L’auditori del campus de la Ciutadella ha acollit avui dilluns la reunió del Claustre de la UPF, màxim òrgan de representació de tota la comunitat universitària. L’acte s’ha dut a terme en format híbrid, de manera que una part dels representants hi eren presencialment mentre que una altra part l’ha pogut seguir, hi ha pogut intervenir i ha votat telemàticament. En la sessió d’avui només hi havia un punt a l’odre de dia, que era la presentació, el debat i la votació de l’informe sobre l’activitat de la UPF durant el curs 2021-2022.

L’informe que ha presentat el rector es dividia en set eixos que recullen totes les accions i polítiques que s’han dut a terme durant el darrer any acadèmic

L’informe que ha presentat el rector es dividia en set eixos que recullen totes les accions i polítiques que s’han dut a terme durant el darrer any acadèmic. Totes elles, segons ha explicat el rector, han permès mantenir i reforçar la missió fundacional de la UPF: “Formar persones mitjançant un model educatiu rigorós, innovador i personalitzat, en una universitat de recerca preeminent, que impulsa la innovació i la transformació social, així com el compromís amb la cultura”.

Un dels punts centrals de l’informe ha estat posar en valor la docència i la recerca de la UPF durant el darrer curs acadèmic. En relació amb la docència, el rector ha remarcat l’alta qualitat de la docència impartida, i també ha destacat l’increment de les classes en català, una feina que s’ha aconseguit “gràcies també a la persistència de la comissionada per a Política Lingüística, Mireia Trenchs”. Pel que fa al coneixement, tant des del punt de vista de la recerca com de la transferència, Amat ha destacat projectes com The Guild a nivell internacional, en què la UPF té un paper preeminent, o la pròxima col·locació de la primera pedra del projecte estratègic del Mercat del Peix, que acollirà centenars d’investigadors. Encara en relació amb el coneixement, el rector ha destacat la creació de noves càtedres, l’èxit de la Setmana de la Transferència Node UPF, la Unitat d’Innovació, els doctorats industrials o el nou portal UPF Knowledge, entre d’altres.

Amat també s’ha referit al programa de Cultura, que va activar en el seu dia el rector Jaume Casals. En aquest punt, ha aprofitat per anunciar la pròxima publicació, per part de la UPF, d’un llibre de Virginia Woolf, que serà la primera obra d’una escriptora que serà publicada per la Universitat.

En relació amb la projecció internacional, el rector s’ha referit als resultats obtinguts en els tres principals rànquings universitaris del món, en dos del quals la UPF va millorar resultats. Segons Amat, aquests resultats “són sempre una suma de tot el que s’ha fet, perquè els resultats als rànquings es recullen sovint al cap de tres anys o més”. A banda dels rànquings, el rector ha detallat altres iniciatives internacionals en què la UPF és present, entre les quals ha destacat l’aliança europea d’universitats Eutopia.

Pel que fa al personal de la UPF, Amat ha afirmat que s’ha treballat i es continuarà treballant per estabilitzar i reduir la temporalitat del personal de la Universitat –tant el personal docent i investigador (PDI) com el personal d'administració i serveis (PAS)–, i ha avançat que properament s’abordaran qüestions específiques per millorar el teletreball i les taules retributives. Amat també ha explicat les gestions que l’equip rectoral ha dut a terme per millorar el finançament de la UPF, i ha detallat els compromisos als quals s’ha arribat amb el Departament de Recerca i Universitats i amb el Departament d’Economia, que haurien de suposar una millora del finançament de la Universitat.

El rector també ha volgut dedicar part de la seva intervenció a explicar l’impacte que la pandèmia de la covid ha tingut sobre la comunitat universitària. D’una banda, ha mostrat la seva satisfacció per com la UPF ha gestionat la pandèmia en relació amb el funcionament de la Universitat, i específicament de la docència. En el pla personal, Amat ha lamentat l’impacte de la malaltia sobre persones de la Universitat o sobre els seus familiars, i ha explicat que, en el seu cas, ha patit una covid persistent fins fa poques setmanes.

Un cop llegit l’informe, el secretari general Pere Torra l’ha sotmès a votació. El resultat de la votació, que s’ha fet també en format híbrid, ha donat el resultat següent: 54 vots a favor, cap vot en contra i 10 abstencions. En conseqüència, el Claustre ha aprovat el balanç del curs anterior amb un 84% de vots favorables.

Al final de la reunió, Amat ha fet algunes valoracions de caràcter personal, atès que hi ha eleccions convocades per al proper mes de febrer. En aquest sentit, Amat ha explicat que sempre estarà a disposició i actiu a la UPF “mentre el cos i el cap aguantin”. El rector també ha afirmat que “servir la UPF” el fa “molt feliç”, tant des de la posició de professor associat del primer dia fins la posició de rector.

Les persones intel·ligents pensen més ràpid que les altres en resoldre problemes? Els resultats d'un nou estudi neurocientífic qüestionen aquesta suposició de llarga tradició en la recerca sobre la intel·ligència. Es tracta d'un estudi realitzat per investigadors del Human Brain Project de la Universitat Charité de Berlín, amb la col·laboració de l'investigador del Center for Brain and Cognition (CBC) de la UPF, Gustavo Deco. Els seus resultats s'han divulgat recentment a l'article “Learning how network structure shapes decision-making for bio-inspired computing” de la revista Nature Communications.

El principal objectiu de l'estudi no era determinar la velocitat amb què pensem, sinó comprendre com les xarxes biològiques determinen la presa de decisions, per poder desenvolupar eines inspirades en les dinàmiques del nostre cervell i aplicacions robòtiques. La definició de models que descriguin la dinàmica cerebral per a la presa de decisions intel·ligent és un enfocament que pot contribuir a la creació d’aplicacions intel·ligents. “Creiem que els models biològicament més realistes poden superar la intel·ligència artificial clàssica en el futur”, assegura Petra Ritter, investigadora principal de l'estudi de la universitat Charité de Berlín.

Petra Ritter (Charité University de Berlín): “si el cervell té més temps i considera més evidències, inverteix més en la resolució de problemes i troba millors solucions”

Els resultats de l'estudi mostren que les persones amb puntuacions més altes en intel·ligència fluida (FI), concepte que fa referència a la capacitat de les persones de prendre decisions difícils davant de situacions noves, van destinar més temps  a resoldre les tasques més difícils en comparació amb les persones amb menor FI. Només van ser més ràpides en respondre preguntes simples. ”Intuïtivament, això no és tan sorprenent: si el cervell té més temps i considera més evidències, inverteix més en la resolució de problemes i troba millors solucions. Per tant, l'estudi presenta noves evidències que desafien una noció comuna sobre la intel·ligència humana”.

Gustavo Deco (CBC de la UPF): “aquesta recerca suposa un canvi radical respecte als estudis fets fins ara, en els quals es modelaven les dinàmiques cerebrals (…) en àrees singulars. Aquí s'assumeix un canvi de paradigma: que la computació de tasques cognitives està radicalment distribuïda per tot el cervell”

Per poder examinar les dinàmiques cerebrals en els processos de presa de decisions, aquesta recerca parteix d'un enfocament innovador. En lloc d'analitzar com funcionen regions cerebrals concretes en realitzar determinades tasques cognitives, aquest estudi parteix d'un model global de tot el cervell. Així ho explica Gustavo Deco, investigador del CBC de la UPF: "aquesta recerca suposa un canvi radical respecte als estudis fets fins ara, en els quals es modelaven les dinàmiques cerebrals per a tasques concretes com la presa de decisions a partir de minicircuits en àrees singulars. Aquí s'assumeix un canvi de paradigma: que la computació de tasques cognitives està radicalment distribuïda per tot el cervell”.

Amb aquest enfocament, s'ha pogut determinar que un cervell en el qual se sincronitzen millor les diferents parts del cervell és millor per resoldre problemes, però no necessàriament més ràpid. “A mesura que es redueix la sincronització, els circuits de presa de decisions al cervell salten més ràpid a les conclusions, mentre que una major sincronització entre les regions del cervell permet una millor integració de l'evidència i una memòria de treball més sòlida”, explica Petra Ritter.

S'han analitzat les dinàmiques cerebrals de 650 persones, a més de realitzar simulacions amb xarxes neuronals artificials

Per dur a terme aquest estudi, s'han examinat els processos de presa de decisions tant a partir de simulacions de xarxes neuronals com de l'anàlisi de les dinàmiques cerebrals de les persones participants de l'estudi.

El laboratori del qual forma part Petra Ritter i molts altres grups de recerca vinculats a Human Brain Project utilitzen la simulació cerebral per complementar les dades d'observació, amb la finalitat de desenvolupar un marc teòric sobre com funciona el cervell. En aquest cas, s'ha emprat la simulació cerebral per determinar el vincle entre la connectivitat funcional i estructural del cervell i el rendiment cognitiu.

Les simulacions d'aquest estudi han partit d'un enfocament inspirat en la biologia. S'ha comptat amb 650 models de xarxes cerebrals (BNM, per les seves sigles en anglès) personalitzats basats en dades del Projecte Human Connectome. Aquestes models han simulat la dinàmica cerebral involucrada en la resolució de problemes.

Els participants en l'estudi han realitzat una prova consistent a resoldre tasques de dificultat cada vegada major

Les observacions de les simulacions cerebrals s’han comparat amb les dades empíriques de les 650 persones participants de l'estudi, que van realitzar l'anomenada Prova de Raonament Penn Matrix (PMAT), que consisteix en una sèrie de tasques de patrons cada vegada més difícils. Els resultats d'aquestes proves han permès quantificar la intel·ligència fluida (FI) dels participants.

Tant els resultats de les simulacions, que es van realitzar en primer lloc, com el posterior estudi de les dinàmiques cerebrals amb persones reals van confirmar que les persones amb major intel·ligència fluida triguen més a resoldre tasques difícils.

Els models de circuits locals prèviament establerts de memòria de treball (WM) i presa de decisions (DM), tots dos importants per a la intel·ligència, es van connectar a The Virtual Brain (TVB), l'eina de referència per a les simulacions del funcionament del cervell en tot el seu conjunt.

Les simulacions es van realitzar utilitzant un enfocament de modelatge cerebral a múltiples escales. El processament de les dades cerebrals altament sensibles va tenir lloc dins d'un entorn de recerca virtual segur de EBRAINS Health Data Cloud. Aquestes tecnologies són accessibles a través de EBRAINS per a la comunitat de recerca global.

Article de referència:

Schirner, M., Deco, G. & Ritter, P. Learning how network structure shapes decision-making for bio-inspired computing. Nat Commun 14, 2963 (2023). https://doi.org/10.1038/s41467-023-38626-y