Desmond Tutu

Nomenament: 16 de febrer del 2000
Investidura: 7 de juny del 2000
Padrins: Joan Egea i Teresa Garcia-Milà

Nomenament

La Junta de Govern de la Universitat Pompeu Fabra, en la seva sessió de 16 de febrer de l’any 2000, acordà, per unanimitat dels seus membres, i a proposta conjunta dels degans i directors de centre i estudis i dels directors dels departaments, concedir el títol de Doctor Honoris Causa per la Universitat Pompeu Fabra al reverent arquebisbe Desmond Tutu en reconeixement de la seva persona i per la seva militància en defensa dels valors que entronquen amb el respecte dels drets humans, la justícia, la tolerància, la igualtat i la llibertat de les persones amb independència de la seva condició, raça i religió.

 

Notícia de l'acte

La UPF concedeix el 7 de juny el primer títol de doctor honoris causa a l'arquebisbe anglicà Desmond Tutu (Johannesburg, 1931), símbol del moviment per la no-violència en la lluita contra l'apartheid i premi Nobel de la Pau el 1984. En són padrins Joan Egea, degà de la Facultat de Dret, i Teresa Garcia-Milà, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, i intervenen el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el rector de la UPF, Enric Argullol. L'elogi és a càrrec de Jaume Torras i Elias, vicerector adjunt del rector, que evoca la trajectòria de Desmond Tutu, inseparable del moviment d'oposició activa a l'apartheid implantat a Sud-àfrica per la minoria blanca l'any 1960. La veu de la cantant sud-africana Sibongile Khumalo acompanyà aquest acte emotiu en què Tutu defensà vivament la confiança en el triomf de la pau, el bé i la veritat per sobre del mal.

 

Breu biografia

Nascut el 7 d'octubre de 1931 a la població sud-africana de Klerksdorp va emigrar amb la seva família als 12 anys vers Johannesburg. Tot i que volia ser metge, va orientar la seva educació a l'ensenyament a causa que la seva família no podia pagar-li els estudis. Va llicenciar-se el 1953 a la Universitat Bantu de Pretòria, sent posteriorment mestre de secundària a l'Institut Bantú de Johannesburg, on hi va estar fins el 1957. Aquell any dimití del seu càrrec, denunciant la precarietat de l'ensenyament dels negres. Va continuar els seus estudis de teologia, i el 1960 fou ordenat sacerdot anglicà.

Entre 1962 i 1966 viatjà a Londres on rebé un màster en teologia, retornant posteriorment al seu país. A partir d'aquell moment realitzà conferències denunciant la precarietat de la situació dels negres al seu propi país, denunciant que la situació de coordialitat entre blancs i negres podia esclatar en qualsevol moment. El 1972 fou designat vicedirector del fons teològic d'educació del Consell Mundial d'Esglésies, i al seu retorn a Sud-àfrica el 1975 fou ordenat bisbe de l'església anglicana, el primer negre en ser-ho ordenat.

Enllaços