Sessió de 20 de novembre del 2023
Ordre del dia
Punt únic. Ordenació de la sessió del Claustre.
Acord
Vista la petició de reconsideració formulada per la claustral Sra. Maria Vila i Redon, que ha estat presentada al Registre General de la Universitat Pompeu Fabra el 16 de novembre de 2023, la Mesa del Claustre, reunida el 20 de novembre de 2023, de forma unànime pren el següent:
ACORD
ANTECEDENTS
Primer.- En data de 27 d’octubre de 2023, el secretari general de la Universitat Pompeu Fabra (en endavant, UPF), per indicació de la rectora, convoca als membres del Claustre universitari a la sessió que tindrà lloc el dia 21 de novembre de 2023 (en endavant, Convocatòria)
Segon.- En la Convocatòria s’especifica expressament que a part dels temes establerts des de l’inici a l’ordre del dia, es podran incorporar aquelles mocions o declaracions que, essent competència del Claustre, un mínim del 5% dels claustrals hagi demanat per escrit tractar en el termini establert, tot d’acord amb el previst a l’article 5.4 del Reglament del Claustre, aprovat per Acord del Claustre universitari de 13 de maig del 2004 i modificat per acords del Claustre universitari de 30 de maig del 2011 i de 8 de juny del 2015 (en endavant, Reglament del Claustre).
El termini màxim per presentar les propostes de declaracions i de mocions, i previst de manera expressa en la convocatòria, era el 9 de novembre de 2023, a les 14.00 hores.
Tercer.- En data de 9 de novembre de 2023, a les 11:50 h. la claustral Sra. Maria Vila Redon presenta, degudament registrada, la moció “Creació d’una comissió d’investigació sobre les irregularitats descrites en denúncies internes difoses entre la comunitat universitària i, si escau, elecció dels seus membres” que inclou les signatures que la subscriuen i un document annex.
Quart.- En la sessió de 13 de novembre de 2023, la Mesa del Claustre acorda inadmetre aquesta moció en base a l’article 5.2.5.3 a) del Reglament del Claustre ja que “la decisió envaeix la competència d'altres òrgans de la Universitat o d'altres administracions, o insten una actuació per part dels òrgans competents en els casos en què els Estatuts no atribueixin la iniciativa al Claustre” atès que existeixen altres òrgans i instruments específics per realitzar les funcions que es demanen al Claustre en aquesta moció.
Cinquè. – En l’acord Tercer de la mateixa sessió de la Mesa del Claustre, es preveu que de conformitat amb l’article 5.8 del Reglament de Claustre, “si els promotors de la inclusió d’un punt de l’ordre del dia discrepen de la decisió adoptada per la Mesa del Claustre respecte de les propostes de nous punts en l’ordre del dia, en poden demanar la reconsideració per escrit adreçat a la Mesa en el termini de dos dies hàbils des que es publica l’acord de la Mesa”.
Sisè. – En data de 16 de novembre de 2023, a les 11:50 hores, la promotora de la moció, la Sra. Maria Vila i Redon (en endavant, reclamant) presenta dins del termini a la Mesa del Claustre una sol·licitud de reconsideració de la inadmissió de la moció “Creació d’una comissió d’investigació sobre les irregularitats descrites en denúncies internes difoses entre la comunitat universitària i, si escau, elecció dels seus membres” de la qual és ponent, “o subsidiàriament, i prèvia justificació fonamentada, s’inclogui a l’ordre del dia del claustre, i com a tema de debat, el document aportat com a Annex 1 a la moció inadmesa”.
A aquests Antecedents li són d’aplicació els següents
FONAMENTS JURÍDICS
Primer. - D’acord amb l’article 5.8 del Reglament del Claustre, la Mesa del Claustre és l’òrgan competent per resoldre la sol·licitud de reconsideració formulada per la reclamant, segons la qual demana que s'admeti la moció “Creació d’una comissió d’investigació sobre les irregularitats descrites en denúncies internes difoses entre la comunitat universitària i, si escau, elecció dels seus membres”
Segon.- Vist l’anterior, la Mesa del Claustre entra a analitzar l’objecte de la present reclamació.
La reclamant considera que s’hauria d’admetre la moció que va presentar perquè defensa que la comissió proposada té caràcter consultiu en base a la definició de “consultiu” que fa el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, en concret “Que aconsella, dona el seu parer, però no decideix” i per tant, segons la reclamant “Cal entendre, doncs, que el caràcter consultiu que el Reglament del Claustre assigna a les comissions fa bàsicament referència al fet que no se’ls poden delegar funcions que són pròpies del Claustre ni atribuir-los l’emissió de dictàmens de caràcter vinculant.” Afegeix també que L’articulat de la iniciativa inadmesa per la Mesa no preveu en cap moment que la comissió no sigui de caràcter consultiu: no se li atorga cap capacitat de decisió, sinó que únicament s’utilitza un mecanisme reglamentàriament previst per poder aprofundir en una matèria que, atès que afecta la comunitat universitària, ha de poder ser objecte de debat del Claustre d’acord amb el que preveu l’apartat g) de l’article 45 dels Estatuts.”
Igualment defensa que “De la mateixa manera, la comissió anàloga que preveu el Reglament del Parlament de Catalunya també és de caràcter consultiu, atès que no se li atribueixen funcions legislatives i el seu objectiu és merament informatiu, en el sentit de proveir al ple una informació obtinguda a partir de les seves prospeccions.”
La reclamant afegeix també que “La fonamentació de la Mesa se centra exclusivament en un terme (“d’investigació”) que apareix només en el nom de la comissió, però que perfectament podria eliminar-se perquè la moció passés a dir-se “Creació d’una comissió sobre les irregularitats descrites en denúncies internes difoses entre la comunitat universitària. Això no alteraria ni una coma el significat de la proposta ni el caràcter consultiu de la proposta de comissió.”
Tal com la Mesa ja va exposar (en el seu acord Segon de la sessió de 13 de novembre de 2023) “la moció presentada proposa, [...], la creació d’una comissió d’una naturalesa diferent, no consultiva, sinó d’investigació, i queda fora, doncs, de l’àmbit competencial del Claustre. S’invoca la condició de norma supletòria i, per tant, l’aplicació del Reglament del Parlament de Catalunya en aquest punt. Cal recordar, però, que el Reglament del Parlament cita la Comissió d’investigació entre les comissions específiques, no legislatives, i no la defineix com a consultiva; d’altra banda, el Parlament és una càmera legislativa i la Universitat té consideració d’ens administratiu amb funcions i competències diferents. El Reglament del Parlament pot ajudar a suplir llacunes interpretatives procedimentals però no pot servir per atorgar competències que no han estat atorgades al Claustre. En aquest cas, a més no hi ha cap llacuna, perquè el reglament del Claustre sí estableix el tipus de comissions que es podran constituir.”
Cal afegir ara que la Mesa no va prendre la decisió en base exclusivament al nom proposat per a la comissió sinó en base a la definició de les funcions que d’aquesta es fa a la moció, que, entre d’altres, contempla la possibilitat de demanar la compareixença de testimonis relacionats amb els fets objecte d’investigació (article 6 de la Moció). Ni els Estatuts de la UPF, ni el Reglament del Claustre atorguen aquesta potestat al Claustre. Si, d’acord amb la interpretació que la ponent fa del Reglament del Claustre universitari i de la naturalesa de les comissions consultives creades pel Claustre, es duguessin a terme compareixences, com es demana en la moció, per fixar el protocol d’aquestes compareixences caldria aplicar el Reglament del Parlament de Catalunya, el qual en relació a aquest punt estableix al seu article 59, el següent:
“Regulació de les compareixences davant les comissions d'investigació
1. Les compareixences davant les comissions d'investigació es regeixen per les normes següents:
a) La compareixença únicament es pot requerir amb relació a qüestions que són competència de la Generalitat.
b) El president o presidenta del Parlament signa el requeriment, en el qual hi ha de constar de manera fefaent l'acord de requeriment adoptat per la comissió, les dades d'identificació personal i el domicili de la persona requerida, el lloc, el dia i l'hora en què es té la compareixença i la qüestió sobre la qual ha d'informar.
c) La notificació del requeriment s'ha de fer quinze dies abans de la data en què ha de comparèixer, llevat que la comissió n'acordi la urgència, en el qual cas el termini és de cinc dies. En el cas que la compareixença no tingui lloc, la citació s'ha de reiterar per a comparèixer al cap de tres dies, o al cap d'un dia, si se'n va acordar la urgència.
d) La persona requerida ha d'ésser advertida, en la notificació, dels seus drets, de les seves obligacions i de les seves responsabilitats eventuals.
e) La persona requerida pot comparèixer acompanyada de qui designi per assistir-la.
f) La compareixença es té d'acord amb el procediment que prèviament estableix la mesa de la comissió, del qual s'ha d'informar qui compareix abans de començar la seva intervenció.
2. La mesa de la comissió, durant els treballs d'aquesta, ha de vetllar per la salvaguarda del respecte a la intimitat, l'honor de les persones, el secret professional, la clàusula de consciència i els altres drets constitucionals.
3. Si la persona convocada desatén, voluntàriament, el requeriment de comparèixer davant una comissió d'investigació, la Mesa del Parlament, n'ha de donar compte al ministeri fiscal, als efectes de substanciar la responsabilitat penal que hi pugui correspondre. En la notificació inicial, se l'ha d'advertir d'aquesta possible responsabilitat penal.
4. Les compareixences, si així ho acorda explícitament la comissió d'investigació, també es poden substanciar pel procediment que estableix l'article 49.”
Aquesta regulació fa palès que l’activitat que es preveu en la moció per a la comissió proposada va més enllà de les competències que es preveuen normativament per al Claustre.
Cal afegir en el mateix sentit que, tenint en compte les funcions atorgades al Claustre, els Estatuts contemplen la possibilitat de sol·licitar “els informes que consideri oportuns als òrgans de la Universitat (article 45 g)), qüestió que també es desenvolupa en el Reglament del Claustre, en el capítol III. I també s’inclou en el Reglament del Claustre en l’article 4 apartat 3 la possibilitat sol·licitar assessorament tècnic per part de les Comissions. No hi ha, però cap esment ni regulació sobre compareixença de testimonis, perquè clarament no es contempla la possibilitat de constituir comissions d’investigació, per la seva naturalesa no consultiva.
La reclamant argumenta que no es dona el supòsit d’inadmissió de l’apartat a) de l’article 5.5.5.3 perquè La “decisió” que proposa adoptar la proposta és, simplement, la creació d’una Comissió del Claustre d’acord amb el procediment de l’article 4.1. del Reglament del Claustre. Aquesta “decisió” és exclusiva d’un òrgan, el Claustre Universitari, i per tant no s’envaeixen les de cap altre. A més, afegeix que “la Mesa del Claustre llista un conjunt d’òrgans de la Universitat i externs sota la premissa que “la Universitat i l’ordenament jurídic contemplen instruments específics per realitzar les funcions que es demanen al Claustre en aquesta moció. Ara bé, fins i tot si assumíssim que la interpretació que el Claustre fa del terme “decisió” és correcta, el cert és que cap dels òrgans esmentats a l’acord té per objecte assolir el propòsit que es planteja la proposta de comissió: “aclarir els fets descrits en els missatges de denúncies internes” difoses entre la comunitat universitària.” A continuació la reclamant cita un conjunt de normatives i la informació d’una pàgina web de la Universitat que fan referència a la Unitat d’Igualtat, l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, la Rectora, la Línia Ètica, la Comissió de Reclamacions i la síndica de Greuges de la Universitat.
La Mesa entén que cal tenir en compte però, les normatives següents (hi indiquem les versions vigents actuals) que fan referència als òrgans de la Universitat que ja va esmentar aquests Mesa en el seu acord Segon de 13 de novembre de 2023, com instruments específics per realitzar les funcions que es demanen per al Claustre en la moció:
1) Normativa reguladora de la Comissió d'Integritat aprovada per acord del Consell de Govern de 9 de desembre del 2020 modificada per acord de Consell de Govern de 28 d'abril del 2021
Es pot consultar a: https://seuelectronica.upf.edu/normativa-reguladora-comissio-integritat
“Article 5bis. Comissió Permanent
1. La Comissió Permanent és una comissió delegada de la Comissió d’Integritat que actua com a òrgan competent per a la presa d’acords relatius a les comunicacions tractades per mitjà de la Línia Ètica establerta al Codi Ètic de la Universitat Pompeu Fabra.
(...)
3. Les funcions de la Comissió Permanent són les següents:
a. Acordar l’admissió a tràmit de les comunicacions rebudes per mitjà de la Línia ètica i determinar l’inici de les actuacions de comprovació, la remissió a l’òrgan competent o l’arxivament de les comunicacions.
b. Encarregar a un membre de l’òrgan gestor de la Línia ètica l’execució de les tasques de comprovació dels fets.
c. Designar per a cada cas concret, si així ho acorda, un membre de la Comissió d’Integritat o un expert extern, per a l’assessorament a l’òrgan gestor en les tasques de comprovació de les comunicacions rebudes per mitjà de la Línia ètica
d. Informar periòdicament a la Comissió d’Integritat sobre les admissions a tràmit efectuades, com també les actuacions dutes a terme, i elaborar anualment un informe sobre el funcionament i la gestió de la Línia ètica i presentar-lo davant la Comissió d’Integritat.
(...)”
2) Pla de mesures d'integritat en la gestió de la Universitat Pompeu Fabra, aprovat per acord del Consell de Govern de 15 de desembre del 2021
Es pot consultar a: https://seuelectronica.upf.edu/pla-de-mesures-integritat
“C. Mesures de Detecció
(1) MD1. Utilització de la Línia Ètica UPF
a. La Línia Ètica UPF, canal de comunicacions obert a la comunitat universitària i a tota la ciutadania, que compta amb les màximes garanties de protecció dels alertadors de conformitat amb la Directiva 2019/1937, pot rebre i tramitar comunicacions relatives a situacions de frau, corrupció o conflictes d’interessos.
b. La Comissió d’Integritat, com a responsable de la supervisió de la Línia Ètica UPF, pot traslladar a la Comissió Antifrau, en qualsevol moment de la tramitació de la comunicació, aquells aspectes de la comunicació rebuda que continguin indicis de frau, corrupció o conflicte d’interessos, per tal que aquesta última pugui analitzar-ho i prendre les mesures corresponents.
c. Per tal d’assegurar la plena transparència, cal incorporar als plecs de contractació, al perfil del contractant i a les bases de subvencions l'adreça de la Línia Ètica UPF, la descripció del seu funcionament i les seves garanties.”
3) Protocol per prevenir i actuar contra la violència masclista, l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, aprovat mitjançant acord de Consell de Govern de 27 d'abril del 2022
“4. Òrgans responsables de garantir el protocol
Pel que fa a la implantació d'aquest protocol, les obligacions es distribueixen entre els òrgans d'aquesta universitat de la manera següent:
—El rector o rectora, com a màxima autoritat universitària, és l'òrgan competent per incoar i resoldre els procediments administratius disciplinaris que corresponguin a fi d'investigar i de depurar possibles responsabilitats disciplinàries, quan concorrin indicis de les conductes descrites en aquest protocol.
—La Unitat d’Igualtat, com a servei especialitzat, ha de gestionar la recepció de les queixes o denúncies; ha d'assessorar, informar i entrevistar la persona o persones denunciants; ha d'emetre un informe preliminar de valoració dels fets denunciats; ha de fer el seguiment de les possibles mesures de protecció o disciplinàries que s’hagin adoptat; ha de proporcionar acompanyament i suport a les persones afectades, i ha de col·laborar en la implantació de les mesures preventives previstes en aquest protocol. També ha d’elaborar i publicar informes periòdics sobre el nombre d'intervencions i de conseqüències d'aquestes a partir d’una base de dades interna en què es recullin, anònimament i sense referències a dades de caràcter personal, totes les peticions d'informació, denúncies, actuacions i resolucions.
—La Comissió Permanent contra la Violència Masclista i l’LGBTIfòbia ha d'investigar els casos en els quals el rector o rectora hagi decidit obrir període d’informació o actuacions prèvies i ha d’elaborar un informe de conclusions.
—La Vicegerència de l'Àrea de Recursos Humans i Organització, així com les unitats acadèmiques i de gestió, han de procedir d'acord amb la resolució que dicti el rector o rectora, a partir de les conclusions i les recomanacions fetes per la Comissió Permanent contra la Violència Masclista i l’LGBTIfòbia, i han de vetllar per l'aplicació de les possibles mesures cautelars, les mesures correctores i de reparació, conjuntament amb la Unitat d’Igualtat, un cop finalitzada la intervenció.
(...)
—La resta del personal i l’alumnat han de conèixer i complir aquest protocol. Quan tinguin coneixement d’un cas que hi estigui recollit el posaran en coneixement de la Unitat d’Igualtat.
4) Protocol per actuar davant de conductes de violència psicològica en el treball. Acord de Consell de Govern de 15 de febrer del 2023
Es pot consultar a: https://seuelectronica.upf.edu/protocol-per-actuar-davant-de-conductes-de-viol%C3%A8ncia-psicol%C3%B2gica-en-el-treball
“6.1. ÒRGANS D’ÀMBIT GENERAL
6.1.1. El rector o rectora, com a màxima autoritat universitària, és el responsable de dotar la Universitat dels mitjans humans, tècnics, materials i econòmics necessaris, així com de definir i aplicar la seguretat i la salut dels empleats segons els criteris establerts al Pla de Prevenció de Riscos Laborals i la legislació vigent, i és l’òrgan competent per desenvolupar en les seves polítiques de govern les accions necessàries per aconseguir la seva integració efectiva.
Sobre aquest òrgan recau el deure de seguretat i l’obligació de protegir els empleats de la Universitat davant els riscos laborals. Per això, ha de vetllar en tot moment per la seva seguretat i salut en tots els aspectes relacionats amb la feina. En conseqüència, és l'òrgan competent per incoar i resoldre els procediments que corresponguin a fi d'investigar i de depurar possibles responsabilitats disciplinàries, quan concorrin indicis de conductes descrites en aquest protocol.
6.1.2. El gerent o gerenta és el responsable de proposar el pressupost necessari per assumir les activitats que hi estan associades.
6.1.3. El Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, com a òrgan paritari i col·legiat de participació destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de la UPF en matèria de prevenció de riscos laborals, ha de proposar l’aprovació d’aquest document. Aquest Comitè ha de ser informat de les conclusions a què arribi la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica, regulada a l'apartat següent, pel que fa al seguiment i control de les actuacions que es tramitin en aplicació d'aquest protocol.
6.2. ÒRGANS D’ÀMBIT ESPECÍFIC
6.2.1. La Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica és l’òrgan encarregat d’investigar els casos en què hi hagi indicis d’una conducta de les assenyalades a l'apartat 3 d’aquest protocol, i ha d’elaborar un informe de conclusions.
Ha de fer el seguiment de l'evolució del cas des de la denúncia i, en especial, el seguiment de la implantació de les mesures correctores o disciplinàries que s’hagin adoptat i el control de la seva efectivitat.
També ha d’informar, en termes generals, la persona denunciant del resultat de les actuacions prèvies i ha de proporcionar acompanyament i suport a les persones afectades i supervisar les possibles represàlies contra qualsevol dels treballadors que hagin intervingut en les actuacions en condició de denunciant, víctima o informador.
6.2.2. El vicegerent o vicegerenta de l’Àrea de Persones i Desenvolupament Organitzatiu ha de col·laborar en les accions necessàries per implantar i aplicar aquest protocol, impulsant-ne el seguiment, la revisió i l’actualització i vetllant pel seu compliment; i ha de procedir d'acord amb la resolució que dicti el rector o rectora.
6.2.3. El Servei de Personal d’Administració i Serveis, el Servei de Personal Docent i Investigador i l’Oficina d'Organització i Desenvolupament han d'aportar la informació de què disposin, en el marc dels actes d'instrucció que dugui a terme la Comissió d’Investigació de Conductes de Violència Psicològica.
6.2.4. L'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i de Promoció de la Salut, com a servei especialitzat, ha d'assessorar, informar i entrevistar la persona o persones que sol·licitin la valoració preliminar dels indicis d’una conducta percebuda; ha d'emetre un informe amb els resultats de la valoració, i ha de col·laborar en la implantació de les mesures preventives previstes en l’apartat 5 d’aquest protocol. També ha de publicar a la memòria anual d’actuacions el nombre d'intervencions i de conseqüències d'aquestes a partir d’una base de dades interna en què es recullin, anònimament i sense referències a dades de caràcter personal, totes les peticions d'informació, sol·licituds d’aplicació del protocol, denúncies, actuacions i resolucions.
(...)
A la vista de tota aquesta informació, la Mesa vol posar de nou de manifest tal com s’indicava a l’acord Segon de la Mesa del Claustre de 13 de novembre de 2023 que existeixen, doncs, mecanismes interns a la UPF per realitzar les funcions que es pretén assignar a la comissió inclosa a la moció inadmesa per la Mesa; però també hi ha altres mecanismes externs, com ara l’Oficina Antifrau de Catalunya o, si escau, la via de la jurisdicció ordinària. En aquell acord es feia constar que “qualsevol ciutadà té accés a la informació pública mitjançant el Portal de la Transparència de la UPF o la sol·licitud d’accés a la informació pública corresponent. Les denúncies i comunicacions sobre presumptes irregularitats han d’anar acompanyades dels indicis i la fonamentació que requereixin els criteris d’admissibilitat dels òrgans corresponents. D’altra banda, també es pot recórrer a la síndica de Greuges si es considera que la Universitat no ha respost adequadament a les actuacions requerides”.
D’acord amb tot l’anterior no tindria sentit que la Mesa admetés la creació d’una comissió si té funcions que no corresponen al Claustre i per a les quals ja existeixen altres òrgans interns i externs competents per conèixer d’aquestes qüestions. En el mateix sentit cal tenir present que l’article 5.5.2 del Reglament del Claustre estableix que “La Mesa acorda l'admissibilitat quan sigui una matèria competència del Claustre, de proposta o recomanació, conforme a l'article 45 g) dels Estatuts”.
Tercer. – La reclamant acompanyava la seva moció d’un annex que inclou un contingut que no s’ha donat a conèixer públicament sinó que s’ha fet circular com anònim a títol individual a algunes persones que són membres de la comunitat universitària, ja sigui mitjançant correu electrònic o ja sigui mitjançant servei electrònic de missatgeria instantània. El text d’aquest annex recull informacions de molts tipus i valoracions subjectives que poden afectar el dret a l’honor, a la intimitat personal i altres drets de les persones esmentades, i que potser podrien tenir caràcter difamatori. Tenint en compte aquestes circumstàncies, la Mesa considera que no correspon l’admissió de forma subsidiària d’un debat sobre el document annexat; sense perjudici que la reclamant, així com qualsevol altre membre del Claustre, pugui fer les manifestacions que consideri oportunes en el torn obert de paraules.
És per això que la Mesa del Claustre de la Universitat Pompeu Fabra,
ACORDA
Primer.- La Mesa del Claustre desestima la reclamació presentada per la recorrent, Sra. Maria Vila i Redon, en data 16 de novembre de 2023, en què sol·licita la reconsideració de la inadmissió de la moció de la qual és ponent “o, subsidiàriament i prèvia justificació fonamentada, s’inclogui a l’ordre del dia del claustre, i com a tema de debat, el document aportat com a Annex I a la moció inadmesa”.
Segon.- Notificar aquest Acord a la recorrent, Sra. Maria Vila i Redon, tot indicant que, contra aquest acord, que posa fi a la via administrativa, i de conformitat amb el que es disposa en els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es pot interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició davant la Mesa del Claustre en el termini d’un mes comptador des de l’endemà de la recepció d’aquesta notificació, o bé directament interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat contenciós administratiu de Barcelona en el termini de dos mesos a partir del dia següent a la seva notificació.