Honoris causaEugenio Bulygin i Ernesto Garzón Valdés, professors emèrits de les universitats de Buenos Aires (Argentina) i Magúncia (Alemanya), respectivament, i que han estat al llarg de la seva trajectòria professors visitants de l'àrea de Filosofia del Dret de la UPF, han estat investits doctors honoris causa per la Universitat.

La cerimònia acadèmica d'investidura, presidida pel rector Josep Joan Moreso, ha tingut lloc avui,  20 d'octubre, al migdia, a l'auditori del campus de la Ciutadella. A la taula presidencial, el rector ha estat acompanyat per José M. Martínez de Pisón, catedràtic de Filosofia del Dret i rector de la Universidad de La Rioja; Alejandro Sáiz, director del Departament de Dret, i Olga Valverde, vicerectora de Postgrau i Doctorat de la UPF.

Josep M. Vilajosana, degà de la Facultat de Dret, ha estat el padrí dels dos doctorands, i els elogis han estat a cura de Pablo E. Navarro, investigador del CONICET (Argentina) i antic professor visitant de la UPF, i Jorge Malem, catedràtic de Filosofia del Dret de la UPF, que han repassat els mèrits d'Eugenio Bulygin i Ernesto Garzón Valdés, respectivament. L'acte, que ha estat retransmès en directe per la web de la Universitat, ha comptat amb la interpretació de diferents peces musicals per part del Cor de la UPF, la soprano Aída Vera i la pianista  Akiko Nomoto.

La cerimònia s'ha obert amb un parlament de Josep Joan Moreso, al qual ha seguit la lectura, a càrrec de Josep Fargas, secretari general de la UPF, de l'acord de concessió del doctorat honoris causa a aquests dos professors pres pel Consell de Govern (a proposta conjunta de la Facultat i el Departament de Dret).

Aquest acord justifica la investidura "pel fet que atresoren una brillant i dilatada trajectòria docent i investigadora en els àmbits de la Filosofia del Dret, Moral i Política, i han exercit un indiscutible i profitós mestratge en la formació de diverses generacions de filòsofs del dret tant a Llatinoamèrica com a Europa, on és particularment destacable la seva intensa relació acadèmica amb els professors de la UPF".

Un cop el padrí i els doctorands ja havien entrat a l'auditori al so de  Pueblito, mi pueblo, de Carlos Guastavino, Pablo E. Navarro ha procedit a fer la lectura de l'elogi d'Eugenio Bulygin (document pdf, 8 pàgs., 56 Kb). Finalitzada la laudatio, el rector Josep Joan Moreso ha imposat la medalla que acredita com a nou doctor honoris causa de la Universitat a Eugenio Bulygin, que a continuació ha pronunciat el seu discurs d'acceptació. La interpretació de l'ària de Goldberg Variations BWV 988, de J. S. Bach, per part d'Aída Vera, ha conclòs aquesta part de l'acte.

El mateix procés s'ha seguit per la investidura del segon doctorand: el professor Jorge Malem ha fet la lectura de l' elogi d'Ernesto Garzón Valdés (document pdf, 8 pàgs., 56 Kb); el rector li ha imposat la medalla honoris causa, i Ernesto Garzón Valdés ha pronunciat el seu discurs d'acceptació com a nou doctor de la UPF (document en pdf, 12 pàgs., 48 Kb).   Hermano, de Carlos Guastavino, ha estat la peça musical que ha rubricat aquest moment.

La cerimònia ha finalitzat amb un parlament del rector Josep Joan Moreso (document pdf, 4 pàgs., 36 Kb) al qual ha seguit la interpretació de la popular universitària Gaudeamus Igitur, per part del Cor de la UPF.

Un iusfilòsof argentí artífex d'una renovació metodològica en l'àmbit jurídic

Eugenio Bulygin (Khàrkov, URSS, actualment, Ucraïna, 1931), que va ser professor visitant de la UPF en el marc del programa de doctorat Racionalitat i Dret (1992-1994), pertany una generació excepcional de iusfilòsofs argentins, creada per Ambrosio Gioja, i de la qual també formen part Genaro Carrió, Ernesto Garzón Valdés, Roberto Vernengo, Carlos Alchourrón, Carlos Nino, o Ricardo Guibourg, entre d'altres. La seva obra ha contribuït a portar a terme una renovació metodològica en l'àmbit jurídic, introduint eines formals idònies i sofisticades per a la identificació i solució dels problemes de la ciència jurídica.

Després d'obtenir el títol de doctor en Dret i Ciències Socials a la Universitat de Buenos Aires, va cursar estudis de postgrau a les universitats de Colònia, Bonn i Oxford, amb els professors O. Klug, H. Welzel i H.L.A. Hart, respectivament. A més de catedràtic i professor emèrit de la Universitat de Buenos Aires, ha estat també professor de les universitats argentines Nacional de la Plata, del Museo Social Argentino o Torcuato Di Tella. Ha estat també investigador del Consejo Nacional de Investigaciones i Técnicas de Argentina i professor visitant d'altres universitats europees i iberoamericanes.

Juntament amb Carlos Alchourrón, va desenvolupar una elegant teoria dels sistemes normatius ( Normative Systems, 1971), i va escriure una sèrie de treballs sobre el canvi de sistemes jurídics, que han tingut repercussió en altres àmbits de la filosofia, com ara en l'epistemologia de la revisió de les creences i el coneixement (recollits a Análisis lógico y Derecho, 1991). Altres de les seves obres són Normas y sistemas normativos (2005), o Il positivismo giuridico (2007).

Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut el premi Konex d'Humanitats (1996) i la medalla Alexander von Humboldt (1996) i ha estat president de l'Associació Internacional de Filosofia Jurídica i Social (IUR, 1999-2003). Ha exercit com a degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires -nomenat pel govern després de la recuperació de la democràcia, l'any 1983-, jutge de la Cámara Nacional de Apelaciones en lo Civil y Comercial Federal (Argentina) i president de l'Asociación Internacional de Filosofía Jurídica y Social (IVR). Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats de Bahía Blanca d'Argentina (2007) i Alacant (2008).

 

Filòsof del dret, moral i polític que ha exercit una gran influència en diverses generacions de juristes

Ernesto Garzón Valdés (Córdoba, Argentina, 1927), filòsof del dret, filòsof moral i filòsof polític, ha exercit una gran influència en diferents generacions de juristes europeus i llatinoamericans. Algunes de les seves aportacions més destacades han versat sobre les teories de la democràcia i de la representació, els drets fonamentals o les restriccions a la voluntat democràtica, el paternalisme jurídic, la tolerància, l'estabilitat dels sistemes polítics o el multiculturalisme, entre d'altres.

Ha estat professor en les universitats argentines de Córdoba i La Plata i, després d'exiliar-se a Alemanya a causa de la dictadura argentina, de les universitats de Bonn, Colònia i a l'Institut de Ciències Polítiques de la Universitat de Magúncia, de la qual és professor emèrit. També ha exercit com a professor visitant en diverses universitats llatinoamericanes i europees, entre elles la UPF i l'Instituto Tecnológico Autónomo de Mèxic.

Entre les seves publicacions, destaquen els llibres El concepto de estabilidad de los sistemas políticos (1987), Derecho, ética y política (1993), Calamidades (2004), Tolerancia, dignidad y democracia (2006) o Propuestas (2011). Doctor honoris causa per les universitats de València, Alacant, Helsinki, Buenos Aires, Nacional del Litoral i Nacional de Córdoba, ha estat reconegut amb la medalla Goethe (1986), el premi Konex d'Humanitats (1996 i 2006), els títols de Comendador de la Orden de San Carlos de Colòmbia (1972) o la Gran Creu al Mèrit de República Federal d'Alemanya (1972).

És membre de les Acadèmies de Ciències Socials i Dret de Córdoba y Buenos Aires, i de l'Acadèmia de Ciències de Finlàndia. També és president del Tampere Club (Finlàndia) i de la Fundación Coloquio Jurídico Europeo (Madrid), entre d'altres organismes i fundacions. És coeditor o membre del consell assessor de nombroses revistes, entre les quals destaquen Análisis Filosófico, Doxa, Isonomía i Law and Philosophy.