1r. Aprovació, si escau, de l’acta de la sessió del 4 de juny de 2024.

2n. Informe de la rectora.

3r. Proposta d’aprovació de temes de l’àmbit institucional:

- Proposta de concessió de medalles de la UPF.

4t.  Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit acadèmic:

- Proposta de modificació de l'oferta de places per al curs 2024-2025.

- Proposta de modificació de la Normativa reguladora de les pràctiques  externes per als estudiants de la UPF.

 

5è. Proposta d’aprovació de temes de l’àmbit de la comunitat universitària:

- Proposta d’aprovació de les bases reguladores dels ajuts a la mobilitat internacional dels empleats de la UPF (PDI i PTGAS) en el marc del programa Erasmus+.

- Proposta d’atorgament dels complements addicionals per mèrits de recerca al personal docent i investigador contractat per a períodes que hagin finalitzat com a màxim el 31 de desembre de 2023.

- Proposta d’aprovació d'una nova versió del Protocol per ajustar les condicions de treball de les persones especialment susceptibles i d'un nou protocol per gestionar l’adaptació transitòria a la feina després d'un període d’incapacitat per afecció de llarga durada.

 

6è. Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit de recerca i la transferència de coneixement:

- Proposta de bases del premi per al programa start up UPF Flama.

- Bases dels ajuts pel foment de la llengua catalana en les activitats de recerca, de transferència del coneixement i de divulgació científica a la UPF.

 

7è. Proposta d'aprovació de temes de l’àmbit  econòmic:

- Presentació del compte general i dels comptes anuals auditats de l'exercici 2023.

- Proposta d'autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal.

 

8è. Proposta de designació i de modificació de membres de comissions de la Universitat i de representants a altres organismes.

9è. Ratificació de convenis i Estatuts.

- Proposta de ratificació de convenis.

- Proposta de ratificació dels Estatuts del DIPLOCAT.

 

10è. Afers de tràmit.

11è. Torn obert de paraules.

 

Data de publicació dels acords: 18 de juliol de 2024

1. Aprovació de l’acta de la sessió del 4 de juny de 2024

S'aprova l'acta de la sessió del 4 de juny de 2024.

3. Aprovació de temes de l’àmbit institucional:

3.1. Concessió de medalles de la UPF.

A proposta de la rectora i amb la voluntat de fer un reconeixement especial a aquelles persones que han servit a la UPF des de l’exercici d’un càrrec de responsabilitat en l’àmbit acadèmic, i d’acord amb el previst al Reglament de concessió de distincions de la UPF,

El Consell de Govern

ACORDA

Punt únic. Concedir la Medalla de la Universitat Pompeu Fabra, en agraïment a la seva tasca i a la seva especial dedicació a les persones següents:

• Francisco Javier Arregui Moreno, director del Departament de Ciències Polítiques i Socials (2021-2024).
• Jordi Balló Fontova, degà de la Facultat de Comunicació (2018-2021) i director del Departament de Comunicació (2021-2024).
• Anna Maria Espunya Prat, directora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (2018-2024).
• Alberto Garcia Balañà, director del Departament d’Humanitats (2022-2024).
• Walter Alfredo Garcia Fontes Badanian, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (2015-2018) i degà de la Facultat d’Economia i Empresa (2018-2024).
• Carles Pont Sorribes, degà de la Facultat de Comunicació (2021-2024).

4.  Aprovació de temes de l’àmbit acadèmic:

4.1. Modificació de l'oferta de places per al curs 2024-2025.

El Consell de Govern de la UPF va aprovar en data 12 de desembre de 2023 l’oferta de places d'ensenyament de grau, de màster universitari, i de doctorat de la Universitat Pompeu Fabra i dels seus centres adscrits del curs 2024-2025.

Atès que amb posterioritat s’han produït modificacions d’aquesta oferta acordades amb els centres i resoltes favorablement per d’altres administracions,

El Consell de Govern

ACORDA

Punt únic. Modificar l’oferta de places per al curs 2024-2025 en els termes següents:

Primer.  S’acorda incorporar 30 places de l’especialitat d’Educació Física del Màster Universitari en Formació de Professorat d’Educació Secundària i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes a l’oferta conjunta del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge i del centre docent d’ensenyament superior adscrit a la UPF, Centre Universitari TecnoCampus.

Segon. S’acorda modificar de l’oferta del centre docent d’ensenyament superior adscrit a la UPF, Barcelona School of Management, el següent:

• El Màster Universitari en Administració i Direcció d’Empreses passa de 30 a 50 places.
• El Màster Universitari en Recursos Humans passa de 100 a 60 places.
• El Màster Universitari en Executiu en Direcció d’Empreses /Business Administration EMBA passa de 90 a 40 places.
• El Màster Universitari en Gestió Esportiva passa de 80 a 50 places.

Tercer. S’acorda modificar la denominació de l’Escola Superior de Ciències de la Salut Tecnocampus, de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa i de  l’Escola Superior Politècnica Tecnocampus per la denominació Centre Universitari TecnoCampus, centre docent d’ensenyament superior adscrit a la UPF, d’acord amb la Resolució REU/2759/2023, de 25 de juliol (DOGC núm. 8970, d’1 d’agost de 2023).

Quart.  S’acorda modificar l’oferta de l’Institut Universitari de Recerca Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) per eliminar les places del Màster Universitari en Recerca en Estudis Internacionals, atesa la seva extinció programada per al curs 2024-2025 i aprovada per acord de Consell de Govern de 17 d’abril de 2024 i per acord de Consell Social de 9 de maig de 2024.

Cinquè. La totalitat de places d'ensenyament de grau, de màster universitari, i de doctorat de la Universitat Pompeu Fabra i dels seus centres adscrits del curs 2024-2025, consten com a annex 1 .

4.2. Modificació de la Normativa reguladora de les pràctiques  externes per als estudiants de la UPF.

Des de la darrera modificació de la normativa reguladora de pràctiques de la UPF, s’ha posat de manifest la necessitat d’aclarir-ne alguns aspectes que poden generar confusió entre els estudiants, els responsables dels processos de docència, les secretaries, els tutors de pràctiques de la UPF i les entitats acollidores. Les modificacions que es proposen aborden aspectes relacionats amb els requisits per a poder fer pràctiques, la durada d'aquestes i l'obligatorietat d'emetre certa documentació per part de les entitats col·laboradores i la universitat. També es concreten els casos en què la rectora podrà eximir les entitats col·laboradores del pagament de les despeses associades a l'organització de les pràctiques o l'ajut a l'estudi per a l'estudiant.

Es proposa també la modificació d'alguns articles per adaptar-los a la realitat de la gestió del dia a dia de la universitat i reduir la càrrega administrativa d'alguns procediments.

Finalment, també es proposa l'eliminació d'algun article perquè els aspectes que regula ja estan regulats en alguna altra normativa pròpia de la UPF, com per exemple, les normatives acadèmiques dels ensenyaments de grau i de màster universitari.

Per tot l’anterior, el Consell de Govern

ACORDA

Punt únic. Modificar la Normativa reguladora de les pràctiques acadèmiques externes aprovada pel Consell de Govern de 9 de maig de 2012, modificada per acords del Consell de Govern de 18 de juliol de 2012, de 20 de març de 2013, d’1 de juliol de 2015, d’11 d’abril de 2018 i 9 de desembre de 2020, en els termes següents:

Primer. L'apartat 1 de l'article 4 queda redactat de la manera següent:

“4.1. Per fer pràctiques externes, els estudiants han de complir els requisits següents:

Estar matriculats a l'ensenyament universitari al qual es vinculen les competències bàsiques que s'han d'adquirir amb la realització de les pràctiques.

En cas de pràctiques curriculars, matricular l'assignatura vinculada, segons el pla d'estudis de què es tracti.

No mantenir cap relació contractual amb l'entitat col·laboradora o, en el seu cas, la mateixa Universitat, on es faran les pràctiques.”

Segon. L'apartat 1 de l'article 5 queda redactat de la manera següent:

“5.1. En el cas que l'assignació dels estudiants a les pràctiques es faci des de la direcció del centre, correspon als degans o directors de centre o als directors dels departaments, o professor en qui deleguin, establir els criteris que s'han d'aplicar per permetre una priorització adequada per a l'assignació d'estudiants en la realització de pràctiques, un dels quals és la nota mitjana de l'expedient acadèmic. En qualsevol cas, aquests criteris s'han de publicar amb anterioritat al procés d'assignació de les pràctiques.

Tercer. L’apartat 1 de l’article 6 queda redactat de la manera següent:

“6.1. Per a la realització de pràctiques externes per part dels estudiants caldrà la formalització prèvia d'un conveni de cooperació educativa, que subscriuran la Universitat, l'estudiant i l'entitat col·laboradora que aculli els estudiants.”

Quart. L'article 9 queda redactat de la manera següent:

“Article 9. Durada i període de realització

9.1. Les pràctiques curriculars tenen la durada prevista al seu pla d'estudis, atenent a l'equivalència establerta per al crèdit ECTS.

9.2. La dedicació de l’estudiant a la realització de pràctiques, sumant les pràctiques curriculars i les extracurriculars, no pot superar les 800 hores en un mateix curs acadèmic. Excepcionalment, els degans o directors de centre o de departament poden autoritzar una dedicació superior, sempre que no excedeixi en un 10% les hores màximes permeses per a cada curs acadèmic.

9.3 També podran superar la dedicació màxima per curs acadèmic els estudiants que facin el Treball de Fi de Grau (TFG) o de Fi de Màster (TFM) en el marc d'una estada en pràctiques en una empresa o entitat, quan la realització d’aquest treball requereixi una dedicació superior a les 800 hores.

9.4. Les pràctiques extracurriculars s'han d'assignar preferentment per al període no lectiu o per a la franja horària que millor permeti la compatibilitat amb els estudis.”

Cinquè. Se suprimeix l'article 11.

Sisè. L'apartat 1 de l'article 12 queda redactat de la manera següent:

“12.1. Estudiant

En finalitzar les pràctiques amb aprofitament l'estudiant podrà sol·licitar a l’entitat col·laboradora que li expedeixi un certificat en el qual consti com a mínim l’orientació de les pràctiques, el nombre d’hores i el període de realització.

Així mateix la Universitat expedirà, a petició de l'estudiant, un certificat acreditatiu de les pràctiques que contindrà, com a mínim, els aspectes relacionats en la normativa bàsica vigent.”

Setè. L'apartat 1 de l'article 14 queda redactat de la següent manera:

“14.1 Contraprestació econòmica

Per a cada pràctica, les entitats col·laboradores han de satisfer a la Universitat Pompeu Fabra o, si escau, a l'entitat a qui la Universitat tingui encarregada la gestió, la quantitat que aprovi anualment el Consell Social, en concepte d'organització de l'estada en pràctiques.

Així mateix, el conveni o, si s'escau, el document annex al conveni, ha de recollir, si escau, la quantitat en concepte d'ajut a l'estudi que rebrà l'estudiant, que no pot ser inferior a la quantitat que aprovi anualment el Consell Social. L'abonament es farà directament a l'estudiant. L'ajut a l'estudi tindrà caràcter d'obligatorietat en les pràctiques extracurriculars.

En les pràctiques extracurriculars, excepcionalment, el rector o rectora pot eximir del pagament de les despeses d'organització de l'estada en pràctiques així com de l'ajut a l'estudi aquelles entitats col·laboradores que compleixin algun dels requisits següents:

a) Ser Administració Pública o entitat del sector públic

b) Ser empresa de nova creació. S'entendrà que són empreses de nova creació aquelles que hagin iniciat la seva activitat en un màxim dels 2 anys anteriors a la signatura del conveni.

c) Ser una entitat del tercer sector d'acord amb la definició de la Llei 43/2015, de 9 d'octubre, del Tercer Sector d'Acció Social.

L'exempció serà sol·licitada per l'entitat col·laboradora i serà informada pel degà o degana responsable dels estudis o del director o directora del departament en el cas dels estudis de Postgrau.”

Disposició final única. Entrada en vigor.

Aquesta modificació entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació a la Seu Electrònica de la Universitat Pompeu Fabra.

5. Aprovació de temes de l’àmbit de la comunitat universitària:

5.1. Aprovació de les bases reguladores dels ajuts a la mobilitat internacional dels empleats de la UPF (PDI i PTGAS) en el marc del programa Erasmus+.

El Programa Erasmus+, en la modalitat de mobilitat per al personal universitari, permet finançar estades de docència i formació a institucions d’educació superior i entitats d’un país del Programa i tercers països associats al Programa.

A través dels projectes Erasmus+, cada any es mobilitzen fons per a promoure la mobilitat internacional dels empleats de les universitats, amb l’objectiu de proporcionar oportunitats d’exposició i contacte internacional a tota la comunitat universitària. Aquests ajuts, contribueixen a sufragar les despeses en què incorrin els beneficiaris durant la seva estada en institucions elegibles, segons un projecte d’interès per al seu desenvolupament professional i que entronqui amb els objectius i projecte institucional de la universitat, per tal de maximitzar el seu impacte.

És voluntat de la Universitat potenciar la mobilitat dels seus empleats aprofitant les possibilitats que ofereix el Programa Erasmus+, agilitzar la seva gestió i la possibilitat de planificació per part dels interessats.

Per tot l’anterior, el Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Aprovar les bases reguladores dels ajuts ERASMUS+ de mobilitat internacional dels empleats de la Universitat Pompeu Fabra que es recullen com annex d’aquest acord.

Disposició final única. Aquests acord entrarà en vigor a l’endemà de la seva publicació en la Seu Electrònica de la Universitat Pompeu Fabra.

ANNEX
BASES REGULADORES DELS AJUTS A LA MOBILITAT INTERNACIONAL DELS EMPLEATS DE LA UPF (PDI I PTGAS) EN EL MARC DEL PROGRAMA ERASMUS+

Article 1. Objecte

1.1. L’objecte d’aquestes bases és regular la concessió en règim de concurrència competitiva d’ajuts a la mobilitat internacional dels empleats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en el marc del programa Erasmus+.

1.2. Els ajuts a la mobilitat internacional són una contribució a les despeses de desplaçament i allotjament dels empleats de la UPF per a projectes d’interès per al desenvolupament professional dels empleats i projecció institucional de la UPF.

1.3. D’acord amb els objectius del programa Erasmus+ i l’Erasmus Policy Statement de la Universitat Pompeu Fabra, aquestes mobilitats s’orienten a:

a) Adquirir coneixements específics basats en l’experiència i les bones pràctiques a l’estranger que contribueixin a la innovació docent i la millora continuada en la gestió, així com al desenvolupament professional en sentit ampli.

b) Augmentar la consciència i la comprensió d’altres cultures i països, per incorporar una dimensió internacional i intercultural tant en l’àmbit de la docència com en el de la gestió.

c) Contribuir a la implementació de l’estratègia vigent, així com a la millora de la docència i de la gestió universitària des dels diferents perfils professionals.

d) Col·laborar en l’enfortiment de la cooperació entre les institucions d’ensenyament superior i les empreses, establir i enfortir relacions de benchmarking internacionals, especialment amb aquelles institucions amb qui s’han iniciat projectes acadèmics estratègics o bé formen part de xarxes universitàries compartides.

Article 2. Quantia dels ajuts

2.1. L’import i el nombre dels ajuts serà fixat en cada convocatòria segons el fons ERASMUS+ adjudicats a la UPF.

2.2. L’import dels ajuts s’establirà d’acord amb el quilometratge i durada de la mobilitat, segons el país de destinació.

Article 3. Tipus de mobilitats i objectius a cobrir

3.1. Les mobilitats poden ser de dos tipus:

a) Estades docents per impartir ensenyament en una altra entitat d’educació superior.

b) Estades de formació en organitzacions públiques o privades que operen en el mercat laboral.

3.2. L’objectiu de les estades docents són:

a) Augmentar la consciència i la comprensió d’altres cultures i països, per incorporar una dimensió internacional i intercultural al currículum personal.

b) Innovar en l’aproximació als continguts del seu àmbit de coneixement i en les metodologies pedagògiques.

c) Consolidar la competència docent en llengües estrangeres.

d) Exportar el model docent UPF i les seves bones pràctiques, així com contribuir a la seva millora.

e) Establir dinàmiques d’aprenentatge col·laboratiu entre la institució d’acollida i la UPF.

f) Potenciar activitats de fusió entre docència i recerca.

g) Impulsar l’aprenentatge interdisciplinari i transversal.

3.3. L’objectiu de les estades de formació en organitzacions públiques o privades que operen en el mercat laboral són:

a) Donar suport a l’adquisició de competències que permetin millorar la docència o la gestió.

b) Reforçar les sinergies i les transicions entre l’educació formal, no formal, formació professional, treball i emprenedoria.

c) Crear vincles UPF amb institucions internacionals, desenvolupar projectes conjunts i fer prospecció per a futures col·laboracions.

d) Potenciar projectes col·laboratius i de transferència de coneixement entre les institucions participants.

Article 4. Requisits de les mobilitats

4.1. Les mobilitats amb component de docència requereixen un acord interinstitucional vigent entre les universitats participants.

4.2. Per al personal docent i investigador (PDI, en endavant), és possible combinar els dos tipus de modalitats en una mateixa estada.

4.3. Les mobilitats que tinguin com activitat principal la participació a congressos i seminaris per part del PDI no es consideraran com mobilitats susceptibles de rebre els ajuts de mobilitat que regulen aquestes bases.

4.4. Les mobilitats i els ajuts estaran sotmesos a les regulacions i restriccions que puguin emetre les autoritats en relació a la situació del país de destinació i a la continuïtat dels programes d’intercanvi.

Article 5. Requisits dels sol·licitants i beneficiaris 

5.1. Són destinataris dels ajuts els empleats de la UPF en servei actiu amb més d’un any d’antiguitat a la UPF.

5.2. Els sol·licitants dels ajuts han d’haver estat acceptats per una institució d’acollida per a la realització d’una estada de mobilitat amb finalitats de docència i/o formació.

5.3. Els sol·licitants han de complir els requisits específics que s’estableixin en la convocatòria.

5.4. Els beneficiaris de l’ajut han d’acreditar tenir competència lingüística en la llengua de la universitat de destinació, segons s’estableixi a la convocatòria.

5.5. Els beneficiaris han de complir els requisits de trobar-se al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

Article 6. Procediment

6.1. El procediment garantirà la transparència, l’equitat i la igualtat d’oportunitats entre els sol·licitants.

6.2. La tramitació del procediment s’articularà de la manera següent:

1) Les convocatòries correspondran al vicerector/a que tingui atribuïda, per delegació, la competència per atorgar les beques o els ajuts Erasmus+.

2) La convocatòria dels ajuts Erasmus+ per a la mobilitat d’empleats de la UPF es farà amb caràcter anual, amb dues tandes: una a l’estiu i una altra a la tardor, amb possibilitat d’estendre el termini si no s’esgoten els fons i dins de la vigència del projecte de referència.

3) Un cop realitzada la sol·licitud, correspondrà al Servei de Relacions Internacionals de la Universitat instruir el procediment.

4) Correspon a la Comissió de Selecció la valoració de les sol·licituds, prioritzar-les i proposar la resolució sobre la concessió dels ajuts. En cas que ho consideri necessari, pot requerir assessorament tècnic especialitzat abans de prendre la seva decisió. Correspon a la Comissió de Selecció estudiar les possibles al·legacions presentades pels candidats. En el supòsit de que les sol·licituds presentades no superin l’import de la disponibilitat pressupostaria de la convocatòria i la sol·licitud s’acompanyi d’un informe favorable del cap o superior jeràrquic no serà necessària la intervenció de la Comissió de Selecció.

5) La resolució dels ajuts correspon al rector o rectora. La resolució es publicarà a la pàgina web del Servei de Relacions Internacionals de la UPF, alhora que se’n notificaran degudament els resultats als sol·licitants.

6) El termini de resolució serà de 30 dies des de la data de finalització de la presentació de sol·licituds. El silenci tindrà caràcter desestimatori.

7) La resolució expressarà la quantia i les condicions en les que es concedeix l’ajut a la mobilitat i particularment les modificacions a la proposta de mobilitat presentada pel sol·licitant.

8) La resolució del rector o rectora exhaureix la via administrativa. Contra la resolució es podrà interposar recurs de reposició en el termini d’un mes, a partir del dia següent de la publicació de la resolució o del venciment del termini de resolució o interposar directament recurs contenciós-administratiu davant els Jutjats Contenciós-Administratiu de Barcelona, en el termini de dos mesos a partir de la publicació de la resolució o del venciment del termini de resolució.

9) El Servei de Relacions Internacionals serà la unitat responsable de tramitar l’ajut, les comunicacions i les notificacions que se’n derivin.

10) L’aclariment de qualsevol dubte en la interpretació d’aquestes bases és competència del vicerector/a que tingui atribuïda, per delegació, la competència per atorgar les beques o els ajuts Erasmus+.

Article 7. Sol·licituds

7.1. Les persones interessades hauran de presentar una sol·licitud en model normalitzat.

7.2. La sol·licitud contindrà annexa una declaració responsable del sol·licitant de què la mobilitat sol·licitada no gaudeix  de qualsevol altre ajut o finançament per part d’altra entitat pública i d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries i de Seguretat Social.

7.3. Sense perjudici del que pugui establir la convocatòria, la sol·licitud s’acompanyarà de la següent documentació:

1) Una proposta de mobilitat que compleixi els objectius del programa Erasmus+ i l’Erasmus Policy Statement de la UPF i que compti amb el vist-i-plau del cap o superior jeràrquic per tal de garantir la continuïtat del servei.

2) Informe del cap o superior jeràrquic sobre l’adequació de la proposta des del punt de vista del perfil professional de l’empleat sol·licitant i dels objectius de la mobilitat.

3) Document acreditatiu de l’acceptació de la institució d’acollida per a la realització de l’estada de mobilitat amb finalitats de docència i/o formació.

Article 8. Criteris de priorització de les sol·licituds

8.1. No s’admetran les sol·licitud que no compleixin els requisits establerts en aquestes bases o a la convocatòria.

8.2. En tot cas serà necessari l’informe favorable del cap o superior jeràrquic.

8.3. La Comissió de Selecció valorarà i jerarquitzarà les sol·licituds d’acord amb els següents criteris:

1) La qualitat de la proposta de mobilitat. Es valorarà en la proposta de docència la metodologia, la viabilitat, el component d’innovació docent i/o desenvolupament curricular. En les mobilitats de formació es valorarà l’encaix dels objectius del programa proposat amb la millora continuada en la gestió de l’exercici de les pròpies funcions de l’empleat sol·licitant.

2) Currículum del candidat. En les mobilitats de docència es valorarà l’experiència docent, la recerca i les publicacions. I en les mobilitats de formació es valorarà l’adequació i encaix del perfil de la persona candidata amb els objectius del programa de treball.

3) Rellevància i impacte esperat de la proposta per la institució receptora i per a la UPF en termes de valor afegit a la tornada. Es valorarà si les propostes poden comportar una transferència immediata en la innovació docent, en el desenvolupament de projectes estratègics i en la millora del lloc de treball, així com el nombre potencial de beneficiaris.

4) Per a les mobilitats de docència, que la universitat de destinació pertanyi a xarxes on participi o tingui conveni amb la UPF. Alternativament, que l’estada s’emmarqui en el procés d’establiment de relacions vinculades a projectes acadèmics estratègics entre la UPF i institucions d’acollida de reconegut prestigi.

5) La possible priorització de candidats d’una mateixa unitat per part del cap o superior jeràrquic.

6) Es prioritzaran les sol·licituds de candidats que no han gaudit d’un ajut Erasmus+.

Article 9. Composició de la Comissió de Selecció

La Comissió de Selecció tindrà la següent composició:

• El vicerector o vicerectora d’internacionalització, que n'exercirà la presidència.
• 2 vocals: un representant de l’àmbit de Docència i un representant de l’àmbit de Recursos Humans, ambdós designats pels vicerectors competents.
• Un membre del Servei de Relacions Internacionals, el qual farà les funcions de secretari/a i suport tècnic, amb veu i sense vot, designat pel cap del Servei de Relacions Internacionals.

Article 10. Obligacions del beneficiari

Són obligacions de les persones beneficiàries de l’ajut:

1) Facilitar tota la informació que li sigui requerida per la Universitat o altres entitat competents, d'acord amb la normativa aplicable.

2) Realitzar el període de mobilitat en les condicions de la resolució d’adjudicació, sense possibilitat de prorrogar-lo.

3) Posar en coneixement del Servei de Relacions Internacionals de la UPF, amb la màxima celeritat, qualsevol modificació de les condicions de la mobilitat per causa de força major o la renúncia a l’ajut.

4) Fer els tràmits establerts en la convocatòria i completar la documentació requerida pel programa, que inclou la signatura del Conveni de Subvenció i l’Acord de Mobilitat abans de la mobilitat, així com el lliurament del certificat d’assistència i la resposta a l’avaluació en línia de la mobilitat que sol·licita la Comissió Europea a la tornada, d’acord amb les instruccions que s’indiquin a la convocatòria.

5) Realitzar totes les gestions de preparació i organització de la mobilitat, com per exemple la reserva i compra dels bitllets de transport, l’allotjament, la tramitació , si escau, dels visats i permisos necessaris.

6) Aportar les justificacions que se li requereixin per la UPF.

7) Compartir l’experiència de mobilitat amb l’organització i/o implantar un pla de millora docent/professional i contribuir a la transferència del coneixement derivat de l’estada.

8) Justificar l'aplicació dels fons percebuts.

9) Reintegrar els imports rebuts en els supòsit de revocació dels ajuts.

10) Qualsevol altre deure que es derivi de la normativa de l’entitat d’acollida, així com de la participació en el programa Erasmus+.

Article 11. Drets del beneficiari

El beneficiari tindrà els següents drets:

1) Percebre l’ajut Erasmus+ segons els imports establerts a les bases específiques, calculat sobre les dates reals de l’estada. Les despeses no cobertes per l’ajut seran a càrrec del beneficiari.

2) Disposar d’una assegurança d’acord amb les cobertures requerides pel programa, a càrrec del pressupost de la UPF

3) Rebre informació i assessorament per a la preparació de l’estada per part de la UPF i de l’entitat d’acollida.

4) Obtenir una certificació de l’estada de mobilitat susceptible de ser reconeguda a efectes interns com a mèrits.

5) Rebre l’abonament de l’ajut en un únic pagament de forma anticipada a la realització de l’estada i serà objecte de les retencions aplicables.

6) Les persones amb necessitats especials tenen dret a ajuts complementaris en els termes de la respectiva convocatòria.

Article 12. Incompatibilitat dels ajuts

12.1. La percepció dels ajuts Erasmus+ és incompatible amb altres ajuts o beques amb el mateix objecte finançades per altres programes comunitaris, amb fons europeus o d’altres entitats públiques.

12.2. En cap cas l’ajut no podrà superar el cost real dels conceptes subvencionats.

Article 13. Justificació dels ajuts

Els ajuts s’hauran de justificar en un termini de dos mesos a la finalització de la mobilitat.

Article 14. Reintegrament dels ajuts

14.1. Serà causa del reintegrament total o parcialment en qualsevol dels casos següents:

a) Falsejament de dades en la sol·licitud o en la informació complementària requerida.

b) Incompliment de les obligacions de les persones beneficiàries de l’ajut.

c) La resistència, excusa, obstrucció o negativa a les actuacions de comprovació que pugui endegar la UPF.

14.2. El reintegrament de l’ajut amb els seus interessos de demora.

Article 15. Contingut de les convocatòries

Les bases específiques de la convocatòria inclouran els següents aspectes:

a) Projecte Erasmus+ de referència

b) Nombre d’ajuts, la seva durada i vigència temporal

c) Dotació econòmica i destinacions segons els imports del projecte Erasmus+ de referència.

d) Requisits específics de participació, si escau.

e) Calendari de la convocatòria, incloent els terminis de sol·licitud, resolució i notificació.

f) Procediment i documentació per a la sol·licitud.

g) Procediment de pagament de l’ajut.

h) Expressió dels recursos que procedeixin, en el seu cas, en via administrativa i judicial, òrgan davant el que es presentaran i termini d’interposició.

Article 16. Publicitat de les convocatòries

Les convocatòries es publicaran a la Seu Electrònica de la Universitat Pompeu Fabra i a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS).

5.2. Atorgament dels complements addicionals per mèrits de recerca al personal docent i investigador contractat per a períodes que hagin finalitzat com a màxim el 31 de desembre de 2023.

Vist el Decret 405/2006, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les retribucions addicionals del personal docent i investigador funcionari i contractat de les universitats públiques de Catalunya, que regula el procediment per a l’assignació d’aquestes retribucions addicionals, segons el que preveu l’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

Vista la Resolució REU/4405/2023, de 22 de desembre, per la qual es dona publicitat al procediment i als terminis de presentació de les sol·licituds d’avaluació de l’activitat investigadora del personal docent i investigador funcionari i contractat, per a períodes que hagin finalitzat com a màxim el 31 de desembre de 2023.

Vista la comunicació d’AQU Catalunya de la relació de personal docent i investigador contractat de la universitat que ha obtingut l’avaluació positiva d’algun tram de recerca en la Convocatoria 2024 del Personal Docent i Investigador Contractat.

En aplicació del que disposa l’article 7 del Decret 405/2006, el Consell de Govern

ACORDA

Únic.- Proposar al Consell Social l’assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca al personal docent i investigador contractat relacionat en el següent annex 2.

5.3. Aprovació d'una nova versió del Protocol per ajustar les condicions de treball de les persones especialment susceptibles i d'un nou protocol per gestionar l’adaptació transitòria a la feina després d'un període d’incapacitat per afecció de llarga durada.

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, estableixen l’obligatorietat que la Universitat desenvolupi una sèrie d’activitats preventives amb els procediments necessaris i la documentació definida a l’article 23.1 de la Llei i a l’article 7 del Reial Decret.

Un d’aquests documents és el Pla de Prevenció de Riscos Laborals que, d’acord amb la mateixa Llei, es conforma pel conjunt ordenat de les activitats preventives necessàries per implantar el sistema de prevenció de riscos laborals d’una organització. En el cas de la Universitat, el Pla és el document que aprova el Consell de Govern, prèvia consulta al Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, que estableix i formalitza la seva política de seguretat i salut en el treball, alhora que recull la normativa, la reglamentació i els procediments de prevenció de riscos laborals. El volum II (“Processos del sistema”) del Pla conté protocols que estableixen la manera correcta de fer determinades activitats preventives o tasques i controlar-ne l’eficàcia, aspecte fonamental en tot procés de millora contínua.

D’acord amb la Norma internacional ISO 45001, sobre sistemes de gestió de la seguretat i salut en el treball, el propòsit del sistema de prevenció de riscos laborals és proporcionar un marc de referència per vigilar la seguretat i la salut en el treball. L’objectiu i els resultats previstos d’aquest sistema són prevenir lesions i deteriorament de la salut relacionats amb el treball dels empleats i proporcionar espais de treball segurs i saludables; en conseqüència, és de cabdal importància per a la Universitat eliminar els perills i minimitzar els riscos per mantenir la seguretat i la salut en el treball adoptant mesures de prevenció i protecció eficaces.

Una d’aquestes activitats preventives deriva de les prescripcions de la mateixa Llei (art. 22) i del Reial Decret (art. 37.3.b i 37.3.g), i està relacionada amb l'avaluació de la salut dels treballadors que reprenguin la feina després d'una absència perllongada per motius de salut, amb la finalitat de descobrir el seu eventual origen professional, determinar si la persona presenta seqüeles a causa del seu procés patològic que la facin ser considerada personal especialment sensible a determinats riscos i proposar les mesures preventives adequades.

Una altra activitat relacionada també deriva de la mateixa Llei (art. 25 i 26) i del Reial Decret (art. 4.1), i està relacionada amb l’obligació de prestar una especial protecció, de manera definitiva o transitòria, a les persones especialment sensibles a determinats factors de risc a què estan sotmeses pel seu treball, i a la dona gestant o en període de lactància natural.

Davant la conveniència que els procediments siguin escrits per facilitar la seva implantació i conformin el sistema preventiu adoptat, és necessari normalitzar les activitats associades, com a element bàsic del Pla de Prevenció de Riscos Laborals.

Part d’aquestes obligacions legals s’han canalitzat des del 2006 a través de diferents  versions de diferents procediments fins que, atès que compartien circuits i actors, al 2022 es va decidir redactar un document integrador, el Protocol per ajustar les condicions de treball de les persones que presenten una susceptibilitat especial, que va integrar també fets causants per a la modificació de la prestació de serveis associats als acords vigents de la Mesa d'Universitats Públiques Catalanes.

La necessitat d’incorporar al Protocol l’actualització d’alguns d’aquests acords, així com els nexes necessaris amb la Normativa per a la prestació de serveis en la modalitat de teletreball del personal d'administració i serveis (PAS) de la UPF, fa recomanable l’actualització del Protocol, i s’ha aprofitat l’avinentesa per desintegrar l’esmentat Protocol en dos, de manera que un reguli l’especificitat de la represa de la feina després d'una absència perllongada per motius de salut i l’altre, la resta de supòsits associats a la consideració d’una persona com a treballador  especialment sensible en relació amb una determinada condició de treball.

En conseqüència, el primer document és un nou protocol que estableix els criteris essencials, de caràcter mínim, per gestionar l’adaptació transitòria a la feina després d’un període perllongat d’incapacitat; i el segon document és la versió 6 del Protocol per ajustar les condicions de treball de les persones que presenten una susceptibilitat especial, que estableix els criteris essencials, de caràcter mínim, per a l’ajustament de les condicions de treball de les persones que presenten una susceptibilitat especial.

Els delegats de prevenció han estat consultats abans d’aprovar el document, que disposa de l’informe favorable del Comitè de Seguretat i Salut en el Treball de la Universitat i de l’acord d’aquest òrgan per sotmetre la seva aprovació a Consell de Govern.

Per tot l’anterior, el Consell de Govern

ACORDA

Primer. Aprovar el Protocol per ajustar les condicions de treball de les persones especialment susceptibles, que s’adjunta com annex 1.

Segon. Aprovar el Protocol per gestionar l’adaptació transitòria a la feina després d’un període d’incapacitat per afecció de llarga durada, que s’adjunta com annex 2.

Tercer. Derogar el Protocol per ajustar les condicions de treball de les persones que presenten una susceptibilitat especial, aprovat pel Consell de Govern el 14 de desembre del 2022.

 

ANNEX1: PROTOCOL PER AJUSTAR LES CONDICIONS DE TREBALL DE LES PERSONES ESPECIALMENT SUSCEPTIBLES

1. OBJECTE

Aquest protocol té com a finalitats:

• Establir les mesures d’adaptació dels llocs de treball i/o modificació del règim horari de la prestació de serveis per oferir una protecció reforçada a les persones que presenten una susceptibilitat especial a determinats factors de risc laboral, d’acord amb les seves capacitats i en relació amb les funcions del lloc de treball.
• Determinar els casos en els quals procedeix aplicar aquestes mesures i regular-ne el procediment.
• Establir el sistema de responsabilitats en l’aplicació d’aquest procediment.
• Definir la documentació i els formats dels resultats de les activitats associades.
   

2. ÀMBIT D’APLICACIÓ

2.1. Àmbit d'aplicació objectiu 

Aquesta protocol s’aplica a situacions amb factors de risc laboral específics que afecten persones especialment susceptibles quan estan exposades a aquests factors.

2.2. Àmbit d'aplicació subjectiu

Aquest protocol s’aplica a tots els empleats de la Universitat.

2.3. Queden fora de l’abast d’aquest protocol l’adaptació transitòria a la feina després d’un període d’incapacitat per afecció de llarga durada o els ajustaments del lloc de treball derivats del Pla d’Inclusió i Diversitat de les persones amb necessitats especials de la UPF, que es regularan en procediments específics.

3. DEFINICIONS

3.1. Persona especialment susceptible (o vulnerable) a un risc laboral: persona a la qual les conseqüències de l'exposició a un factor de risc laboral poden repercutir-li més greument que a la resta de les persones que hi estiguin exposades, ja sigui perquè té unes determinades característiques personals, de tipus físic, mental o sensorial, o es troba en un estat biològic conegut especial.

D’acord amb l’article 25 de la Llei 31/1995, qualificar una persona especialment susceptible (o vulnerable), com a treballador especialment sensible en relació amb una determinada condició de treball, requereix una avaluació mèdica per part del servei sanitari concertat per la Universitat, en què s’ha d’emetre un dictamen amb les mesures de prevenció, adaptació i protecció necessàries, si escau, tenint en consideració l’existència o no d’unes condicions que permetin fer la feina sense augmentar el risc propi de la condició de salut de la persona.

3.2. Risc laboral durant l'embaràs: possibilitat que una treballadora embarassada pateixi un determinat dany derivat de condicions de treball que poden afectar negativament la salut i/o la del fetus.

3.3. Risc laboral durant el període de lactància: possibilitat que una treballadora en període de lactància pateixi un determinat dany derivat de condicions de treball que poden afectar negativament la seva salut i/o la del lactant.

3.4. Sensibilització: mecanisme pel qual la resposta immunitària provocada per un agent o influència exterior apareix amb major intensitat després d’una administració inicial d’aquest.

3.5. Susceptibilitat (o vulnerabilitat): qualitat d’una persona per ser fàcilment afectada pels agents o influències exteriors, que la converteixen en sensible.

3.6. Treballadora embarassada: qualsevol treballadora que comuniqui l’estat de gestació a la Universitat, d'acord amb les legislacions o les pràctiques estatals i segons els mitjans establerts per la institució.

El nostre ordenament no preveu expressament l’obligació de fer la comunicació a l'empresa; però, per poder reconèixer la seva situació legalment i exigir l'adopció de mesures oportunes, cal la comunicació prèvia.

3.7. Treballadora en període de lactància natural o materna: qualsevol treballadora que opti per alimentar el seu descendent amb llet produïda al si matern i que ha de ser comunicat a la Universitat pels mitjans establerts per fer-ho.

4. RESPONSABILITATS D’ÒRGANS I UNITATS

Les funcions i les responsabilitats de gestió preventiva es troben distribuïdes entre els diferents nivells jeràrquics de la Universitat, d’acord amb la legislació vigent i amb l’apartat “4.3. Integració de la prevenció en el sistema de gestió”, de la secció I, “Política de seguretat i salut en el treball”, del capítol II, “Sistema de prevenció de riscos laborals”, del volum I, “Manual de gestió” del Pla de Prevenció de Riscos Laborals, aprovat per acord de Consell de Govern de 5 de març del 2008 i modificat per acord del Consell de Govern de 14 de març del 2012 i de 14 de desembre del 2018.

En relació amb la implementació d’aquest protocol, la distribució de les responsabilitats específiques en matèria de gestió preventiva s'assigna als diferents òrgans de la Universitat Pompeu Fabra, segons el que es detalla en els apartats subsegüents.

4.1. El rector o rectora

El rector o rectora és l’òrgan encarregat de definir i implementar les polítiques de seguretat i salut dels empleats, d'acord amb els criteris establerts en el Pla de Prevenció de Riscos Laborals i la legislació vigent. En coherència amb aquesta funció, aquest òrgan també té el deure de garantir l'efectiva integració i aplicació de les mesures de seguretat laboral necessàries, vetllant en tot moment per la seguretat i la salut dels empleats en tots els aspectes relacionats amb el treball.

4.2. Gerència

És responsabilitat de la Gerència proposar el pressupost necessari per a les activitats associades a aquest protocol. A més, ha de resoldre les sol·licituds promogudes pel personal tècnic, de gestió, i d’administració i serveis, o de suport a la recerca.

4.3. Vicerectorat amb competències en matèria de personal docent i investigador

El vicerector o vicerectora d'aquesta àrea col·labora en la implementació d'aquest protocol, impulsant-ne el seguiment, la revisió i l’actualització, i vetllant pel seu compliment. També resol les sol·licituds del personal docent i investigador dins el marc d'aquest protocol.

4.4. Vicegerència de l’Àrea de Persones i Desenvolupament Organitzatiu

El vicegerent o vicegerenta d'aquesta àrea col·labora en la implementació d'aquest protocol, impulsant-ne el seguiment, la revisió i l’actualització, i vetllant pel seu compliment.

El Servei de Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis; el Servei de Personal Docent i Investigador, i el Servei d’Organització i Desenvolupament han d'aportar la informació de què disposin, en el marc dels actes d'instrucció del procediment.

4.5. Oficina de Prevenció de Riscos Laborals

Com a servei especialitzat, correspon a l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals:

• Avaluar les exigències del lloc i els riscos laborals a què estan exposats els treballadors especialment sensibles o que puguin presentar algun tipus de patologia no laboral que s'agreugi a la feina per les condicions existents.
• Avaluar i controlar periòdicament les situacions en què les condicions de treball puguin influir negativament en les persones, i originar un dany en la salut.
• Registrar els processos tutelats en aplicació d’aquest protocol, així com custodiar els informes i la documentació que es generi.

4.6. Persona superior jeràrquica de la persona interessada 

La persona superior jeràrquica de la persona interessada ha de mantenir una visió objectiva, en la qual prevalgui el suport al treballador o treballadora en la seva reincorporació als resultats productius, controlant que les condicions de treball no interfereixen en la seva reincorporació i promovent un clima conciliador amb la resta dels companys davant una nova situació en què les seves condicions laborals es poden veure afectades.

4.7. Resta d'òrgans, càrrecs i comandaments de la Universitat i investigadors principals responsables de projectes

A la resta d'òrgans, càrrecs, comandaments de la Universitat i investigadors principals responsables de projectes de recerca els correspon:

• Vetllar per reduir i eliminar els factors de risc que puguin repercutir sobre una persona de la seva unitat susceptible o sensible a aquests.
• Conèixer aquest protocol, vetllar pel seu compliment i detectar-ne les necessitats d'actualització o de millora.
• Garantir als empleats la informació dels seus drets així com del contingut d'aquest protocol i de tota la normativa de prevenció de riscos laborals i de règim disciplinari que s'hi troba relacionada.
• Impulsar el procediment establert a l'apartat 7 d'aquest protocol, quan en siguin coneixedors d’un cas, col·laborant en l'aplicació i facilitant l’ajustament de les condicions de treball de les persones que ho requereixin. 
• Executar, si escau, les mesures correctores i preventives recomanades per l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat.

4.8. La resta del personal de la Universitat ha de conèixer i complir aquest protocol i comunicar als comandaments intermedis les carències que detectin en la seva aplicació.

5. EQUIP DE VALORACIÓ DE LES SITUACIONS DE SUSCEPTIBILITAT

5.1. Es crea l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat, òrgan col·legiat encarregat de valorar les condicions de treball i vetllar per la implementació i el seguiment de les mesures d’adaptació que es resolgui adoptar.

5.2. Composició:

La persona responsable de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, com a director de les actuacions, amb vot de qualitat.

Una persona tècnica superior de prevenció de riscos laborals, especialista en la disciplina tècnica de l’objecte de valoració, de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i/o de serveis de prevenció concertats.

El personal mèdic especialista en medicina del treball del servei sanitari de prevenció aliè concertat per a la prestació de la vigilància de la salut.

La persona superior jeràrquica de la persona interessada.

La persona delegada de prevenció.

5.3. La secretaria d’aquest equip correspon a la persona de suport administratiu de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, amb veu i sense vot.

5.4. L’Equip podrà comptar amb l’assessorament de terceres persones externes o internes, especialistes en les matèries necessàries per fer una valoració acurada de la situació de susceptibilitat o sensibilitat, segons sigui el cas, sense dret a vot.

5.5. L’Equip ha de garantir la confidencialitat de totes les dades i informacions obtingudes durant el procés.

5.6. El funcionament de l’Equip es regirà per les disposicions reguladores del règim jurídic d'òrgans col·legiats de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

6. MESURES D’ADAPTACIÓ

6.1. Mesures d’ajustament

Es podran adoptar un o més dels ajustaments següents:

• Adequació física dels elements de l’equip i/o l’entorn de treball.
• Modificació de la prestació de serveis (de les tasques).
• Modificació de la prestació de serveis (del temps de treball).
• L'adopció d’aquestes mesures ha d’estar avalada per l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat.

En les situacions de risc durant l’embaràs o per risc durant la lactància natural de fills menors de nou mesos, quan l'aplicació de cap de les recomanacions anteriors no sigui possible i persisteixi la impossibilitat de reincorporació al lloc de treball o a un altre lloc compatible amb l'estat de la persona, aquesta persona podrà sol·licitar a la mútua d’accidents de treball i malalties professionals, a la qual la Universitat està associada, el reconeixement del dret a la prestació associada a aquestes situacions d'acord amb el Reial Decret 295/2009, de 6 de març, pel qual es regulen les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs i risc durant la lactància natural.

6.1.1. Modificació de la prestació de serveis (de les tasques) 

Es pot adoptar un canvi provisional de funcions o de lloc de treball a un altre exempt de risc, quan la susceptibilitat deriva de la situació d’embaràs o part recent i no és possible l’adaptació, o bé quan, tot i l’adequació física dels elements de l’equip i/o l’entorn de treball, persisteix l'exposició.

6.1.2. Modificació de la prestació de serveis (del temps de treball)

6.1.2.1. Es podrà superar el límit anual d’absències justificades al treball per motius de salut (indisposicions), quan estiguin associades a tractaments de processos oncològics o malalties cròniques o d’especial gravetat. També serà aplicable a la situació d’embaràs, durant la seva durada.

Aquestes absències no donen lloc a incapacitat temporal ni descompte a la nòmina.

L’exempció serà vàlida fins al 31 de desembre de l’any següent, i per mantenir-la més enllà d’aquesta data es programarà, a principis de setembre de l’any següent, un examen de salut de seguiment.

Les jornades d’absència previstes en aquesta modificació no es poden acumular en períodes superiors a tres dies consecutius, ni fer-ne ús de manera recurrent i successiva. Precisen de la comunicació prèvia a la persona superior jeràrquica de la persona interessada i de la presentació d’una declaració responsable davant de la persona responsable de la secció d’administració del Servei de Personal Tècnic, de Gestió, i d’Administració i Serveis, o la persona responsable de la secció d’administració del Servei de Personal Docent i Investigador, en funció del col·lectiu d’adscripció de la persona interessada, una vegada finalitzada l’absència.

6.1.2.2. Es pot es pot atorgar una modificació específica del temps de treball, de manera que la prestació de serveis presencial es redueixi i s’augmenti un dia més a la setmana el treball a distància (A), en aplicació de la Normativa per a la prestació de serveis en la modalitat de teletreball, aprovada per acord del Consell de Govern de 26 d’abril del 2023.

Aquesta modificació està condicionada a tenir concedida aquesta modalitat d’organització del treball, en el marc de la convocatòria ordinària de teletreball. Per tant, aquest dia addicional de teletreball serà vàlid fins al següent 30 de setembre. Per mantenir aquest atorgament més enllà d’aquesta data, es programarà, a principis de setembre de l’any següent, un nou examen de salut de seguiment de la patologia.

7. SUPÒSITS PROTEGITS

Aquesta normativa s'aplica a les situacions en què es presenten factors de risc laboral específics, especialment en els casos següents:

a) Situacions en què les condicions de treball poden resultar problemàtiques a causa de característiques particulars de cada persona, incloent:

• Característiques antropomètriques específiques (alçada i pes), tenint en compte que la UPF ha dissenyat els espais i els equips de treball basant-se en les característiques de la mitjana de la població.
• Presència d'una discapacitat física, psíquica o sensorial reconeguda oficialment, que faci una persona especialment sensible als riscos específics del lloc de treball.
• Presència de malalties cròniques, sense estar en situació d’incapacitat, i que facin una  persona especialment sensible als riscos específics del lloc de treball.
• Sensibilització a determinats agents o predisposició o susceptibilitat especial.

b) Situacions en què l’exposició a certs productes químics específics pot afectar la funció reproductora humana, independentment del sexe.

c) Situacions d'exposició professional a determinats agents físics, químics o biològics durant el període de gestació o de lactància natural.

8. PROCEDIMENT 

L’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals actua com a òrgan instructor.

Aquest procediment conté les fases d’actuació següents:

• Inici del procediment.
• Valoració de les condicions de treball i de les capacitats individuals.
• Proposta d’adaptació de lloc de treball o de modificació de la prestació de serveis.
• Resolució.
• Seguiment i control de l’evolució del cas.

8.1. Inici del procediment

8.1.1. Inici a instància de part

El procediment d’aplicació d’aquest protocol es pot iniciar a instància de part mitjançant sol·licitud electrònica d’assignació de mesures organitzatives especials (AMOE), a través de la seu electrònica de la Universitat o de l'apartat “Tràmits” de la intranet de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals.

Quan la persona estigui planificant un embaràs o es trobi en estat d’embaràs o lactància natural i faci alguna de les activitats que comporten l'exposició a agents contaminants que poden afectar la fertilitat o la salut de la dona gestant, la del fetus i la del lactant (annex 1), haurà d’adjuntar el Registre 1 a la sol·licitud electrònica.

8.1.2. Incoació d’ofici

El procediment d’aplicació d’aquest protocol es pot iniciar d’ofici per l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals quan tingui notícia d’alguna de les situacions següents:

• Certificat d’aptitud mèdica, emès durant la pràctica dels exàmens inicials o periòdics de salut, en el qual consti que una persona pateix susceptibilitat.
• Identificació de la susceptibilitat per part del personal de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, o de serveis de prevenció aliens concertats, durant el desenvolupament de les activitats de vigilància dels factors de risc i dels efectes sobre la salut.
• Discapacitat reconeguda oficialment.

8.2. Valoració de les condicions de treball i de les capacitats individuals

8.2.1. L’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat recopilarà tota aquella informació rellevant per valorar el cas, a més de la que pugui aportar en tot moment la persona interessada. 

L’Equip consultarà la descripció vigent del lloc de treball i l’avaluació de riscos del lloc de treball ocupat per la persona interessada.

El treball de camp es durà a terme mitjançant la visita al lloc de treball i entrevistes personals amb la persona interessada i la persona superior jeràrquica.

L’objectiu és recollir informació actualitzada sobre les tasques realitzades i els aspectes d’execució pel treballador o treballadora.

La informació que requereixi l’Equip es podrà obtenir a través del treballador, dels serveis mèdics que el tracten o del servei sanitari encarregat de la vigilància de la salut (amb el consentiment previ del treballador o treballadora, respectant la confidencialitat i protecció de dades).

8.2.2. A partir de la informació recopilada, l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat elaborarà un informe descriptiu del lloc de treball que valori les condicions de treball i les capacitats individuals, en el qual s’han d’identificar:

• Les tasques realitzades, la durada, la freqüència, la valoració dels riscos exposats i les mesures preventives o correctores establertes.
• Les capacitats i els coneixements del treballador o treballadora per dur a terme aquestes tasques, i possibles barreres davant de les seves limitacions.
• Les reaccions i les aportacions dels altres treballadors i de la persona superior jeràrquica, per entendre com perceben possibles canvis en les condicions de treball de la persona interessada que els puguin afectar, per tal d’identificar possibles preocupacions o suggeriments. L’objectiu és assegurar que les possibles modificacions que es proposin siguin ben acceptades i que es mantingui un ambient de treball col·laboratiu.
• Les tasques que el treballador pot exercir en funció de les seves capacitats, fent una determinació conjunta amb el treballador o treballadora.

Aquest informe ha de concloure amb una proposta de mesures d’adaptació i accessibilitat al lloc de treball, buscant un equilibri entre la demanda del treballador o treballadora (capacitat-necessitat) i la feina (requeriments-entorn). Així mateix, es proposaran mesures d'actuació perquè la persona sigui apta per desenvolupar el lloc de treball, tot considerant les seves capacitats i limitacions, i les condicions laborals adequades.

En cas de planificar un embaràs, o bé estar en període de gestació o de lactància natural, es comprovarà si el lloc de treball es troba inclòs en la relació de llocs de treball no exempts de risc per a aquest estat biològic (annex 2), segons els annexos VII i VIII del Reial Decret 39/1997, i es documentarà mitjançant un model normalitzat (Registre 2).

8.2.3. Quan la sol·licitud estigui associada a un problema de salut o a l’estat d’embaràs, la secretaria de l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat programarà una visita mèdica al servei sanitari, seguint allò establert als procediments generals del sistema de prevenció per vigilar l'estat de salut individual en relació amb els riscos laborals i l’operatiu per gestionar els exàmens de salut. Als efectes d’aquest protocol, aquesta visita tindrà la consideració d’examen de salut extraordinari (avaluació de les capacitats personals), de caràcter obligatori.

De conformitat amb l'article 22 de la Llei 31/1995 i l’article 37.3 del Reial Decret 39/1997, aquest examen mèdic serà realitzat pel personal mèdic especialista en medicina del treball, membre de l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat.

L’especialista en medicina del treball revisa el conjunt dels informes i proves mèdiques que constin a l’expedient, i que són un element essencial per avaluar els efectes de les condicions de treball de la persona sobre el seu estat de salut. Amb aquesta finalitat, l’especialista únicament pot considerar els informes oficials, degudament justificats i signats per professionals sanitaris amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada.

Pel que fa a la documentació aportada per la persona interessada, és imprescindible que es tracti d’informació concreta, emesa per un o diversos metges especialistes col·legiats, que estableixi una gradació de les patologies referides basades en proves i exploracions que permetin a l’especialista en medicina del treball valorar la necessitat d'ajustar les condicions de treball si es conclou que l’estat de salut actual i/o la seva previsible evolució impedeixen a la persona interessada respondre a les exigències psicofísiques del lloc de treball.  No es podrà admetre com evidència clínica una simple diligència d’un facultatiu que, sense la suficient justificació, recomani l’ajustament d’una determinada condició de treball de la persona interessada. Si les dades clíniques facilitades no aporten prou informació per fer la valoració, cap personal mèdic especialista en medicina del treball pot establir cap judici sobre la sol·licitud.

8.2.4. En funció de la informació valorable que consti a l’expedient, de l’examen de salut, del perfil i les tasques del lloc de treball, l’especialista en medicina del treball emet el corresponent informe d'aptitud, que s’incorporarà a l’expedient i en el qual podrà concloure que:

• Les condicions de treball no comporten una situació de risc especial per a la persona. El certificat d’aptitud mèdica laboral indicarà que la persona interessada és apta per desenvolupar la seva feina habitual; és a dir, que pot fer totes les tasques habituals al seu lloc de treball sense cap limitació. En aquest cas, l’Equip adoptarà la decisió de finalitzar el procediment.
• S’identifiquen condicions de treball que comporten una exposició que s’ha de considerar, temporalment o permanentment, no acceptable per a la persona i cal fer ajustaments necessaris per evitar-la. L’informe indicarà que l’aptitud mèdica laboral per a la seva feina habitual està condicionada a l’adopció de mesures d’adaptació transitòria consistents en mesures d’ajustament i/o modalitats de modificació del règim horari previstes en aquest protocol, per poder fer íntegrament les tasques del lloc de treball o bé, una part. En aquest darrer cas, s’hauran d’especificar les limitacions que pateix la persona interessada per exercir les funcions habituals i la constatació que no ha de dur a terme activitats que comportin un empitjorament de la seva salut. 

8.3. Proposta d’adaptació de lloc de treball o de modificació de la prestació de serveis

8.3.1. A partir de la documentació que consta a l’expedient, el director de les actuacions elaborarà una proposta d’adaptació en la qual proposarà, de manera motivada, un o més ajustaments en la reincorporació d’acord amb el que es preveu en aquest protocol. Aquesta proposta d'adaptació integrarà la informació obtinguda en la fase precedent i haurà d’incloure com a mínim:

• Les dades de la persona interessada (nom i cognoms, lloc de treball, unitat d’adscripció i campus).
• Les característiques de la sensibilitat o susceptibilitat (susceptibilitat per convalescència o per tractament mèdic).
• La composició de l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat.
• Les actuacions dutes a terme durant la fase de valoració.
• Un resum dels principals fets contrastats i dels resultats de la valoració, inclosa la classificació de la sensibilitat o susceptibilitat.
• La proposta d’adaptació.
• Les mesures de seguiment per assegurar l’eficàcia de l’adaptació proposada. 
• En cas de gestació o lactància natural, s’haurà d’indicar, si escau, si:
• La dona embarassada té risc d’exposició als agents i les condicions de treball de la secció A de l’annex VIII del Reial Decret 39/1997.
• La dona en període de lactància natural té risc d’exposició als agents i les condicions de treball de la secció B de l’annex VIII del Reial Decret 39/1997.
• La dona embarassada o en període de lactància natural té risc per a la seva seguretat i salut o una possible repercussió sobre l’embaràs o la lactància, encara que no estigui reflectit en els annexos VII i VIII del Reial Decret 39/1997.

8.3.2. El director de les actuacions elevarà aquest informe a l’òrgan d’àmbit específic competent, que haurà de resoldre en un termini màxim de quinze dies.
8.4. Resolució

8.4.1. L’òrgan d’àmbit específic competent, rebuda la proposta d’adaptació, resoldrà en un termini màxim de quinze dies. A la resolució es farà constar l’inici del còmput del període d’adaptació, així com que les mesures d’adaptació es podran modificar quan la situació ho requereixi.
8.4.2. La secretaria de l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat notifica electrònicament a la persona interessada la resolució.
La secretaria també comunicarà la resolució, mitjançant un missatge del Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU), a la unitat administrativa que ha de gestionar l’adequació dels elements de l’equip i/o l’entorn de treball i/o la modificació de la prestació de serveis –de tasques i/o de temps de treball–; i a la persona responsable de la unitat administrativa o acadèmica en la qual la persona interessada desenvolupa la seva activitat professional, i al director o directora de les actuacions.
8.4.3. El director o directora de les actuacions informarà verbalment de la resolució als membres del Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, en la sessió de treball ordinària següent.

8.4.4. El/la cap de la unitat administrativa o acadèmica en la qual la persona interessada desenvolupa la seva activitat professional vetllarà per l’ajustament de les condicions de treball que s’hagi resolt adoptar.

8.5. Seguiment i control de l’evolució del cas

8.5.1. L’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat ha de vetllar per la implementació i el seguiment de l’adaptació proposada, coordinant les actuacions definides i implicant tots els participants en el procés.

8.5.2. L’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat ha de mantenir un contacte directe i continu amb el treballador o treballadora durant el procés de reincorporació, per generar un clima de confiança i motivació, i ha de comprovar que les accions establertes són efectives, a través de les mesures següents:

• El treballador o treballadora seguirà un control mèdic per certificar que la seva salut va millorant, o es manté, arran de les mesures implantades. La periodicitat serà fixada pel servei sanitari concertat.
• La persona superior jeràrquica del treballador o treballadora, la persona tècnica superior de prevenció de riscos laborals i la persona delegada de prevenció que han format part de l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat faran entrevistes periòdiques amb la persona interessada, durant el període d’adaptació, per conèixer de primera mà els seus avenços o dificultats durant aquest procés i així poder solucionar possibles deficiències detectades, facilitant, si escau, suport personalitzat.

La periodicitat i durada del seguiment serà establerta per l’Equip per a cada cas particular, en funció del tipus d’ajustament realitzat.

En tots els casos, de cada entrevista es derivarà un informe de conclusions que es tramitarà a tots els membres de l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat.

8.5.3. En base a aquests informes de conclusions l’Equip determinarà en quin moment es pot donar per finalitzada aquesta fase i, per tant, el procediment instat per la persona interessada. La secretaria de l’Equip de Valoració de les Situacions de Susceptibilitat notificarà electrònicament aquesta circumstància a la persona interessada, i la comunicarà, mitjançant un missatge del Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU), a la unitat administrativa que ha gestionat l’adequació dels elements de l’equip i/o l’entorn de treball i/o la modificació de la prestació de serveis –de tasques i/o de temps de treball–; i al/la cap de la unitat administrativa o acadèmica en la qual la persona interessada desenvolupa la seva activitat professional.

8.5.4. El director o directora de les actuacions informarà de l’evolució del cas als membres del Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, en la sessió de treball ordinària següent.

9. PRINCIPI DE CONFIDENCIALITAT

La informació, la documentació i, en general, totes les actuacions realitzades en aplicació d'aquest protocol tenen caràcter estrictament confidencial i només es poden utilitzar a efectes d’assolir els seus objectius, sense que, en cap cas, siguin emprades amb finalitats discriminatòries ni en perjudici de la persona interessada. Aquestes dades no podran ser utilitzades per la Universitat per a finalitats diferents, ni comunicades a tercers si no és que hi ha una base legal que habiliti la comunicació.

Així mateix, atesa la naturalesa de la informació continguda en aquest procediment, i per tal de garantir la intimitat de les persones afectades i intervinents, totes tenen el dret i el deure de confidencialitat. El tractament de la informació esta subjecte a la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
En qualsevol cas, i a aquests efectes, serà d’aplicació el que preveu l’apartat “5.4.2. Confidencialitat, conservació i custòdia de les dades mèdiques”, del Procediment general per vigilar l'estat de salut individual amb relació als riscos laborals.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL
1. La modalitat B de modificació del règim horari serà d’aplicació sempre i quan se’n  concretin les condicions mitjançant una acord de la Mesa d'Universitats Públiques Catalanes, o bé, un acord del Consell de Govern de la Universitat.
2. El dia addicional setmanal de treball a distància serà d’aplicació mentre estigui vigent la Normativa per a la prestació de serveis en la modalitat de teletreball, aprovada per acord del Consell de Govern de 26 d’abril del 2023.

10. REGISTRES

Registre 1. Notificació de planificació d’embaràs, o estat d’embaràs o de lactància natural

Assumpte: Notificació de [planificació d’embaràs | estat d’embaràs | lactància natural d’un menor de nou mesos]

Sergi Jarque i Salas
Cap de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals
Carrer de la Mercè, 12
08002 Barcelona

Bon dia,

En aplicació del Protocol per ajustar les condicions de treball de les persones que presenten una susceptibilitat especial, us notifico que: [triar una opció entre les següents]

• Estic planificant un embaràs.
• Estic embarassada de [indicar nombre] setmanes.
• He optat per l’alletament matern.

Actualment, desenvolupo funcions com a [indicar el lloc de treball. El personal de laboratori ha d’indicar a quin grup de recerca], a què s'associen les tasques següents: [enumerar-les]

[indicar Cap o Alguna] d’aquestes tasques impliquen la utilització d’agents [indicar físics i/o químics i/o biològics] que poden afectar [triar una opció] la meva fertilitat/la meva salut o la del fetus durant la gestació o la lactància.

Atentament,

 [Noms i cognoms]

Barcelona, [dia] de [mes] del [any]

Registre 2.      Fitxa d’identificació dels perills per a la gestació i la lactància natural

11. ANNEXOS

ANNEX 1.a.   Relació d’agents contaminants presents als espais de treball de la UPF que poden afectar la salut de la dona gestant, la del fetus i la del lactant, o afectar la fertilitat masculina i femenina

ANNEX 1.b.   Relació d’agents contaminants presents als espais de treball de la UPF que poden afectar la salut de la dona gestant, la del fetus i la del lactant, o afectar la fertilitat masculina i femenina

ANNEX 2.      Incompatibilitat de la prestació del treball habitual en situació d'embaràs o de lactància, segons el grup de risc homogeni i els condicionants o restriccions en cada cas

 

ANNEX 2: PROTOCOL PER GESTIONAR L’ADAPTACIÓ TRANSITÒRIA A LA FEINA DESPRÉS D’UN PERÍODE D’INCAPACITAT PER AFECCIÓ DE  LLARGA DURADA

OBJECTE

Aquest protocol té com a finalitat:

• Establir les mesures d’adaptació dels llocs de treball i/o modificació del règim horari de la prestació de serveis per oferir una adaptació transitòria a la feina a les persones que es reincorporen després d’un període perllongat d’incapacitat.
• Determinar els casos en els quals procedeix aplicar aquestes mesures i regular-ne el procediment.
• Establir el sistema de responsabilitats en l’aplicació d’aquest procediment.
• Definir la documentació i els formats dels resultats de les activitats associades.
   

2. ÀMBIT D’APLICACIÓ 

2.1. Àmbit d'aplicació objectiu 

Aquesta normativa s'aplica en els casos següents:

• Absències per motius de salut: inclouen qualsevol període d'absència de sis mesos o més, ja sigui per contingència professional o comuna. S’inclouen les absències per incapacitat temporal o permanent derivades de malalties oncològiques, cròniques o d'especial gravetat que puguin afectar la capacitat de la persona per exercir les funcions del lloc de treball que ocupa.
• Durant tractaments mèdics específics: aplicable durant els períodes de tractament mèdic oncològic o immunosupressor.
• Acumulació d'incapacitats temporals: casos en els quals un treballador acumuli tres incapacitats temporals en un any per la mateixa patologia de caràcter oncològic, crònic o d'especial gravetat.

2.2. Àmbit d'aplicació subjectiu

Aquest protocol s’aplica a tots els empleats de la Universitat.

2.3. Queden fora de l’abast d’aquest protocol els ajustaments del lloc de treball derivats de la susceptibilitat individual a certs factors de risc laboral o del Pla d’Inclusió i Diversitat de les persones amb necessitats especials de la UPF, que es regularan en procediments específics.

3. DEFINICIONS

3.1. Convalescència: període entre la cessació d’una malaltia i la completa restauració de la salut, en què l'organisme es va recuperant de les alteracions sofertes. 

3.2. Incapacitat permanent: situació que presenta un treballador o treballadora quan després d'haver estat sotmès al tractament prescrit i haver estat donat d'alta mèdicament, presenta reduccions anatòmiques o funcionals, previsiblement definitives que en disminueixen o n’anul·len la capacitat laboral.

3.3. Incapacitat temporal: situació en què es troba un treballador o treballadora quan està impossibilitat temporalment per treballar i rep assistència sanitària de la Seguretat Social. Pot derivar-se d’una malaltia comuna o accident no laboral o per accident de treball o malaltia professional.

3.4. Malaltia aguda: afecció de curta durada –màxim de tres mesos– que té un començament sobtat i una evolució ràpida, incloent-hi la resolució. Acostuma a ser fàcilment diagnosticable o almenys no sol passar desapercebuda, i de manera freqüent es limita a un òrgan o una àrea específica del cos. Un cop es diagnostica i s’aplica un tractament, si tot evoluciona adequadament, la malaltia remet.

3.5. Malaltia crònica: afecció de llarga durada –de mitjana, superior a sis mesos– i en general, de progressió lenta i no transmissible, que té un començament que sol ser insidiós, de manera que pot passar desapercebuda fins que els símptomes són evidents, i un cop ho són persisteixen durant molt de temps, sense que siguin significatius els períodes de menys símptomes. Afecta comunament diversos sistemes de l'organisme i el tractament és simptomàtic, no curatiu, i requereix una gestió constant durant anys o dècades.

Pot passar que una malaltia crònica tingui períodes d'agudització i que una malaltia aguda, quan no sigui tractada convenientment, porti a una condició crònica. Per exemple, un dolor agut pot evolucionar a dolor crònic si no es tracta adequadament la causa que li va donar origen. En cas d'una malaltia crònica com l'asma, els pacients solen experimentar períodes de crisis agudes que remeten sota tractament.

Algunes malalties cròniques s’originen i/o s’agreugen quan les condicions de treball no són les adequades.

3.6. Malaltia d’especial gravetat: aquelles afeccions que estan incloses a l’annex I del Reial Decret 1148/2011, de 29 de juliol, pel que fa a l’aplicació i el desenvolupament, en el sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per a la cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu. La referència a aquest Reial Decret es fa únicament als efectes de definir el concepte de 'malaltia d'especial gravetat'  en el marc del present protocol. Correspon a la unitat bàsica de salut del servei sanitari concertat valorar i determinar si concorre un supòsit de malaltia d’especial gravetat, i aquesta valoració s’ha de fer en relació amb el lloc de treball que ocupa la persona. 

3.7. Persona especialment susceptible (o vulnerable) a un risc laboral: persona a la qual les conseqüències de l'exposició a un factor de risc laboral poden repercutir-li més greument que a la resta de les persones que hi estiguin exposades, ja sigui perquè té unes determinades característiques personals, de tipus físic, mental o sensorial, o es troba en un estat biològic conegut especial. 

D’acord amb l’article 25 de la Llei 31/1995, qualificar una persona especialment susceptible, o vulnerable, com a treballador especialment sensible en relació amb una determinada condició de treball, requereix una avaluació mèdica per part del servei sanitari concertat per la Universitat, en què s’ha d’emetre un dictamen amb les mesures de prevenció, adaptació i protecció necessàries, si escau, tenint en consideració l’existència o no d’unes condicions que permetin fer la feina sense augmentar el risc propi de la condició de salut de la persona.

3.8. Sensibilització: mecanisme pel qual la resposta immunitària provocada per un agent o influència exterior apareix amb major intensitat després d’una administració inicial d’aquest. 

3.9. Susceptibilitat (o vulnerabilitat): qualitat d’una persona per ser fàcilment afectada pels agents o  influències exteriors, que la converteix en sensible.

4. RESPONSABILITATS D’ÒRGANS I UNITATS

Les funcions i les responsabilitats de gestió preventiva es troben distribuïdes entre els diferents nivells jeràrquics de la Universitat, d’acord amb la legislació vigent i amb l’apartat “4.3. Integració de la prevenció en el sistema de gestió”, de la secció I, “Política de seguretat i salut en el treball”, del capítol II, “Sistema de prevenció de riscos laborals”, del volum I, “Manual de gestió” del Pla de Prevenció de Riscos Laborals, aprovat per acord de Consell de Govern de 5 de març del 2008 i modificat per acord del Consell de Govern del 14 de març del 2012 i de 14 de desembre del 2018. 

En relació amb la implementació d’aquest protocol, la distribució de les responsabilitats específiques en matèria de gestió preventiva s'assigna als diferents òrgans de la Universitat Pompeu Fabra segons es detalla en els apartats subsegüents.

4.1. Rector o rectora

El rector o rectora és l’òrgan encarregat de definir i d’implementar les polítiques de seguretat i salut dels empleats, d'acord amb els criteris establerts en el Pla de Prevenció de Riscos Laborals i la legislació vigent. En coherència amb aquesta funció, aquest òrgan també té el deure de garantir l'efectiva integració i aplicació de les mesures de seguretat laboral necessàries, vetllant en tot moment per la seguretat i la salut dels empleats en tots els aspectes relacionats amb el treball.

4.2. Gerència

És responsabilitat de la Gerència proposar el pressupost necessari per a les activitats associades a aquest protocol. A més, ha de resoldre les sol·licituds promogudes pel personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, o de suport a la recerca.

4.3. Vicerectorat amb competències en matèria de personal docent i investigador

El vicerector o vicerectora d'aquesta àrea col·labora en la implementació d'aquest protocol, impulsant-ne el seguiment, la revisió i l’actualització, i vetllant pel seu compliment. També resol les sol·licituds del personal docent i investigador dins el marc d'aquest protocol.

4.4. Vicegerència de l’Àrea de Persones i Desenvolupament Organitzatiu  

El vicegerent o vicegerenta d'aquesta àrea col·labora en la implementació d'aquest protocol, impulsant-ne el seguiment, la revisió i l’actualització, i vetllant pel seu compliment.

El Servei de Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis; el Servei de Personal Docent i Investigador, i el Servei d’Organització i Desenvolupament han d'aportar la informació de què disposin, en el marc dels actes d'instrucció del procediment. 

4.5. Oficina de Prevenció de Riscos Laborals 

Com a servei especialitzat, correspon a l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals:

• Fer el seguiment de les incapacitats que es produeixen a la Universitat, amb la finalitat d’identificar al més aviat possible les persones absents que reuneixen els requisits per acollir-se a aquest protocol i informar-les d’aquesta circumstància, de cara a afavorir en tot el que sigui possible una incorporació flexible i progressiva al lloc de treball. A tal efecte, la persona responsable de l’Oficina s’ha de reunir bimensualment amb el personal mèdic de la Mútua d’Accidents i Malalties Professionals a la qual la UPF està associada, per fer un seguiment de les incapacitats de llarga durada i recollir informació sobre la previsió d’alta mèdica i sobre la inclusió o no de la patologia associada dins la llista legal d’afeccions d’especial gravetat. 
• Avaluar les exigències del lloc i els riscos laborals a què s’exposen els  treballadors especialment sensibles o que puguin presentar algun tipus de patologia no laboral que s'agreugi a la feina per les condicions existents.
• Avaluar i controlar periòdicament les situacions en què les condicions de treball puguin influir negativament en les persones i originar un dany en la salut.
• Registrar els processos tutelats en aplicació d’aquest protocol, així com custodiar els informes i la documentació que es generi.

4.6. Persona superior jeràrquica de la persona interessada 

La persona superior jeràrquica de la persona interessada ha de mantenir una visió objectiva, en la qual prevalgui el suport al treballador o treballadora en la seva reincorporació als resultats productius, controlant que les condicions de treball no interfereixen en la seva reincorporació i promovent un clima conciliador amb la resta dels companys davant una nova situació en què les seves condicions laborals es poden veure afectades.

4.7. Resta d'òrgans, càrrecs i comandaments de la Universitat i investigadors principals responsables de projectes

A la resta d'òrgans, càrrecs, comandaments de la Universitat i investigadors principals responsables de projectes de recerca els correspon:

• Vetllar per reduir i eliminar els factors de risc que puguin repercutir sobre una persona de la seva unitat susceptible o sensible a aquests.
• Conèixer aquest protocol, vetllar pel seu compliment i detectar-ne les necessitats d'actualització o de millora.
• Garantir als empleats la informació dels seus drets així com del contingut d'aquest protocol i de tota la normativa de prevenció de riscos laborals i de règim disciplinari que s'hi troba relacionada.
• Impulsar el procediment establert a l'apartat 7 d'aquest protocol, quan en siguin coneixedors d’un cas, col·laborant en l'aplicació i facilitant l’ajustament de les condicions de treball de les persones que ho requereixin. 
• Executar, si escau, les mesures correctores i preventives recomanades per l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina.

4.8. La resta del personal de la Universitat ha de conèixer i complir aquest protocol i comunicar als comandaments intermedis les carències que detectin en la seva aplicació.

5. EQUIP D’ACOMPANYAMENT A LA REINCORPORACIÓ A LA FEINA

5.1. Es crea l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina, òrgan col·legiat encarregat de valorar les condicions de treball i vetllar per la implementació i el seguiment de les mesures d’adaptació que es resolgui adoptar.

5.2. Composició:

• La persona responsable de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, com a director de les actuacions, amb vot de qualitat.
• Una persona tècnica superior de prevenció de riscos laborals, especialista en la disciplina tècnica de l’objecte de valoració, de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i/o de serveis de prevenció concertats.
• El personal mèdic especialista en medicina del treball del servei sanitari de prevenció aliè concertat per a la prestació de la vigilància de la salut.
• La persona responsable de la secció d’administració del servei de personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, o la persona responsable de la secció d’administració del Servei de Personal Docent i Investigador, en funció del col·lectiu d’adscripció de la persona interessada.
• La persona superior jeràrquica de la persona interessada.
• La persona delegada de prevenció.

5.3. La secretaria d’aquest equip correspon a la persona de suport administratiu de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, amb veu i sense vot.

5.4. L’Equip podrà comptar amb l’assessorament de terceres persones externes o internes, especialistes en les matèries necessàries per fer una valoració acurada de cada cas, sense dret a vot.

5.5. L’Equip ha de garantir la confidencialitat de totes les dades i informacions obtingudes durant el procés.

5.6. El funcionament de l’Equip es regirà per les disposicions reguladores del règim jurídic d'òrgans col·legiats de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

6. MESURES D’ADAPTACIÓ TRANSITÒRIA

6.1. Mesures d’ajustament

Es podran adoptar un o més dels ajustaments següents:

• Capacitació de la persona interessada.
• Adequació física dels elements de l’equip i/o l’entorn de treball.
• Modificació de la prestació de serveis (de les tasques).
• Modificació de la prestació de serveis (del temps de treball).
• L'adopció d’aquestes mesures ha d’estar avalada per l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina.

6.2. Modalitats de modificació del règim horari

Es podran adoptar les modalitats de modificació del temps de treball de la prestació de serveis que es regulen a continuació:

• Modalitat A:
  • Un horari especial durant un màxim de dotze mesos, que comporta una reducció temporal de la jornada de treball, sense que comporti reducció retributiva. La reducció de la jornada podrà ser de fins al 50% durant els dos primers mesos; de fins al 25% el tercer, quart i cinquè mes, i de fins al 10% des del sisè mes fins al dotzè.
  • Una modificació de les franges de permanència obligada mantenint la jornada de treball (flexibilitat horària per motius de salut).
• Modalitat B:
  • Horari especial durant un període inicial de tres mesos, que pot ser prorrogat tres més. Aquest horari especial podrà comportar una absència parcial de la jornada de treball, que serà compensada en el sistema de control de presència, i que no podrà superar en cap cas el 20% de la jornada diària, en el període inicial de tres mesos, i el 15%, en cas de pròrroga. La sol·licitud de pròrroga s’ha de presentar amb tres setmanes d’antelació a la finalització del període de gaudi de l’horari especial. A aquests efectes no computa el període de llicència per maternitat.
• Modalitat C:
  • Exempció al límit anual d’absències justificades al treball per motius de salut (indisposicions) que no donen lloc a incapacitat temporal ni a descompte en nòmina.

6.2.1. Aquestes modalitats estan subjectes a les regles següents:

• Les modalitats A i B són incompatibles entre elles, atès que són modificacions horàries, i també són incompatibles respecte de qualsevol altra modificació horària de la que gaudeixi la persona interessada, atorgada amb anterioritat. La modalitat C és compatible amb A i B.
• La sol·licitud d’alguna d’aquestes tres modificacions del temps de treball dona lloc a l’aplicació cautelar i immediata de les mesures associades, amb el benentès que si la preceptiva valoració mèdica acaba sent no favorable, la persona interessada ha de recuperar les hores o jornades de treball no realitzades, segons sigui el cas, de les quals s'hagi beneficiat sense correspondre-li.
• L’aplicació de les mesures atorgades associades a les modalitats A i B haurà de ser acordada amb la persona superior jeràrquica, en funció de les necessitats del servei.
• El fet causant de la modalitat C és la possibilitat d’excedir el límit establert amb indisposicions associades a tractaments de processos oncològics o malalties cròniques o d’especial gravetat. Aquesta exempció serà vàlida fins al 31 de desembre de l’any següent i per mantenir-la més enllà d’aquesta data es programarà, a principis de setembre de l’any següent, un examen de salut de seguiment.
• L’aplicació de la mesura associada a la modalitat C precisa de la comunicació prèvia a la persona superior jeràrquica de la persona interessada i de la presentació d’una declaració responsable davant de la persona responsable de la secció d’administració del Servei de Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis, o la persona responsable de la secció d’administració del Servei de Personal Docent i Investigador, en funció del col·lectiu d’adscripció de la persona interessada, una vegada finalitzada l’absència.
• Les jornades d’absència previstes a la modalitat C no es poden acumular en períodes superiors a tres dies consecutius. Igualment, no es pot fer ús d'aquesta exempció de manera recurrent i successiva.

6.3. Modalitat de gaudiment dels dies de vacances

Es podrà adoptar la modalitat de gaudiment dels dies de vacances que es regula a continuació:

Gaudiment a temps parcial del 50% de les vacances pendents corresponents a anys anteriors, respectant els períodes de tancament de la Universitat. Aquests dies de vacances es transformaran en hores, i cada dia es computarà a raó de 7 hores, o les que corresponguin en atenció a la jornada de treball realitzada. Se’n permetrà el gaudiment amb un mínim de 3 hores diàries, sense que hagi de ser en dies consecutius.

7. SUPÒSITS PROTEGITS

7.1. Supòsit primer: malaltia oncològica o d’especial gravetat

En cas de reincorporació a la feina després d'una absència per motius de salut d’un mínim de sis mesos, derivada d’una malaltia oncològica o d'especial gravetat, que pugui incidir en les capacitats de la persona per exercir les funcions del lloc de treball i fer-la susceptible per estar seguint un tractament mèdic o per convalescència, es podran adoptar les mesures previstes en aquest apartat.

Aquest supòsit inclou:

• Estar convalescent.
• Estar en tractament mèdic d’una patologia de caràcter oncològic o d’una de les malalties d'especial gravetat, previstes a l'annex I del Reial Decret 1148/2011, de 29 de juliol, quan tinguin impacte sobre l’execució de les funcions del lloc de treball.
• Haver acumulat tres incapacitats temporals el mateix any per la mateixa patologia de caràcter oncològic o d'especial gravetat.
• En aquest supòsit primer es podran concedir les mesures següents:
• La modalitat A de modificació del règim horari de la prestació de serveis.
• La modalitat C de modificació del règim horari de la prestació de serveis.
• La modalitat de gaudiment dels dies de vacances prevista a l’apartat 6.3.

En tot cas, la persona gaudirà d’un tracte preferent per poder acollir-se a la modalitat de teletreball, en el termes que estableix la normativa de la UPF que reguli el teletreball.

7.2. Supòsit segon: malaltia crònica no inclosa en el supòsit primer

En cas de reincorporació a la feina després d'una absència per motius de salut d’un mínim de sis mesos, derivada d’una malaltia crònica no inclosa en el supòsit primer, que pugui incidir en les capacitats de la persona per exercir les funcions del lloc de treball i fer-la susceptible, es podran adoptar les mesures previstes en aquest apartat.

Aquest supòsit inclou:

• Haver acumulat tres incapacitats temporals el mateix any per la mateixa patologia de caràcter crònic.
• En aquest supòsit segon es podran adoptar les mesures següents:
• La modalitat B de modificació del règim horari de la prestació de serveis.
• La modalitat C de modificació del règim horari de la prestació de serveis.

En tot cas, la persona gaudirà d’un tracte preferent per poder acollir-se a la modalitat de teletreball, en el termes que estableix la normativa de la UPF que reguli el teletreball.

8. PROCEDIMENT 

L’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals actua com a òrgan instructor.

Aquest procediment conté les fases d’actuació següents:

• Inici del procediment.
• Valoració de les condicions de treball i de les capacitats individuals.
• Proposta d’adaptació de lloc de treball o de modificació de la prestació de serveis.
• Resolució.
• Seguiment i control de l’evolució del cas.

8.1. Inici del procediment

El procediment d’aplicació d’aquest protocol s’inicia a instància de part mitjançant sol·licitud electrònica d’assignació de mesures organitzatives especials (AMOE), a través de la seu electrònica de la Universitat o de l'apartat “Tràmits” de la intranet de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals.

8.2. Valoració de les condicions de treball i de les capacitats individuals

8.2.1. L’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina recopilarà tota aquella informació rellevant per valorar el cas, a més de la que pugui aportar en tot moment la persona interessada. 

L’Equip consultarà la descripció vigent del lloc de treball i l’avaluació de riscos del lloc de treball ocupat per la persona interessada.

El treball de camp es durà a terme mitjançant la visita al lloc de treball i entrevistes personals amb la persona interessada i la persona superior jeràrquica.

L’objectiu és recollir informació actualitzada sobre les tasques realitzades i els aspectes d’execució pel treballador o treballadora fins al moment de la incapacitat. A més, es tindran en compte les capacitats i les limitacions del treballador per a l'exercici de les tasques assignades, les seves expectatives de futur i la seva visió de tornada a la feina.

La informació que requereixi l’Equip es podrà obtenir a través del treballador, dels serveis mèdics que el tracten o del servei sanitari encarregat de la vigilància de la salut (amb el consentiment previ del treballador o treballadora, respectant la confidencialitat i protecció de dades).

8.2.2. A partir de la informació recopilada, l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina elaborarà un informe descriptiu del lloc de treball que valori les condicions de treball i les capacitats individuals, en el qual s’han d’identificar:

• Les tasques realitzades, la durada, la freqüència, la valoració dels riscos exposats i les mesures preventives o correctores establertes. A més, s'analitzarà si el motiu de la incapacitat està relacionat amb les condicions de treball a què estava exposada la persona, les tasques del lloc de treball i els riscos laborals associats.
• Les capacitats i els coneixements del treballador o treballadora per dur a terme aquestes tasques, i possibles barreres davant de les seves limitacions.
• Les reaccions i les aportacions dels altres treballadors i de la persona superior jeràrquica, per entendre com perceben possibles canvis en les condicions de treball de la persona interessada que els puguin afectar, per tal d’identificar possibles preocupacions o suggeriments. L’objectiu és assegurar que les possibles modificacions que es proposin siguin ben acceptades i que es mantingui un ambient de treball col·laboratiu.
• Les tasques que el treballador pot exercir en funció de les seves capacitats, fent una determinació conjunta amb el treballador o treballadora.

Aquest informe ha de concloure amb una proposta de mesures d’adaptació i d’accessibilitat al lloc de treball, buscant un equilibri entre la demanda del treballador o treballadora (capacitat-necessitat) i la feina (requeriments-entorn). Així mateix, es proposaran mesures d'actuació perquè la persona sigui apta per desenvolupar el lloc de treball, tot considerant les seves capacitats i limitacions, i les condicions laborals adequades.

8.2.3. Paral·lelament, la secretaria de l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina programarà un visita mèdica al servei sanitari, seguint allò establert als procediments generals del sistema de prevenció per vigilar l'estat de salut individual en relació amb els riscos laborals i operatiu per gestionar els exàmens de salut. Als efectes d’aquest protocol, aquesta visita tindrà la consideració d’examen de salut extraordinari (avaluació de les capacitats personals), de caràcter obligatori.

De conformitat amb l'article 22 de la Llei 31/1995 i l’article 37.3 del Reial Decret 39/1997, aquest examen mèdic serà fet pel personal mèdic especialista en medicina del treball, membre de l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina. 

L’especialista en medicina del treball revisa el conjunt dels informes i les proves mèdiques que constin a l’expedient, i que són un element essencial per avaluar els efectes de les condicions de treball de la persona sobre el seu estat de salut. Amb aquesta finalitat, l’especialista únicament pot considerar els informes oficials, degudament justificats i signats per professionals sanitaris amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada.

Pel que fa a la documentació aportada per la persona interessada, és imprescindible que es tracti d’informació concreta, emesa per un o diversos metges especialistes col·legiats, que estableixi una gradació de les patologies referides basades en proves i exploracions que permetin a l’especialista en medicina del treball valorar la necessitat d'ajustar les condicions de treball si es conclou que l’estat de salut actual i/o la seva previsible evolució impedeixen a la persona interessada respondre a les exigències psicofísiques del lloc de treball.  No es podrà admetre com a evidència clínica una simple diligència d’un facultatiu que, sense la suficient justificació, recomani l’ajustament d’una determinada condició de treball de la persona interessada. Si les dades clíniques facilitades no aporten prou informació per fer la valoració, cap personal mèdic especialista en medicina del treball pot establir cap judici sobre la sol·licitud.

8.2.4. En funció de la informació valorable que consti a l’expedient, de l’examen de salut, del perfil i les tasques del lloc de treball, l’especialista en medicina del treball emet el corresponent informe d'aptitud, que s’incorporarà a l’expedient i en el qual podrà concloure que:

• Les condicions de treball no comporten una situació de risc especial per a la persona. El certificat d’aptitud mèdica laboral indicarà que la persona interessada és apta per desenvolupar la seva feina habitual; és a dir, que pot fer totes les tasques habituals al seu lloc de treball sense cap limitació. En aquest cas, l’Equip adoptarà la decisió de finalitzar el procediment.
• S’identifiquen condicions de treball que comporten una exposició que s’ha de considerar, temporalment o permanentment, no acceptable per a la persona i cal fer ajustaments necessaris per evitar-la. L’informe indicarà que l’aptitud mèdica laboral per a la seva feina habitual està condicionada a l’adopció de mesures d’adaptació transitòria consistents en mesures d’ajustament i/o modalitats de modificació del règim horari previstes en aquest protocol, per poder fer íntegrament les tasques del lloc de treball o bé, una part. En aquest darrer cas, s’hauran d’especificar les limitacions que pateix la persona interessada per exercir les funcions habituals i la constatació que no ha de dur a terme activitats que comportin un empitjorament de la seva salut. 

8.3. Proposta d’adaptació de lloc de treball o de modificació de la prestació de serveis.

8.3.1. A partir de la documentació que consta a l’expedient, el director de les actuacions elaborarà una proposta d’adaptació en la qual proposarà, de manera motivada, un o més ajustaments en la reincorporació d’acord amb el que es preveu en aquest protocol. Aquesta proposta d'adaptació integrarà la informació obtinguda en la fase precedent i haurà d’incloure com a mínim:

• Les dades de la persona interessada (nom i cognoms, lloc de treball, unitat d’adscripció i campus).
• Les característiques de la sensibilitat o susceptibilitat (susceptibilitat per convalescència o per tractament mèdic).
• La composició de l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina.
• Les actuacions dutes a terme durant la fase de valoració.
• Un resum dels principals fets contrastats i dels resultats de la valoració, inclosa la classificació de la sensibilitat o susceptibilitat.
• La proposta d’adaptació.
• Les mesures de seguiment per assegurar l’eficàcia de l’adaptació proposada. 

8.3.2. El director de les actuacions elevarà aquest informe a l’òrgan d’àmbit específic competent, que haurà de resoldre en un termini màxim de quinze dies.

8.4. Resolució

8.4.1. L’òrgan d’àmbit específic competent, rebuda la proposta d’adaptació, resoldrà en un termini màxim de quinze dies.

A la resolució es farà constar que l’inici del còmput del període d’adaptació coincidirà amb la data de l’alta mèdica o la de finalització de les vacances pendents corresponents a anys anteriors, segons sigui el cas, així com que les mesures d’adaptació es podran modificar quan la situació ho requereixi.

8.4.2. La secretaria de l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina notifica electrònicament a la persona interessada la resolució.

La secretaria també comunicarà la resolució, mitjançant un missatge del Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU), a la unitat administrativa que ha de gestionar l’adequació dels elements de l’equip i/o l’entorn de treball i/o la modificació de la prestació de serveis –de tasques i/o de temps de treball–; i a la persona responsable de la unitat administrativa o acadèmica en la qual la persona interessada desenvolupa la seva activitat professional, i al director o directora de les actuacions.

8.4.3. El director o directora de les actuacions informarà verbalment de la resolució als membres del Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, en la sessió de treball ordinària següent.

8.4.4. El/la cap de la unitat administrativa o acadèmica en la qual la persona interessada desenvolupa la seva activitat professional vetllarà per l’ajustament de les condicions de treball que s’hagi resolt adoptar.

8.5.      Seguiment i control de l’evolució del cas

8.5.1. L’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina ha de vetllar per la implementació i el seguiment de l’adaptació proposada, coordinant les actuacions definides i implicant tots els participants en el procés.

8.5.2. L’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina ha de mantenir un contacte directe i continu amb el treballador o treballadora durant el procés de reincorporació, per generar un clima de confiança i motivació, i ha de comprovar que les accions establertes són efectives, a través de les mesures següents:

• El treballador o treballadora seguirà un control mèdic per certificar que la seva salut va millorant, o es manté, arran de les mesures implantades. La periodicitat serà fixada pel servei sanitari concertat.
• La persona superior jeràrquica del treballador o treballadora, la persona tècnica superior de prevenció de riscos laborals i la persona delegada de prevenció que han format part de l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina faran entrevistes periòdiques amb la persona interessada, durant el període d’adaptació, per conèixer de primera mà els seus avenços o dificultats durant aquest procés i així poder solucionar possibles deficiències detectades, facilitant, si escau, suport personalitzat.

La periodicitat i la durada del seguiment serà establerta per l’Equip per a cada cas particular, en funció del tipus d’ajustament fet. 

En tots els casos, de cada entrevista es derivarà un informe de conclusions que es tramitarà a tots els membres de l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina.

8.5.3. En base a aquests informes de conclusions l’Equip determinarà en quin moment es pot donar per finalitzada aquesta fase i, per tant, el procediment instat per la persona interessada. La secretaria de l’Equip d’Acompanyament a la Reincorporació a la Feina notificarà electrònicament aquesta circumstància a la persona interessada, i la comunicarà, mitjançant un missatge del Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU), a la unitat administrativa que ha gestionat l’adequació dels elements de l’equip i/o l’entorn de treball i/o la modificació de la prestació de serveis –de tasques i/o de temps de treball–; i al/la cap de la unitat administrativa o acadèmica en la qual la persona interessada desenvolupa la seva activitat professional.

8.5.4. El director o directora de les actuacions informarà de l’evolució del cas als membres del Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, en la sessió de treball ordinària següent.

9. PRINCIPI DE CONFIDENCIALITAT

La informació, la documentació i, en general, totes les actuacions fetes en aplicació d'aquest protocol tenen caràcter estrictament confidencial i només es poden utilitzar a efectes d’assolir els seus objectius, sense que, en cap cas, puguin ser emprades amb finalitats discriminatòries ni en perjudici de la persona interessada. Aquestes dades no podran ser utilitzades per la Universitat per a finalitats diferents, ni comunicades a tercers, llevat que hi hagi una base legal que habiliti la comunicació.

Així mateix, atesa la naturalesa de la informació continguda en aquest procediment, i per tal de garantir la intimitat de les persones afectades i intervinents, totes elles tenen el dret i el deure de confidencialitat. El tractament de la informació està subjecte a la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

En qualsevol cas i, a aquests efectes, serà d’aplicació el que preveu l’apartat “Confidencialitat, conservació i custòdia de les dades mèdiques”, del Procediment general per vigilar l'estat de salut individual amb relació als riscos laborals.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

1. La modalitat A de modificació del règim horari i la modalitat de gaudiment dels dies de vacances seran d’aplicació mentre estigui vigent l’acord de la Mesa d'Universitats Públiques Catalanes del 26 de maig del 2021.

2. La modalitat C de modificació del règim horari serà d’aplicació sempre i quan se’n  concretin les condicions mitjançant una acord de la Mesa d'Universitats Públiques Catalanes, o bé, un acord del Consell de Govern de la Universitat.

6. Aprovació de temes de l’àmbit de recerca i la transferència de coneixement:

6.1. Aprovació de bases del programa start up UPF Flama.

La transferència del coneixement generat a les universitats és un eix pel qual la UPF ha apostat en els darrers temps i que està acompanyat d’un context social propici, en què cada cop s’entén millor la relació bidireccional entre universitats i societat.

L'emprenedoria universitària és un aspecte important en el foment d’aquesta transferència i pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament econòmic, la innovació i la formació dels estudiants. Les universitats són llocs ideals per fomentar la innovació, ja que constitueixen entorns de trobada entre gran varietat de coneixements i habilitats.

És voluntat de la UPF afavorir l’assoliment de les capacitats que permetin portar a terme idees de negoci. Coneixements i habilitats vinculades a la gestió empresarial com ara el màrqueting, les finances o la presa de decisions donen als estudiants oportunitats de creixement personal i poden ser aplicats en futures empreses o en llocs de treball i fomenten una cultura de la innovació que influeix positivament en la societat.

El programa Start-UPFlama és una iniciativa que neix per donar suport a la creació d’empreses innovadores per part d’estudiants i alumni de la UPF, en equip o de manera individual. Ofereix als participants formació en emprenedoria, assessorament i acompanyament per validar la seva idea de negoci.

El programa consta de tres fases. En la primera, es proporciona suport per elaborar un “business model canvas”, un primer document que integra la visió i principals característiques de la idea de negoci; la segona fase està centrada en la formació en coneixement i eines necessàries per desenvolupar i liderar un projecte emprenedor, des d’una perspectiva tant teòrica com pràctica; finalment, en una tercera fase es premiarà als millors projectes.

El programa està organitzat i coordinat per la UPF (Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle),

Per tot això, el Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Aprovar les Bases del Programa Start-UPFlama que consten a l’annex.

ANNEX

BASES REGULADORES DEL PROGRAMA START-UPFLAMA

1. Objecte

Start-UPFlama és un programa de suport a la creació d’empreses innovadores adreçat a estudiants i titulats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF en endavant).

L’objectiu del programa és impulsar l’emprenedoria entre la comunitat universitària, aprofitant la creativitat, la iniciativa i els coneixements dels participants, tot ajudant-los a validar idees que acabin esdevenint empreses innovadores que aportin riquesa i benestar a la societat.

El programa proporciona als participants que hi accedeixin formació i assessorament per a la maduració de les seves propostes d’emprenedoria.

2. Fases

El programa consta de tres fases:

2.1 Primera Fase. “Business Model Canvas”

La primera fase consisteix en l’elaboració d’un Business Model Canvas (BMC) per part dels participants, que els permetrà presentar la seva candidatura al programa.

El programa oferirà als participants suport i recursos per idear les seves propostes de valor i concebre els seus models de negoci seguint aquest model. La convocatòria especificarà els recursos que es posaran a disposició dels participants indicant si el seu ús serà presencial o en línia.

Una comissió de selecció formada per membres de la Unitat d’Innovació - UPF Business Shuttle  avaluarà les propostes presentades d’acord amb els següents criteris:

• Innovació: s’haurà de provar que es tracta d’una solució innovadora a la necessitat identificada i que l’estat actual de les tecnologies o dels productes necessaris per a la realització del projecte estan a l’abast i no en una fase de conceptualització.
• Oportunitat de negoci i potencial de creixement: caldrà demostrar que el projecte té sentit perquè existeix una necessitat identificada al mercat, així com les possibilitats d’escalabilitat i internacionalització del mateix).
• Equip: caldrà argumentar la capacitat del grup per portar a terme el projecte o, si es detecta alguna mancança, indicar quin(s) perfil(s) serà necessari incorporar més endavant. Es valorarà el perfil emprenedor dels candidats i la seva complementarietat.
• Impacte: les candidatures hauran de demostrar que poden oferir un retorn a la societat i/o al planeta i que poden alinear la seva activitat d’acord amb un o més dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Si la comissió ho considera oportú, complementàriament, es podrà celebrar una entrevista amb els candidats com a part del procés d'avaluació i selecció final dels projectes.

La comissió de selecció, que es concretarà a cada convocatòria, triarà els projectes que passaran a la segona fase del programa.

2.2 Segona Fase. Formació.

La segona fase del programa consisteix en un pla formatiu que té dues parts:

1º Part  “StartUPFlama - Hands On”: sessions formatives on es faciliten  eines, metodologies startup i acompanyament per validar i fer evolucionar la idea de negoci fins a l’etapa de pre-empresa. Aquesta formació comprèn aspectes clau de l’emprenedoria en vessants pràctiques com pitching, lean startup o disseny d’un “producte mínim viable” o MVP.

2º Part  “Competències en Emprenedoria Start-UPFlama”: curs en competències de gestió empresarial, molt necessàries per endegar un projecte en emprenedoria. Aquesta formació comprèn sessions teòriques en matèries com gestió financera, màrqueting, tècniques de negociació o formació i lideratge d’equips.

Les dedicacions previstes s’especificaran en la corresponent convocatòria.

2.3 Tercera Fase. Pitch competition.

Un cop completada l’etapa formativa, es realitzarà una jornada final en la qual els equips finalistes defensaran els seus projectes davant un Jurat (“pitch competition”). El Jurat, regulat a la base 7,  podrà decidir premiar fins a 3 propostes guanyadores. La dotació dels premis es determinarà en la convocatòria corresponent. La decisió del Jurat s’elevarà al rector o rectora o vicerector/a en qui delegui.

3. Persones beneficiàries
Poden ser beneficiàries d’aquest programa:

3.1. Candidatures individuals que reuneixin una de les condicions següents:

Estudiants que estiguin cursant un grau o màster a la UPF

Titulats de qualsevol estudi de la UPF durant els últims quatre cursos acadèmics finalitzats amb anterioritat a l’acabament del termini per participar a la convocatòria corresponent.

3.2. Candidatures col·lectives en les quals almenys la meitat de l’equip ha d’estar format per estudiants que estiguin cursant un grau o màster a la UPF, o bé titulats de la UPF dels últims quatre cursos acadèmics finalitzats amb anterioritat a l’acabament del termini per participar a  la convocatòria corresponent.

3.3. En tots els casos, serà requisit indispensable no tenir constituïda en el moment de la inscripció, una persona jurídica específica per al desenvolupament del negoci associat a la proposta presentada.

4. Sol·licitud
La sol·licitud de participació s’ha de formalitzar a través dels formularis d’inscripció i canals que es publicaran a l’apartat corresponent de la web de la UPF.

La sol·licitud inclourà, com a mínim, la informació següent:

• Títol del projecte
• Breu descripció de la idea de negoci
• Nom i cognoms dels membres de l’equip
• Vinculació amb la UPF mitjançant titulació o matriculació acadèmica.
• Correu electrònic de contacte

5. Unitat administrativa instructora
La unitat administrativa instructora d’aquesta convocatòria és la Unitat d’Innovació – UPF Business Shuttle.

Les comunicacions amb els premiats i participants es faran preferentment a través de l’adreça de correu electrònic que s’hagi fet constar al formulari de participació.

6. Convocatòria del programa
Correspon al rector o rectora, o al vicerector/a en qui delegui, convocar el Programa Start-UPFlama.

7. Calendari del programa
El calendari de les diferents fases del programa serà establert a la convocatòria corresponent.

8. Jurat de la Tercera Fase
El Jurat estarà format, com a mínim,  per quatre membres nomenats pel rector o rectora: tres persones de reconegut prestigi en el món de l’emprenedoria i l’acceleració d’start-ups, i el vicerector o vicerectora en l’àmbit de transferència de coneixement de la UPF, o persona en qui delegui, que exercirà la presidència. La composició concreta del Jurat es concretarà a la convocatòria.

9. Prevalença de les bases
La participació en el programa implica l’acceptació íntegra de les bases del programa. La Comissió de selecció i el Jurat estan facultats per interpretar aquestes bases i adoptar les decisions necessàries per resoldre qualsevol incidència que no hi estigui prevista.

10. Resolució de la convocatòria
A la vista de la proposta del Jurat, el rector o la rectora, o el vicerector/a en qui delegui, resoldrà l’adjudicació dels premis.
La dotació dels premis podrà ser reduïda parcialment, abans no es dicti la resolució definitiva, com a conseqüència de les restriccions que es derivin del compliment d’objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Els beneficiaris dels premis tindran l’obligació de facilitar tota la informació que els sigui requerida d’acord amb la Llei de finances públiques de Catalunya i altres normes aplicables.

6.2. Bases dels ajuts pel foment de la llengua catalana en les activitats de recerca, de transferència del coneixement i de divulgació científica a la UPF.

L’article 25 de la Regulació i foment de l’ús del català a la Universitat Pompeu Fabra, acord de Junta de Govern de 8 de març de 2000 modificat per acord de Junta de Govern de 27 de febrer de 2001, la UPF ha de promoure l’ús del català en les activitats de recerca dels professors. El Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya (PEC), aprovat per la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya el 27 de maig de 2022, té com a objectius l’increment de l’ús del català a la recerca així com incentivar la transferència de coneixement i la divulgació de la recerca en català. A més, com diu el preàmbul de les bases dels ajuts econòmics per activitats de foment de la llengua i cultura catalanes (acord de Consell de Govern de 12 de desembre de 2023), la Universitat Pompeu Fabra té com un dels seus trets identitaris el compromís amb la llengua, la societat i la cultura catalanes.

En aquest marc del foment i ús del català a la Universitat Pompeu Fabra  es proposa la concessió d'una sèrie d’ajuts per tal de garantir i, sobretot, augmentar la presència de la llengua catalana en les activitats de recerca, de transferència del coneixement i de divulgació científica a la UPF.

És per tot això, que el Consell de Govern

ACORDA

Article únic. Aprovar les Bases dels ajuts pel foment de la llengua catalana en les activitats de recerca, de transferència del coneixement i de divulgació científica a la UPF que consten com Annex.

ANNEX

BASES DELS AJUTS PEL FOMENT DE LA LLENGUA CATALANA EN LES ACTIVITATS DE RECERCA, DE TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT I DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA A LA UPF
Primera. Objecte i modalitats dels ajuts

L’objecte d’aquests ajuts és el foment de l’ús del català en l’àmbit de recerca, de transferència del coneixement i de divulgació científica a la UPF. Es preveu dues modalitats d’ajuts:

MODALITAT A, dirigida a grups de recerca: ajuts per a l’organització d’activitats (seminaris, conferències, debats, etc.) dels àmbits temàtics propis de la Universitat amb experts catalans o catalanòfils convidats que treballin i resideixin a l’estranger amb la finalitat d’apropar la recerca pionera al professorat, estudiants, personal d’administració i serveis, i ciutadania, així com per afavorir el diàleg entre el públic i el personal investigador. La llengua vehicular d'aquestes activitats haurà de ser el català.
MODALITAT B, dirigida a doctorands i doctors recents: ajuts per a accions de recerca, sia (a) la publicació d'articles en català en revistes acadèmiques d'impacte o (b) la realització d’accions de transferència del coneixement o de divulgació de la recerca.

Segona. Requisits de participació

MODALITAT A:

• Ser coordinador d’un grup de recerca a la UPF.
• Organitzar activitats (seminaris, conferències, debats, etc.) en què la llengua vehicular haurà de ser el català en el marc de l’objecte de l’ajut.
• No haver rebut l’ajut en edicions anteriors.

MODALITAT B:

• Ser estudiant de doctorat o no haver transcorregut un any des de la lectura de la tesi doctoral en el curs acadèmic de publicació de la convocatòria.
• Publicar un article en català o fer una acció de transferència del coneixement o de divulgació en llengua catalana en el marc de l’objecte de l’ajut.
• No haver rebut l’ajut en edicions anteriors.

Tercera. Dotació dels ajuts

La dotació dels ajuts es publicarà en la convocatòria anual.

Abans que es dicti resolució definitiva, es podrà reduir parcialment o totalment la dotació dels ajuts, com a conseqüència de les restriccions que derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Quarta. Presentació de sol·licituds

La sol·licitud es presentarà segons estipuli la convocatòria juntament amb una memòria on s'explicarà com s’ha dut o es durà a terme l’activitat organitzada o la publicació de l’article.

La participació en aquests ajuts implica l’acceptació de les bases en la seva totalitat.

Cinquena. Convocatòria

Es publicarà una convocatòria anual per resolució del rector o rectora o l’òrgan en qui delegui. La convocatòria es difondrà a través dels canals de comunicació habituals (pàgina web, butlletins electrònics i xarxes socials) de la Universitat.

La convocatòria contindrà, com a mínim, la informació següent:

• Remissió a l’Acord del Consell de Govern que aprova les bases reguladores dels ajuts
• Partida pressupostària i dotació econòmica dels ajuts
• Despeses elegibles
• Termini de presentació de la sol·licitud
• Termini de resolució
• Formulari de sol·licitud

Sisena. Instrucció

Correspon al Servei de Projecció Institucional efectuar d’ofici els actes d’instrucció i ordenació, que estaran subjectes a les previsions corresponents de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Setena. Comissió Avaluadora

La Comissió Avaluadora estarà formada pels membres següents:

• La persona que exerceixi la presidència de la Comissió de Política Lingüística, o la persona en qui delegui, que exercirà la Presidència de la Comissió Avaluadora.
• El vicerector o vicerectora competent en matèria de recerca.
• El vicerector o vicerectora competent en matèria de transferència del coneixement.
• Tres PDI membres de la Comissió de Política Lingüística.
• El cap o la cap de la Unitat dels Serveis Bibliotecaris del Poblenou, que exercirà la secretaria de la Comissió Avaluadora.

La persona que exerceixi la presidència de la Comissió Avaluadora tindrà vot de qualitat.

Per garantir la qualitat i l’expertesa de la Comissió Avaluadora, els membres de la Comissió de Política Lingüística seran escollits per la persona que exerceixi la Presidència de la Comissió de Política Lingüística.

Vuitena. Criteris d’avaluació

Els criteris de valoració de les sol·licituds seran el següents (màxim 10 punts):

a) L’originalitat i interdisciplinarietat (fins a 1 punt)

b) Caràcter innovador de l’activitat (modalitat A) o acció o publicació (modalitat B) (fins a 1 punt)

c) Impacte social, així com inclusió d’elements que possibilitin una ciència participativa i que permetin a tots els públics accedir a l’activitat o publicació en accés obert (fins a 2 punts)

d) Activitat o publicació que estigui lligada temàticament a d’altres accions que la UPF realitza en l’àmbit de la cultura científica (fins a 1 punt)

e) Qualitat de l’activitat (modalitat A) o acció o publicació (modalitat B) (fins a 5 punts)

i. En el cas de les activitats de la modalitat A es valorarà el pressupost sol·licitat i la projecció o reconeixement nacional i/o internacional de la persona que organitza i/o participa en l’activitat, i si escau, també del mitjà de comunicació on es publica o difon l’activitat.

ii. En el cas de les publicacions en català de la modalitat B en revistes acadèmiques es valorarà que hagin passat un procés d’avaluació de revisió per parells i que estiguin presents en índexs de citacions ―com ara els de Clarivate Analytics (en particular, el Social Sciences Citation Index i l’Arts and Humanities Citation Index) o Scopus―, o bé en d’altres bases de dades bibliogràfiques especialitzades de prestigi internacional i que estiguin situades en el primer o segon quartil.

iii. En el cas de les accions de transferència del coneixement i/o de divulgació de la recerca de la modalitat B es valorarà el pressupost sol·licitat i la projecció de les accions plantejades.

La convocatòria es podrà declarar deserta.

Novena. Resolució i notificació

La resolució de la convocatòria correspon al rector o rectora o òrgan en qui delegui. L’òrgan instructor, en vista de l’expedient i de l’informe de la Comissió Avaluadora, elevarà la proposta a l’òrgan encarregat de resoldre la convocatòria i ho farà en el termini màxim de tres mesos des de la finalització del període de presentació de sol·licituds. La resolució es notificarà per correu electrònic a les persones seleccionades, al mateix temps que se’n farà difusió pels diferents canals de difusió de la UPF (pàgina web, butlletins electrònics i xarxes socials).

Desena. Obligacions de la persona beneficiària

Fer menció explícita de l’ajut en qualsevol activitat de difusió (publicacions, mitjans de comunicació, congressos, entre d’altres) en què aparegui l’activitat o la publicació objecte de l’ajut.

Onzena. Publicitat i transparència

En compliment de l’article 15 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la previsió i la concessió d’aquests ajuts serà objecte de publicitat al Portal de la Transparència. En aquest sentit, els noms de les persones beneficiàries seran objecte de publicitat al Portal de la Transparència en els termes previstos a la normativa aplicable.

Dotzena.  Justificació dels ajuts

A partir de la data de finalització del període durant el qual es puguin desenvolupar les activitats d’acord amb la convocatòria corresponent, les persones beneficiàries disposaran d’un mes per presentar la documentació justificativa del compliment de la finalitat per a la qual s’hagi concedit la subvenció i l’aplicació dels fons percebuts, segons el model que constarà a la convocatòria.

Si l’activitat o publicació no es realitza, la persona beneficiària estarà obligada a retornar els diners que ja se li hagin lliurat. En cas d'incompliment d'aquesta obligació, la Universitat Pompeu Fabra pot desestimar qualsevol sol·licitud de subvenció futura, sense perjudici de les accions legals que la Universitat pugui emprendre. Tota sol·licitud d'ajut concedida que no hagi estat correctament justificada durant la liquidació perdrà el dret a qualsevol cobrament i  comportarà el retorn dels diners que ja se li hagin lliurat, si és el cas. La revocació de l’ajut és competència de l’òrgan encarregat de resoldre la convocatòria.

 

7. Aprovació de temes de l’àmbit  econòmic:

7.1. Presentació del compte general i dels comptes anuals auditats de l'exercici 2023.

D'acord amb l'article 190.2 dels Estatuts de la UPF, el Consell de Govern ha pres coneixement del compte general i dels comptes anuals de l'exercici pressupostari de la UPF del 2023, que consten com a annexos 3 , 4 i 5.

7.2. Autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal per a la contractació específica d’una eina de gestió d’identitats i gestió d’accessos en modalitat de servei al núvol (“Identity as a Service” o IDaaS) per a la UPF amb els serveis addicionals d'instal·lació, configuració i parametrització, suport, formació i evolutiu, per al període 2024-2026.

El sistema d’informació de la Universitat, és cada vegada més complex amb un conjunt molt ampli d’aplicacions i serveis als que s’ha d’accedir de manera unificada i segura.

Aquestes aplicacions son de diversos fabricants i tecnologies i estan ubicades al núvol de diferents proveïdors cadascun amb les seves particularitats pel que fa a les gestió d’usuaris i d’accessos. Així mateix, les fonts primàries d’aprovisionament d’usuari son diverses en funció de la seva procedència: aplicació de RH per al personal, aplicació de gestió acadèmica pels estudiants i altres vies per a usuaris externs que han de fer ús o accedir als recursos i serveis de la UPF.

Per gestionar aquesta complexitat es necessita una eina que permeti des d’un únic punt rebre totes les entrades de possibles usuaris, dotar-los d’un identitat única, assignar-los un codi d’usuari, uns perfils, rols i permisos i fer arribar tota aquesta informació a les aplicacions i serveis o pertoqui de manera automatitzada, segura i el més ràpida possible.

La Universitat disposa actualment del sistema Oracle Identity Manager (OIM) amb obsolescència tecnològica que genera problemes de disponibilitat i que cal fer-lo més estable, modernitzant la gestió i provisió d'accés als serveis i aplicacions amb un sistema CIAM (Customer Identity and Access Management), millorant la usabilitat i facilitat d’operació i assentant les bases per simplificar la infraestructura que permeti estalviar costos indirectes i una millora de l’eficiència i seguretat.

Per tant, és necessari abordar una evolució del sistema, per això es proposa contractar l’adquisició del dret d’ús d’un sistema de gestió d’identitats en modalitat de servei al núvol més els serveis addicionals d’implementació, desplegament, configuració i adaptació a les necessitats de la UPF tot incorporant el que ja existeix en matèria de gestió d’identitats així com també la integració amb totes les aplicacions i serveis per a l’aprovisionament de les identitats i/o gestió d’accessos. Finalment cal preveure, un cop realitzada la implementació, un servei evolutiu durant un temps per poder incorporar noves necessitats.

Aquesta contractació es pot realitzar a través del sistema de racionalització al que la UPF està adherida, que és el Sistema dinàmic d’adquisició (SDA) pel subministrament de programari i la prestació dels serveis associats, adjudicat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Es planteja una contractació de caràcter pluriennal ja que el procés d’implementació de la solució un cop concedit l’accés a la llicència, necessita d’un període d’1 any, ja que s’ha d’abordar una fase de diagnosi i una altra de migració i adaptació dels programaris actuals. Considerant que l’inici del contracte per raons de seguretat s’ha de fer a la major brevetat (s’estima l’1/11/2024), realitzar el procés de migració en els dos mesos que resten de l’any, requeriria una contractació d’un equip tècnic d’implementació de grans magnituds que no només no existeix actualment, sinó que encariria la solució. A més, a la vegada s’hauria de contractar i formar personal addicional intern per poder acompanyar a l’empresa que fa la implementació en tot el procés, el que és innecessari i encariria el procés de transformació.

Per altra banda, l’experiència demostra que transcorregut el termini d’implementació, es produeix un increment de demandes d’evolució d’altres programaris no previstos en el procés d’implementació i que s’han contractat en el curs del procés o són nous. Mentre el Servei d’Informàtica no té un rodatge en el funcionament de l’eina és necessari comptar amb un servei de desenvolupadors que realitzin aquestes evolucions. Amb l’estratègia de contracte pluriennal es garantitza que l’equip és el mateix que ha realitzat la implementació i coneix amb profunditat el funcionament de l’eina. Sotmetre a licitació la contractació d’aquestes evolucions és possible, però necessàriament haurà de comptar en la determinació del pressupost i en el preu d’adjudicació una reserva d’hores de l’empresa per a familiaritzar-se amb la solució implementada i, per tant, el pressupost serà superior

al que s’ha de destinar amb la proposta que aquí és realitza. Per tot això, el plantejament d’una solució pluriennal resulta la solució econòmicament més eficient.

La distribució de la despesa que pot tenir la UPF s’indica en el quadre annex.

Per tot això, el Consell de Govern proposa l’autorització del Consell Social de la despesa de caràcter pluriennal per a la contractació específica d’una eina de gestió d’identitats i gestió d’accessos en modalitat de servei al núvol per a la UPF amb els serveis addicionals d'instal·lació, configuració i parametrització, suport, formació i evolutiu, per al període 2024-2026.

7.3. Autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal per a la contractació del servei de manteniment d’un sistema de microscòpia de fluorescència amb platina motoritzada i il·luminació TIRF/FRAP de la Universitat Pompeu Fabra, per als anys 2024-2026.

El Departament de Medicina i Ciències de la Vida disposa d’un sistema de microscòpia de fluorescència amb platina motoritzada i il·luminació TIRF/FRAP, que cal mantenir en correcte funcionament per a les activitats de recerca a les que està destinat. Per aquesta raó s’ha preparat un contracte de manteniment integral de l’equipament.

En la prospecció de mercat feta per preparar la licitació del manteniment de l’equip en resulta que l’empresa fabricant de l’equipament crític: platina motoritzada i il·luminació TIRF/FRAP, Cairn Research, GmbH, amb seu a Alemanya, ofereix fer el manteniment sempre i quan la durada que es fixi del contracte sigui de 2 anys i per un import de 30.000,00 €/2 anys sense IVA. L’empresa no admet una licitació d’1 any amb possibilitat de pròrroga, ja que la pròrroga no li garanteix la continuïtat.

Feta la prospecció a operadors de manteniment nacionals, en resulta que una empresa, Izasa Scientific, SLU, ofereix fer el manteniment per un període d’1 any per un import molt superior, de 40.968,00 €/any sense IVA i, pel cas d’un contracte que es fes a 2 anys el preu ofert del manteniment és de 25.580,00 € sense IVA els dos anys.

Per tant, el plantejament d’una licitació pluriennal comporta una major eficiència en la gestió de la despesa.

La distribució de la despesa que pot tenir la UPF s’indica en el quadre següent:

Anualitat	Import sense IVA	IVA	Import IVA inclòs	Partida
2024 (jun-des)	7.500,00 €	1.575,00 €	9.075,00 €	219.22
2025	15.000,00 €	3.150,00 €	18.150,00 €	219.22
2026 (gen-jun)	7.500,00 €	1.575,00 €	9.075,00 €	219.22
Import total	30.000,00 €	6.300,00 €	36.300,00 €

Per tot això, el Consell de Govern proposa l’autorització del Consell Social de la despesa de caràcter pluriennal, per a la contractació del servei de manteniment d’un sistema de microscòpia de fluorescència amb platina motoritzada i il·luminació TIRF/FRAP de la Universitat Pompeu Fabra, per als anys 2024-2026

7.4. Autorització d'expedients de despesa de caràcter pluriennal per al Subministrament i instal·lació d’equipament de radiofreqüència (RFID) per al control i la circulació del fons bibliogràfic així com el seu etiquetatge i gravació d’informació de la Universitat Pompeu Fabra pel període 2024-2027.

Per gestionar el fons bibliogràfic de la UPF, la Biblioteca compta actualment amb un sistema de seguretat i control basat en tecnologia electromagnètica (tires metàl·liques) i una infraestructura de control (arcs antifurt, etc.) que han quedat obsolets, sense manteniments ni recanvis i amb un maquinari informàtic amb tecnologia Windows XP, sense possibilitat de canvi a sistemes operatius posteriors.

Aquest fet ocasiona que no es pugui potenciar l’autopréstec i l’autodevolució de documents en suport físic entre els usuaris i, en conseqüència, millorant el servei fora d’hores laborals i, alhora, estalviar l’atenció presencial del personal de Biblioteca.

Escau modernitzar aquests equipaments de la Biblioteca, i es proposa a través de la substitució del sistema actual per la tecnologia Radio Frequency Identification (RFID) que, des de l’any 2000, s’ha implementat en altres biblioteques amb èxit.

Per dur a terme aquest procés de modernització és necessari contractar, per una banda l’adquisició i instal·lació dels equips necessaris fer el préstec i control de seguretat (estacions de treball per fer el processament de les etiquetes, arcs antifurts, estacions d’autopréstec i un assistent d’inventari), les etiquetes RFDI i, en darrer terme contractar un servei d’etiquetatge dels documents, que s’ha de fer, en la mesura del possible, de forma coetània a la instal·lació dels equips, per tal que el fons documental funcioni amb el canvi d’infraestructura, permetent-se el préstec i mobilitat amb les garanties de traçabilitat.

Diem en bona mesura, ja que, donat el gran volum del fons de la Biblioteca de Ciutadella, com a excepció, en aquest cas, el procés es realitzarà de forma coetània a la instal·lació en una part del fons. La resta es farà en anys successius.

L’objecte de la contractació és doncs, realitzar aquest procés de canvi de sistema de control i seguretat dels fons bibliogràfic, amb una despesa màxima total de 150.572,40 € amb IVA, distribuïda en les anualitats següents:

Concepte / Anualitats		2024	2025	2026	2027	Partida
Equipament		27.400,00 €	11.600,00 €			624.00
Etiquetatge	Subministrament etiquetes	1.540,00 €	6.600,00 €	16.500,00 €	11.000,00 €	220.00
	Servei d’etiquetatge	2.800,00 €	12.000,00 €	15.000,00 €	20.000,00 €	227.62
Import sense IVA		31.740,00 €	30.200,00 €	31.500,00 €	31.000,00 €
IVA		6.665,40 €	6.342,00 €	6.615,00 €	6.510,00 €
Import amb IVA		38.405,40 €	36.542,00 €	38.115,00 €	37.510,00 €

Previ a la instal·lació dels equipaments i etiquetatge del fons bibliogràfic, el personal de la Biblioteca ha de realitzar un procés que denominen d’expurgació, que comporta la revisió del fons actual per descatalogar i treure del fons documents que es consideren ja que no han d’estar al servei de préstec. Aquest procés s’ha de fer a les tres seus de la Biblioteca. En cas que es volgués realitzar aquest canvi de cop aquest any 2024, seria necessari contractar més personal intern per poder fer la tasca i, per altra banda, l’empresa adjudicatària hauria d’incrementar també els seus recursos humans per fer el servei d’etiquetatge, el que en conjunt encariria la solució. Per aquest motiu, s’opta per un lliurament successiu de l’equipament entre els anys 2024 i 2025 de forma que enguany es realitzaria el procés de canvi a la Biblioteca de Campus Mar, i l’any 2025 primer a la Biblioteca de Campus Poblenou i, després, d’una part del fons de la Biblioteca del Campus Ciutadella.

Els anys 2026 i 2027, l’execució del contracte es limita al subministrament d’etiquetes i del servei d’etiquetatge i s’opta per mantenir aquesta despesa dins de l’expedient pluriennal per garantir el mateix contractista, que tindrà ja els coneixements i l’experiència adequada per realitzar el servei. En cas de contractar-se aquestes dues prestacions a través d’una licitació oberta, caldria estimar un cost de temps per familiaritzar-se amb l’equipament i forma de treballar de la Biblioteca que necessàriament caldria recollir al pressupost de licitació. Per tant, la opció pluriennal, també comporta una certa eficiència econòmica.

Per tot això, el Consell de Govern proposa l’autorització del Consell Social de la despesa de caràcter pluriennal per al subministrament i instal·lació d’equipament de radiofreqüència (RFID) per al control i la circulació del fons bibliogràfic així com el seu etiquetatge i gravació d’informació de la Universitat Pompeu Fabra pel període 2024-2027.

8. Designació i modificació de membres de comissions de la Universitat i de representants a altres organismes

8.1. Es designa la professora Mercè Oliva Rota, directora del Departament de Comunicació vocal de la Comissió d’Ordenació Acadèmica (COA) en representació dels directors de Departament membres del Consell de Govern, en substitució del professor Jordi Balló Fantova.

8.2. Es designa la professora Clara Cortina Trilla, directora del Departament de Ciències Polítiques i Socials, vocal de la Comissió d’Ordenació Acadèmica (COA) en representació dels directors de Departament membres del Consell de Govern, en substitució del professor Francisco Javier Arregui Moreno.

8.3. Es designa la professora Judit Freixa Aymerich, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, vocal de la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere, en substitució de la professora Louise Elizabeth McNally Seifert.

8.4. Es designa la professora Aïda Solé Auró, vicerectora d’Estudiants i Alumni, com a vocal de la Comissió d’Accés i Afers Estudiantils del Consell Interuniversitari de Catalunya, en substitució del professor Sergi Torner Castells i es manté la professora Eva Pujadas Capdevila, vicerectora de Compromís Social i Comunitari, com a vocal suplent a la Comissió.

8.5. S’aprova modificar l’Acord del Consell de Govern del 5 de juliol del 2017, modificat pels acords del Consell de Govern de 14 de juliol, 13 d’octubre de 2021 i 26 d’abril de 2023,  en relació a la composició del Patronat de la Fundació UPF, en els termes següents:

On diu:

“Primer: Designar els vuit vocals del Consell de Govern en el Patronat de la Fundació Universitat Pompeu Fabra en els termes següents:

-vicerector/a competent en matèria de professorat

-vicerector/a competent en matèria de compromís social i igualtat

-vicerector/a competent en matèria de docència

-vicerector/a competent en matèria de recerca

-vicerector/a competent en matèria de cultura

-vicerector/a competent en matèria de transferència de coneixement

-secretari/ària general

-cap del Gabinet del Rectorat.”

Ha de dir:

“Primer: Designar els vuit vocals del Consell de Govern en el Patronat de la Fundació Universitat Pompeu Fabra en els termes següents:

-vicerector/a competent en matèria de professorat

-vicerector/a competent en matèria de compromís social i igualtat

-vicerector/a competent en matèria de docència

-vicerector/a competent en matèria d’estudiants i alumni

-vicerector/a competent en matèria de cultura

-vicerector/a competent en matèria de transferència de coneixement

-secretari/ària general

-cap del Gabinet del Rectorat.”

8.6. Es designa David Sancho Royo, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials, vocal del patronat de la Fundació Institut of Political Economy and Governance (IPEG), en substitució del professor Francisco Javier Arregui Moreno.

9. Ratificació de convenis i Estatuts

9.1. Ratificació de convenis.

Es ratifiquen els convenis subscrits per la Universitat Pompeu Fabra, que consten com a annex 6.

9.2. Ratificació dels Estatuts del DIPLOCAT

Vist l’acord del Ple del Patronat Catalunya Món – Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (PCM-DIPLOCAT) adoptat el 6 de juny de 2024, mitjançant el qual s’aprova el nou redactat dels Estatuts del Consorci Catalunya Internacional.

El Consell de Govern

ACORDA

Primer. Ratificar els nous Estatuts del Consorci Catalunya Internacional que consten com a annex 7.

Segon. Elevar-los al Consell Social per a la seva ratificació definitiva