Xavier Freixas és catedràtic d'Economia Financera del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, dins el qual coordina el Grup de Recerca en Economia Financera i Comptabilitat (CREFC).

És Research professor de la Barcelona GSE i expert en supervisió i regulació bancària. Recentment ha estat nomenat conseller independent de l' Institut Català de Finances, una entitat pública vinculada a la Generalitat de Catalunya que té per objectiu impulsar el creixement de l'economia catalana i facilitar l'accés al finançament al teixit empresarial, com a complement del sector financer privat.

-Quina serà la seva funció com a conseller independent de l'Institut Català de Finances?

Un conseller independent ha de ratificar o desautoritzar les decisions de la direcció d'una entitat a fi de preservar els interessos dels accionistes i d'altres parts interessades. En particular, ha de vetllar perquè l'entitat tingui una política d'auditoria interna i de risc adequada, tant a curt com a llarg termini. En el cas de l'Institut Català de Finances, aquesta responsabilitat pot ser més complexa, ja que els interessos de l'accionista, que és la Generalitat de Catalunya, poden ser diferents a curt i a llarg termini degut a les possibles interferències polítiques i perquè la rendibilitat de les inversions no és la finalitat de l'entitat, sinó que, com molts altres bancs d'inversió a Europa, començant pel Banc Europeu d'Inversions, té com a objectiu facilitar l'accés al finançament al teixit empresarial.

-Ha millorat la situació de l'accés al finançament del teixit empresarial català?

Quan la banca es troba en crisi, immediatament endureix els criteris per atorgar préstecs i imposa tipus d'interès més elevats. La millora actual del creixement fa ser més optimista, però el 2014 el crèdit va disminuir en un 4% i, per tant, és difícil esperar un creixement positiu. Això vol dir que més que mai les petites i mitjanes empreses es troben limitades en el seu accés al crèdit i, per tant, el paper de l'Institut Català de Finances és primordial en aquesta conjuntura.

-Creu que s'està movent la política d'austeritat que durant els darrers anys ha caracteritzat la Unió Europea?

Possiblement es moderi la política d'austeritat, però l'oportunitat que hi havia d'assolir una major flexibilitat s'ha vist compromesa pels enfrontaments entre Grècia i Alemanya.

"L'oportunitat que hi havia d'assolir una major flexibilitat s'ha vist compromesa pels enfrontaments entre Grècia i Alemanya"

-Amb les turbulències actuals al continent, com veu el futur de l'euro?

La lliçó de l'actual crisi és que sortir de l'euro és extremament difícil degut a la mobilitat de capitals. La rapidesa amb què han sortit del país els dipòsits grecs és impressionant. Una sortida de l'euro, amb la corresponent devaluació, seria un càstig per a aquells que no han tret els seus diners del país.

-Per fer de la Unió Europea un projecte reeixit, cal anar més enllà de l'harmonització en l'àmbit econòmic i fiscal?

La concepció dels fundadors del projecte europeu s'ha anat diluint. És una Europa dels països on s'intercanvien vots. L'eficiència queda per darrere dels interessos electorals. Per exemple, com és que hi ha fronteres en la facturació dels nostres mòbils quan funcionen amb satèl·lits? Com és que no podem tenir la televisió per satèl·lit d'altres països europeus? Com és que les farmàcies pacten els seus marges?

-Ha retornat la confiança dels mercats internacionals en l'economia espanyola?

La situació ha canviat radicalment. Les institucions financeres han fet un esforç important de transparència i el creixement és positiu. Durant els nou primers mesos del 2014 el deute extern espanyol ha augmentat. Això pot ser bo o dolent, però sí indica que ha retornat la confiança.

- Són suficients les mesures preses pel Banc Central Europeu per fer retornar el crèdit a famílies i empreses?

Son mesures en la bona direcció, però el finançament del crèdit depèn també del fet que els projectes que s'han de finançar siguin suficientment atractius per la banca, i això no sempre és així, sobretot en un entorn de creixement zero.

"El finançament del crèdit depèn també del fet que els projectes que s'han de finançar siguin suficientment atractius per la banca"

-La forta reestructuració de bancs i de caixes a Espanya ha deixat un sector sanejat? S'han fet bé els coses?

Les coses es van fer molt malament al  principi, però des del mes d'agost del 2012 s'han fet amb molt rigor i amb poca intervenció política. Les proves d'estrès indiquen que el sector està sanejat.

-Mesures com la publicació de la "Llista Falciani" ajuden a lluitar contra l'evasió i el frau fiscal?

Evidentment que sí. El que no sabem és si això es pot generalitzar i l'efecte que pot tenir a llarg termini, ja que les grans fortunes es poden moure i les famílies poden localitzar-se a altres països.

-Quines línies segueix la recerca que es fa a la UPF en l'àmbit de l'economia financera i la comptabilitat?

La UPF té un gran equip d'investigadors en l'àrea de banca i de les finances corporatives. El meu interès és per la teoria de la banca i per entendre com definir una regulació bancària que permet assignar el capital als projectes més rendibles.