Les meves primeres paraules són per agrair a l'amic Hernández Pijuan la realització del cartell inaugural d'aquest curs; i per saludar i agrair molt especialment al professor Cavalli Sforza la lliçó magistral que, a més d'inaugurar el curs acadèmic, i tal com ell ha recordat, a la vegada inaugura un nou àmbit científic en l'àmbit de la Universitat.

El curs que comença és un curs que té una novetat central. L'ampliació dels àmbits d'actuació de la Universitat, amb el naixement, amb la posada en marxa de la nova llicenciatura en Biologia. Una llicenciatura emmarcada en una nova facultat, la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, el nom de la qual anuncia un ampli horitzó. Però una llicenciatura que s'ha perfilat donant un to, un matís precís al seu contingut: biologia humana. Un perfil especial que lliga amb l'ampli horitzó del qual abans parlava i que ens anuncia també un requeriment que serà necessari en el futur en tots els nostres estudis, per adaptar-nos a les exigències de la societat, del món laboral, de la competitivitat.

No ha estat fàcil arribar a aquest moment. I per això cal agrair de manera particular l'actitud del comissionat per a Universitats i Recerca, que en moments no precisament tranquils va saber mantenir l'aposta perquè la Universitat Pompeu Fabra anés més enllà dels àmbits de les ciències socials i humanes. I si això ha estat possible ha estat també perquè hem trobat la col·laboració activa de l'Ajuntament de Barcelona, que ens ha cedit uns locals on encetar aquesta nova àrea de la Universitat, en aquest entorn del parc de la Ciutadella lligat al mar.

Iniciem la llicenciatura en Biologia i també, no cal dir-ho, assumim un repte nou per a una universitat que comença a caminar en altres camps. Però, a la vegada que assumim aquest repte, vull manifestar la voluntat de la Universitat d'iniciar els estudis en el camp tecnològic. La Junta de Govern de la Universitat, i el Consell Social, han presentat davant el comissionat per a Universitats i Recerca la sol·licitud i la documentació necessàries per iniciar els estudis d'enginyeria superior en Informàtica, també en aquest cas amb un perfil peculiar, el perfil de la comunicació audiovisual.

Estic convençut que aquest projecte sintonitza perfectament amb l'estratègia de l'administració educativa, i la Universitat està preparada per encetar aquest altre repte que serà l'entrada en el camp tecnològic en un termini curt. Un nou curs que se situa a les portes ja del moment dels deu anys des de la inauguració de la Universitat, que ens convidarà a fer una reflexió crítica, una reflexió sobre tot allò que s'ha fet al llarg d'aquests anys, des del moment en què el govern de Catalunya va aprovar la creació de l'aleshores anomenada Quarta Universitat.

Dues visions se sobreposaven. La visió del sobreeixidor, i la visió d'un projecte renovat. Caldrà veure fins a quin punt les dades de l'examen que en el futur es faci sobre tots els aspectes de la Universitat confirmaran que el camí del projecte renovat ha estat seguit constantment i amb resultats positius. Les dades sobre el rendiment de la docència o les dades sobre la inserció en el món laboral són bones, però són millorables. I altres dades sobre la recerca, sobre el tercer cicle, caldrà incorporar-les a aquesta reflexió col·lectiva que ens ha de servir no només per comprovar allò que hem fet, sinó per assenyalar-nos noves directrius, per assenyalar-nos nous horitzons.

Estem, ho deia fa un moment el comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat, en un moment que podríem qualificar d'alguna manera com un moment de cruïlla. La majoria dels presents, per no dir pràcticament tots, hem conegut un sistema universitari en constant expansió, però aquesta trajectòria del sistema universitari es pot donar per acabada. Per acabada, com a conseqüència de la davallada demogràfica, com a conseqüència del fet que, en el que ha estat un pas molt important, s'ha produït ja la que podríem anomenar socialització de l'ensenyament universitari.

Per tant, plantejaments que eren coherents en aquest sistema universitari en expansió indefinida deixaran de ser-ho davant d'un sistema universitari que creixerà, en tot cas, d'una altra manera. Caldrà buscar noves formulacions en l'oferta dels estudis, estar molt més atents per conèixer quina és l'evolució del nostre entorn, i respondre adequadament, i en el moment oportú, a aquestes demandes.

I aquesta nova situació exigirà mesures diferents; exigirà una capacitat de reestructuració i d'adaptació a la demanda dels estudis; exigirà una definició molt més precisa, amb perfils molt més clars, dels mateixos estudis; exigirà estudis transversals i combinats; exigirà un nou esforç en formació contínua. Però, sobretot, exigirà un èmfasi diferent en els primers anys de formació universitària dels estudiants.

La situació canvia, i canvia també com a conseqüència de l'impacte de les anomenades noves tecnologies de la informació i la comunicació, les quals ens hauran de comportar un canvi en la manera d'ensenyar i d'aprendre. És en aquest sentit que vull anunciar que el proper dia 29 d'octubre, d'altra banda aniversari de la inauguració de la Universitat, es posarà en funcionament, en dos estudis primer, per estendre's després a la resta d'estudis, el projecte Campus Global. Aquest projecte pretén combinar, al servei de la docència, de la recerca, del funcionament global de la Universitat, les eines pròpies d'un campus virtual, amb la realitat clara d'un campus real, perfectament localitzat territorialment, com és el de la Universitat Pompeu Fabra. No es tracta d'un propòsit, sinó que és una realitat que estarà ja a disposició d'uns i altres, de professors i estudiants, preferentment, a partir del 29 d'octubre.

Però si he fet referència als canvis que genera l'impacte de les noves tecnologies de la informació, no és únicament per la incidència que tindran en tot allò que té a veure amb l'activitat d'ensenyar i d'aprendre, sinó també perquè, a més a més, creen, dissenyen, un nou escenari de competitivitat. Un nou escenari en què institucions docents llunyanes podran fer-se presents a casa nostra, i un nou escenari que ens ha de mobilitzar a nosaltres per fer present la nostra activitat molt més enllà de l'entorn que fins ara havíem considerat el nostre entorn proper. Haurem de fer l'esforç de competir, no ja amb les altres universitats de Catalunya, no ja amb les altres universitats espanyoles, sinó en un context internacional global.

I ho haurem de fer sense renunciar al fet de l'arrel catalana de la nostra universitat, sense renunciar al català però amb la utilització de l'altra llengua, el castellà, que ens pot obrir un horitzó ampli a les terres on centenars de milions de persones parlen aquesta llengua. I haurem d'incorporar noves llengües a les nostres eines ordinàries, i particularment l'anglès, per fer present el nostre projecte en aquests àmbits més amplis.

Haurem de ser competitius en la formació, però voldria aquí posar èmfasi en el fet que haurem de fer, sobretot, un esforç especial per ser-ho en l'àmbit del tercer cicle. En aquesta batalla d'aquest nou escenari de competitivitat, és evident que hem de ser competitius en la formació de grau, però l'èmfasi més extraordinari caldrà posar-lo en el tercer cicle i en la formació contínua.

No estem, crec, a la Universitat Pompeu Fabra, en mala posició per fer front a aquest nou repte, però caldrà que hi esmercem tots els esforços, que fugim de plantejaments tancats, que fugim de decisions complexes; en definitiva, que fugim de tot allò que ens pugui frenar en aquest horitzó.

Gairebé sempre, en inaugurar el curs, acabo referint-me a la missió de la universitat, a la missió central de la universitat, que és formar professionals, i afegeixo i adverteixo sempre que ens correspon, a més, formar ciutadans. I quan dic formar ciutadans no estic pensant en uns ciutadans contemplatius, o, com deia un gran universitari: no es tracta de formar contemplatius, sinó d'enriquir individualment els joves amb els tresors de la cultura general. La nostra missió és preparar individus que s'han d'incorporar a un món en marxa, que han de col·laborar en el procés de la seva transformació. I per això els cal tenir una certa noció sobre quin és l'estat en què trobaran la societat, el món, l'home, per dur a terme aquesta feina.

El nostre context està patint, i patirà en els propers anys, transformacions importants com a conseqüència de forts corrents migratoris, que majoritàriament ens aportaran a la convivència en el nostre entorn grups humans procedents de civilitzacions diferents, i tan madures com la nostra. El professor Cavalli Sforza, en la seva lliçó, feia referència a com una visió equivocada dels humans porta al naixement de la que ell qualificava "la greu malaltia social del racisme". És evident que la incorporació de comunitats humanes importants en la nostra societat crea una situació nova a la qual cal donar resposta. Ens assenyalava ell com, en aquest cas, la raó científica i l'imperatiu ètic coincideixen en la defensa de l'existència d'una única raça humana. Els grups humans no es diferencien pel color de la pell, i per tant l'existència d'elements de racisme, de xenofòbia o d'intolerància no és, des de cap punt de vista, ni èticament ni científicament acceptable.

Un escriptor marroquí, amb residència a París, vivint els traumes d'alguns sectors de la societat francesa, deia fa poc en una publicació que el racisme es pot prevenir i es pot guarir només amb coneixement, amb cultura. El sistema educatiu, i la universitat en el marc d'aquest sistema, hi tenim una gran responsabilitat. I per això hem de treballar incorporant els valors de la pluriculturalitat, hem de treballar perquè demà no ens hàgim d'avergonyir de la situació de la nostra societat.

Comença un nou curs, un curs que, de fet, d'alguna manera apunta cap a una època en part nova, o cada cop més nova; de canvis, i per tant d'incerteses, però també un curs i una època en què tenim experiència, eines, resultats assolits, capacitat de reacció i d'adaptació a les noves circumstàncies. Tot això, amb el treball de tots, ha de permetre complir, en definitiva, els nous i vells requeriments que la nostra societat ens planteja.