Miquel Batllori

Nomenament: 20 de març del 2002
Investidura: 23 de maig del 2002
Padrí: Martí de Riquer

Nomenament

La Junta de Govern de la Universitat Pompeu Fabra, en la seva sessió de 20 de març de l’any 2002, acordà, per unanimitat, concedir el Doctorat Honoris Causa per la Universitat Pompeu Fabra al pare Miquel Batllori i Munné, eminent estudiós de la història i de la cultura catalanes, pels seus nombrosos i excel·lents treballs d'investigació sobre la història de Catalunya, que han contribuït a projectar la cultura catalana i situar-la en el context de la història universal.

Notícia de l'acte

Onze universitats de l'àmbit lingüístic català, entre elles la UPF, van investir conjuntament doctor honoris causa a l'intel·lectual i historiador Miquel Batllori en una cerimònia que va tenir lloc el 23 de maig del 2002 a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. La investidura es va celebrar en el marc d'un homenatge que se li va retre amb motiu de l'aparició del primer volum del Diplomatari Borja, que ha estat impulsat per l'humanista català.

Batllori va rebre el doctorat honoris causa de mans dels rectors de les universitats que encara no li havien atorgat aquesta distinció acadèmica, que són les d'Alacant, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Girona, Jaume I, Lleida, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili i Vic. Les universitats d'Andorra, Internacional de Catalunya i Oberta s'han adherit al nomenament i les Illes Balears, Politècnica de València i València ja efectuaren la investidura amb anterioritat. La laudatio va anar a càrrec del professor Martí de Riquer.

Breu biografia

Miquel Batllori (Barcelona, 1909 - Sant Cugat del Vallès, 2003), membre de la Companyia de Jesús, va ser durant vint-i-cinc anys catedràtic d'Història Moderna a la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, de la qual era professor emèrit des de l'any 1981. La seva erudició es fa palesa en la seva extensa bibliografia, que supera àmpliament el miler de treballs. Preferentment està dedicada a la Il·lustració i a l'empremta que van deixar en la cultura italiana els membres de l'orde jesuïta de la Corona d'Aragó, d'Espanya i de l'Amèrica Llatina expulsats per Carles III i exiliats a Itàlia. També fou objecte de la seva recerca l'obra de pensadors medievals com Ramon Llull i Arnau de Vilanova; nissagues com la de la família Borja; l'obra d'escriptors com Baltasar Gracián; l'mpacte de l'Humanisme i el Renaixement en terres catalanes; les reformes religioses del segle XVI, i la vinculació dels jesuïtes amb els processos d'independència iberoamericana.

Dels nombrosos premis i distincions que va rebre al llarg de la seva vida destaquen, entre altres, el premi Lletra d'Or, la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el Premio nacional de Historia de España, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premio Nacional de las Letras de España.