Inauguració del curs acadèmic 1991-1992
Vull en primer lloc agrair al professor Termes que hagi acceptat de pronunciar la lliçó inaugural d'aquest curs acadèmic. Penso que serà motiu de reflexió per a professors i estudiants.
Així mateix, el meu agraïment a l'artista Antoni Clavé per haver realitzat el cartell inaugural.
Vull, d'altra banda, transmetre una salutació especial a una nova universitat que durant els últims mesos ha aparegut en el panorama universitari de Catalunya: la Universitat Ramon Llull. Per a una universitat pública com aquesta, la Universitat Pompeu Fabra, l'aparició d'una universitat privada és un factor que ens convidarà a superar-nos en la docència i en la recerca. Des d'un aspecte de competència, que ajuda a tots a millorar-nos, voldria, en nom de la Universitat, oferir-los amb tota modèstia la nostra voluntat de cooperació.
Sembla que és costum arrelat que en la cerimònia d'inauguració de curs acadèmic, els qui tenen la responsabilitat de govern de la universitat reflexionin en veu alta sobre la situació de la institució docent o, més en general, sobre qüestions de política universitària.
Amb la concisió que a la Universitat Fabra volem donar a aquests actes, la mirada sobre la realitat universitària ha de ser, certament, molt selectiva. Aquest curs enriquim l'oferta d'ensenyaments amb dues noves carreres. Amb la diplomatura en Ciències Empresarials incidim en un camp de vella tradició que necessita renovar-se, especialment per respondre a l'exigent i intensa demanda de titulats per desenvolupar tasques de gestió en el teixit productiu del país. Amb la diplomatura en Gestió i Administració Pública encetem un nou ensenyament d'aquells que ha establert la reforma dels ensenyaments en curs a Espanya i que com tot allò que és nou està envoltat d'algunes incògnites, però que precisament per aquest motiu és un repte en què tots hem de posar la nostra atenció en el grau més alt. En els dos casos, els plans d'estudis, ja plenament vigents, han estat redactats no només tenint en compte la formació dels estudiants sinó també, i especialment, les exigències de les estructures públiques i privades del país.
Amb el mateix impuls amb què l'any passat començàvem les llicenciatures en Dret i Econòmiques, la Universitat Fabra inicia ara aquestes noves carreres. Es configura així un panorama inicial d'ensenyaments equilibrat, molt coherent amb el pes específic dels estudis de llarga i mitjana durada a Europa, i al qual la demanda de places docents al nostre país s'acosta cada vegada més.
En començar aquests nous estudis i posar en marxa el segon curs de Dret i d'Econòmiques, cal ratificar l'enfocament amb què va comparèixer la Universitat Fabra en l'escenari universitari i social de Catalunya. L'ensenyament és la raó de ser de la universitat, i impartir-lo amb gran exigència i dedicació és simplement complir una obligació respecte de la nostra societat.
Una universitat es defineix també en els nostres temps per la pluralitat de perspectives científiques que conrea. S'han de diversificar els horitzons i les activitats. Però a la vegada, en fer-ho, s'han de tenir en compte les necessitats, els buits o els dèficits del país. I, certament, les decisions sobre això no corresponen només a la universitat ni al conjunt de les universitats; nosaltres hem d'intervenir-hi amb la proposta, l'estudi o el suggeriment. Però són els poders públics, la Generalitat en el cas de Catalunya, qui ha de decidir-ho, ja que, si més no, es tracta de l'estructura d'un servei públic i d'una assignació de recursos.
El Parlament de Catalunya, en crear la Universitat, va definir unes primeres orientacions per a la primera fase de desenvolupament de la nostra institució. Els òrgans de govern de la Universitat han fet propostes per desenvolupar-les amb el convenciment que si el camp de les ciències socials n'ha de ser la branca central i principal, altres branques de la Universitat Fabra han de projectar-se en el camp de les humanitats i de les ciències.
No és la nostra voluntat iniciar duplicacions innecessàries i sense justificació objectiva, però no podríem compartir un projecte, si algun dia hi fos, que volgués situar una universitat que neix amb voluntat de renovació i de millora en la posició d'un simple sobreeixidor. Avui, però, podem mirar els propers anys amb tranquil·litat, perquè tots, l'administració educativa, el sistema universitari i nosaltres mateixos, estem disposats a continuar els esforços perquè a Barcelona hi hagi, efectivament, una nova universitat.
L'ordenació dels estudis a les universitats, particularment a partir de la Llei de reforma universitària i de la reforma dels ensenyaments que aquesta genera, obliga a posar una atenció molt particular en el tercer cicle i, concretament, en els programes de doctorat. Com dèiem gràficament l'any passat en presentar els plans d'estudis, la reducció de les llicenciatures a quatre anys no s'ha de traduir en la fórmula de 5 anys menys 1, sinó precisament en la fórmula 4 anys més 2, això és, a concentrar els esforços necessaris, que no són pocs, en el tercer cicle.
En la reunió recent del Consell d'Universitats hi ha hagut unanimitat a constatar l'absoluta insuficiència de l'oferta actual de programes de doctorat. Es pot dir que queda molt per fer.
A la Universitat Fabra, que aquest curs inicia el seu primer programa de doctorat en el marc del recentment creat Institut d'Història Jaume Vicens i Vives, que s'inaugura oficialment aquesta tarda, estem convençuts que el tercer cicle pot ser un àmbit especialment indicat per a la col·laboració entre les universitats de Barcelona. En molts altres aspectes també, però especialment en aquest, la unió dels esforços pot ser la millor solució, i en aquesta direcció, des de la modèstia de les nostres possibilitats, se'ns trobarà amb la millor disposició.
Des d'un primer moment la Universitat Fabra va apostar per ser una universitat urbana, això és, per tornar al que havien estat sempre les velles universitats continentals. I quan diem urbana ho fem donant a la paraula una significació plena: no volem ser una illa dins la ciutat, sinó que volem ser un element, un veí de la ciutat. És per aquest motiu que renunciem a un únic emplaçament que fàcilment, en concentrar una gran població universitària, esdevé una illa. En aquest començament de curs es posa en funcionament una nova àrea territorial de la Universitat Fabra: la Rambla. En una decisió que ha estat qualificada de valenta, la universitat ha tornat a la Rambla de Barcelona, i ho fa amb una inequívoca voluntat de servei a la ciutat, de contribuir a la recuperació de la nostra Ciutat Vella. Ara bé, a més de la Rambla i d'aquests edificis de Balmes, la implantació de la Universitat Fabra se centrarà, principalment, en l'àrea de les casernes del parc de la Ciutadella. No cal dir que la signatura, aquesta tarda, del conveni de cessió de les casernes és un acte d'importància transcendental per a la Universitat Fabra. L'opció per la universitat a la ciutat, un element absolutament essencial del nostre projecte d'universitat, queda del tot consolidada. Ha estat llarga l'etapa de negociacions i de converses, prop de dos anys, però el final és feliç.
Comença ara l'etapa de realització, que ja s'ha començat a preparar durant els llargs mesos de converses entre les administracions que avui culminen. En els propers mesos s'hauran de completar els estudis adequats per prendre decisions sobre el programa d'obres d'aquesta àrea central del campus d'aquesta universitat. I si no manquen recursos, en un termini no més gran de tres anys, aquesta nova àrea universitària podrà estar plenament en marxa. D'aquesta manera no únicament podrem anar superant l'estretor o gairebé l'asfíxia actual, sinó que a més la Universitat Fabra podrà fer realitat la voluntat de contribuir a fer que s'acosti cada cop més l'oferta de places a la demanda educativa.
El curs que ara comença ha de ser també el de la consolidació organitzativa de la Universitat Fabra. Som una comunitat universitària petita però ja prou complexa perquè encetem el camí d'una institucionalització completa. La llei que va crear la Universitat atorgava un termini de fins a quatre anys per convocar el Claustre constituent. Estic convençut que ni de bon tros no l'exhaurirem. Penso que aviat es podrà conèixer un calendari precís respecte a aquesta qüestió.
Als estudiants que ara s'incorporen a la Universitat Fabra, o que comencen el seu segon curs, els vull demanar l'esforç i la dedicació que mereix la confiança que la societat ha dipositat en ells. Professors i personal d'administració treballarem perquè puguin assolir aquest objectiu, cosa que justament l'organització dels estudis d'aquesta universitat -estructura trimestral, assignatures compactes, atenció individualitzada- ha de facilitar. La Universitat Fabra posa tots els mitjans possibles. Parlava abans el president del Consell Econòmic dels crèdits per a l'estudi, que òbviament no substitueixen el sistema de beques sinó que en són un complement. A mig termini implantarem el trimestre d'estiu, com a eina per distribuir la càrrega d'estudi durant tot l'any. Actualment ja està en ple funcionament la prolongació dels horaris de la Biblioteca fins a la matinada. Tots aquests mitjans tenen l'objectiu de fer possible, de facilitar aquesta dedicació a l'estudi. Dedicats a l'estudi, però també oberts a les realitats de fora, a allò que es produeix en el nostre entorn; sensibles, en definitiva, als canvis fonamentals que estem presenciant. Per això voldria fer una crida a la participació i a la iniciativa en tots els camps. Una universitat també és una àgora, on el debat, les inquietuds i la reflexió sobre el món ocupen un lloc central.
La nostra comunitat universitària ha assolit el primer any d'existència, sobretot gràcies al treball de professors i personal d'administració, feina que han dut a terme amb una gran professionalitat i amb un gran entusiasme. I l'ha assolit també gràcies al suport del Consell Econòmic i del seu president, i a la comprensió de l'administració educativa catalana i, particularment, del conseller Laporte, el qual no ha pogut estar present en aquest acte amb motiu del debat que aquests dies s'està produint al Parlament de Catalunya.
Cal continuar l'esforç de tots. Si hem arribat fins aquí, no és més difícil allò que ens espera, encara que hem de mantenir l'atenció perquè l'administració de la continuïtat no trenqui aquest entusiasme i aquest esforç. Tots plegats, en definitiva, estem animats amb una voluntat de fer realitat allò que va justificar la decisió del Parlament de Catalunya: mitjançant l'ensenyament i la recerca, servir la nostra societat.