Avui és un dia de goig i d'esperança per als qui treballem a la Universitat Pompeu Fabra, i ens satisfà sentir-nos acompanyats per representacions tan significatives de la nostra societat.

Us agraeixo, Molt Honorable President de la Generalitat, que hàgiu acceptat de presidir aquest acte, però encara més el suport puntual i oportú en el procés de configuració d'aquest projecte que ara comença a ser realitat. Un suport important, sobretot quan certs plantejaments podien malmetre l'impuls renovador que havia de tenir la Universitat Pompeu Fabra.

La meva salutació respectuosa s'adreça també especialment al Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, la institució representativa del nostre poble, i als il·lustres presidents dels grups parlamentaris de la Cambra catalana. Gràcies per haver acceptat la nostra invitació. La presència d'aquesta representació parlamentària ens encoratja a portar a terme els propòsits assenyalats per la llei que ha creat la Universitat.

Vull manifestar igualment el nostre agraïment a les autoritats civils presents. Permeteu-me, també, que saludi de manera específica els representants de la ciutat. És per a mi molt satisfactori manifestar-vos públicament la voluntat de la Universitat Pompeu Fabra d'integrar-se plenament en el dinamisme que avui caracteritza la nostra ciutat.

Quiero agradecer de forma muy especial al profesor Juan Manuel Rojo, secretario de estado de Universidades e Investigación, que haya querido acompañarnos en esta ceremonia tan entrañable. La Universidad Fabra se incorpora al conjunto de las universidades de España con la ilusión de contribuir, desde la modestia de sus fuerzas, al esfuerzo común del sistema universitario público. Le ruego que transmita estos propósitos al presidente del Consejo de Universidades.

Honorable Conseller: gràcies per la confiança i l'ajut d'aquests mesos. Hem treballat, debatut i en alguns casos sofert el difícil procés que ens ha portat fins a l'acte d'avui. Res no hauria estat igual sense la sensibilitat universitària, d'antic rector, del professor Laporte.
D'altra banda, vull adreçar una salutació especial als excel·lentíssims i magnífics rectors de les universitats. Gràcies per acompanyar-nos. Crec que la vostra presència conjunta és, també, molt simbòlica. En primer lloc, perquè és un senyal d'acolliment. Però també perquè es tracta dels representants d'universitats de terres on, en les seves variades modalitats, es parla la llengua que va ordenar magistralment la persona que ha donat nom a la nova universitat, l'insigne filòleg Pompeu Fabra. A vosaltres i a les vostres universitats la promesa de col·laboració i d'amistat de la Universitat Fabra.

Vull agrair, també, al professor Andreu Mas Colell que hagi acceptat de pronunciar la lliçó inaugural.

En general a tots vosaltres, amics que heu volgut acompanyar-nos avui, moltes gràcies en nom de tots els qui formem la Universitat Pompeu Fabra.

Permetin-me, però, singularitzar, en algun cas, l'agraïment. Una obra d'Antoni Tàpies, fruit d'una desinteressada col·laboració, il·lustra els primers passos de la Universitat i aquest acte. Per això vull expressar públicament l'agraïment de la Universitat a aquest gran artista.

Vull agrair afectuosament, d'altra banda, la presència entre nosaltres de la senyora Carola Fabra, que ens porta de manera molt expressiva el record del seu il·lustre pare.

Pompeu Fabra no ha estat només el seny ordenador de la llengua catalana, autèntica medul·la de Catalunya. Va ser, a més, conjuntament amb Bosch i Gimpera, l'ànima del règim d'autonomia de la Universitat de Barcelona durant la República. Però vull encara remarcar que Fabra fou sobretot un ciutadà, model de virtuts cíviques, lleial a la democràcia i a Catalunya. Tot un exemple.

En vós, senyora, retem homenatge al vostre pare, per tants conceptes insigne.

Al llarg dels vuit mesos transcorreguts des que es van iniciar els treballs de preparació directa de la Universitat Pompeu Fabra, s'han anat afegint membres a un equip inicial reduïdíssim. Les progressives incorporacions han anat configurant allò que avui és aquesta comunitat universitària.

La professionalitat i l'entusiasme de tots ells -professors i personal d'administració, tècnics i empresaris i treballadors- han fet possible que, en un espai de temps tan reduït, s'hagi pogut posar en funcionament la Universitat Fabra amb tota normalitat.

És de justícia, doncs, que des de la responsabilitat de govern de la institució expressi públicament l'agraïment que mereixen.

Una universitat nova està obligada a construir un projecte d'ensenyament renovat. Amb tota modèstia, l'equip promotor ha intentat configurar una institució que reculli tot allò de bo que hi ha en el sistema universitari al qual ens incorporem -que no és poc- i que, a més, enceti altres vies i opti per plantejaments diferents.

La Universitat Fabra situa en el centre dels seus propòsits, i voldrà ser valorada des d'aquest paràmetre, l'ensenyament.

La formació dels estudiants, en els diversos nivells i en les distintes modalitats, és per a nosaltres un objectiu essencial com a institució universitària. Sense, òbviament, menystenir el paper de la recerca a la universitat, d'una importància indiscutible a l'hora de respondre a les demandes de la societat i condició necessària per a un millor ensenyament, voldríem posar un èmfasi molt particular en la significació d'aquest, de l'ensenyament. Aquesta és, en definitiva i en darrer terme, la raó de ser de la universitat.
En tot cas, a la Universitat Pompeu Fabra pensem -ho fem ja- situar l'ensenyament en el centre dels nostres objectius. Permetin-me recordar que amb la formulació d'uns plans d'estudis en els quals hi ha present l'alè de la reforma, amb paràmetres nous, amb la reformulació dels continguts de les matèries, amb la configuració d'un marc inspirat en criteris de rigor i d'exigència, estem fent realitat el propòsit.

Jo no sé si assolirem -o si ho farem plenament- aquest el nostre objectiu. Però l'esforç de tots els membres de la comunitat universitària va en aquesta direcció.

Ara bé, aquest projecte d'universitat i qualsevol projecte de millora només pot subsistir si es dóna en un entorn adequat. Si aquest no hi és, durarà uns anys, en gran part com a fruit de l'impuls inicial, però tard o d'hora, més aviat d'hora, es pansirà. La mediocritat l'engolirà.
Per tal que això no passi, cal una política universitària que admeti i afavoreixi els projectes diversos i de millora. Cal una política universitària que, de fet, no afavoreixi la subsistència dels aspectes negatius del sistema.

Encara que no hi ha estudis generals suficients referits a un centre universitari català, un estudi puntual, però molt complet, posa en relleu que l'eficiència del sistema és decreixent: entre 1980 i 1987 -any final de l'estudi- ha disminuït el nombre de graduats tant en termes absoluts com relatius.

Això és un senyal d'alarma.

Crec que la política universitària ha d'afinar els seus instruments i els paràmetres que es prenen en consideració. És evident que no és el mateix prendre com a referència el nombre total brut d'alumnes que el de matriculats per primera vegada o el de graduats.

Allò que a tots ens ha de preocupar és que l'esforç de recursos es converteixi, a més, en una eina per donar més eficiència al sistema, per fer possibles nous nivells qualitatius. Per a la Universitat Fabra aquesta orientació de la política universitària és una condició sine qua non.

Una altra característica significativa del projecte d'Universitat Fabra és el de la renúncia a un campus compacte i concentrat.

La Universitat Fabra opta per inserir-se en el teixit urbà. Vol ser una universitat urbana perquè entén que la ciutat i allò que implica constitueixen un valor per al mateix funcionament de la institució universitària, sobretot per raó de la dedicació preferent al camp de les ciències socials. A la vegada, en fondre's amb la ciutat, la Universitat contribueix a construir-la, ajuda a renovar-la, es converteix en una eina per a la millora de la ciutat mateixa.

D'altra banda, amb el sistema de comunicació i de transports de la conurbació barcelonina, en situar-se a la capital de Catalunya, i en fer-ho precisament la futura seu principal a la part nord-est, prop del mar, pot reequilibrar la implantació territorial del sistema universitari de la zona metropolitana.

En fi, d'aquesta manera, la voluntat d'obertura a la realitat cultural, econòmica i social troba camins més amplis i diversificats. La Universitat Fabra entén com un deure que cal complir des dels primers moments treballar per tal que no s'aixequin barreres entre l'interior, les aules i els seminaris, i les realitats de l'exterior. La incorporació de professionals amb una utilització acurada i genuïna de la figura del professor associat, els estudis de postgrau amb col·laboració aliena, l'establiment d'institucions conjuntes, la realització de cursos d'ampliació d'estudis o d'especialització, són algunes de les fites en què s'ha de concretar aquesta voluntat de trobada entre la Universitat i la societat. Voldria esmentar de forma separada, per posar-hi èmfasi, la intenció de la Universitat Fabra de participar molt activament en el camp de la formació permanent.

En molts altres aspectes, però, i especialment en aquests que acabo d'esmentar, tinc plena confiança que l'actuació del Consell Econòmic serà decisiva.

Una universitat implica la combinació de sabers i de coneixements, la multiplicitat de perspectives científiques. Una universitat totalment sectorialitzada no faria honor al seu nom.

En aquesta etapa inicial la Universitat Pompeu Fabra ha centrat l'atenció en el camp de les ciències socials. Però l'horitzó de la Universitat és més ampli. Ja sigui en estudis de grau o de postgrau, o bé mitjançant institucions de recerca, la Universitat Pompeu Fabra es proposa correspondre als requeriments de la societat amb una oferta més àmplia i renovada d'ensenyaments. En concret, penso que l'elaboració dels plans d'estudis de les llicenciatures en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials acredita com la nova universitat pot fer realitat la reforma dels ensenyaments i, en conseqüència, pot ser una plataforma adequada per implantar, sense pressions corporatives o gremialistes, noves titulacions.

En tot cas, des del primer moment la Universitat Fabra ha volgut posar en relleu aquesta voluntat científica universal iniciant el procés de creació d'un institut d'història que portarà el nom del gran historiador català Jaume Vicens i Vives.

El miracle del qual ha parlat el conseller Laporte no ens ha de convertir en miraclers. Avui inaugurem oficialment la Universitat Pompeu Fabra, però només hem recorregut un tros del camí que mena a una universitat completa. Només n'hem recorregut un tros molt petit.

Professorat, administració i mitjans materials són les necessitats més imperatives per a la construcció de la Universitat. Podríem caure en la temptació de dir que tot, en definitiva, depèn de l'existència d'un finançament oportú i suficient. I en part és així. Es podria dir que el finançament és, certament, un requisit imprescindible, però insuficient en ell mateix per resoldre certes qüestions.

L'equip de govern de la Universitat Fabra té plena confiança que la Generalitat arribarà fins al final i farà que, sense ofecs, la decisió política de crear una universitat nova trobi durant els pròxims anys una confirmació plena. També estem convençuts que l'administració educativa de l'Estat aportarà l'ajut extraordinari d'infraestructura de recerca.

Però, com deia, en algunes qüestions cal tenir en compte, a més dels recursos financers, altres aspectes. Això és sobretot cert pel que fa al professorat i a l'administració.

En iniciar el procés de creació de la Universitat Pompeu Fabra, la manca de professorat era, i continua sent, el problema més difícil. Cal iniciar o reforçar programes de formació de professorat; cal fer de la dedicació a la universitat un objectiu més engrescador, sobretot en determinades àrees, entre les quals, precisament, les ciències socials; cal fer un esforç, que haurà de ser imaginatiu, per retenir els millors estudiants temptats per les ofertes de fora. Invertir en ells és assegurar-se la millora futura de la universitat.

Per acabar, permeteu-me, Molt Honorable President de la Generalitat, senyores i senyors, que miri endins, que em dirigeixi als de casa. Als estudiants, en primer lloc, per dir-los que ells ocupen el lloc central de la vida de la Universitat. I ho fan en uns anys essencials de les seves vides, de la seva formació professional i de la seva trajectòria intel·lectual. Després de les encertades paraules del professor Mas, poc puc afegir. Insistiré només en el fet que cal que sigueu exigents. Primer amb vosaltres mateixos, fent el millor ús dels mitjans que la societat ha posat a les vostres mans, mitjançant un treball constant i rigorós; assumint una ètica del treball que serà per a vosaltres una eina preciosa durant tota la vida.

I sent exigents amb vosaltres mateixos, exigiu-nos a tots. Que l'esperit crític, el rigor i el treball acompanyin el vostre pas per aquesta casa.

Des de l'exigència d'un ensenyament millor, és gran la responsabilitat dels professors. Hem d'acomodar-nos a unes noves coordenades, hem de millorar els mètodes pedagògics, hem de concentrar esforços en l'ensenyament, sense, però, minvar l'atenció per la recerca, per la producció científica.

Però res d'això no serà possible sense el suport constant dels qui treballen a l'administració de la Universitat. En la pluralitat de comeses, el personal d'administració i de serveis constitueix el suport imprescindible per a l'ensenyament i la recerca. Estic segur que la dedicació i la professionalitat que hi ha hagut fins ara es veuran consolidades.

L'acte que estem celebrant, el frenesí dels primers dies o setmanes, l'entusiasme que ha fet possible arribar a aquest moment no ens ha, però, d'enlluernar. El camí és llarg i cal tenir un esperit de corredor de fons.

Estudiants, professors, personal d'administració i equip de govern hem de fer front al repte de la continuïtat, del treball constant i silenciós, de l'esforç de cada dia.