grup d'entusiastes d'una qualitat humana i professional espectacular. Els obstacles no els vivíem com una cosa dramàtica, en absolut. Els anys que hi vaig estar del tot implicat (d'ençà que estic a Balcells me n'he hagut de separar) van ser molt bonics. Allà vaig aprendre molt sobre la complexitat de l'ofici d'editor i també vaig entendre en profunditat els autors. Ambdues coses han acabat sent molt importants per al meu futur.

"Vaig aprendre molt sobre la complexitat de l'ofici d'editor i vaig entendre en profunditat els autors"

- La teva vida va fer un gir de 180 graus quan, després d'enviar el teu currículum a un conegut que te l'havia demanat, reps la trucada de l'advocat de la cèlebre agent literària Carmen Balcells per fer-te una proposta molt especial. Ens pots explicar com va ser tot el procés, des de la primera trobada amb la Carmen fins que ella et nomena oficialment el seu successor a l'empresa que porta el seu cognom?   

Jo no buscava feina i va ser tot molt imprevist, curiós i estrany. Quan em van demanar el currículum no em van dir ni per on era ni per què. L'entrevista semblava més un te de les cinc de la tarda a Londres que una entrevista de treball. A poc a poc ens vam anar entenent, i fins aquí.

- Actualment ets el flamant director de l'agència Balcells, la més important del planeta en llengua espanyola. En què consisteix la teva feina diària? Com et sents ocupant un càrrec tan exigent i de tanta responsabilitat?

Bé, ara ja fa fet i fet dos anys que sóc a Balcells, i les sensacions, com no pot ser d'una altra manera, han anat evolucionant. És una feina exigent en un entorn i unes circumstàncies molt singulars lligades a l'excepcionalitat i a la genialitat de la Carmen en un moment molt concret de la seva vida. Tinc la sort d'encapçalar un equip extraordinari que s'enfronta als diferents estadis que viu i ha viscut l'agència amb una gran actitud. Em sento, doncs, privilegiat i molt estimulat, també per l'oportunitat de conviure diàriament amb talents literaris de primer nivell. A l'agència el que fem bàsicament és defensar els interessos de l'autor i la seva obra, i això comprèn un ventall d'activitats amplíssim que és molt i molt interessant de fer. A Balcells això ho podem fer des d'una trajectòria excepcional i un respecte guanyat a pols que ho fa tot molt especial.

- La Carmen és molt apreciada entre els autors perquè va posar fi a molts excessos editorials (per exemple, va aconseguir eliminar els contractes vitalicis). Quin t'agradaria que fos el teu llegat a l'empresa? Com vols ser recordat?

Bé, fa de mal contestar... Segurament em conformaria que els diferents actors del sector amb qui hagués tractat, començant evidentment pels autors representats, em veiessin com una persona que va fer de manera honesta tot el possible per potenciar els valors tradicionals de l'agència per adaptar-los al nou context editorial.

"Tinc la sort d'encapçalar un equip extraordinari que s'enfronta als diferents estadis que viu i ha viscut l'agència Carmen Balcells amb una gran actitud"

- El teu currículum demostra que ets un apassionat dels negocis de l'àmbit cultural i, més concretament, de les editorials. Com veus aquest sector avui dia? Fins a quin punt estan canviant les coses amb la presència, cada cop més gran, de conglomerats com Google, Amazon i Apple?

Bufff... Aquesta és la mare dels ous i segur que no tenim espai per desenvolupar-ho com pertoca. El sector està en una clara reconversió, en part precisament pels efectes derivats de l'impacte d'Internet i la tecnologia al món editorial. Google, Amazon i Apple (i molts d'altres) exemplifiquen aquests efectes que, d'altra banda, són molt amplis i variats. En aquesta situació a mi ara em toca defensar els interessos de la part més fonamental de la cadena del llibre, els autors, i que paradoxalment es troba en una posició de major debilitat. Jo sóc més de veure oportunitats que amenaces; però sovint és molt complicat navegar a contravent i amb maregassa. Malgrat tot, sóc optimista. Ara bé, no ens enganyem, a casa nostra el problema real és un altre i malauradament massa conegut, el tristíssim índex de lectura i la baixa valorització del fet cultural. Aquesta és la base, la resta és ploure sobre mullat. En aquest sentit, tots plegats no ho devem estar fent prou bé i hem de millorar.

- Per acabar, quin consell donaries a una persona que s'acaba de graduar i que està fent els seus primers passos al món laboral?

Que es faci preguntes dures amb tota sinceritat: Realment valc per a això que penso que vull fer? Tinc les qualitats i el talent per fer-ho? I realment és el que vull fer? Estic disposat a pagar el preu que hauré de pagar? Molts cops ens trobem fent coses gairebé per inèrcia quan, en el fons, sabem que ni tenim un talent excepcional per fer-ho ni que fer-ho, amb totes les seves conseqüències, ens farà realment feliços. Tots tenim un talent. Es tracta d'identificar-lo i aleshores lluitar per tenir l'oportunitat de desenvolupar-lo.