Avui dilluns 22 d'octubre, a les 10.30 hores, a l’auditori del campus del Poblenou de la UPF, ha tingut lloc l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2018-2019 del grau en Comunicació Audiovisual. La lliçó inaugural, amb el títol “Contra el ruido de las imágenes”, ha anat a càrrec de Mercedes Álvarez, directora de cinema documental (El cielo gira, 2004; Mercado de Futuros, 2011) i docent del màster en Documental de Creació que dirigeix Jordi Balló, degà dels estudis de Comunicació.

“Incidir en la societat, fer més visible a les aules la tasca feta també per dones i anar més enllà i revisar les aportacions, filmografies i plans d’estudis per tal d’esmenar la manca de perspectiva de gènere que ha hagut fins ara”

Mercè Oliva, professora del Departament de Comunicació i directora del grau en Comunicació Audiovisual de la UPF, ha presentat la ponent convidada i, quan se celebren els 25 anys d’història dels estudis, Oliva ha ressaltat la voluntat d’incorporar la perspectiva de gènere en tots els seus àmbits. L’objectiu per als propers anys serà “incidir en la societat, fer més visible a les aules la tasca feta també per dones i anar més enllà i revisar les aportacions, filmografies i plans d’estudis per tal d’esmenar la manca de perspectiva de gènere que ha hagut fins ara”.

Mercedes Álvarez (Aldealseñor, Soria, 1966), cineasta, realitzadora, guionista i directora de cinema, és docent del Máster de Documental de Creació de la UPF. Va dirigir el curtmetratge de ficció El viento africano, 1997, i des del 1998 s’ha centrat de ple en el gènere documental. Va treballar com a editora en la pel·lícula de José Luis Guerin En construcción. El cielo gira (2004) va suposar el seu primer llarg metratge documental amb què va guanyar nombrosos premis. Mercado de Futuros (2011) va ser seleccionat per als festivals de cinema més importants del món i també va ser premiat. La seva darrera obra és Cinco elementos para cualquier universo, 2012.

El cinema, una arma contra el soroll

La ponent, al llarg del seu discurs, ha identificat el soroll al qual estem sotmesos contínuament com a un bombardeig d’imatges que lluny de la informació produeix una externalització de la memòria i la imaginació. Es pregunta Álvarez les condicions de possibilitat de crear imatges que siguin realment necessàries i recuperar el seu impacte. Álvarez s’ha referit a dos enemics del coneixement: el soroll i l’espectacle, ambdós fenòmens fa que els mitjans acabin produint imatges estandarditzades, homogènies i sense context.

“En la meva opinió, l’alternativa al soroll és el cinema”, ha afirmat. El cinema entès “com a arma per tal de fugir de l’estandardització de la mirada”, ha afegit en el decurs de la seva lliçó.

“S’ha de disposar del temps necessari, partir d’una idea preconcebuda i, si cal, qüestionar-la i estar disposat a que els fets ens contradiguin”

Ha exemplificat els seus arguments explicant com ella i el seu equip es van la idea, el rodatge i la postproducció de les pel·lícules El cielo gira i Mercado de Futuros, ambdues obres fetes en el context del màster en Documental de Creació de la UPF. Per a la realització d’aquests llargmetratges Álvarez ha manifestat que “s’ha de disposar del temps necessari, partir d’una idea preconcebuda i, si cal, qüestionar-la i estar disposat a que els fets ens contradiguin”.