La UPF és la universitat pública més productiva de l'Estat, tant en recerca com en docència, és a dir, és la que obté més bons resultats en aquests àmbits en relació amb les seves dimensions, segons la nova classificació " U-Ranking", elaborada per la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE).

El rànquing, que inclou les 48 universitats públiques existents a Espanya, classifica els centres en tres àrees que defineixen les seves funcions: Docència, Recerca i lnnovació i desenvolupament tecnològic.

Es pot consultar la posició de cada institució en funció de la productivitat (considerant la dimensió de cada universitat) o del volum de resultats (producció bruta, sense tenir en compte el nombre de professors i investigadors).

A nivell general, segueixen a la UPF com a universitats més productives la Politècnica de Catalunya, l'Autònoma de Madrid, la Politècnica de València i l'Autònoma de Barcelona, mentre que la Universitat de Barcelona ocupa la desena posició. Si considerem el volum de resultats, la primera universitat és la Complutense de Madrid, seguida de la Universitat de Barcelona, la de València, la Politècnica de Madrid i la Politècnica de València, mentre que la UPF hi ocupa el lloc 26è.

Si ens fixem en els tres àmbits concrets (es té en compte la productivitat), la UPF lidera les àrees de Docència i Recerca, i ocupa la desena posició en l'apartat d'Innovació i desenvolupament tecnològic, encapçalat per les universitats politècniques de Madrid i de València, seguides de la Complutense i la Politècnica de Catalunya.

Només hi ha quatre universitats que estiguin entre els deu primers llocs de cadascun dels tres apartats contemplats pel rànquing: la Pompeu Fabra, la Politècnica de Catalunya, l'Autònoma de Madrid, i la Politècnica de València.

En un primer nivell, s'han tingut en compte indicadors com ara els articles publicats, impactes en revistes, tesis, taxa d'èxit, programes internacionals i patents. En un segon graó, de cadascuna de les tres dimensions estudiades, els indicadors valorats s'agrupen en quatre àmbits: recursos, producció, qualitat i internacionalització.

Utilitat del rànquing

La iniciativa, que presenta un balanç comparatiu dels resultats (tant globals com específics) dels diferents centres d'ensenyament, pretén orientar els estudiants sobre la valoració de cada universitat, amb l'objectiu d'ajudar-los a triar on es poden formar millor, però també suposa un instrument d'anàlisi eficaç per a les mateixes universitats en els seus respectius processos i programes de millora.

L'"U-Ranking", que permet als usuaris construir classificacions personalitzades de titulacions, a fi de facilitar informació per triar els seus estudis, inclourà en un futur llistes de màsters, doctorats i universitats privades. A diferència dels rànquings més coneguts, que donen molt pes a la reputació internacional i al nombre de premis Nobel, té en compte els diversos camps de coneixement i els trets particulars de cada universitat.