Thomas Piketty, director d'estudis de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) i professor de la Paris School of Economics, ha impartit la 25a. Lliçó d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. Sota el títol " Capital in the Twenty-First century", el mateix que encapçala el seu best seller que va escriure l'any 2013, la seva ponència ha obert el curs 2014-2015 de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

L'acte, que ha tingut lloc avui 15 d'octubre, a les 11.30 hores, a l'auditori del campus de la Ciutadella, emmig d'una gran expectació, ha estat presidit per Jaume Casals, rector de la UPF, i ha comptat amb la presència de Vicente Ortún, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials; Jan Eeckhout, en representació del Departament d'Economia i Empresa, i José-Luis Urbieta, representant de Laboratorios del Dr. Esteve, patrocinador de l'esdeveniment.

Jaume Casals ha obert l'acte recordant que fa uns anys (concretament el curs 2006-2007), quan era vicerector, va presidir la Lliçó d'Economia que tenia com a ponent a Jean Tirole, l'economista francès que recentment ha obtingut el premi Nobel d'Economia.

Després de les paraules del rector, Vicente Ortún ha recordat els diferents punts forts de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF, que l'han convertit en el primer centre dins el seu àmbit que té el certificat de qualitat d'internacionalització atorgat per tretze agències de qualificació europees.

Aquest reconeixement, es deu, segons el degà, a aspectes com ara l'absència d'endogàmia, el fet que dues terceres parts de la docència s'imparteix en anglès, la qualitat dels estudiants, la densitat dels intercanvis en mobilitat internacional, la variada i nombrosa oferta de pràctiques en empreses remunerades i la bona posició en els rànquings de la UPF.

Després de ser presentat per Jan Eeckhout, que ha destacat la trajectòria i la importància de les recerques del ponent, Thomas Piketty ha començat a impartir la lliçó d'Economia " Capital in the Twenty-First century" (document en pdf, en anglès, 57 diapositives)

Dels quatre apartats que inclou el seu llibre, el professor Piketty ha presentat algunes conclusions de la segona part (La dinàmica de la ràtio entre capital i ingressos) i de la tercera (L'estructura de les desigualtats), centrant-se sobretot en dades dels Estats Units i d'Europa.

La seva presentació ha girat al voltant de tres punts: en primer lloc, el retorn a una societat patrimonial, basada en la riquesa de les societats tradicionals (com ara Europa o el Japó). Segons Piketty, "La relació entre riquesa i ingressos sembla que està tornant a nivells molt alts en països amb un baix creixement". I això el porta a intuir que "en una societat de creixement lent, la riquesa acumulada en el passat pot, naturalment, ser molt important".

En segon lloc, Piketty ha parlat del futur de la concentració de la riquesa: "la desigualtat de la riquesa podria arribar o superar els nivells oligàrquics del segle XIX", ha afirmat, una desigualtat que podria ser democratitzada amb l'actuació de les institucions adequades; i finalment, ha tractat sobre la desigualtat a Amèrica.

Piketty, en referència a la riquesa privada, ha assegurat que "quan aquesta augmenta, la riquesa pública disminueix", i que a Europa, "l'augment de la riquesa privada ha estat més gran que l'augment del deute públic. No té de què avergonyir-se". A més a més, ha assegurat que "avui en dia la concentració de la riquesa segueix sent molt elevada, però menys extrema".

Ja en l'apartat de conclusions, el professor Piketty ha explicat que la història de la desigualtat dels ingressos i la riquesa és sempre política, caòtica i impredictible, ja que està sotmesa a les identitats nacionals i als canvis bruscs, i per tant, ningú no pot predir aquestes variacions en un futur.

Com a possibles solucions, ha apuntat que l'ideal seria crear un impost progressiu sobre el patrimoni a escala global, basat en l'intercanvi d'informació bancària. Altres solucions implicarien la política autoritària i el control de capitals (Xina i al Rússia), el creixement permanent de la població (EUA), la inflació, o una barreja de tots aquests aspectes.

Un cop acabada la lliçó, hi ha hagut un petit torn de preguntes amb el qual els estudiants de la Facultat han pogut dialogar amb el ponent, el 25è que imparteix la lliçó inaugural (entre els quals, nou premis Nobel d'Economia) des que es va posar en marxa la llicenciatura el curs 1990-1991, a l'edifici Balmes. 

Expert en desigualtat i educació i autor d'un best seller

Thomas Piketty (Clichy, França, 1971) és, sens dubte, un dels economistes més famosos dels nostres temps i, en part, gràcies a l'impacte global del seu llibre El Capital al segle XXI , escrit inicialment en francès el 2013 (i traduït a l'anglès i a l'espanyol aquest any 2014), en el qual repassa l' evolució durant tres segles de la desigualtat en la riquesa en una vintena de països.

El professor Piketty és un acadèmic molt reputat, amb recerca pionera en la desigualtat, l'educació i els impostos. En l'últim any, s'ha convertit en un nom molt present, després que el seu llibre es convertís en un èxit de vendes a tot el món, i que hagi estat comparat amb l'obra de Marx i Keynes. La seva tesi principal és que la taxa de creixement del capital és considerablement més gran que el de la producció total, el que necessàriament condueix a la concentració de la riquesa en mans d'uns pocs, molt rics.

Només, com a conseqüència de les dues guerres mundials i la consegüent destrucció de capital, la segona meitat del segle XX va resultar més igualitària. Ara, segons Piketty, tornem a estar en nivells de desigualtat del segle XVIII i principis del segle XIX, i argumenta que només es pot revertir aquesta tendència amb una intervenció governamental substancial.

Galeria de fotografies de la Lliçó d'Economia a càrrec de Thomas Piketty