Model de resolució

 

 

[La proposta de la part dispositiva, tant del model A com del B, és anterior a la Llei 39/2015, d'1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que estableix l'obligatorierat de fer-hi constar un peu que indiqui si la resolució és o no definitiva, els recursos que la persona interessada pot interposar contra la resolució, l'òrgan davant del qual s'ha de presentar i el termini de presentació.]

Model A

 

 

 

 

 

 

Model B

 

1. Identificació del document

 

Les dades d'identificació del document s'han de fer constar en el marge superior dret. Són les següents:

- Ref. («referència»): codi de classificació del document per a l'òrgan emissor.

 

2. Relació de fets

S'exposen els fets i les accions seguides des de l'inici de l'expedient.

 

3. Fonaments de dret

 

Les resolucions motivades inclouen aquest apartat, que consta d'una referència breu a les disposicions o als actes en què es fonamenta la resolució.

 

4. Part dispositiva o resolució

Exposició resumida de la decisió presa. Va encapçalada per fórmules com ara Resolc:, He resolt: o Per tant, resolc:.

En aquesta part hi ha de constar obligatòriament si la resolució és o no definitiva, els recursos que la persona interessada pot interposar contra la resolució, l'òrgan davant del qual s'han de presentar i el termini de presentació.

 

5. Signatura

Hi han de constar els elements següents i en l'ordre següent:
- Càrrec (introduït per mitjà de l'article determinat corresponent)
- Signatura
- Nom i cognoms

 

6. Datació

Cal fer-hi constar:
- Lloc
- Data: el dia (en xifres), el mes (en lletres) i l'any (en xifres i de manera completa).

 

7. Informacions ocasionals

 

- Identificació de l'expedient: si s'hi fan constar, les dades que identifiquen l'expedient han d'anar a la part superior del document —entre els apartats 1 i 2—, alineades a l'esquerra.

- Referència breu a la disposició o a l'acte en què es fonamenta la capacitat de l'òrgan per resoldre. Aquesta referència és obligatòria quan la capacitat de resoldre és delegada. Aquesta informació es pot fer constar en els fonaments de dret (apartat 3) o bé en la signatura (apartat 5), i en aquest darrer cas s'introdueix amb l'abreviatura p. d..