Sessió de 26 d'octubre del 2022

Ordre del dia

1r. Aprovació, si escau, de l’acta de la sessió de 13 de juliol del 2022.

2n. Informe del rector.

3r. Proposta d'aprovació del document de retiment de comptes de les actuacions estratègiques de la Universitat desenvolupades durant el curs 2021-2022.

4t. Convocatòria d'eleccions al càrrec de rector amb inici del procés electoral el 17 de gener de 2023.

5è. Proposta d'aprovació de temes de recerca:

- Proposta de creació en dues empreses spin-off: SYNFLORA BIOTECH SL i NOCTURNA THERAPEUTICS SL.
- Proposta d'aprovació de les bases de la convocatòria d'ajuts a la recerca en benestar planetari de 2022.
- Proposta de reconeixement de diverses figures de recerca.

6è. Proposta d'aprovació de temes de l'àmbit acadèmic:

- Proposta de modificació de la programació de titulacions oficials per al curs 2023-2024.
- Proposta d'aprovació de l'oferta de places de grau, màster universitari i doctorat de la UPF per al curs 2023-2024.
- Proposta d'aprovació de la Normativa de la guia docent i del pla d'aprenentatge de l'assignatura.
- Proposta d'aprovació del programa d’Estudis Propis Ecotòpia, en el marc del projecte Eutopia, de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI).
- Proposta de modificació de la Normativa acadèmica dels ensenyaments de grau i de la normativa acadèmica de màster universitari.

7è. Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit de comunitat universitària:

- Proposta de pròrroga del Pla d'Igualtat Isabel de Villena.
- Proposta d'aprovació de les bases de la convocatòria d’ajuts per a joves investigadores amb responsabilitats de cura d'infants menors de sis anys per al curs 2022-2023.

8è. Proposta d'aprovació de temes d’estructura i organització:

- Proposta de modificació de l'acord de 10 de desembre del 2014 de creació de les unitats de coordinació acadèmica (UCA).
- Proposta de modificació del Reglament del Departament d'Humanitats.

9è. Proposta d'aprovació de temes de l'àmbit del PAS:

- Proposta de modificació del Reglament d'ingrés, provisió de llocs de treball, promoció professional i promoció interna (RIPP) del PAS F al servei de la UPF.
- Proposta de ratificació de l'Acord de la Sub-mesa PAS-F i de la Comissió negociadora PAS-L per a l'estabilització de l'ocupació temporal de llarga durada del PAS de les universitats públiques de Catalunya.

10è. Proposta d'aprovació de temes econòmics:

- Presentació del compte general i dels comptes anuals auditats de l'exercici 2021
- Proposta d'autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal.

11è. Proposta de designació de membres a comissions de la Universitat i a altres organismes.

12è. Ratificació de convenis.

13è. Afers de tràmit.

14è. Torn obert de paraules.

Acords

1. Aprovació de l’acta de la sessió de 13 de juliol del 2022.
(Data de publicació dels acords: 4 de novembre del 2022)

S’aprova l’acta de la sessió de 13 de juliol del 2022.

3. Aprovació del document de retiment de comptes de les actuacions estratègiques de la Universitat desenvolupades durant el curs 2021-2022.
(Data de publicació dels acords: 4 de novembre del 2022)

S’aprova el document de retiment de comptes de les actuacions estratègiques de la Universitat desenvolupades durant el curs 2021-2022, que consta com a annex.

ANNEX

RETIMENT DE COMPTES DE LES ACTUACIONS ESTRATÈGIQUES DE LA UNIVERSITAT DESENVOLUPADES DURANT EL CURS 2021-2022

Al curs 2021-2022, després de mesos d’incertesa i de confinaments a causa de la pandèmia, es va recuperar la normalitat als campus. Les classes es van iniciar al setembre amb la plena presencialitat de la docència a tots els centres i seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, en línia amb la resta d’universitats catalanes. Com hem constatat en moltes ocasions, cal destacar i agrair la comprensió, el suport i la bona feina de tota la comunitat de la UPF i de les autoritats universitàries i sanitàries perquè tot hagi funcionat el millor possible, tenint en compte les circumstàncies.

Un cop finalitzat el curs 2021-2022, aquest document té l’objecte de retre comptes de les principals actuacions estratègiques que la UPF ha fet durant el curs. És una versió resumida del document més detallat que es presentarà en el pròxim Claustre del 14 de novembre del 2022.

D’acord amb el programa electoral presentat al mes d’abril del 2021, hem plantejat com a objectius que la UPF continuï sent un referent internacional per la qualitat de la seva recerca i, a més, sigui un referent internacional per l’impacte social del coneixement generat, per la qualitat del seu model educatiu i per la qualitat de la seva gestió.

L’actuació s’ha centrat en diverses línies principals que han continuat les apostes estratègiques que va fer la UPF en els anys anteriors com a universitat intensiva en recerca, i ha potenciat l’impuls dels àmbits de transferència de coneixement, d’innovació docent, d’internacionalització i millora de la gestió:

1. Referent en recerca: la UPF és i ha de seguir sent una universitat intensiva en recerca i que, per tant, es distingeix per l’excel·lència de la seva política científica. Per aquest motiu, aquest àmbit l’han continuat liderant les persones que ho van fer amb l’equip rectoral anterior.

En aquesta línia estratègica esmentem algunes de les fites aconseguides:

Al 2021, la Universitat ha obtingut un total de 111 projectes, el 40% dels quals han estat liderats per dones. La participació de la UPF en l’arrencada del programa Horizon Europe és molt bona, amb molt més d’èxit que l’anterior, l’Horizon 2020. El finançament estatal i autonòmic s’ha mantingut estable i s’ha incrementat el d’empreses i institucions; uns resultats possibles gràcies a una aposta institucional per captar i retenir el millor talent, mitjançant convocatòries competitives i un sistema propi de tenure-track.
S’ha impulsat el projecte del Mercat del Peix (vegeu la Línia 4), amb l’objectiu de disposar d’un ecosistema de recerca i innovació referent del sud d’Europa, amb capacitat d’atracció d’institucions nacionals i internacionals.
La UPF ha passat a ser membre del Comitè Executiu de la xarxa The Guild d’universitats intensives en recerca.
EUTOPIA: Ajuts postdoctorals Cofund-MSCA Eutopia-SIF, Young Leaders Academy i alters iniciatives
Centre d’Humanitats Digitals: es tracta de la creació d’un espai d’innovació on el personal investigador pugui trobar-se, experimentar amb la tecnologia (plataformes i eines) i tenir suport tècnic especialitzat; dialogar, aprendre i avançar en la recerca en humanitats i d’altres àmbits propers (traducció...), alhora que es fomenten les línies de recerca transdepartamentals.
S’ha impulsat la ciència oberta.
S’ha consolidat la Comissió Institucional de Revisió Ètica de Projectes (CIREP).

2. Referent en transferència de coneixement: hem impulsat l’orientació i les accions en matèria de transferència per tal d’aconseguir que el coneixement generat a la Universitat impacti més positivament en el benestar de la societat. Com dèiem al programa electoral, de les tres missions de la Universitat (recerca, transferència de coneixement i docència), la UPF ha aconseguit excel·lència en recerca i en docència. Cal també continuar apostant, posant-hi més esforços, per la transferència (en tots els àmbits de coneixement de la Universitat), per tal d’esdevenir-ne també referents en benefici de la societat (el teixit empresarial, l’Administració i la ciutadania) i de la mateixa comunitat universitària.

Per això, des del primer moment d’aquest mandat vam crear el nou Vicerectorat de Transferència del Coneixement i la posició de delegada de Transferència de Coneixement en Ciències Socials i Humanitats.

Aquesta aposta ha donat, durant el curs 2021-2022, importants fruits:

Posada en marxa de Start-UPFlama, un programa de suport a la creació d’empreses innovadores adreçat principalment a estudiants i titulats de la UPF, i que, en la seva segona edició, ha estat coorganitzat per la UPF i el TecnoCampus Mataró-Maresme.
Creació del Segell Start UP, un reconeixement a les empreses start up innovadores de la UPF.
Impuls a les assignatures amb emprenedoria, sensibilització i formació en emprenedoria.
Organització per primer cop de la Setmana de la Transferència (NODE UPF), una iniciativa impulsada pel Vicerectorat de Transferència del Coneixement i el Consell Social de la UPF, que aplegarà una desena d’activitats vinculades a aquest àmbit.
Augment de les càtedres institucionals i d’empresa (han passat de 7 a 14 i n’hi ha en estudi 12 més). Cal destacar les càtedres amb la Fundació Joan Miró, la càtedra amb Barcelona Activa, amb l’Associació Catalana de Municipis…).
Posada en marxa de la plataforma UPF Knowledge.
Programa d’emprenedors en residència d’atracció del talent nacional i internacional a l’àrea Tallers.
Valorització dels resultats i tecnologies: 30 noves tecnologies identificades per any.
5 noves patents prioritàries presentades l’any 2021.
40+ projectes de transferència de tecnologia en desenvolupament, alguns dels quals dins del programa UPF Inno-Valora.
6 noves empreses creades l’any 2021 (2 spin-off, 4 start-up).
7 doctorats industrials.

3. Referent en aprenentatge: la Universitat aposta per la innovació docent i pedagògica, ja que hem de capacitar els nostres estudiants el millor possible com a persones, ciutadans i professionals, a través d’una docència de qualitat, en el context de canvi global.

Malgrat els bons resultats en docència, cal millorar-la i adequar-la a les noves necessitats. I cal que aquestes demandes s’explicitin en una obertura decidida de la UPF al seu entorn local, nacional i internacional.

En aquest àmbit es poden destacar accions com les següents:

Posada en marxa al setembre del 2021 del nou marc educatiu EDvolució, un model educatiu propi amb una proposta flexible única per a cada estudiant per tal d’adaptar els estudis als seus interessos aprofitant al màxim les possibilitats de formació complementària. Durant el curs 2021-2022, se n’han fet proves pilot a tots els estudis i, en total, s’hi han adherit 88 assignatures i més de 5.300 estudiants.
Disseny del Passaport UPF perquè tots els estudiants el puguin tenir a partir de l’any acadèmic actual.
S’ha creat el Laboratori d’Aprenentatge (centre d’investigació interdisciplinària sobre ensenyament i aprenentatge). Aquest centre ha d’oferir un nucli de recerca interdisciplinària líder en ensenyament i aprenentatge a la UPF, per contribuir a la seva excel·lència en recerca i docència, i facilitar la transferència d’aquest coneixement a la mateixa UPF i a la societat.
Posada en marxa de 50 aules amb equipaments per poder fer sessions en streaming.
Creació del càrrec de comissionada de Política Lingüística, que ha fet actuacions importants (pla de mesures per a l’enfortiment del català…), que han permès augmentar el català a les aules. També s’han implementat mesures per garantir la seguretat lingüística, perquè l’idioma en què s’imparteixen les assignatures es respecti tal com es publica en els plans docents.
Consolidació de l’àrea Tallers.
Posada en marxa del nou grau en Medicina al setembre del 2021.

4. Compromís social i sostenibilitat (Benestar Planetari): aquesta línia transversal de la Universitat incideix en la resta de les línies estratègiques principals. Per això, s’ha continuat actuant en l’àmbit de l’Agenda 2030 i dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Entre els diferents àmbits s’ha seguit treballant en matèria de polítiques de gènere per tal d’aconseguir una igualtat efectiva.

Es poden destacar accions com les següents:

Plans docents amb els ODS i perspectiva de gènere
Ajuts a joves investigadores amb fills menors de 6 anys
Ajuts per a persones amb mobilitat reduïda per a l’assistència personal d’estudiants en situació de dependència
Millora del protocol en matèria de violència masclista
Accions de solidaritat amb Ucraïna
Visibilització de les contribucions als ODS de la UPF
Creació del Centre d’Estudis pel Benestar Planetari

5. Més interacció amb la societat: es tracta d’incrementar la interacció amb el país i la ciutat, comptant amb tota la comunitat universitària, el Consell Social i alumni. S’han impulsat programes que permeten involucrar la comunitat universitària en un retorn de coneixement rigorós i útil a la societat, enfortint els lligams amb les institucions públiques, privades, i també amb la societat civil.

En aquest àmbit es poden destacar accions com les següents:

Impuls de l’aprenentatge-servei
Refermament del paper del Consell Social
Banc de dades sobre voluntariat i informació rellevant socialment

6. Projecte integrador de les diverses visions universitàries i de tots els àmbits del coneixement per fer una universitat de ciència i cultura, amb un estil de govern basat en el diàleg i en el consens, que sigui un model inclusiu.

En aquest sentit s’han dut a terme accions com les següents:

Política de distància zero per part del rector amb tota la comunitat universitària, especialment amb els estudiants, amb qui s’ha reunit en nombroses ocasions (visites sovintejades als campus i reunions freqüents amb grups de delegats).
Posada en marxa de la Comissió d’Integritat per supervisar el Codi Ètic i la Línia Ètica, amb possibilitat de comunicacions anònimes.
Marc de diàleg amb els diferents col·lectius.
Clara aposta per la transparència i el retiment de comptes. Al final dels primers 100 dies del curs 2021-2022 s’han presentat informes de retiment de comptes a la comunitat universitària.

7. Innovació oberta en organització i gestió: la UPF té una bona administració i un excel·lent equip humà en tots els àmbits de la comunitat universitària. Davant les oportunitats que ofereix la digitalització i les necessitats de la comunitat universitària, s’han posat en marxa processos d’innovació de baix a dalt, amb el màxim consens possible, amb la participació de tothom, amb l’objectiu d’aprofitar la intel·ligència col·lectiva, millorar la gestió interna i aprofitar al màxim les capacitats que hi ha a la Universitat. Aquesta transformació també es pot beneficiar de consells internacionals externs i de processos d’acreditació nacionals i internacionals. L’accent en el benestar planetari passa també per incrementar el benestar de la institució i de la comunitat universitària.

Entre les accions que es poden destacar hi ha la utilització de la metodologia d’innovació oberta (equips de resposta ràpida [ERR]), amb la participació de tothom (PAS, PDI, estudiants, alumni, Consell Social). En aquest sentit, ja van finalitzar els treballs per identificar processos susceptibles de millora i optimitzar els circuits integrals administratius de la recerca i la docència per tal de reduir la càrrega administrativa. També es van dur a terme ERR en relació amb els professors associats, el català, els alumni i d’altres àmbits molt rellevants.

A més de les set línies estratègiques previstes en el programa electoral, s’han realitzat accions, també previstes en l’esmentat programa, en altres àmbits:

Internacionalització

La Universitat ha impulsat diversos projectes estratègics relacionats amb la intercionalització. Podem destacar accions com les següents:

S’ha aprofundit la participació en les xarxes internacionals.
La UPF ha passat a ser la universitat que lidera la segona fase de l’aliança europea EUTOPIA, que integra deu universitats. La implicació a EUTOPIA (aliança europea d’universitats que té per objectiu estudiar la possibilitat de crear una nova institució d’ensenyament superior amb caràcter transnacional dins d’Europa) és una peça clau per assolir el desplegament internacional de les singularitats de la UPF.
S’ha creat el Consell Assessor Internacional, que està integrat per personalitats de tots els continents i que ja ha celebrat diverses reunions.
Organització del European Summit de Times Higher Education, un esdeveniment que va projectar la imatge de la UPF al món, en una setmana en què Barcelona acollia la conferència mundial de la UNESCO sobre educació.
La Universitat continua promovent la mobilitat de la comunitat universitària. El 90% dels estudiants sortints han fet la seva estada amb algun tipus d’ajut, mentre es continua diversificant la procedència dels estudiants entrants.

Infraestructures

En aquest àmbit cal destacar l’impuls i la consolidació del projecte de la Ciutadella del Coneixement, i molt concretament del conjunt d’actuacions previstes als terrenys de l’Antic Mercat del Peix. A finals del pròxim mes de novembre ja està programat l’acte de posada de la primera pedra del nou edifici de la UPF que, amb la participació, entre d’altres, de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, l’Estat, el BIST, el CSIC i la UB, aspira a convertir l’entorn del Parc de la Ciutadella en un node de coneixement urbà de referència del sud d’Europa. Aquest edifici propi de la UPF estarà dedicat a la recerca i a la innovació en i per al benestar planetari. Es tractarà d’un espai absolutament transdisciplinari i s’articularà al voltant dels grans eixos en què sobresurt la Universitat: humanitats, ciències socials, polítiques públiques, tecnologia, ciències de la salut, etc., i amb un alt component de participació ciutadana.

Cultura

S’ha continuat amb la línia iniciada en anys anteriors (UPF Art Track, llibre de Nadal, exposicions In Itinere, Diàlegs Humanístics, lligues de debat, Aula de Teatre, Cor, Orquestra de Cambra, Festivitat de Sant Jordi, cursos i tallers...

S'ha finalitzat el projecte RIS3CAT per crear una comunitat especialitzada en indústries culturals, s'ha participat en la convocatòria KIC en l'àmbit de la creació i el desenvolupament cultural. Així mateix, la UPF s'ha incorporat a l'associació de ciència i arts Hac Te, i està participant de manera activa en la consolidació del Campus de les Arts.

Organització

En aquest àmbit es poden destacar accions com les següents:

Renovació de l’equip de Gerència.
S’han mantingut els responsables de les UCA al Consell de Direcció i a l’equip de govern com un espai de debat i de reflexió dels principals càrrecs acadèmics, que inclogui també la presència dels membres de l’equip de Gerència.
S’ha reduït de 35 a 25 el nombre de càrrecs de l’equip de govern.
S’ha avançat en la interrelació i cerca de sinergies amb els centres adscrits per tal de poder complir millor la missió de la Universitat.

Persones

És un àmbit en el qual hem avançat; però encara queda molt per fer. Els acords aconseguits amb el Govern de la Generalitat en matèria de finançament, si es compleixen, permetran donar un impuls rellevant superior a l’aconseguit al curs 2021-2022.

A part de la distància zero, que ha permès un contacte directe amb tota la comunitat, ja esmentada anteriorment, es poden destacar accions com les següents:

Professorat

S’ha produït un augment rellevant de l’estabilització i promoció del professorat. S’ha dut a terme el major nombre d’estabilitzacions, promocions i incorporacions dels darrers deu anys (49 places). Aquestes incorporacions inclouen part del nou professorat del grau en Medicina de la UPF.
S’ha posat en marxa el programa Talent Sènior UPF, al qual ja s’han incorporat els primers cinc membres.
S’ha reforçat i millorat la convocatòria d’ajuts a joves investigadores a càrrec de la cura d’infants en col·laboració amb el Consell Social.

Personal d’Administració i Serveis

Les mesures adoptades durant aquest any, conjuntament amb la dels tres darrers anys, han permès reduir l’índex de temporalitat del 35% al 14% en el cas del PAS funcionari; i del 49% al 20% en el cas del PAS laboral.
International Staff Training Days.
S’ha incrementat el teletreball. Els objectius de benestar planetari també han d’arribar a l’equip humà de la Universitat. Cal aprofitar les noves tecnologies per millorar i flexibilitzar les condicions de treball i les oportunitats per teletreballar, en els casos en què sigui possible i recomanable, i d’acord amb la legislació vigent.

Estudiants

S’ha modificat el calendari acadèmic per tal de finalitzar les classes abans de Sant Joan.
S’han posat les bases per aconseguir més eficiència en els horaris.
Al setembre del 2022 s’ha dut a terme per primer cop la setmana de la Benvinguda per afavorir la integració dels estudiants de primer a la comunitat universitària.
Com ja s’ha indicat anteriorment, per tal de consolidar les activitats de comunitat universitària i la seva integració i reconeixement al currículum acadèmic, s’ha posat en marxa el Passaport UPF, que és un instrument diferenciador del conjunt d’estudiants de la Universitat a través del qual poden mostrar les habilitats, les competències i els coneixements adquirits al llarg dels seus estudis a la UPF.
El Consell d’Estudiants ha recuperat totalment les seves activitats durant aquest curs acadèmic.
Han continuat els ajuts a l’estudi de la comunitat UPF, el programa UPF de beques salari, les beques equitat...

Alumni

S’han posat en marxa els Capítols UPF per afavorir l’aterratge dels alumni de la Universitat en les principals ciutats del món.
S’han implementat mesures per afavorir les sinergies amb les unitats d’alumni dels centres adscrits per ampliar els serveis oferts.

Finançament

Hem treballat per aconseguir un millor finançament per a la Universitat per tal que pugui portar a terme la missió que li encomana la societat. Al curs 2021-2022, per primer cop des de l’any 2009, s’ha aconseguit que el finançament rebut del Govern de la Generalitat no perdi, i fins i tot hagi augmentat poder adquisitiu, tot i que encara no s’ha recuperat el nivell del 2009. En aquest punt, cal agrair l’actuació del Departament d’Economia i el de Recerca i Universitats de la Generalitat.

Relacions institucionals

En els apartats anteriors ja s'han esmentat accions que són conseqüència d'una àmplia agenda de relacions institucionals. A més, durant aquest any acadèmic s'han fet accions amb diversos departaments del govern de la Generalitat, diversos ministres del govern espanyol i d’altres administracions i institucions nacionals i internacionals que permeten avançar en temes relacionats amb el finançament, les infraestructures, la política científica, el reconeixement de les activitats d'innovació docent i transferència de coneixement, la cultura i d’altres vinculats a la missió de la UPF.

Percepció internacional

Les actuacions exposades poden haver contribuït a millorar la percepció internacional de la Universitat. Si prenem com a indicador els rànquings internacionals, la UPF, aquest 2022, ha guanyat 100 posicions en el rànquing de Shanghai, n’ha guanyant 15 en el rànquing QS, i n’ha perdut 30 en el THE. Per tant, en conjunt, s’ha millorat la posició.

Mapa estratègic i principals actuacions

Aquestes línies estratègiques es poden visualitzar en el Mapa Estratègic, que relaciona el primer objectiu de la Universitat (creació de coneixement i impacte) amb les línies estratègiques principals i els factors clau d’èxit de les activitats (generació, transferència i transmissió de coneixement), el finançament, les polítiques transversals, els processos i les persones. Annex 1.

4. Convocatòria d'eleccions al càrrec de rector amb inici del procés electoral el 17 de gener de 2023.
(Data de publicació dels acords: 4 de novembre del 2022)

Vist que el rector de la Universitat va anunciar el passat 30 de setembre del 2022 la intenció d’avançar les eleccions a rector de la Universitat;

D’acord amb el que preveu l’article 51 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra i el Capítol 2 del Títol 3 del Reglament Electoral,

El Consell de Govern

ACORDA

Primer.- Convocar eleccions al càrrec de rector de la Universitat Pompeu Fabra, que es regiran pel calendari següent:

Inici del procés electoral: 17 de gener del 2023

Publicació del cens electoral: 17 de gener del 2023

Reclamació al cens electoral: fins el 20 de gener del 2023

Publicació del cens electoral definitiu: 24 de gener del 2023

Termini de presentació de candidatures: fins el 31 de gener del 2023

Proclamació provisional de candidats: 1 de febrer del 2023

Termini per interposar recurs davant la Junta Electoral: fins el 6 de febrer del 2023

Proclamació definitiva de candidats: 7 de febrer del 2023

Campanya electoral: del 7 al 16 de febrer del 2023

Període de votacions: del 17 al 20 de febrer del 2023

Escrutini: 20 de febrer del 2023

Proclamació provisional del candidat electe o, si escau, dels candidats que passen a 2ª volta: 21 de febrer del 2023

Termini per interposar recurs davant la Junta Electoral: 24 de febrer del 2023

Proclamació definitiva del candidat electe, o si escau, dels candidats que passen a segona volta: 27 de febrer del 2023

Segona volta:

Campanya electoral: del 28 de febrer al 9 de març del 2023

Període de votacions: del 10 al 13 de març del 2023

Escrutini: 13 de març del 2023

Proclamació provisional de candidat electe: 14 de març del 2023

Termini per interposar recurs davant la Junta Electoral: fins el 17 de març del 2023

Proclamació definitiva del candidat electe: 20 de març del 2023

Segon.- Les eleccions es regiran pel reglament electoral de la UPF i, en el cas que siguin electròniques, també per la Normativa dels procediments electorals amb votació electrònica, aprovada per Acord del Consell de Govern de 9 de desembre del 2020.

Tercer.- Tenen la condició d’elegibles els professors funcionaris del cos docent de catedràtics d’universitat, en actiu, que prestin serveis a la UPF.

Quart.- El rector és elegit per la comunitat universitària mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret dins de la circumscripció o sector que pertoqui.

Cinquè.- Els electors estan conformats pel personal acadèmic, el personal d’administració i serveis i els estudiants, sempre que compleixin els requisits d’electors establerts al Reglament Electoral i estiguin inclosos en el cens electoral.

Sisè.- Els col·legis i circumscripcions electorals seran, en el cas del personal acadèmic, els departaments; en el cas del personal d’administració i serveis tota la universitat; i en el cas dels estudiants, els de grau, els centres, i els de màster universitari i doctorat, tota la universitat.

Setè.- Els candidats hauran de presentar la seva candidatura en el model formalitzat que s’adreçarà a la Junta Electoral de la UPF en el termini establert al calendari electoral. Les candidatures s’hauran de presentar degudament registrades a qualsevol seu del Registre de la UPF.

Vuitè.- Les paperetes de votació s’elaboren per sector i circumscripció electoral segons el model formalitzat que estableixi la Junta Electoral. D’acord amb el Reglament Electoral, a la papereta hi figuraran els noms dels candidats i l’opció del vot en blanc.

Novè.- El vot per a l’elecció de rector és ponderat per sectors de la comunitat universitària d’acord amb els percentatges establerts a l’article 51.2 dels Estatuts de la UPF:

Sector A: El 51% correspon al sector conformat pels professors doctors amb vinculació permanent a la universitat. Els investigadors ICREA formen part d’aquest sector, d’acord amb la DA Tercera, apartat 5, dels Estatuts de la UPF.

Sector B: El 9% correspon al sector conformat pels professors lectors, els professors visitants, el personal investigador propi o vinculat i els professors emèrits.

Sector C: El 5% correspon al sector conformat per la resta de professorat i el personal investigador en formació.

Sector D: El 25% correspon al sector conformat pels estudiants. El 10% d’aquesta representació correspon al sector d’estudiants de màster universitari i doctorat. Els estudiants de grau formen part del Subsector D1 (22,5%) i els de màster universitari i doctorat al Subsector D2 (2’5%).

Sector E: El 10% correspon al sector conformat pel personal d’administració i serveis.

D’acord amb el Reglament Electoral, la Junta Electoral fixarà, després de l’escrutini dels vots, els coeficients de ponderació que correspondrà aplicar als vots vàlidament emesos en cada sector. A aquests efectes, només es tindrà en compte el vot vàlidament emès a candidatures en cada sector, i en queden exclosos el vot nul i el vot blanc.

Desè.- Els candidats, un cop proclamats definitivament, en el termini de set dies poden presentar davant la Junta Electoral el seu programa i, si escau, els membres que conformaran el Consell de Direcció. La Junta Electoral remetrà la documentació a la Secretaria General per difondre-la entre la comunitat universitària. Una vegada comunicada a la Junta Electoral aquesta informació, els candidats poden difondre-la directament amb els mitjans que els facilita la UPF.

Onzè.- Els candidats realitzaran la seva campanya amb els mitjans que la UPF posa a la seva disposició a partir de la seva proclamació definitiva i que s’estableixen a l’annex. Els candidats hauran d’adreçar les seves sol·licituds relacionades amb aquests mitjans a la Secretaria General que les canalitzarà, segons el cas, cap els diversos serveis o unitats administratives. Se’n exceptua la reserva d’espais per a reunions o actes que s’hauran de sol·licitar pels mitjans habituals.

ANNEX. MITJANS A DISPOSICIÓ DELS CANDIDATS UNA VEGADA PROCLAMATS DEFINITIVAMENT

5. Aprovació de temes de recerca
(Data de publicació dels acords: 4 de novembre del 2022)

5.1. Creació spin-off: NOCTURNA THERAPEUTICS SL.

Antecedents

Un equip emprenedor va presentar una proposta de creació d’una empresa spin off, que tindrà per objecte el desenvolupament i explotació dels resultats de l’activitat de recerca (Tecnologia), generada pel grup de recerca liderat per la investigadora Dra. Juana María Díez Antón del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, de la UPF.
La societat tindrà com a base de la seva activitat la recerca i desenvolupament tecnològic sobre la Tecnologia de la Universitat, la producció de béns o serveis que hi estiguin relacionats i la seva comercialització.
La participació de la UPF en la societat esmentada es materialitzarà aportant la quantitat de 300€, adjudicant-se a la UPF 30.000 participacions socials de la companyia, que representen el deu per-cent (10%) del seu capital social.
Per tal de regular les relacions jurídiques entre les parts, en tant que socis titulars del capital social de la companyia, així com el govern i l’administració d’aquesta, els socis, incloent la UPF, subscriuran un pacte de socis i, per altra banda, la societat i la UPF subscriuran un contracte de transferència i explotació de la Tecnologia. En virtut del pacte de socis, s’establiran clàusules de protecció de l’interès públic, com una clàusula antidilució per la UPF.

La titularitat del capital social de la companyia quedarà regulada en aquest document amb la distribució següent:

Socis	Quantitats aportades en concepte de Capital Social	Participacions	Percentatge
xxxxxxxxxxxxx	1132,2 €	113.220	37,74 %
xxxxxxxxxxxxx	755,4 €	75.540	25,18 %
xxxxxxxxxxxxx	498,9 €	49.890	16,63 %
xxxxxxxxxxxxx	313,5 €	31.350	10,45 %
Universitat Pompeu Fabra	300 €	30.000	10 %
Total	3.000€	300.000	100%

5. La Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle, ha realitzat una valoració favorable tant de la Tecnologia, com de la participació de la UPF a la societat limitada que es constituirà, amb proposta de denominació Nocturna Therapeutics, S.L.

6. La proposta de creació de spin off esmentada als punts anteriors va ser presentada a la Comissió Assessora d’Innovació de 20 de setembre del 2022.

7. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, la UPF està interessada a promoure la constitució de la societat amb proposta de denominació Nocturna Therapeutics, S.L., conjuntament amb els emprenedors xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx, per tal de dur a terme l’explotació econòmica dels resultats d’R+D obtinguts a partir de la recerca realitzada pel grup de recerca de la UPF.

Fonaments de dret

Primer. L’article 84 de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats, preveu per a la promoció i desenvolupament de les seves finalitats, que les Universitats, per sí mateixes o en col·laboració amb altres entitats públiques o privades, i amb l'aprovació del Consell Social, puguin crear empreses, fundacions o altres persones jurídiques d'acord amb la legislació general aplicable.

Segon. La Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació preveu la creació d’empreses basades en el coneixement com un dels objectius de la valorització dels resultats de la recerca finançats amb fons públics [art. 35 bis.2, c)], així com la transmissió directa de resultats de la recerca aquestes entitats basades en el coneixement creades o participades per la Universitat [arts. 36 bis.2, g) i 36 quater.1)].

Tercer. L’article 88 apartat e) de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, estableix que el Consell Social haurà d’aprovar la constitució, la modificació i l’extinció d’entitats jurídiques per a la promoció i el desenvolupament de les finalitats de la universitat, i aprovar la participació de la Universitat en altres entitats.

Quart. Finalment, l’article 42 dels Estatuts de la UPF, aprovats per Decret 209/2003, de 9 de setembre i modificats per ACORD GOV/203/2010, de 9 de novembre (text íntegre publicat al DOGC núm. 5756 de 16 de novembre del 2010) i per ACORD GOV/129/2015, de 4 d'agost (DOGC núm.6929 de 6 d'agost del 2015, estableix que correspon al Consell de Govern proposar al Consell Social la creació d’entitats jurídiques i la seva modificació, així com la participació de la Universitat en altres entitats.

En virtut de l’anterior, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’adopció del següent

ACORD

Primer. Aprovar la constitució d’una societat amb els percentatges de titularitat establerts al punt 4 dels Antecedents, la qual, amb proposta de denominació Nocturna Therapeutics, S.L. tindrà per objecte social el desenvolupament, producció i comercialització d’una nova plataforma innovadora de fàrmacs basat en ARNs circulars que permetrà la generació de noves molècules candidates antivirals amb activitat profilàctica addicional i d’ampli espectre.

Segon. Aprovar la participació de la Universitat en el capital social de l’esmentada societat mitjançant la subscripció de 30.000 participacions d’un cèntim d’euro (0,01€) de valor nominal, equivalents al 10% del capital social.

Tercer. Autoritzar àmpliament el rector perquè, en nom de la Universitat Pompeu Fabra, pugui efectuar tots els actes necessaris per a l’execució d’aquests acords.

5.2. Aprovació de les bases de la convocatòria d'ajuts a la recerca en benestar planetari de 2022

El Benestar Planetari és un nou concepte que la Universitat Pompeu Fabra (UPF) proposa per crear una agenda d'investigació global, interdisciplinària i orientada a l'impacte sobre problemes urgents a escala planetària i reptes relacionats amb l'Antropocè, inclòs el benestar de les persones, les societats i el mateix planeta. Aquest nou concepte de Benestar Planetari assumeix que cal amb urgència investigació, ensenyament, transferència i difusió de coneixements originals creats conjuntament per les ciències socials, les humanitats, les ciències de la vida i la tecnologia. L’any 2021 es va publicar el primer article científic que fa un pas endavant per a definir amb major precisió que s’entén per benestar planetari, com es pot avançar en la recerca dins d’aquest framework i quines series algunes de les àrees prioritàries en aquesta recerca.[1]

Tal com s'utilitza en aquestes bases, el concepte s'adapta a la idea de Salut Planetària, però transcendeix l’àmbit de la salut per abastar totes les dimensions del benestar. La Salut Planetària s'ha concebut recentment com l'assoliment del nivell més alt possible de salut, benestar i equitat a tot el món a través d'una atenció acurada envers els sistemes humans —polítics, econòmics i socials— que conformen el futur de la humanitat i els sistemes naturals de la Terra, els quals defineixen els límits ambientals segurs en què la humanitat pot prosperar.

En un context sense precedents de canvi climàtic ràpid i transformacions globals del món, l'informe sobre Salut Planetària[2] suggereix que la humanitat només es pot desenvolupar amb èxit al segle XXI si les desigualtats inacceptables en salut i riquesa s'adrecen dins els límits ambientals de la Terra, a través de la generació de nous coneixements, la implementació de polítiques sàvies, diverses accions determinades i un lideratge inspirador. Les amenaces ambientals a la salut i la civilització humanes es caracteritzen per arribar de manera sobtada i incerta. Les nostres societats s'enfronten a riscos grans i poderosos que requereixen accions urgents i transformadores per protegir les generacions presents i futures. L'informe també destaca diversos desafiaments transversals, com ara la necessitat d'entendre la complexitat, la interdisciplinarietat i la urgència.

El 2018, la UPF va iniciar la iniciativa sobre Benestar Planetari. L'objectiu d'aquesta iniciativa és promoure una acció interdisciplinària transversal en el camp del benestar planetari, amb l'objectiu de proporcionar a la Universitat una visió compromesa amb els grans reptes de la societat en el segle XXI. Durant el segle passat, la humanitat va fet grans progressos per millorar el benestar de la societat. Aquest progrés, però, ha tingut un cost: una taxa d'explotació sense precedents de recursos naturals i desigualtats inacceptables en salut i riquesa. Per això, la UPF ha decidit centrar la seva energia a respondre a aquesta situació, que suposa un repte en els diversos àmbits de coneixement i educació de la Universitat.

Els anys 2019, 2020 i 2021 es van convocar ajuts per a la recerca en benestar planetari per un valor total de 438.000 euros, que han beneficiat ja a 11 estudiants de doctorat, 7 investigadors postdoctorals i 20 grups d’investigadors de tots els departaments de la universitat. Les recerques finançades ja estan donant els primers fruïts.

L’objecte i el contingut de la iniciativa sobre Benestar Planetari tenen encara límits no del tot precisos, però s'entén que impliquen estendre el concepte del marc de Salut Planetària a una gamma més àmplia d'àrees relacionades amb el benestar, així com fer èmfasi en la importància del treball interdisciplinari entre les ciències socials, les humanitats, les ciències de la vida i la tecnologia. Seguint l'informe de l’International Panel on Social Progress (IPSP), entenem el benestar individual i social com un objectiu general de la societat, amb una naturalesa multidimensional que inclou riquesa, equitat, medi ambient i altres béns públics, com la salut i l'educació. Aquesta idea de benestar planetari és normativa en el sentit que hi ha múltiples perspectives sobre el que importa a la societat.[3]

La iniciativa sobre Benestar Planetari de la UPF està estretament alineada amb els tres centres concèntrics dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En primer lloc, el nucli central d’objectius relacionats amb el benestar (ODS 1, ODS 3, ODS 4, ODS 5, ODS 10, ODS 16); en segon lloc, els objectius relacionats amb les infraestructures (ODS 2, ODS 6, ODS 7, ODS 8, ODS 9 i ODS 12); i en tercer lloc, una capa que insereix els anteriors ODS en els objectius relacionats amb el medi natural (ODS 6, ODS 13, ODS 14 i ODS 15). Finalment, també acompleix l’objectiu general de crear aliances per aconseguir els objectius anteriors (ODS 17).

Qualsevol recerca que pugui contribuir a desenvolupar nous coneixements en alguna de les àrees següents pot constituir un exemple excel·lent d'una preocupació relacionada amb el Benestar Planetari:

Co-beneficis per a la salut i el medi ambient
Integració de la protecció mediambiental en els sistemes de salut
Canvi climàtic
Energies netes
Producció alimentària i dietes sanes amb baix impacte ambiental
Solucions integrades de l'ús del sòl
Estudis urbans
Governança global
Desigualtats globals
Desenvolupament sostenible
Pobresa
Envelliment
Educació global
Salut global, i en particular temes relatius a la pandèmia de COVID19
Benestar animal, humà i social

Les bases de la present convocatòria tenen per objectiu promoure col·laboracions interdisciplinàries per aportar oportunitats de finançament inicial i de petita escala (seed funding) en tot allò relacionat amb l’encara ampli concepte de Benestar Planetari. Les col·laboracions interdisciplinàries es consideraran una condició necessària en totes les modalitats de la present convocatòria. També seran ben avaluats aquells temes que s’entenguin com a nous enfocaments per comprendre la complexitat a escala local i global. Aquestes bases per la quarta convocatòria han estat concebudes com un primer pas per identificar una comunitat de científics de la UPF que se sent interrogada pels reptes globals de l'Antropocè i que està preparada per explorar sinergies amb altres disciplines a fi d’abordar aquests desafiaments.

Per tot això, el Consell de Govern

ACORDA:

Article únic. Aprovar les bases dels ajuts a accions de recerca sobre Benestar Planetari per a l’any 2022, que consten a l’annex.

ANNEX

BASES GENERALS, CRITERIS GENERALS D’ELEGIBILITAT I PROCEDIMENT PER A LA QUARTA CONVOCATÒRIA D’AJUTS D’ACCIONS DE RECERCA EN EL MARC DE LA INICIATIVA PEL BENESTAR PLANETARI DE LA UPF 2022

1. OBJECTIU GENERAL

L'objectiu d'aquesta quarta convocatòria és donar suport a una nova generació d'investigadors i d’acadèmics per promoure i afavorir col·laboracions multidisciplinàries i transdisciplinàries entre els professors de la UPF i potenciar col·laboracions amb líders i institucions internacionals reconegudes.

2. CATEGORIES

Per tal d’assolir aquest objectiu, la convocatòria finançarà dos tipus d’accions diferents corresponents a les dues categories d’ajuts següents:

Categoria 1: Ajuts per a formació d’estudiants de doctorat

Categoria 2: Projectes de recerca pilot i establiment de col·laboracions de recerca en Benestar Planetari

El detall de cadascuna d’aquestes categories es troba desenvolupat a la base 14.

3. OBJECTE DE LA RECERCA FINANÇADA

Les accions finançades en aquesta convocatòria han de referir-se de manera directa a aspectes rellevants del Benestar Planetari amb especial atenció a la dimensió global i a la naturalesa complexa dels mateixos. Aquests aspectes han d’estar explícitament desenvolupats a la proposta.

4. MULTIDISCIPLINARIETAT I INTERDISCIPLINARIETAT

Una condició necessària és que totes les propostes tinguin un enfocament multidisciplinari i/o interdisciplinari, que pot ser fruit de col·laboracions d'investigadors de diferents departaments o del mateix departament amb disciplines i/o enfocaments diversos i complementaris. Es valoraran especialment les propostes que apliquen enfocaments originals i innovadors a problemes globals i complexos. Aquest punt ha de quedar explícitament justificat i detallat a la proposta.

5. PERSONES SOL·LICITANTS

Les persones beneficiàries d’aquests ajuts hauran de ser estudiants o PDI de la UPF, però podran presentar propostes amb participació d’investigadors d'altres institucions. En aquest cas, de resultar aprovades, el finançament l’haurà de rebre i gestionar la persona membre de la UPF des de la mateixa universitat.

6. TERMINI D’EXECUCIÓ DE L’ACCIÓ DE RECERCA

En cas de ser concedides, totes les propostes s'han de completar en el termini màxim de dos anys des de l'aprovació. En cas de força major, es podrà sol·licitar una extensió d’aquest termini mitjançant un escrit justificatori que serà presentat al rector o rectora o a l’òrgan en que aquest delegui, i que respondrà en el termini d’un mes.

7. MODIFICACIÓ EN LES ACCIONS DE RECERCA PLANIFICADES

De manera anàloga al punt anterior, en cas que la persona beneficiària d’un ajut volgués modificar de manera excepcional el projecte o les activitats per a les que ha sol·licitat el finançament, haurà d’adreçar un escrit justificatori al rector o rectora o a l’òrgan en que aquest delegui, i que respondrà en el termini d’un mes.

8. PRESSUPOST TOTAL

El pressupost total d’aquesta convocatòria marc per a totes les accions, provinent del pressupost general de la universitat, és de 95.000 euros.

9. CATEGORIES DESERTES I REDISTRIBUCIÓ DE FONS ENTRE CATEGORIES

Una categoria d’accions es declararà deserta si no se n'aprova cap sol·licitud. En aquest cas, així com en el cas que les sol·licituds presentades i concedides no esgotin els fons previstos per a cada categoria, els fons sobrants es podran distribuir entre les altres categories.

10. CONVOCATÒRIA DELS AJUTS

Correspon al rector o al vicerector en qui delegui convocar els ajuts a accions de recerca sobre Benestar Planetari per a l’any 2022.

11. TERMINI DE PRESENTACIÓ DE LES SOL·LICITUDS

Les sol·licituds s'hauran de presentar al Registre General de la UPF, presencialment o per via telemàtica (https://seuelectronica.upf.edu/registre-electronic), entre el dies 27 d’octubre i el 15 de novembre de 2022, ambdós inclosos. Cal utilitzar els formularis que es trobaran accessibles a la pàgina de la Iniciativa pel Benestar Planetari: https://www.upf.edu/web/wellbeing.

12. UNITAT ADMINISTRATIVA INSTRUCTORA

La unitat administrativa instructora d’aquesta convocatòria serà el Servei de Recerca i l'adreça per a consultes serà [email protected].

13. COMISSIÓ AVALUADORA

El rector o rectora anomenarà una Comissió Avaluadora integrada per entre tres i sis professors o recercadors permanents de la UPF provinents de disciplines o àmbits diferents. Com a mínim la meitat dels membres de la Comissió seran dones. Aquesta Comissió Avaluadora seleccionarà i/o prioritzarà les sol·licituds segons els criteris d’avaluació i priorització expressats respectivament dins de cada acció.

14. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LES PROPOSTES

La Comissió Avaluadora utilitzarà els següents criteris d’avaluació i d’acord al barem de puntuació assenyalat:

Interès científic de l’acció o projecte de recerca: fins a 3 punts
Vinculació estreta amb el benestar planetari: fins a 3 punts
Adequació del CV o de l’historial científic de la persona o grup sol·licitant a l’acció proposada: fins a 2 punts
Interdisciplinarietat de la recerca: fins a 2 punts

La puntuació total màxima és de 10 punts.

15. RESOLUCIÓ DE LA CONCESSIÓ DELS AJUTS

El Rector o rectora, o l’òrgan en que ell delegui, resoldrà la concessió d’aquests ajuts. Aquesta resolució exhaurirà la via administrativa, i serà publicada al Campus Global, com a molt tard el dia 16 de desembre de 2022.

16. DESCRIPCIÓ DE LES CATEGORIES D’AJUTS

16.1. CATEGORIA 1. Convocatòria d’ajuts per a FORMACIÓ D’estudiants de doctorat

16.1.1 Objectiu

L'objectiu d'aquesta categoria d’ajuts és promoure una nova generació d'investigadors en Benestar Planetari, tot donant finançament als estudiants de doctorat per a poder completar la seva formació de multidisciplinar i interdisciplinar en àrees del Benestar Planetari diferents a l’àmbit principal en el que es desenvolupa la seva tesi doctoral.

16.1.2. Finançament

Es podrà finançar fins a 1.000 € per sol·licitud, fins a un total per aquesta categoria de 5.000 €.

16.1.3. Despeses elegibles

Les despeses elegibles inclouen:

Mobilitat (visites/estades en centres o grups de recerca líders en l'àrea del Benestar Planetari)
Despeses de cursos de formació presencials o en línia en temes diferents a l’àmbit o disciplina principal en el que s’estigui desenvolupant la tesi doctoral
Assistència a conferències i congressos
Es podran considerar altres accions de formació si es justifiquen correctament

16.1.4. Criteri d’elegibilitat

Seran elegibles tots els estudiants de doctorat de la UPF, sempre i quan el desenvolupament de l’activitat finançada es pugui realitzar mentre duri el seu període de realització de tesi doctoral. Els estudiants admesos però no matriculats són elegibles, però la concessió del finançament queda condicionada a la matrícula en el programa de doctorat

16.1.5. Sol·licitud

Les sol·licituds han d'incloure la informació següent en un únic fitxer PDF:

Formulari de sol·licitud corresponent a aquesta categoria 1 (amb un màxim de 8 pàgines). Aquest formulari ha d’incloure un primer full amb les dades bàsiques de la sol·licitud, un màxim de 2 pàgines d’explicació del projecte de recerca doctoral de l’estudiant, un màxim de 3 pàgines de descripció del projecte o de les activitats de formació per a les quals es demana el finançament, un màxim d’una pàgina per al pla de treball i un màxim d’una pàgina pel pressupost)
Carta del supervisor principal (màxim de 2 pàgines) justificant la connexió de les activitats per a les que es demana finançament amb el marc del Benestar Planetari i la multidisciplinarietat d’aquestes activitats respecte l’àmbit o disciplina principal en la que es desenvolupa la tesi doctoral.
CV del sol·licitant
CV del supervisor principal
CV del supervisor del centre receptor (en cas d'aplicacions de mobilitat)

16.1.6. Criteris de valoració/priorització de les sol·licituds

Es prioritzaran les sol·licituds en que:

el projecte de la tesi doctoral estigui directament relacionat amb l’àrea del benestar planetari, o es justifiqui que la realització de l’acció permetrà donar un enfoc de benestar planetari a aquells projectes no directament enfocats a aquesta àrea.
el projecte de recerca tingui un marcat component multidisciplinari o interdisciplinari, o es justifiquin que la realització de l’acció permetrà donar aquest enfoc interdisciplinari al projecte.
l’acció permeti la implementació de metodologies, temàtiques o punts de vista innovadors a la tesi doctoral.
l’acció o accions proposades privilegiïn l’activitat online o que estalviï emissions de CO2, especialment causades per desplaçament per transport aeri, o que justifiquin degudament la necessitat d’aquests desplaçaments.

16.1.7. Memòria justificativa

Els beneficiaris de les ajudes han de presentar un informe després de la finalització de l'activitat i una memòria econòmica justificant les despeses derivades de l’acció corresponent (targeta d’embarcament, rebut de la inscripció a cursos, o altres, segons correspongui). Es comunicarà la forma i el termini de presentació directament als adjudicataris.

16.2. CATEGORIA 2. PROJECTES DE RECERCA PILOT I ESTABLIMENT DE COL·LABORACIONS DE RECERCA EN BENESTAR PLANETARI

16.2.1. Objectiu

L'objectiu d'aquesta categoria és donar suport a accions que promoguin la recerca col·laborativa i permetre als investigadors buscar fons externs per a la realització de projectes col·laboratius de major envergadura en àrees d'investigació de rellevància estratègica per al Benestar Planetari, mitjançant l'aplicació de propostes en convocatòries competitives internacionals. Aquestes accions poden anar des de projectes pilot per donar suport a futures sol·licituds amb dades inicials, fins a l'organització de reunions de treball amb investigadors nacionals i internacionals per treballar aquestes propostes. Es consideraran particularment positives aquelles propostes que incloguin un compromís de generar projectes per a les convocatòries del ERC incloent la modalitat Sinergy.

16.2.2. Finançament

Es podrà finançar fins a 30.000 € per sol·licitud, fins a un total en aquesta categoria de 90.000 €.

16.2.3. Despeses elegibles

Les despeses elegibles inclouen:

Despeses d’organització de reunions o trobades, especialment amb els investigadors internacionals amb els que es vol establir contactes per a la sol·licitud de fons competitius de recerca, incloent despeses de viatge i allotjament
Despeses d’organització dels tallers, conferències i congressos que estigui degudament justificades, com despeses de difusió prèvia de la convocatòria de l’event, despeses d’allotjament i viatge dels ponents, de coffee break, etc., així com també les despeses de retransmissió, i d’edició i/o publicació dels resultats.
Despeses de realització de qualsevol activitat de recerca que es justifiqui en el marc del projecte presentat
Despeses de contractació de personal de suport a la recerca, sempre dins del màxim atorgat per ajut i prioritzant el co-finançament d’aquestes despeses amb altres fonts

16.2.4. Criteri d’elegibilitat

Seran elegibles totes aquelles propostes presentades per grups d’investigadors que formin part del PDI de la UPF i que treballin en àrees relacionades amb el Benestar Planetari. El grup sol·licitant haurà de comptar amb un o dos Investigadors Principals (IP), que hauran de ser doctors i membres del PDI. Els grups podran presentar una sol·licitud conjunta amb investigadors, grups de recerca o institucions externes a la UPF.

16.2.5. Sol·licitud

Les sol·licituds han d'incloure la informació següent en un únic fitxer PDF:

Formulari de sol·licitud corresponent a aquesta categoria 2 (amb un màxim de 8 pàgines). Aquest formulari ha d’incloure un primer full amb les dades bàsiques de la sol·licitud, un màxim de 5 pàgines amb la descripció del projecte de recerca i de les activitats per a les que es demana finançament, un màxim d’una pàgina per al pla de treball i un màxim d’una pàgina pel pressupost)
CV complert de l’investigador principal
CV breu (1 pàgina) dels investigadors col·laboradors que formen part del grup sol·licitant

16.2.6. Criteris de valoració/priorització de les sol·licituds

Es prioritzaran les sol·licituds en que:

el projecte de recerca estigui enfocat en l’àrea del benestar planetari
es demostri un clar component interdisciplinari i innovador
adequació del projecte per a ser competitiu en convocatòries competitives internacionals
l’acció o accions proposades privilegiïn l’activitat online o que estalviï emissions de CO2, especialment causades per desplaçament per transport aeri, o que justifiquin degudament la necessitat d’aquests desplaçaments.

16.2.7. Memòria justificativa

Els beneficiaris de les ajudes han de presentar un informe després de la finalització de l'activitat i una memòria econòmica justificant les despeses derivades de l’acció corresponent. Es comunicarà la forma i el termini de presentació directament als adjudicataris.

5.3. Reconeixement de diverses figures de recerca

Vistos els informes favorables de la Comissió de Recerca del 22 de setembre del 2022,

El Consell de Govern,

ACORDA

Primer. El reconeixement del grup de recerca següent:

Neurodevelopmental Dynamics (NeuroDyn)

Coordinadora: Cristina Pujadas Corbi

Adscripció: Departament de Medicina i Ciències de la Vida

Segon. El reconeixement de la unitat de recerca següent:

Technology, Society, and Interactions (TESI)

Coordinadora: Davinia Hernández Leo

Adscripció: Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

Grups que composen la Unitat:

Interactive & Distributed Technologies for Education (TIDE)
Coordinadora: Davinia Hernández Leo
Web Science and Social Computing (WSSC)
Coordinador: Carlos Castillo
Investigadors que es vinculen directament a la unitat
Narcís Parés (Full-Body Interaction Lab)

6. Aprovació de temes de l'àmbit acadèmic
(Data de publicació dels acords: 4 de novembre del 2022)

6.1. Modificació de la programació de titulacions oficials per al curs 2023-2024.

S’aprova la modificació de la programació universitària de titulacions oficials per al curs 2023-2024, que consta com a annex2.

6.2. Aprovació de l'oferta de places de grau, màster universitari i doctorat de la UPF per al curs 2023-2024.

S'aproven les places d'ensenyament de grau, de màster universitari, i de doctorat de la Universitat Pompeu Fabra i dels seus centres adscrits del curs 2023-2024, que consten com annex3.

6.3. Aprovació de la Normativa de la guia docent i del pla d'aprenentatge de l'assignatura.

Amb l’aprovació del Reial Decret 822/2021, de 28 de setembre, pel qual s’estableix l’organització dels ensenyaments universitaris i el procediment d’assegurament de la seva qualitat, cal adaptar alguns aspectes de les normatives de la UPF relatives als ensenyaments de grau i de màster per tal d’ajustar-les a aquesta regulació i també a les noves realitats de la Universitat i al marc educatiu comú EDvolució.

En els darrers anys, s’han detectat noves necessitats que afecten les guies docents. Aquesta Normativa vol donar resposta a aquestes necessitats i sobretot donar estabilitat i seguretat jurídica a l’estudiantat de la UPF. Al mateix temps, pretén facilitar una planificació de les assignatures centrada en l’estudiantat.

Una de les modificacions que es proposa en aquesta Normativa és el canvi de denominació. S'adopta el nom de “guia docent” en lloc de “pla docent”. Un segon canvi proposat és que s'afegeix el “pla d’aprenentatge”. La guia docent és l’instrument que defineix el model docent de l’assignatura i té abast públic. El pla d’aprenentatge és l’instrument que detalla la planificació d’activitats i la seva alineació amb el pla d’avaluació de l’assignatura i es posa a disposició només a l’alumnat matriculat a l’assignatura.

La Normativa recull els continguts i la informació que ha de contenir la guia docent. S’hi detallen aspectes fonamentals com la metodologia docent, el sistema d’avaluació i els idiomes de la docència per tal que l’estudiant de la UPF tingui la informació necessària abans de formalitzar la matrícula de les assignatures.

A més, aquesta Normativa té com objectiu recollir els aspectes de la guia docent per dotar-la d’estabilitat i facilitar que només s’hi realitzin modificacions quan es requereixi.

La Normativa també recull el paper complementari del pla d’aprenentatge.

Per tot el que s’ha exposat, l’abast de la modificació aconsella aprovar un normativa nova.

El Consell de Govern

ACORDA

Article únic. S’aprova la Normativa de la guia docent i del pla d’aprenentatge de l’assignatura en els ensenyaments de grau i de màster que figura en annex.

Disposició transitòria

Els plans docents de les assignatures (PDA) existents s’hauran d’adaptar abans de la matrícula del curs 2023-2024 al nou format de guia docent d’acord amb aquesta Normativa i amb allò previst al Reial Decret 822/2021, de 28 de setembre, pel qual s’estableix l’organització dels ensenyaments universitaris i el procediment d’assegurament de la seva qualitat. En paral·lel, caldrà desenvolupar els plans d’aprenentatge en aquests mateixos terminis.

Disposició derogatòria

Es deroga la Normativa del Pla Docent de l'Assignatura aprovada per Acord del Consell de Govern de 6 d'octubre del 2008, modificat per Acord del Consell de Govern de 9 de maig del 2012, sens perjudici de la plena validesa de tots els plans docents d'assignatura ja elaborats de conformitat amb la normativa anterior, mentre no siguin substituïts per les noves guies docent.

Disposició final

Aquest acord entrarà en vigor l’endemà de la seva aprovació i serà d’aplicació als estudis de Grau i Màster universitari a partir del curs acadèmic 2023-2024.

ANNEX

NORMATIVA DE LA GUIA DOCENT I DEL PLA D’APRENENTATGE D’ASSIGNATURA EN ELS ENSENYAMENTS DE GRAU I DE MÀSTER

Article 1. Àmbit d'aplicació

La guia docent i el pla d’aprenentatge d’assignatura són d’aplicació a tots els estudis oficials de Grau i de Màster universitari de la Universitat Pompeu Fabra.

Article 2. La guia docent d’assignatura

2.1 Concepte

La guia docent, única per a cada assignatura, és l'instrument del pla d’estudis que defineix el model d'organització docent de l'assignatura. Té abast públic i es pot consultar des dels espais de difusió acadèmica previstos per la Universitat. La guia docent ha de ser coherent i mantenir correspondència amb el que s'estableix a la memòria de la titulació oficial acreditada.

2.2 Contingut

2.2.1 La guia docent ha de recollir els continguts següents:

2.2.2 Els continguts relatius al sistema d'avaluació i qualificació s'hauran d'actualitzar anualment. La resta de continguts només seran modificables quan hi hagi canvis que facin necessari l’actualització de la guia docent.

2.3 Elaboració

L’elaboració de la guia docent és responsabilitat dels càrrecs acadèmics del centre, per la qual cosa han d’establir els mecanismes que considerin oportuns per coordinar el procés.

Correspon al professorat responsable de l’assignatura l’actualització anual de l’apartat d’avaluació.

2.4 Publicació

La guia docent ha de ser publicada en els terminis que estableix la Universitat i sempre abans del període de matrícula.

2.5 Llengua

La guia docent de l’assignatura ha d'estar escrita en català, castellà i anglès.

Article 3. El pla d'aprenentatge d’assignatura

3.1 Concepte

El pla d’aprenentatge d’assignatura és l’instrument que detalla la planificació de les activitats i la seva alineació amb el pla d’avaluació de l’assignatura, desenvolupant de forma coherent la guia docent corresponent. En cap cas el contingut del pla d’aprenentatge pot modificar o entrar en contradicció amb la guia docent de l’assignatura.

3.2 Contingut

El pla d'aprenentatge conté els detalls de la planificació d’activitats de l’assignatura de manera explícita i exhaustiva desenvolupant el contingut de la guia docent corresponent.

Com a instrument dinàmic pot admetre modificacions d'un curs a l'altre i els seus continguts poden tenir diversos nivells de precisió.

El pla d’aprenentatge ha de contenir les informacions següents:

1. Pla d'activitats

- Tasques amb la concreció de les metodologies docents

- Hores de dedicació de l'estudiantat

- Tipus d'acció d'aprenentatge

- Disseny social

- Materials, recursos, bibliografia recomanada, eines i espais

- Alineació amb l'avaluació

2. Pla d'avaluació:

- Tipus d'avaluació

- Criteris d'avaluació,

- Instruments d'avaluació

- Alineació amb les competències (o resultats d’aprenentatge)

3.3 Elaboració

L’elaboració del pla d’aprenentatge correspon al professorat responsable de l’assignatura, que l’haurà d’actualitzar anualment.

3.4 Publicació

La publicació i difusió del pla d’aprenentatge es farà a través de l’Aula Global de l’assignatura en els terminis que estableix la Universitat i sempre abans del començament de l’assignatura.

La publicació es farà autònomament pel professorat que imparteix la matèria i no requerirà de tràmits administratius intermedis.

3.5 Llengua

El pla d’aprenentatge de l’assignatura ha d'estar escrit en la llengua o les llengües d’impartició de l’assignatura.

6.4. Aprovació del programa d’Estudis Propis Ecotòpia, en el marc del projecte Eutopia, de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI)

Vista la Normativa dels estudis propis de la Universitat Pompeu Fabra, aprovada per acord del Consell de Govern d’11 d’abril de 2018, que regula com a “altres estudis” aquells cursos o activitats docents que per les seves característiques donen lloc a un certificat de superació o d’assistència.

Atès que la proposta del Programa Ecotopia s’incardina dins les activitats del projecte EUTOPIA, que es va iniciar oficialment l’1 de desembre del 2019.

El Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Aprovar la proposta d’implantació del Programa d’estudis propis Ecotopia, en el marc del projecte EUTOPIA, a l’Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF per al curs 2023-2024, d’acord amb el programa que consta com a annex4.

6.5. Modificació de la Normativa acadèmica dels ensenyaments de grau i de la normativa acadèmica de màster universitari.

Vist que els articles 4.3.4 de la Normativa acadèmica dels ensenyaments de grau i 5.8 de la Normativa acadèmica de màster universitari estableixen que, excepcionalment, el rector o rectora, o vicerector o vicerectora en qui delegui, pot autoritzar que s’imparteixi una assignatura amb un nombre inferior a 20 i 10 estudiants, respectivament;

Atès que s’ha observat la necessitat d’adequar el calendari d’acceptació d’aquestes assignatures al millor moment, entès com aquell en què es disposa de la màxima informació possible sobre les assignatures de Grau o Màster, respectivament, es considera adequat modificar les normatives esmentades per tal que les assignatures amb un nombre d’estudiants inferior a l’establert, puguin iniciar-se i, en tot cas, analitzar-ne la continuïtat posteriorment de cara a l’autorització de la seva impartició en els cursos successius, d’acord amb els criteris que ha d'establir el vicerector o vicerectora competent en matèria d’Ordenació Acadèmica, el qual la queda facultat per determinar-los per mitjà de la normativa.

De conformitat amb l’article 42.b) dels Estatuts de la UPF, correspon al Consell de Govern “aprovar la normativa necessària per desenvolupar els Estatuts, i exercir la potestat reglamentària”.

Per tot això, el Consell de Govern

ACORDA

Article primer. Aprovar la modificació de la Normativa acadèmica dels ensenyaments de grau, aprovada per Acord del Consell de Govern de 9 de juliol del 2008, i modificada per Acords del Consell de Govern de 13 de juliol del 2011, 9 de maig del 2012, de 7 de novembre del 2012, de 17 de febrer del 2016, 6 de juliol del 2016, de 26 d'abril del 2017, d'11 d'abril del 2018, de 20 de febrer del 2019, de 29 de maig del 2019 i d'11 de desembre de 2019, en els termes següents:

Es modifica l’article 4, en el seu apartat 3, subapartat 4, que queda redactat de la manera següent:

“4.3.4. El nombre d'estudiants per assignatura no pot ser inferior a 20, amb caràcter general. No obstant això, es poden continuar impartint assignatures amb un nombre d'estudiants inferior en el curs corresponent d'acord amb els criteris que ha d'establir el vicerector o vicerectora competent en matèria d'ordenació acadèmica, en els quals cal preveure les condicions específiques per a poder continuar oferint les assignatures en els cursos successius.”

Article segon. Aprovar la modificació de la Normativa acadèmica de màster universitari, aprovada per Acord del Consell de Govern de 6 de febrer del 2013 i modificada per acord del Consell de Govern d'11 de desembre del 2019, en els termes següents:

Es modifica l’article 5, en el seu apartat 8, que queda redactat de la manera següent:

“5.8. El nombre d'estudiants per assignatura no pot ser inferior a 10, amb caràcter general. No obstant això, es poden continuar impartint assignatures amb un nombre d'estudiants inferior en el curs corresponent d'acord amb els criteris que ha d'establir el vicerector o vicerectora competent en matèria d'ordenació acadèmica, en els quals cal preveure les condicions específiques per a poder continuar oferint les assignatures en els cursos successius.”

Disposició final

Aquest acord entra en vigor a partir de l’endemà de la publicació de les modificacions en la Seu electrònica de la UPF.

7. Aprovació de temes de l’àmbit de comunitat universitària

7.1. Pròrroga del Pla d'Igualtat Isabel de Villena.

Atès que el II Pla d’Igualtat Isabel de Villena (2018-2022) ha finalitzat el seu període de vigència i es requereix d’un període de temps per a poder avaluar-ne la seva implantació i elaborar i negociar el III Pla d’Igualtat seguint les indicacions de la Llei 17/2015,d ’Igualtat efectiva de dones i homes.

El Consell de Govern

ACORDA

Prorrogar el II Pla d’Igualtat Isabel de Villena, aprovat per acord del Consell de Govern de 4 de juliol de 2018, pel termini necessari per a dur a terme l’avaluació del II Pla d’Igualtat i l’elaboració del III Pla d’Igualtat de Villena que en cap cas hauria de superar el termini de un any.

7.2. Aprovació de les bases de la convocatòria d’ajuts per a joves investigadores amb responsabilitats de cura d'infants menors de vuit anys per al curs 2022-2023.

Existeix un ampli ventall d’estudis científics que demostren el caràcter crucial dels primers anys de la trajectòria investigadora en la projecció i l’evolució professionals. Aquesta constatació explica per què bona part dels programes de beques i ajuts predoctorals i postdoctorals preveuen diverses mesures com la limitació de la dedicació de joves investigadors i investigadores a la docència o l’atorgament de borses de viatge per a realitzar estades de recerca a altres centres. En paral·lel, existeix una no menys nombrosa evidència científica que posa de relleu les dificultats específiques a què han de fer front les joves investigadores a càrrec de la cura d’infants, que s’agreuja en el cas de ser família monoparental.

Davant d’aquesta realitat, i en desplegament del Segon Pla d’Igualtat de la UPF, el Consell Social de la Universitat va obrir el juliol de 2020 la primera convocatòria d’ajuts per a joves investigadores amb responsabilitats de cura d’infants menors de vuit anys. Davant els bons resultats de la mateixa, i incloent-hi algunes millores fruit de l’experiència, el Consell Social va obrir una segona convocatòria d’ajuts per a joves investigadores amb responsabilitats de cura d’infants menors de vuit anys per al curs 2021-2022. Aquesta convocatòria vol donar continuïtat a aquesta iniciativa amb algunes petites millores.

Per tot això, el Consell de Govern

ACORDA

Aprovar les bases de la convocatòria d’ajuts per a joves investigadores amb responsabilitats de cura d’infants menors de vuit anys per al curs 2022-2023, que consten com a annex.

ANNEX

BASES DE LA CONVOCATÒRIA D’AJUTS PER A JOVES INVESTIGADORES AMB RESPONSABILITATS DE CURA D’INFANTS MENORS DE VUIT ANYS PER AL CURS 2022-2023

1. Objecte dels ajuts.

Els ajuts tenen per objecte facilitar la dedicació a la recerca de les joves investigadores amb responsabilitats de cura d’infants. Aquests ajuts estan pensats per proporcionar un recolzament financer per a l’ajuda de la cura dels fills.

2. Condicions dels ajuts.

2.1. Els ajuts tindran un import de fins a 200 euros mensuals, ampliables fins a un màxim de 400 euros mensuals en el cas d’investigadores amb famílies monoparentals.

2.2. En el cas que la investigadora sigui responsable de més d’una criatura menor de vuit anys en el marc d’una família no monoparental els ajuts podran incrementar-se fins a un màxim de 300 euros mensuals.

2.3. En el cas que la investigadora estigui al càrrec de la cura de més d’una criatura menor de vuit anys en el marc d’una família monoparental els ajuts podran incrementar-se fins a un màxim de 500 euros mensuals.

2.3. Els ajuts tindran una durada d’un any.

2.4. Els ajuts estaran sempre vinculats a la durada del contracte de la candidata.

3. Elegibilitat.

3.1. Per tal de poder obtenir un dels ajuts, caldrà complir els criteris d’elegibilitat següents:

a) Gaudir d’un contracte a temps complet com a investigadora predoctoral o postdoctoral en un centre integrat de la UPF. En el cas de les investigadores amb contracte postdoctoral, a més, cal que no faci més de 5 anys que han defensat la tesis doctoral, excloent els mesos de permís de maternitat i baixes mèdiques relacionades amb la maternitat.

b) Estar a càrrec de la cura d’una criatura menor de vuit anys en el moment de rebre l’ajut. Les beneficiàries d’ajuts a càrrec de la cura de infants que facin els vuit anys al llarg dels dotze mesos posteriors a la data de concessió del mateix deixaran de percebre’l a partir de l’endemà de l’aniversari de la criatura.

c) Ser dona i estar al càrrec de la cura d’almenys una criatura.

3.2. Aquests ajuts són incompatibles amb aquells que tinguin la mateixa finalitat en el marc d’altres convocatòries.

4. Avaluació.

Totes les sol·licituds que compleixin els requisits d’elegibilitat descrits en el punt tercer d’aquesta convocatòria seran susceptibles de rebre ajuts. En cas que les sol·licituds que compleixin aquests requisits superin la disponibilitat pressupostària del Consell Social, la seva avaluació i priorització es realitzarà atenent als criteris i ponderacions següents:

excel·lència científica –rellevància científica del projecte de tesi doctoral o de recerca; qualitat acadèmica de les publicacions; assistència a congressos i participació en grups de recerca finançats en convocatòries competitives (30%);

ii) motivació de continuar en la carrera professional –previsió de futur acadèmica-professional; avaluació del director/a de la recerca de la candidata (30%);

iii) situació personal de la candidata –tipus de família (monoparental o no); condicions sòcio-econòmiques; nivell d’escolarització de les criatures (40%).

En cas que el nombre de sol·licituds rebudes superi la disponibilitat pressupostària, es prioritzaran les sol·licituds de candidates que, amb el mateix nombre de punts, no hagin estat beneficiàries d’aquests ajuts en convocatòries anteriors. Correspon a la Comissió Avaluadora a què fa esment el punt cinquè d’aquesta convocatòria precisar i desenvolupar el contingut específic d’aquests criteris.

5. Sol·licitud, resolució i concessió dels ajuts.

5.1. Les sol·licituds hauran d’incloure la documentació següent: i) un CV de màxim 2 pàgines; ii) una carta de motivació; iii) una fotocòpia del llibre de família o el certificat d’adopció, guarda legal o acolliment; i iv) una carta de suport signada per la persona a càrrec de la supervisió de la seva tesi doctoral o de la seva recerca postdoctoral.

5.2. Només seran considerades aquelles sol·licituds adreçades directament a l’adreça de correu [email protected] amb l’assumpte “Convocatòria d’ajuts a joves investigadores amb responsabilitats paternals”.

5.3. La Comissió Avaluadora encarregada d’avaluar totes les sol·licituds i resoldre la concessió dels ajuts estarà integrada per cinc membres:

- Dra. Montserrat Vendrell i Rius, presidenta del Consell Social de la UPF (Presidenta).

- Dr. Pablo Pareja Alcaraz, Vicerector adjunt al Rector i de professorat i de relacions amb la comunitat(Secretari).

- Dra. Ester Oliveras Sobrevias, Vicerectora de compromís social i igualtat.

- Sra. Milagros Pérez Oliva, Periodista i membre del Ple del Consell Social de la UPF.

- Dra. Rosa Cerarols Ramírez, Directora de la Unitat d’Igualtat de la UPF.

5.4. La Comissió Avaluadora podrà demanar informació complementària a les candidates i convocar-les per suggerir l’ampliació de la documentació aportada.

5.5. La resolució de la Comissió Avaluadora serà publicada a la pàgina web del Consell Social. Les investigadores sol·licitants a qui es concedeixi l’ajut també seran informades individualment de la resolució favorable de la seva sol·licitud.

6. Calendari.

6.1. Data límit per a la presentació de sol·licituds: 21 de novembre de 2022.

6.2. Data límit per a la publicació de la resolució provisional: 5 de desembre de 2022.

6.3. Data límit per a la publicació de la resolució definitiva: 12 de desembre de 2022.

6.3. Data d’inici dels ajuts: gener de 2023.

6.4. Data màxima de finalització dels ajuts: 31 de desembre de 2023.

8. Aprovació de temes d’estructura i organització
(Data de publicació dels acords: 4 de novembre del 2022)

8.1. modificació de l'acord de 10 de desembre del 2014 de creació de les unitats de coordinació acadèmica (UCA).

En data 10 de desembre del 2014 el Consell de Govern de la UPF va adoptar un acord per mitjà del qual es van concentrar les tres grans missions de la Universitat, docència, recerca i transferència, en una única estructura reforçada per a cadascun dels vuit àmbits acadèmics de la UPF. Aquesta estructura, que va rebre el nom d’unitat de coordinació acadèmica (UCA), es va pensar com un instrument innovador per assolir un grau més elevat de simplificació organitzativa i una major fluïdesa institucional en la presa de decisions. Alhora, aquesta actuació era l’avantsala d’una possible reforma normativa que permetés la consolidació d’aquesta voluntat de simplificació institucional.

Passats els anys, aquesta reforma normativa no s’ha dut a terme. Per aquest i altres motius, es va veure convenient de crear un grup de treball, sota la denominació d‘equip de resposta ràpida, que avalués l’estat actual de les UCA com a element organitzatiu i proposés, si esqueia, millores concretes. L’equip de resposta ràpida, integrat per responsables de diferents àmbits acadèmics de la Universitat i altres unitats, va detectar un seguit de fortaleses i febleses, i va arribar a una sèrie de conclusions, algunes de les quals quedaran implementades per mitjà d’aquest acord.

Es va constatar com a punt fort de l’organització actual a la Universitat la coordinació duta a terme dins de cada àmbit acadèmic per les diverses unitats de coordinació acadèmica i la integració de les funcions que l’acord de 10 de desembre de 2014 els atribueix. Tanmateix, també es van identificar algunes febleses, com per exemple la pròpia denominació “unitat de coordinació acadèmica” o el seu acrònim “UCA”, que s’ha prestat i es presta a confusions, sobretot de cara enfora. Sembla convenient, en aquest sentit, minimitzar la visibilitat d’aquest terme, sense afectar el fonament de l’organització que denomina. A més, un segon aspecte de la modificació planteja atribuir aquestes funcions de coordinació als directors de departament, que a la pràctica han estat els que les han exercides gairebé sempre. D’aquesta manera, s’obté una simplificació organitzativa, atès que tenen aquesta responsabilitat en tant que directors, cosa que farà innecessària cap tramitació addicional.

Per tot això, el Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Es modifica l’Acord del Consell de Govern, de 10 de desembre del 2014, de creació de les unitats de coordinació acadèmica (UCA), en els termes següents:

U. Es modifica l’apartat quart, que queda redactat de la manera següent:

«Quart. La direcció de les UCA correspon als directors de departament i s’equiparen a una direcció de centre.»

Dos. Es modifica l’apartat sisè, que queda redactat de la manera següent:

«Sisè. Les UCA tindran un equip de direcció integrat, com a mínim, pel director o directora de departament, com a responsable d'UCA, el degà o degana/director o directora del centre, i els càrrecs del centre i el departament necessaris per coordinar.»

Tres. Es modifica la disposició addicional, que queda redactada de la manera següent:

«Disposició addicional. Es deixarà d’utilitzar l’expressió “unitat de coordinació acadèmica” i el corresponent acrònim “UCA” a la web de la Universitat en el seu conjunt i a documents institucionals, estudis i informes interns, notícies i altres elements de difusió de l'activitat acadèmica a la web, les xarxes socials i, si escau, en paper. Per fer referència als àmbits acadèmics esmentats a l’apartat segon, no es farà servir normalment cap altre element addicional, o, si cal, l’expressió “àmbit acadèmic”.»

Disposició transitòria

Les mesures establertes en aquest acord hauran d’estar en funcionament en el termini màxim de tres mesos des de la seva entrada en vigor.

Disposició final única. Entrada en vigor.

Aquest acord entra en vigor l'endemà de la publicació a la seu electrònica de la UPF.

8.2. Modificació del Reglament del Departament d'Humanitats.

A fi i efecte de poder ampliar la composició de les comissions reglamentàries del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, i fer-les més representatives del PDI permanent del Departament, el Consell del Departament d'Humanitats ha aprovat, en sessió ordinària celebrada el 14 d'octubre del 2022, la reforma de l'article 27 del Reglament del Departament d'Humanitats, article que fa referència a les funciones i la composició de les comissions reglamentàries del Departament.

Per tot això, el Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Es modifica l'article 27 del Reglament del Departament d'Humanitats aprovat pel Consell del Departament en data 16 de març de 2011i ratificat per Acord del Consell de Govern de 6 d'abril del 2011, modificat pel Consell de Departament en data 27 de maig de 2014 i ratificat per Acord del Consell de Govern de 2 de juliol del 2014, que queda redactat de la manera següent:

“1. Per al bon funcionament del Departament es constituiran les següents comissions: Comissió de Professorat, Comissió de Recerca i Comissió d'Ordenació Acadèmica, a més d'aquelles que en el futur el Consell consideri necessàries crear.

2. La Comissió de Professorat estarà formada per:

a) El director/a del Departament, que la presideix, un dels sotsdirectors/es, un segon/a sotsdirector/a (amb veu però sense vot) i el secretari/a (amb veu però sense vot).

b) Un mínim de vuit vocals. Del total dels/les vocals, almenys el 50% seran catedràtics d'universitat i/o catedràtics contractats, i hi haurà, almenys, el 33% de representants dels altres col·lectius de professorat permanent del Departament.

La seva composició ha de ser aprovada pel Consell de Departament. Aquesta comissió té les competències que en matèria de professorat li atribueixin els Estatuts i aquelles altres que li pugui delegar el Consell. Cap professor no participarà a les decisions que afectin les propostes de provisió de places de categories superiors a la seva. La Comissió de Professorat es reunirà, com a mínim, una vegada a l'any.

3. La Comissió de Recerca estarà formada per:

a) El director/a del Departament, que la presideix, un dels sotsdirectors/es, un segon/a sotsdirector/a (amb veu però sense vot) i el secretari/a (amb veu però sense vot).

b) Un mínim de vuit vocals amb una provada trajectòria investigadora, entre els quals els directors/es del CER Institut de Cultura i del CER Institut d'Història Jaume Vicens Vives i un/a representant que ho serà dels investigadors en formació (predoctorals) i del personal investigador amb contracte d'accés (postdoctoral).

La seva composició ha de ser aprovada pel Consell de Departament. Aquesta comissió té delegades pel Consell de Departament les competències d'establir els plans de recerca, desenvolupament i innovació i difusió científiques i coordinar l'activitat del seu personal docent i investigador; i d'informar sobre el reconeixement per part de la Universitat dels grups de recerca que s'organitzin amb professors adscrits al Departament. Té com a competència pròpia la d'administrar els recursos dels que en matèria de recerca disposi el Departament. La Comissió de Recerca es reunirà com a mínim una vegada a l'any.

4. La Comissió d'Ordenació Acadèmica estarà formada per:

a) El director/a del Departament, que la presideix, un dels sotsdirectors/es, un segon/a sotsdirector/a (amb veu però sense vot) i el secretari/a (amb veu però sense vot).

b) Els coordinadors/es dels programes de doctorat dels àmbits de coneixement del Departament; els coordinadors/es dels programes de màster universitari responsabilitat del Departament; els coordinadors/es de la docència de les àrees de coneixement d'Art, Història, Literatura i Pensament al Departament. També en formaran part el degà/na de la Facultat d'Humanitats, un dels vicedegans/es de la mateixa facultat (a proposta del degà/na), i els coordinadors/es dels graus vinculats a la Facultat d'Humanitats.

La seva composició ha de ser aprovada pel Consell de Departament. Aquesta comissió té delegada pel Consell de Departament la competència de coordinar i supervisar el Pla d'Activitat Docent. La Comissió d'Ordenació Acadèmica es reunirà, com a mínim, una vegada a l'any.”

Disposició final. Entrada en vigor:

Aquest acord entrarà en vigor l'endemà de la seva ratificació per part del Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra.

9. Aprovació de temes de l'àmbit del PAS
(Data de publicació dels acords: 4 de novembre del 2022)

9.1. Modificació del Reglament d'ingrés, provisió de llocs de treball, promoció professional i promoció interna (RIPP) del PAS F al servei de la UPF.

Segons preveu la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i les seva modificació posterior, Reial Decret Legislatiu 5/2015 pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l'Empleat Públic de 30 d’octubre (TREBEP), es fan necessàries una revisió i modificació àmplia del Reglament d’ingrés, provisió de llocs de treball, promoció professional i promoció interna (RIPP) del Personal d’Administració i Serveis (PAS) funcionari al servei de la Universitat Pompeu Fabra.

Aquesta àmplia modificació pretén ser objecte de negociació col·lectiva, la qual s’esdevindrà en diverses fases atenent al gran volum de canvis que l’actualització requereix.

Al 2019 es va realitzar la primera revisió, la qual va comportar una modificació parcial del RIPP circumscrita als processos selectius extraordinaris d’ingrés a les escales pròpies de PAS funcionari per a la consolidació i l’estabilització de l’ocupació temporal de la universitat. Aquests processos no estaven previstos en el RIPP atès que van ser propiciats per les Lleis de pressupostos generals de l’Estat dels anys 2017 i 2018. Aquesta modificació va ser aprovada per acord de Consell de Govern de 29 de maig del 2019.

Ara es proposa una segona modificació parcial del RIPP del PAS funcionari al servei de la Universitat Pompeu Fabra per tal de promoure la promoció interna dels
funcionaris de l’actual grup E (auxiliar de serveis) al nou subgrup C2 (auxiliar administratiu de suport) atesa la previsió continguda en el TREBEP de declarar a extingir l’escala d’auxiliar de serveis (E).

Per tal de dur a terme aquesta promoció interna, prevista per abans de finalitzar l’any 2022, es publicaran unes properes convocatòries extraordinàries de promoció interna per a aquest col·lectiu. En aquesta línia, s’ha dut a terme la corresponent negociació col·lectiva i, en data 14 d’octubre, la Gerència de la Universitat Pompeu Fabra, la Junta de PAS i les Seccions Sindicals de la Intersindical-CSC i de la UGT han signat un Pacte de modificació parcial del RIPP del PAS funcionari al servei de la UPF (annex).

D’altra banda, la Universitat Pompeu Fabra ha configurat un marc normatiu propi i concret a partir d’allò establert per la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, que determina que les universitats es regiran per l’esmentada Llei, per les normes dictades per l’Estat i les comunitats autònomes, per la Llei de la seva creació i pels seus Estatuts. Al seu torn, els Estatuts de la UPF reconeixen la seva capacitat reglamentària a l’article 5.j) i, particularment, pel que fa a la regulació del personal funcionari d’administració i serveis, es reconeix en l’article 125.3.

Així, com a conseqüència d’aquest nou escenari i del Pacte signat entre la Gerència i la representació social, es fa necessària i urgent una segona modificació parcial del RIPP del PAS funcionari al servei de la UPF (acordat pel Consell de Govern de 18 de febrer del 2003, modificat per acord del Consell de Govern de 17 de desembre del 2003 i per acord del Consell de Govern de 29 de maig del 2019),

Per tot l’exposat i ateses les competències que té atribuïdes el Consell de Govern per l’article 42. b) dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, el Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Modificar el Reglament d’Ingrés, provisió de llocs de treball, promoció professional i promoció interna del personal d’administració i serveis funcionari al servei de la Universitat Pompeu Fabra, en els termes següents:

Primer. S’elimina l’apartat 48.2 que queda redactat de la manera següent:

“Article 48. Convocatòries de promoció interna

1. Les proves de promoció interna, en les quals s'hauran de respectar els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, podran portar-se a terme en convocatòries independents de les d'ingrés.”

Segon. S’introdueix una disposició addicional tercera que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional tercera: normes especials en relació a la convocatòria extraordinària de promoció interna d’E a C2

Per tal de promoure la promoció interna dels funcionaris del grup E (auxiliar de serveis) al subgrup C2 (auxiliar administratiu de suport), amb caràcter excepcional i sempre que així ho estableixin les bases de la convocatòria, els aspirants que superin el procés selectiu i que estiguin ocupant una plaça de doble grup promocionaran a la mateixa plaça que estiguin ocupant.”

9.2. Ratificació de l'Acord de la Sub-mesa PAS-F i de la Comissió negociadora PAS-L per a l'estabilització de l'ocupació temporal de llarga durada del PAS de les universitats públiques de Catalunya.

La Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, contempla la realització de convocatòries d’estabilització de l’ocupació temporal de llarga durada.

En el cas de la Universitat, es va autoritzar per part del Ministerio de Hacienda y Función Pública un total de 35 places de PAS (29 de PAS Funcionari i 6 de PAS Laboral).

Per tal d’establir els criteris d’aplicació a les Universitats Públiques Catalanes d’aquestes convocatòries d’estabilització contemplades en aquesta llei, de conformitat amb les previsions de les seves disposicions addicionals 6a i 8a, s’ha negociat a nivell de les set Universitats Públiques Catalanes l’Acord per a l’estabilització de l’ocupació temporal de llarga durada del PAS de les universitats públiques de Catalunya.

Fruit d’aquesta negociació s’han signat dos acords, un a nivell de PAS Funcionari (acord de la Submesa de PAS Funcionari de les Universitats Públiques de Catalunya) i un altre a nivell del PAS Laboral (acord de la Comissió Negociadora de PAS Laboral de les Universitats Públiques de Catalunya).

Ambdós acords d’idèntic contingut, estableixen els mèrits aplicables i la seva valoració en la via excepcional d'accés per concurs de mèrits per a l'estabilització de l'ocupació temporal de llarga durada, i per a convocatòries que, acollint-se a aquestes disposicions de forma excepcional, es realitzin pel sistema extraordinari d'accés de concurs de mèrits a les Universitats Públiques catalanes. Aquest acord és d’aplicació a aquestes convocatòries de caràcter excepcional i per una sola vegada. Alhora, i de conformitat amb les previsions de l’article 2 de la Llei 20/2021, aquest acord estableix els criteris aplicables per a aquelles convocatòries que acollint-se a aquestes disposicions es realitzin pel sistema de concurs-oposició a les Universitats Públiques catalanes.

Per tot l’exposat, el Consell de Govern

ACORDA

Punt únic. Ratificar els acords de la nova taxa addicional d’estabilització de l’ocupació temporal de llarga durada del PAS de les universitats públiques de Catalunya acordats a la Submesa de PAS Funcionari de les Universitats Públiques de Catalunya i la Comissió Negociadora del PAS Laboral de les Universitats Públiques de Catalunya, per tal que siguin d’aplicació en l’oferta d’ocupació pública de la nova taxa d'estabilització de la Universitat, i que consten com a annex 5 i annex 6.

10. Aprovació de temes econòmics.
(Data de publicació dels acords: 4 de novembre del 2022)

10.1. Presentació del compte general i dels comptes anuals auditats de l'exercici 2021

D'acord amb l'article 190.2 dels Estatuts de la UPF, el Consell de Govern pren coneixement del compte general i dels comptes anuals de l'exercici pressupostari de la UPF del 2021, que consten com annex 7, annex 8 i annex 9.

10.2. Autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal.

10.2.1

La UPF per a l’adquisició dels subministraments d’energia (electricitat i gas) i pels avantatges d’eficiència que suposa l’agregació de demanda, està adherida al sistema de compres del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

En el marc d’aquesta adhesió, fins al 31/12/2022 la UPF forma part de les següents contractacions basades en l’Acord Marc 17/01:

- Exp. CSUC 20/14.1: 5ena. contractació conjunta del subministrament d'electricitat.

- Exp. CSUC 20/14.2: 5ena. contractació conjunta del subministrament gas.

Malgrat que en els contracte es preveu la pròrroga, aquesta ha de ser de mutu acord i el contractista, Endesa Energia, SAU no l’ha acceptat.

Per tal d’atendre els subministraments, el CSUC ha licitat un Sistema Dinàmic d'Adquisició del que la UPF en forma part. Aquest sistema homologarà uns determinats proveïdors i, un cop homologats, s’ha de fer una contractació específica amb ells per a concretar les necessitats dels propers anys.

El context actual de costos de l’energia, és d’un increment de 4 vegades el cost megawatt hora del que s’està pagant el 2022, és a dir es passaria d’1.164.153,77 € que es pagarà l’any 2022 a un pressupost estimat de 4.664.562,83 € l’any 2023 (imports amb IVA).

Per tal de contenir l’impacte econòmic que aquesta despesa por comportar als pressupostos de les Universitats adherides al sistema el CSUC plantejarà una mecanisme de licitació específica per un període de 4 anys respecte al subministrament d’electricitat i de 2 anys respecte al subministrament de gas en el que, com a màxim el preu quedi determinat un 50% pels índexs de mercat i l’altre 50% per un preu megawatt hora tancat. En aquest escenari el pressupost serà de 2,63 vegades la despesa de l’any 2023.

Les anualitats quedarien concretades per anualitats, de la forma següent:

Any		Concepte	Import sense IVA	IVA	Import amb IVA		Partida
2023		Electricitat	2.339.202,33 €	491.232,49 €	2.830.434,82 €		221.00
		Gas	188.235,84 €	39.529,53 €	227.765,37 €		221.20
		Subtotal 2023	2.527.438,17 €	530.762,02 €	3.058.200,19 €
2024		Electricitat	2.339.202,33 €	491.232,49 €	2.830.434,82 €		221.00
		Gas	188.235,84 €	39.529,53 €	227.765,37 €		221.20
		Subtotal 2024	2.527.438,17 €	530.762,02 €	3.058.200,19 €
2025	Electricitat		2.339.202,33 €	491.232,49 €		2.830.434,82 €	221.00
2026	Electricitat		2.339.202,33 €	491.232,49 €		2.830.434,82 €	221.00
	Total		9.733.281,00 €	2.043.989,02 €		11.777.270,02 €

S’opta per aquest mecanisme de contractació pluriennal per intentar amortir el fort impacte al pressupost del 2023 que pot suposar la contractació d’aquests subministraments energètics. La contractació pluriennal el que pretén és traslladar a tota la durada del contracte (4 anys) la despesa de l’any 2023, ja que actualment el mercat de futurs situa la despesa més enllà del 2023 con inferior a la dels preus del 2023. D’aquesta forma, els anys 2 a 4rt del contracte es pagaria una part de la despesa del 2023 (50%) i el cost de l’energia als preus de mercat (50%). Aquesta mesura, en definitiva, pretén minimitzar l’impacte de l’activitat i despesa de la Universitat l’any 2023 a causa d’aquest increment de costos.

En tot cas, aquests imports que s’indiquen són màxims i quedaran concretats en el moment d’adjudicar la contractació específica, de forma que, en aquest cas, es comptabilitzarà en cada anualitat l’import adjudicat i no aquesta previsió màxima.

Per tot això, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’aprovació de la despesa de caràcter pluriennal, per a la contractació específica i conjunta del CSUC del subministrament d’energia (electricitat i gas) per a la UPF per al període 2023-2022.

10.2.2.

La Universitat Pompeu Fabra necessita mantenir el sistema de seguretat informàtic actualitzat per garantir un bon nivell de ciberseguretat. El sistema de seguretat està composat por la contractació d’una llicència de programari de seguretat que precisa, per implementar les polítiques de seguretat, de quatre equips de darrera generació ubicats a la UPF. Amb aquest sistema es pot fer front als nous reptes de seguretat TIC: control d’aplicacions, protecció d’intrusions i xarxa privada virtual (VPN) així com garantir l’accés a cadascuna de les aplicacions docents i de gestió ubicades als núvol i els projectes de recerca.

L’equipament i llicència de seguretat què es disposa actualment s’adquireix sota l’expedient E-300700/03-09-18 i s’ha renovat el manteniment per a l’any 2022 amb l’expedient E-300700/02-03-22, sense possibilitat de pròrroga. Cal, doncs contractar per a l’1/01/2023 el sistema de seguretat informàtica per continuar disposant d’un sistema actualitzat amb prestacions suficients, funcionalitats i capacitat adient per atendre la demanda creixent que la xarxa de la Universitat experimenta.

L’experiència de la passada licitació, posa de relleu que en aquesta licitació el sistema idoni de subministrament és l’arrendament sense opció de compra. En efecte, els xips del maquinari que es subministren en el contracte E-300700/03-09-18 actualment han quedat tècnicament desfasats, això comporta que el manteniment d’aquests components sigui més car que un lloguer d’equips nous. En la mesura en que s’ha constatat que en el mercat, el cost de reparació de xips que ja no es fabriquen és molt més costós que un nou subministrament. Per tant, i atès que es copsa una actualització constant del maquinari per augmentar la seva capacitat, l’opció més convenient per disposar sempre de maquinari actualitzat és l’arrendament sense opció de compra.

Per altra banda, el cost del maquinari cada cop passa a ser més petit en aquesta mena de productes (no arriba al 20 % del cost del total de la prestació) i en canvi creix el cost de la llicència del programari. Aquesta llicència de programari, residenciat al núvol, conté un servei tant rellevant com la permanent vigilància dels atacs al sistema i la configuració de programació i patrons que aturin aquests atacs als sistemes de la UPF. El subministrament de llicències al núvol es realitza mitjançant un lloguer d’aquestes, en la mesura en que els serveis als núvol no transfereixen la propietat del codi font del programa.

Per tot això, s’ha preparat un expedient de contractació per un període de 5 anys amb el pressupost següent:

Any	Import sense IVA	IVA	Import amb IVA	Clau pressupostària
2023	133.100,00 €	27.951,00 €	161.051,00 €	201.30
2024	133.100,00 €	27.951,00 €	161.051,00 €	201.30
2025	133.100,00 €	27.951,00 €	161.051,00 €	201.30
2026	133.100,00 €	27.951,00 €	161.051,00 €	201.30
2027	133.100,00 €	27.951,00 €	161.051,00 €	201.30
Total	665.500,00 €	139.755,00 €	805.255,00 €

Seguidament s’indiquen els motius principals per les que es proposa que aquesta contractació sigui pluriennal i abasti el màxim que permet la Llei de contractes del sector públic, 5 anys.

En primer terme, i com s’indicava més amunt, la prestació més important d’aquest contracte, que es materialitza a través de l’arrendament d’una llicència de programari al núvol, és l’obligació que adquireix l’adjudicatari de detectar i esmenar qualsevol intent d’atac a la xarxa de comunicació de la UPF. Aquesta obligació comporta per a l’adjudicatari disposar d’un equip permanent d’especialistes de seguretat detectant i programant patrons o programes per aturar els atacs. Per altra, banda, l’adjudicatari treballa en disposar d’una estructura tecnològica que li permeti amb la major celeritat incorporar aquests patrons o programacions en els sistemes de cada client. Pel que s’ha copsat de les consultes prèvies fetes al mercat, un major temps de compromís en la seguretat és una major garantia, per una banda, de que es mantindrà un equip de tècnics destinats permanentment a la tasca de seguretat i, per altra banda, una major implicació de l’adjudicatari en incorporar al sistema residenciat a la UPF del maquinari i components (xips) més actualitzats a fi de garantir la immediata transmissió d’alertes i eines de seguretat que aturin qualsevol ciberatac que pugui tenir la Universitat.

En efecte, és raonable que una empresa amb un contracte de durada anual, no destini els esforços adients en mantenir la seva estructura actualitzada, malgrat que existeixin en el contracte pròrrogues previstes, ja que les pròrrogues no donen la certesa necessària de la continuïtat del contracte i, a més, el cost econòmic a un any és molt més elevat que en contractacions per un període superior, com es veurà més endavant.

En segon terme, hi ha un motiu tècnic intern que aconsella un contracte al termini màxim que permet la normativa de contractes, el cost econòmic i organitzatiu d’un canvi de proveïdor de seguretat informàtica. Cada proveïdor del sistema disposa d’uns patrons d’alerta i funcionament als que la UPF s’ha d’adaptar per poder mantenir completament coordinat tot el programari i sistema informàtic residencialitzat als servidors i clústers d’informàtica (Melis i ETIC) que disposa la UPF. Un canvi de proveïdor comporta, en una primera instància, una migració del sistema de seguretat d’un proveïdor a un altre, aspecte que comporta un temps al voltant de dos mesos amb possibles afectacions als usuaris. Li segueix alhora i després una ingent formació que s’ha de fer en les noves eines als tècnics de la Universitat; per altra banda, cal l’ajustament de tots els protocols informàtics de seguretat dels diversos programaris i sistemes que té la UPF, que pot comportar un període de treball de fins a 6 mesos; amb el cost en hores de treball i eventualment d’adaptació de determinats programaris aliens que suposa. És per això, que també per motius de seguretat informàtica, és convenient que la contractació d’aquests sistemes integrals de seguretat informàtica tinguin una durada àmplia per evitar els costos i debilitats al sistema que poden provocar canvis en el proveïment d’aquests sistemes per canvis d’operadors econòmics en ciberseguretat.

En tercer lloc, existeix una raó econòmica que fa copsar que l’opció d’una contractació a 5 anys és l’opció més eficient. Feta una prospecció del mercat del cost d’aquest sistema en diversos escenaris (contracte a 1, 3 i 5 anys) s’obté que la contractació a 5 anys és més econòmica per any:

	Contracte 1 any	Contracte 3 anys	Contracte 5 anys
Pressupost sense IVA	216.000,00 €	520.000,00 €	665.500,00 €
Pressupost annual sense IVA	216.000,00 €	173.333,33 €	133.100,00 €
% d’estalvi escenari a 1 any		19,75 %	38,38 %

A més a més, amb 5 anys es garantitza un manteniment del preu durant un període més ampli. L’experiència en la contractació de productes i serveis TIC és que any a any el cost del servei s’incrementa. Per tant, un període superior garantitza aquest manteniment de preus.

Advertir finalment que s’ha constatat per les consultes prèvies fetes al mercat, que els proveïdors d’aquestes solucions no es volen comprometre a contractacions articulades amb pròrrogues, en la mesura en que volen una garantia de manteniment del servei mínima. A banda, que un sistema per exemple de contractació a 3 anys amb pròrrogues de 2 anys, pot anar en contra de la qualitat de la prestació en el sentit de que en no existir un compromís en ferm de continuïtat del contracte, qualsevol inversió en components de maquinari o estructura que calgués fer l’any segon o tercer del contracte per mantenir-se actualitzat a les evolucions constants de ciberseguretat, ja no l’adoptaria el contractista en no tenir la certesa de poder recuperar la inversió, el que posaria en risc la qualitat de la prestació.

Per tot això, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’aprovació de la despesa de caràcter pluriennal per a la renovació mitjançant arrendament sense opció de compra d’un equipament i de les llicències de seguretat per a la xarxa informàtica de la Universitat Pompeu Fabra per al període 2023-2027.

10.2.3.

El 31/12/2022 finalitzen les subscripcions que la UPF té amb l’editorial Elsevier, BV dels següents recursos bibliogràfics electrònics:

Una selecció de 5 revistes de medicina (The Lancet Respiratory Medicine, The Lancet Diabetes & Endocrinology, Blood , Journal of the American College of Cardiology i Kidney International). Aquesta selecció de les revistes de medicina s’ha consolidat aquest any 2022 amb el nou pla d'estudis en el Grau en Medicina que la UPF va començar a impartir en el curs 2021-2022.
Els handbooks d’Estadística i Economia. Manuals d’actualització permanent i on-line, són àmpliament utilitzats en la docència i consulta d’aquestes matèries.

Revistes del grup Cell Press (14 títols). Aquestes revistes gaudeixen d’un factor d’impacte molt elevat, amb especial preeminència de la revista Cell, i són àmpliament consultades per la comunitat universitària de la UPF, majoritàriament de les àrees de biologia i ciències de la salut. Els seus articles a text complet d’accés restringit (per subscripció) compten amb unes 10.000 descàrregues anuals. La Biblioteca subscriu 14 títols d’aquest grup des de fa més d’una dècada.

En la mesura en que és necessari renovar els recursos bibliogràfics indicats, s’ha sol·licitat oferta al proveïdor, que de formar estandarditzada aplica anualment en la renovació dels seus recursos bibliogràfics un increment del 5%. Tanmateix i seguint la línia de l’acord transformatiu a nivell espanyol per les seves revistes, Elsevier, BV ha fet una oferta per la renovació d’aquestes subscripcions amb un augment anual del 3% anual si es realitza durant el període 2023-2025, sempre que mantinguem la subscripció mínima dels títols inicials.

Es considera per tant, que la proposta de contractació pluriennal és una solució més eficient econòmicament. Per aquest motiu, s’ha preparat la licitació d’un expedient de contractació pel procediment de contracte menor (Disposició addicional novena de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic) i de tramitació anticipada, amb una durada de 3 anys i pels imports següents, distribuïts per anualitats:

Any	Concepte	Import sense IVA	IVA	Import amb IVA	Partida
2023	a. Revistes de medicina	15.774,45 €	630,98 €	16.405,43 €	220.11
2023	b. Handbooks d’Estadística i Economia	1.064,57 €	42,58 €	1.107,15 €	625.00
2023	c. Cell Press	26.355,25 €	1.054,21 €	27.409,46 €	220.11
Subtotal 2023		43.194,27 €	1.727,77 €	44.922,04 €
2024	a. Revistes de medicina	16.247,68 €	649,91 €	16.897,59 €	220.11
2024	b. Handbooks d’Estadística i Economia	1.096,51 €	43,86 €	1.140,37 €	625.00
2024	c. Cell Press	27.145,91 €	1.085,84 €	28.231,75 €	220.11
Subtotal 2024		44.490,10 €	1.779,61 €	46.269,71 €
2025	a. Revistes de medicina	16.735,11 €	669,40 €	17.404,51 €	220.11
2025	b. Handbooks d’Estadística i Economia	1.129,40 €	45,18 €	1.174,58 €	625.00
2025	c. Cell Press	27.960,28 €	1.118,41 €	29.078,69 €	220.11
Subtotal 2025		45.824,79 €	1.832,99 €	47.657,78 €
Total		133.509,16 €	5.340,37 €	138.849,53 €

Per tot això, el Consell de Govern acorda proposar al Consell Social l’aprovació de la despesa de caràcter pluriennal de la UPF en el subministrament de les a les revistes electròniques que publica Elsevier de Medicina, Handbooks d’Economia i Cell Press per al període 2023-2025.

11. Designació de membres a comissions de la Universitat i a altres organismes.

11.1.

Per acord del Consell de Govern de 13 d’octubre del 2021 es va acordar la modificació de la composició de la Comissió de Cultura, incloent com a vocal la vicegerent de l'Àrea de Servei, Tecnologia, i Recursos de la Informació.

Atès que s'ha procedit a la reorganització de les vicegerències de la Universitat es considera oportú modificar la composició de la Comissió de Cultura en allò relatiu a la representació dels vicegerents,

És per aquest motiu que el Consell de Govern,

ACORDA

Punt únic. Modificar la composició de la Comissió de Cultura en els termes següents:

Substituir la vicegerent de l'Àrea de Serveis, Tecnologia i Recursos de la Informació per "el vicegerent competent en l'àmbit de cultura".

11.2.

Es designa el professor Rafael Pous Andrés vocal de la Junta Electoral, en representació del professorat, en substitució del prof. Angel Jose Rodrigo Hernandez.

11.3.

Es designen els professors John Palmer, del Departament de Ciències Polítiques i Socials i Maria Luisa Sorli Redo, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, vocals de la Comissió de Reconeixement de crèdits acadèmics, en substitució del prof. Abel Escribà Folch i prof. Antoni Ferrer Monreal.

11.4.

Es designa vocal de la Junta Directiva de l’Associació 22@Network del professor Carles Singla Caselles, en substitució del professor Enric Peig Olivé.

12. Ratificació de convenis.
(Data de publicació dels acords: 4 de novembre del 2022)

Es ratifiquen els convenis subscrits per la Universitat Pompeu Fabra, que consten com a annex 10.

Sobre la Universitat Pompeu Fabra

Sessió de 26 d'octubre del 2022

Ordre del dia

Acords