Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Des de ben petita he sigut una persona curiosa, m'agradava saber de què està constituït el cos humà i com funciona. Així que quan va arribar el moment de decidir, em vaig enfocar cap a l'àmbit de les ciències de la salut. En concret vaig triar Biologia Humana pel seu programa d'estudis i perquè em va encantar l'esperit UPF quan vaig assistir a les portes obertes. Crec que és una universitat moderna i jove, amb un gran ambient familiar gràcies al fet de tenir un nombre reduït d'alumnes a cada promoció.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

A part de la gran qualitat i exigència en l'ensenyança, el qual m'ha permès tenir un ampli coneixement sobre la biologia humana, el que més destacaria sobre la meva experiència a la UPF és gran creixement personal. Aprens a lidiar amb conflictes, a treballar en equip, a saber expressar-te davant del públic i a defensar les teves opinions. Així que, a part de molts coneixements teòrics i pràctics propis del meu grau, també m'emporto una gran millora en altres competències transversals necessàries en múltiples aspectes de la vida.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment, estic cursant el "Master in Multidisciplinary Research in Experimental Sciences", ofert pel Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), centre afiliat a la UPF. Com a part d'aquest màster, porto ja uns mesos fent pràctiques a un grup de recerca oncològica a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona).

De cara a l'any vinent tinc plans de continuar els meus estudis amb un programa de Doctorat en Biomedicina.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Em va fer molta il·lusió quan em van comunicar que havia rebut aquest premi, ja que és un reconeixement de l'esforç realitzat ni més ni menys que durant quatre anys. A més, poder dir que ets graduada com a primera d'una promoció és un gran mèrit, el qual pot obrir més d'una porta en les següents etapes de la vida.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Va ser una decisió poc racional i molt visceral. Quan visualitzava el meu futur  no em veia fent cap altra cosa que no fos ser metge. Tot i això, tampoc tenia massa idea què feien, més enllà de la imatge que ens venen les sèries de televisió. Crec que al final, les ganes d’aprendre i entendre com pensen els professionals de la medicina és el que em van portar a estudiar aquest grau.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

M'ha agradat que es fes èmfasi en les competències transversals. I, entre aquestes, destacaria especialment les habilitats comunicatives. La medicina és una espècie d’esport d’equip on estàs contínuament intercanviant informació i parlant amb els pacients i altres professionals sanitaris. Per això considero tan important haver après a sentir-me còmode i més segur en aquest aspecte.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Ara mateix acabo de fer el MIR, l’examen que cal fer per poder obtenir una plaça de formació sanitària especialitzada. Espero poder escollir medicina interna a Barcelona, una especialitat generalista i hospitalària que s’encarrega bàsicament d’intentar millorar la salut de pacients complexos amb diverses malalties cròniques, i que també toca àrees més específiques com són les infeccioses o les autoimmunes.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

La cirereta del pastís d’aquests sis anys fantàstics on sempre he tingut la sensació d’estar envoltat de persones increïbles, que valen moltíssim i que m’han fet créixer molt a tots els nivells.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

El meu somni és crear el meu propi projecte i ser capaç d'influir en la vida dels altres a través d'experiències i serveis. Aquesta carrera s'apropa totalment al que significa dirigir la teva propia empresa, ja que toca molt el vessant empresarial. Assignatures com màrqueting, recursos humans, operacions finances o emprenedoria m’aportaven allò que estava buscant en la carrera.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Que no hi ha un camí ni un destí perfecte, però sí que poden estar plens de màgia. Persones, moments d'autosuperació, ajudar als altres, aprenentatge constant... el trajecte es troba ple d'oportunitats increïbles

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment, estic cursant un Màster Internacional en Turisme i Hospitalitat aquí a Barcelona, mentre treballo com a Project Manager a Sekuenz, una consultoria de negoci digital. En el futur el meu objectiu és impulsar el meu propi hotel i crear una startup relacionada amb el sector turístic.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

En el moment que vaig escollir aquesta carrera el meu somni era ser futbolista professional, i venia de deixar la carrera d'ADE a la mateixa Pompeu. Podríem dir que vaig prendre aquesta decisió en un moment delicat.  En cap moment he tingut la necessitat de demostrar-me res a mi mateix, però haver guanyat aquest premi m'ha fet sentir molt orgullós no només de mi, sinó d'aquelles persones que han estat al meu costat en aquest camí. He gaudit moltíssim aquests quatre anys, i aquest obsequi no pot demostrar millor aquesta satisfacció.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

L'Administració i Direcció d'Empreses em va semblar (i, avui dia encara ho crec) un àmbit molt important dins la societat i l'economia. També és bastant genèric pel que fa a sortides professionals, cosa que vaig valorar positivament en el seu moment, quan tenia disset anys.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

El fet d'obrir-se a les aules i mostrar interès de cara a la matèria (o interès en qualsevol cosa en concret) i, fins i tot, expressar certes inquietuds al respecte tant amb els mateixos companys com amb el personal universitari (també aplica si fas una experiència d'intercanvi en un altre país).

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment, estic treballant a una empresa multinacional des de fa set mesos, quan vaig acabar les meves pràctiques extracurriculars universitàries en una entitat pública. Pel que fa a plans de futur... varien constantment, però m'agradaria tenir una certa trajectòria professional alineada amb mi mateixa i coherent amb els meus actes diaris.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Satisfacció personal i un bon recordatori de què el reconeixement sempre t'acompanya si valorem el que tenim i actuem en conseqüència. Com a estudiant, em sentia en una posició favorable i la volia aprofitar. M'agradava l'oportunitat d'aprendre coses noves; malgrat que no sempre hagi tingut la mateixa intensitat de motivació o no hagi estat salvada tampoc de dubtes propis.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

M’agraden molt les ciències socials (història, sociologia,...) i també les matemàtiques. Crec que l’Economia és una ciència que estudia la societat en conjunt mitjançant números i models que analitzen com ens comportem. Per això vaig decidir entrar al grau, per aprofundir en l’Economía.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Sempre m'ha agradat la política i pensar quines són les millors maneres d'organitzar la nostra societat perquè tots visquem millor. Durant la carrera, el més important que vaig aprendre va ser com moltes de les mesures que semblen lògiques i que sovint demanem als polítics, en realitat poden tenir efectes molt negatius. Per exemple, abans del grau creia que els aranzels sobre les importacions eren una bona idea per protegir les empreses i els treballadors d'un país, però després vaig aprendre que això no és sempre cert (encariment dels preus pels consumidors, possibles represàlies d’altres països, baixada de sous…)

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Ara mateix estic preparant les oposicions per treballar com a economista de l'Estat espanyol. En el futur m'agradaria treballar en política econòmica i també fer classes. Especialment a persones que no han après gaires coses d'Economia.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Durant la carrera vaig tenir molt bona experiència coneixent persones que em van ajudar i em van ensenyar molt. A alguns d’ells/es també els hi han donat el Premi Extraordinari de Fi d’Estudis. Que se m'inclogui al mateix grup que aquestes persones em fa molt feliç.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

En un principi, m’interessava molt el món de la comunicació i per això vaig decidir començar a cursar el Grau en Periodisme i, tal com planteja la UPF, vaig elegir l’itinerari de polítiques. Quan vaig començar a conèixer i endinsar-me en el món de les ciències polítiques, vaig descobrir que també era un àmbit de coneixement que m’interessava molt. Per aquest motiu, vaig decidir matricular-me al grau de Ciències Polítiques i cursar els dos graus a la vegada.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Sobretot he après a aprendre i a tenir sentit crític amb tot el que m’envolta. He après a qüestionar constantment els meus coneixements i a no donar res per fet. A més, gràcies a la meva etapa a la UPF, també m’he adonat que tot és més fàcil si estàs acompanyat i he après a treballar en equip per poder arribar més lluny. Finalment, el fet d’haver cursat dos graus a la vegada m’ha permès aprendre a organitzar-me el temps per poder arribar a tot i crec que això m’ha donat moltes eines per afrontar el món laboral.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Després d’haver acabat els dos graus i d’haver conegut millor el món de la comunicació i de les ciències polítiques, he descobert que m’interessa molt l’actualitat política i, concretament, la comunicació política. Per això, aquest any he decidit començar a cursar un Màster en Comunicació Política i Institucional, on espero adquirir més coneixements. De cara al meu futur laboral, és al que m’agradaria dedicar-me.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Haver guanyat aquest premi, per a mi, suposa un reconeixement a tot l'esforç invertit en aquests anys de carrera. A més, també suposa una gran motivació per continuar estudiant, en aquest cas el màster, i un incentiu per continuar esforçant-me i afrontar el meu futur laboral de la millor manera.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Sabia que volia estudiar alguna cosa relacionada amb les ciències socials o les humanitats però estava indecís perquè m’agradaven moltes coses: la sociologia, la política, les matemàtiques... Durant 2n de batxillerat, vaig conèixer el grau de Filosofia, Política i Economia (FPE) i em va cridar bastant l’atenció perquè era un pla d’estudis molt complet i que em permetia seguir estudiant gairebé tot el què m’agradava. Tot i així, no li vaig donar gaires voltes perquè la nota de tall era bastant alta i no em volia fer expectatives que després no pogués complir. Quan vaig rebre la nota de la selectivitat, vaig veure que tenia possibilitats reals d’entrar i vaig fer la sol·licitud.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

És un tòpic, però és veritat. La necessitat de tenir una xarxa de companys i companyes amb qui compartir inquietuds, dubtes i debats. No només és que aquesta xarxa de companys i companyes m’hagi ajudat a ser molt millor perquè he tingut la sort de compartir espai amb persones d’una qualitat humana immensa, és que crec que sense aquesta xarxa no hauria acabat la carrera (o no de la manera que l’he acabat) perquè ha sigut un dels meus principals suports a escala emocional aquests anys.

A més a més, compartir espais informals amb els companys i les companyes m’ha ajudat a donar-li sentit a tot l’après durant la carrera, a veure que aquells continguts que potser a classe em semblaven molt abstractes tenien implicacions a la vida quotidiana. I veure aquestes implicacions pràctiques han fet que gaudís molt més el grau i estigués més motivat. Per tot plegat, els hi estic molt agraït i espero que molts d’ells siguin amics per tota la vida.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Estic estudiant un màster en Anàlisi Polític i Electoral a la Universitat Carlos III de Madrid i estic col·laborant amb el Departament de Ciències Socials d’aquesta universitat gràcies a una beca de col·laboració. L’any que ve m’agradaria endinsar-me al món laboral i treballar en l’àmbit de la investigació social, la comunicació o la consultoria. Més a llarg termini, encara no tinc una idea clara: m’interessen moltes coses.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Estic molt content, és gratificant que et reconeixen l'esforç i la feina ben feta. Així i tot, he de reconèixer que la sensació és una mica contradictòria, sóc conscient que aquest premi no només té a veure amb el fet que m'hagi esforçat molt, sinó també hi ha una sèrie de condicions econòmiques, institucionals i emocionals sense les quals és impossible que hagués guanyat aquest premi. En aquest sentit, abans parlava del suport dels meus companys i companyes, també vull agrair a la meva família i amics i amigues, han sigut condició necessària per poder fer tot el que he fet.

Per altra banda, jo també tinc una discapacitat física i sense el suport d'UPF Inclusió hauria sigut molt més difícil cursar aquest grau i, ja si em remunto més enrere, crec que sense la dedicació i vocació de molts professors i professores durant les etapes de primària i secundària hauria estat directament impossible arribar a estudiar un grau universitari. Per això, crec que és molt important buscar els mecanismes per garantir que la possibilitat que he tingut jo d'estudiar el que volgut la pugui tenir tothom independentment de la seva condició econòmica, d'origen, de gènere o física. Malauradament, això ara no és així.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

A casa meva sempre s’ha consumit molta informació. Els diumenges eren sinònim d’anar a buscar el diari al quiosc. I cada viatge en cotxe era una oportunitat per engegar la ràdio. Des que era ben petit, em quedava embadalit mirant els Telenotícies mentre dinàvem o sopàvem a taula. No sempre entenia tot el que deien, però jo veia els periodistes que apareixien per allà i ja sabia, aleshores, que en el dia de demà volia dedicar-me a això. A més, la meva mare també treballa al departament d’ambientació de TV3 i, gràcies a ella, de nen vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar-la alguns dies a la feina i, de retruc, poder aprofitar l’ocasió per passejar-me pels platós i els estudis de la tele. Suposo que, entre una cosa i altra, va anar apoderant-se de mi aquesta passió pel periodisme, i pel món de la comunicació en general, que avui dia encara segueix igual de viva. En acabar Batxillerat, no tenia cap dubte que l’única carrera que volia estudiar era la de Periodisme.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

De la Pompeu m’enduc moltíssimes coses. En primer lloc, amics i experiències, que per a mi, al cap i a la fi, és el més valuós. Però també, per descomptat, un ampli ventall no tant de coneixements abstractes sinó de, sobretot, mecàniques de treball, que crec que és una cosa vital en un grau tan pràctic com el de Periodisme. Per exemple, jo sempre diré que vaig aprendre a escriure –o almenys aprendre a escriure en un sentit periodístic– a partir de la primera classe que vam fer amb en Carles Castro, a primer de carrera. I, des d’aleshores, el record que tinc del meu pas per la Pompeu és aprendre fent coses (és a dir, fent coses pràctiques) i, sobretot, aprendre passant-m’ho bé. Els matins de Taller Integrat, quan anàvem a tercer, a mi m’encantaven. Per l’ambient de treball que hi havia i perquè, vulguis o no, recrear una redacció d’un mitjà a la universitat el que et permet és estar tota l’estona parlant amb els companys: “Ei, mira això, com ho veus? Què et sembla si estirem per aquí aquest tema? Com enfocaries la notícia?”. Aquest dinamisme és meravellós. La llàstima és que va quedar molt descafeïnat per culpa de la pandèmia, quan va esclatar el primer estat d’alarma. Però bé, a vegades hi ha coses que no estan a les nostres mans, i espero que d’ara endavant tots els estudiants de Periodisme que passin per la Pompeu puguin esprémer la seva experiència universitària fins al final.

Què estàs fent ara? Quins plans tens de futur?

Ara mateix, estic vivint a Brussel·les, treballant a la delegació de l’Agència EFE a la ciutat. Cobreixo des de l’actualitat de les institucions europees fins a temes socials de Bèlgica. Tot això, ho estic fent gràcies a una beca de Periodisme d’EFE-la Caixa, que inclou un any de pràctiques a l’estranger. Així doncs, l’únic que tinc clar és que seré a Brussel·les fins a l’estiu i, a partir d’aleshores, suposo que tornaré a Barcelona. M’agradaria acabar el grau de Ciències Polítiques que encara tinc obert a la Pompeu, tot i que no tancar mai aquest expedient, en el fons, també seria un molt bon senyal, perquè voldria dir que estic ocupadíssim fent feina com a periodista. En tot cas (fora bromes), el meu pla passa per acabar els estudis de Polítiques mentre, això sí, me’ls compagino amb alguna feina. Espero que sigui fent de periodista i, posats a demanar, en una ràdio o televisió. Després de dos anys a EFE en què, sobretot, m’he dedicat a escriure, tinc ganes d’endinsar-me de nou en el món de l’audiovisual.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

M’ho prenc com un reconeixement per a la feina feta durant aquests quatre anys. La veritat és que quan vaig rebre la notícia em va fer molta il·lusió, tot i que també tinc la sensació que, de la mateixa manera que m’ha tocat a mi, aquest premi podria haver anat perfectament a parar a mans d’alguns altres companys amb qui he compartit el grau. Si alguna cosa puc assegurar després del meu pas per Periodisme a la Pompeu és que a la meva classe hi havia un talent immens. És una promoció plena de cracks

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Jo estudiava el batxillerat científic i, de cop, em vaig trobar a l'últim any patint i suspenent les assignatures que tenien més a veure amb el camp al qual em volia dedicar des de sempre (l'astrofísica). Així que, poques setmanes abans de la selectivitat, vaig decidir fer un tomb de 180° i escollir una carrera que no tenia res a veure; més creativa, més social, vinculada amb el cinema i, sobretot, una que no em feia patir. Volia dedicar-me a alguna cosa que em fes feliç, i m’emocionés només la idea de cursar qualsevol de les assignatures. Va ser així com vaig acabar fent Comunicació Audiovisual. Per sort no em vaig equivocar!

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Malgrat que les branques més pràctiques, com ara rodar o llençar-se a la piscina de la creació audiovisual, queden notablement menys cobertes, la carrera m’ha ensenyat a pensar les imatges. És un factor del qual sempre parlem en positiu de la carrera. Però, sobretot, el que m’emporto és una xarxa de persones amb un talent gegant i unes habilitats molt diverses. A la indústria a la qual ens volem dedicar és essencial saber a qui trucar quan necessites algú que t’ajudi fent les coses que no saps, i per sort crec que això mai ens faltarà a cap de nosaltres.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Ara mateix m'han concedit una Beca Talentum de Telefònica, i estic treballant allà com a becària de comunicació i audiovisuals. Com a moltes de les meves companyes, amb gairebé vint-i-quatre anys, encara se'm fa difícil escapar de la posició de becària independentment de les meves aspiracions, capacitats o resultats acadèmics. Crec que s'ha de tenir molta sort per sortir de la carrera amb un contracte amb totes les lletres. Pel que fa a plans de futur… No m’agradaria perdre de vista el cinema, que és la raó per la qual vaig fer aquesta carrera. Tampoc vull que la necessitat de menjar i pagar un lloguer m'impedeixi crear, que és el que realment em dona ganes de viure.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Doncs sense dubte m'ha donat l’empenta. Donada la inestabilitat del món a què em vull dedicar, així com les pujades i baixades d'autoconfiança que comporta, s'agraeix que la mateixa universitat et digui "ei, aquests anys has fet molt bona feina, segurament tens capacitat per seguir-la fent fora d'aquí!". A més a més, per una gran part de la meva família, que no va tenir l'oportunitat de realitzar estudis universitaris, és un reconeixement que els hi fa moltíssima il·lusió. S'han de continuar derruint les barreres d'entrada a l'educació, així que tant de bo es continuï treballant i lluitant globalment per aconseguir una universitat pública a la qual tothom tingui accés.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

La veritat és que quan vaig acabar batxillerat em sentia una mica perduda, no tenia gaire clar quina era la carrera que volia fer. Vaig venir a les portes obertes de la UPF i Publicitat i Relacions Públiques em va cridar una mica l'atenció, ja que era un món totalment desconegut per a mi... Finalment, vaig decidir-me per aquest grau i veure si m'agradava.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Crec que l'aprenentatge més important ha estat el meu creixement personal des que vaig començar la carrera. Gràcies a la universitat surts de la teva zona de confort, coneixes gent d'arreu del món i aprens a ser més independent, tant en la teva vida acadèmica com en la personal.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Ara mateix estic cursant un Màster en Psicologia Social a la UCM. Sempre m'havia interessat el món de la psicologia, especialment la seva branca social. Així doncs, un cop acabat el grau, vaig decidir començar aquest màster per veure si realment m'agradava. De moment, estic força contenta.

A més, estic treballant a temps parcial com Auxiliar d'Investigació a la UPF, ja que em crida molt l'atenció el món de la recerca. Pel que fa als plans de futur, de moment és tot una mica incert. M'agradaria continuar formant-me en l'àmbit acadèmic i potser fer un doctorat. I, també, voldria fer alguna altra estada a l'estranger (perquè a causa de la COVID-19, no vaig poder gaudir completament d'aquesta experiència durant el grau).

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Suposo que és una recompensa per totes les hores dedicades al grau (i l'esforç compartit amb els meus companys/es). Alhora, és una motivació per continuar amb la meva carrera acadèmica i professional.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Vaig decidir estudiar el grau en Relacions Laborals perquè és una carrera amb matèries tan plurals com Dret, Psicologia o Economia. Vaig veure que tenia l’oportunitat d’estudiar diverses branques, i això és el que em va fer finalment decantar-me per aquest grau. A més, des de ben petita he tingut clar que volia encarar el meu futur laboral cap al tracte a les persones, i estudiar Relacions Laborals m’obria aquesta porta des de diferents perspectives. Per mi, estudiar el grau, ha acabat sent un encert perquè m'ha aportat tot el que volia.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Considero que, el més important que he après al llarg de la meva trajectòria acadèmica, ha sigut a lluitar i donar el millor de mi mateixa per aconseguir els meus objectius. Crec que la motivació és l'energia que ens ajuda a assolir tot allò que ens hem proposat. A la UPF he après a ser treballadora, organitzada, constant i metòdica per aprendre a ser la meva millor versió.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment, estic al departament de Recursos Humans d’una empresa de Traducció i Tecnològica Aplicada a Solucions Lingüístiques. En concret, gestiono la gent i el talent humà com la selecció i formació de nous treballadors. A més, atenc les consultes laborals, les nòmines, els contractes i elaboro noves polítiques lingüístiques de recursos humans. Per mi és un treball molt gratificant i m’agrada moltíssim. Però encara no vull deixar d’aprendre. És per això que vull estudiar Psicologia a distància en un futur, cosa que m’ajudaria a completar la meva ocupació com a professional de Recursos Humans. Crec que m’aportaria eines pel tracte amb les persones, un factor essencial per a la feina que realitzo.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Per mi suposa un reconeixement a l'esforç, sacrifici i treball constant durant els meus quatre anys com a estudiant a la UPF. Estic molt agraïda pel suport, especialment emocional, dels professors, companys, familiars i amics. Aquest premi no hauria sigut possible sense ells. També és un incentiu per continuar donant el màxim de mi mateixa.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Jo vaig començar estudiant Ciències Polítiques i, una vegada ja havia començat, vaig decidir estudiar també Dret de manera simultània. M’interessa el món acadèmic i, en particular, l’estudi de les institucions polítiques. El Dret et dona un coneixement molt profund sobre com funcionen aquestes institucions, els procediments que les governen, les regles de composició... mentre que la Ciència Política et transfereix les eines per inserir aquestes institucions en un context social, econòmic i cultural determinat, i entendre que les institucions polítiques són la conseqüència d’una determinada distribució del poder en la societat. Són dues disciplines que es reforcen mútuament: per això vaig decidir endinsar-m’hi.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

He après com funciona el món acadèmic, amb les seves llums i ombres. Gràcies a l’ajuda d’alguns professors, he après com és d’interessant fer recerca: no es tracta només de buscar respostes a preguntes, sino de formular les preguntes sobre el món i la societat que val la pena respondre.

També he après a cooperar i treballar conjuntament amb la resta de companys. Des del món acadèmic, a vegades s’imposen unes dinàmiques ultra competitives entre estudiants. He après la importància de rebutjar aquestes dinàmiques i buscar sempre espais col·lectius en què compartir coneixement i organitzar-nos per defensar els nostres interessos.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment, estic estudiant el Màster de Recerca en Ciència Política i, alhora, estic treballant en una organització política. La meva intenció és fer un doctorat en Dret o Ciència Política sobre institucions i entrar en el món de l’acadèmia.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

És un reconeixement a l’esforç durant aquests anys a la universitat, on he pogut combinar els estudis, la vida laboral i la meva militància política. És una gran satisfacció per a mi i estic segur que m’obrirà portes en el meu futur professional. Però cal tenir sempre en compte que les enormes desigualtats que hi ha en aquesta societat fan que no tothom comenci aquesta cursa des del mateix punt de partida, i que no tothom tingui les mateixes eines per afrontar els obstacles que ens anem trobant en la vida universitària.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

A l'hora de decidir què estudiar, estava molt perdut. Sempre m'havia agradat molt el Dret, però també em cridaven l'atenció altres disciplines com la Psicologia i la Sociologia. Quan vaig anar a les portes obertes de la Pompeu, vaig descobrir que el grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció és una carrera que aborda la realitat social des de diferents perspectives, cosa que vaig trobar molt interessant. A partir d'aquí, vaig fixar-me en totes les assignatures d'altres universitats que oferien el mateix grau, i la Pompeu Fabra va ser la que més em va cridar l’atenció, per la forma de tractar la realitat social de la delinqüència de manera transversal amb altres especialitats.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Estudiar a la Pompeu m'ha fet aprendre moltes coses, tant en l'àmbit acadèmic com en el personal. Cursar un grau en aquesta universitat m'ha ajudat a ser disciplinat i ser conscient de la importància de l'organització, sobretot perquè l'any acadèmic es divideix per trimestres i fa que totes les assignatures estiguin molt "comprimides". L'autodisciplina i l'organització que he après les he pogut traslladar a l'àmbit personal, qualitats amb què crec que es pot arribar a tot arreu. Per acabar, la UPF m'ha fet gaudir la meva vida universitària.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment, estic estudiant el Màster de Mediació Professional a la BSM-UPF. El meu objectiu a curt termini és continuar formant-me en l'àmbit de la mediació per arribar a ser un gran professional. A mitjà i llarg termini tinc com a meta dedicar-me al que realment m'agrada, la mediació. Però, sense oblidar-me de continuar explorant altres àmbits que trobo interessants.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

No m'ho esperava, ha sigut tot una sorpresa. Per a mi aquest premi significa un reconeixement al treball, la disciplina, l'organització i l'esforç realitzat durant els últims quatre anys. Aquest guardó m'ha donat més motivació per a continuar estudiant i aprenent.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Quan vaig acabar el Batxillerat, jo estava convençut que el meu futur havia de versar sobre alguna de les branques de les humanitats; ja que, durant aquesta etapa, les assignatures que més m’havien cridat l’atenció eren precisament la història, la literatura i la filosofia. Si més no, el cert és que en aquell moment no comptava amb les referències necessàries per a prendre la decisió ferma d’especialitzar-me en una d’elles. Sent així, l’atractiu principal que m’oferia el Grau en Humanitats era la possibilitat d’introduir-me de manera àmplia i transversal en cada una d’aquestes disciplines. La idea era que, posteriorment, un cop comptés amb un criteri més profund i fonamentat, pogués orientar-me de manera més o menys definitiva cap aquell àmbit de les humanitats que em generés un major atractiu. I de fet, aquest raonament s’ha provat plenament encertat: si bé inicialment el camp d’estudi que més m’interessava era la filosofia, el grau m’ha permès descobrir el món de la història; el qual s’ha convertit en una de les meves passions.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Des del meu punt de vista, penso que el més rellevant que un futur humanista pot extreure de cursar aquest grau no és una base de coneixement concret i profundament especialitzat. Evidentment, això últim també és important i, en aquest sentit, el grau compleix amb les expectatives. Si més no, allò que més valoro del meu aprenentatge a les Humanitats és el desenvolupament de tot un seguit d’habilitats més generals que, precisament per la seva «universalitat», esdevenen molt útils a l’hora d’aproximar-se a qualsevol disciplina. Parlo del domini d’una bona redacció, la capacitat de síntesi, el pensament crític i l’adquisició de les eines essencials per la investigació acadèmica. Sent així, l’obtenció de totes aquestes competències presenta un avantatge clar: un cop finalitzats els estudis, tant si optes per l’especialització en una disciplina del grau com si esculls un camí plenament diferent del de les Humanitats, aquestes són unes eines que, en qualsevol àmbit de la vida acadèmica, personal i professional, resulten del tot imprescindibles

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Com deia, el grau en Humanitats obre a l’estudiant una multitud d’horitzons per explorar; molts d’ells impensables en un principi. I no estic recorrent a un tòpic, sinó que jo mateix he viscut aquesta experiència de primera mà. Així, al llarg dels meus estudis he anat desenvolupant un interès creixent cap a una altra disciplina: el Dret. De fet, ja abans d’encarar el darrer any del grau tenia decidit que volia orientar el meu futur professional cap aquest àmbit i, de moment, així està sent: actualment estudio el grau en Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Al final, tot queda a casa.

Com passa a les Humanitats, el Dret és una disciplina que obre una infinitat de portes. Per aquest motiu, encara no puc precisar massa els meus plans de futur. En canvi, prefereixo mantenir-me a l’expectativa: afrontar el grau amb la ment oberta i anar coneixent de mica en mica i sense prejudicis totes les ramificacions i possibilitats que deriven d’aquest camp.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Haver rebut aquest premi és un motiu de gran satisfacció, ja que reconeix la feina ben feta al llarg de quatre anys. El cert és que no puc dir que obtenir aquesta distinció fos un objectiu personal de gran transcendència. M’agrada pensar que si el camí s’ha recorregut de manera profitosa, aquest esdevé més important que no pas el punt d’arribada. Si més no, em sembla molt encertat que la Universitat reconegui l’esforç dels seus alumnes; i, en aquest sentit, celebro haver estat mereixedor d’un premi que, en definitiva, em confirma que quan fa quatre anys vaig decidir iniciar la meva trajectòria a les Humanitats vaig prendre la decisió encertada.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Vaig decidir cursar el grau en Global Studies perquè des de petita he tingut molta curiositat per conèixer les realitats socials, polítiques i històriques d'arreu del món i, a més, per posar el meu granet de sorra per millorar-les. L’oferta d’assignatures tan interdisciplinari (economia, història, filosofia, geografia, dret, relacions internacionals...), la possibilitat de cursar un idioma (en el meu cas, xinès), i de “fer la carrera molt teva” a l'hora de triar treballs i optatives, em va atraure molt. Tres anys després penso que m'ha ajudat a pensar críticament i obrir els ulls a molts temes diferents. De fet, si no fos per Global Studies, pels meus companys i amics de la carrera, i per la diversitat d’assignatures, potser mai se m’hauria acudit la meva vocació actual per qüestions d’urbanisme, gènere i desigualtats socials.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Per a mi, el més important que m'emporto de la UPF és l’oportunitat d’aprendre tant a les classes com dels meus companys. Cadascun amb les seves passions, inquietuds i opinions tan diferents, que un cop posades en comú als debats, seminaris i passadissos, et fan canviar constantment la manera de veure el món que t’envolta.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Estic cursant el Master in Governing the Large Metropolis” a Sciences Po París, gràcies a la Beca de Postgrau de la Fundació “la Caixa”. És un màster de dos anys centrat en urbanisme, planificació i governança de grans ciutats en vies de desenvolupament a Amèrica Llatina, Àfrica, i Àsia, des de la mateixa interdisciplinarietat en ciències socials que Global Studies – cursant assignatures de geografia, ciència política, economia, dret... Vaig triar aquest màster mentre feia el meu TFG a la UPF, titulat “The UN’s Sustainable Development Goal 11 in Singapore: Feminist urbanisms and the Right to the City of low-income women in Global Cities”. Un any més tard, els meus plans de futur continuen sent els mateixos: dedicar-me a qüestions d’inclusió social, gènere i habitatge en grans metròpolis.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Per a mi haver guanyat aquest premi suposa un reconeixement a l'esforç i aprenentatge de tres anys de Global Studies i, per tant, un premi inseparable de tots els companys, amics, i família. Tots ells m’han ajudat, ensenyat i fet créixer tant al llarg del Grau, que sense ells no hauria sigut possible rebre’l i hi estaré sempre agraïda. És també una gran il·lusió i motivació per continuar dedicant-me a allò que m'apassiona en un futur, ja que tenir la sort i oportunitat d'estudiar allò que m'agradava em va donar forces per donar el millor de mi al llarg de la carrera.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Triar un grau universitari pot ser difícil. Per a mi, que mai no havia tingut un camí acadèmic o professional clar, la decisió va recaure en trobar allò que unís interessos i aspectes constants de la meva vida. Constants com les llengües. I un dia, al Saló de l’Ensenyament, vaig descobrir Llengües Aplicades. Un grau força nou i, per tant, amb poques referències, però que anava més enllà de la Traducció o la Filologia i m’obria tot un món de possibilitats. Un grau que m’oferia la possibilitat de viatjar i fer una estada Erasmus (o dues), aprofundir en coneixements de llengües estrangeres i, el més important, aprendre a entendre el funcionament del llenguatge des de dins, observat des de qualsevol idioma. A més, la universitat Pompeu Fabra sempre havia estat entre les primeres universitats que contemplava per al meu futur.

Llengües Aplicades em presentava l’oportunitat de rebre una formació integral del llenguatge, veient totes les seves aplicacions: sociologia, psicologia, semàntica, sintaxi, edició, traducció, lingüística computacional, llengua en entorns empresarials… Em proporcionava tot un ventall d’opcions amb què realment descobrir quina seria la meva àrea entre totes elles.

Recordo sortir del saló de l’ensenyament amb el fullet informatiu de Llengües Aplicades i saber, en el fons, que la decisió ja estava presa!

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

En el context acadèmic, m’enduc una llarga llista de recursos per a la cerca i redacció d’informació que aprofitaré al llarg del meu camí professional. Però, al cap i a la fi, més que nous aprenentatges, el més important de la meva experiència a la Pompeu Fabra és que m’ha permès consolidar capacitats com l’organització, la dedicació i el compromís amb mi mateixa i els meus estudis, per exemple. Els alumni de la Pompeu sabem bé a què ens referim quan diem que l’organització és clau a l’UPF: exàmens, treballs, presentacions, lectures per a seminaris, l’arribada de la temuda setmana 10… Tot i això, també sabem que el sentit de pertinença a la Pompeu és molt gran, i els companys de grau estem sempre allà per als altres en aquests moments de pressió.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment, estic cursant el màster en Comunicació Corporativa i Estratègica a la Barcelona School of Management, que està adscrita a l’UPF. Llengües Aplicades em va oferir un primer contacte amb l’aplicació de les llengües a la comunicació de les organitzacions, i això va despertar un nou interès en mi. A més, després de quatre anys en l’àmbit acadèmic, volia apropar-me més al professional. Per això vaig decidir cursar un màster professionalitzador en aquest àmbit i així incorporar la meva perspectiva com a lingüista al sector de la comunicació. Quant a plans de futur… a curt termini em vull inserir al món professional, però a llarg termini m’agradaria mantenir-me connectada a l’àmbit acadèmic: en màsters acadèmics o fins i tot un doctorat. Mai diguis mai!

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Guanyar aquest premi suposa un reconeixement de quatre anys d’esforç i molta dedicació a cadascuna de les assignatures del grau. El meu objectiu aquests anys ha estat, com sempre, donar el màxim de mi mateixa en tot el que faig. Haver pogut formar part de la comunitat universitària Pompeu Fabra ja és un gran motivant com a estudiant, però rebre un premi com aquest és el súmmum de l’experiència i una gran empenta emocional per continuar treballant. Gràcies!

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

En aquell moment, dins de l'àmbit de les lletres, buscava alguna que em permetés, alhora que adquirir cert bagatge teòric (sobretot m'interessava la lingüística), encaminar-me professionalment en una determinada direcció. Vaig prendre la decisió decebuda per un grau en literatura que havia començat l'any anterior i després d'haver cursat el batxillerat científic. És evident que no tenia les coses clares (ni ara les tinc), i triar uns estudis d'ampli abast (i dos graus millor que un!) em semblava el més prudent.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

M'ha permès aprendre d'algunes persones que he conegut aquests anys i m'ha iniciat en la comprensió de la complexitat del llenguatge i de la diversitat d'enfocaments i ocupacions en què aquesta complexitat es manifesta: la tasca del traductor, les diverses branques de la lingüística teòrica i aplicada, etc.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Estudio un màster de lingüística computacional. Encara no tinc plans de futur gaire definits; de moment, formar-me en aquest camp i, amb sort, arribar a dedicar-me a alguna cosa que s'hi relacioni i em resulti estimulant.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Un reconeixement curricularment valuós! Estic molt contenta, però, si desglosséssim la nota, hi trobaríem una barreja considerable: un bon grau d'obsessió, interès, competitivitat, dedicació, insatisfacció, etc.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Per un costat, sempre m’havien agradat molt la física i les matemàtiques, però, per un altre, em vaig prendre l’enginyeria com un repte personal. Entre altres coses, vaig entrar al grau sense saber programar i, avui dia, m’agrada moltíssim. A més, vaig escollir la Universitat Pompeu Fabra perquè, en comparar-la amb altres opcions, era la que oferia més pràctica. De fet, aquest vessant més pràctic és el que més m’ha ajudat més en el món laboral, així com per entendre els conceptes que ens explicaven a classe.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Una de les coses que m'emporto de la Pompeu és que amb esforç i dedicació tot dona el seu fruit. Això va lligat a un altra cosa que m'enduc; m'ha d'agradar el que faig. Si no t'agrada, no li dedicaràs temps ni esforç, i crec que amb això la UPF m'ha ajudat molt. He tingut la sort de triar un grau que m'ha agradat molt i li he dedicat molt temps, però, si m’hagués agradat, tot el temps dedicat hauria sigut temps perdut. Al final, la Pompeu et dona els recursos per ajudar-te si estàs estancat o per aprofundir en les temàtiques que t'interessen.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Una de les assignatures que més em va agradar va ser Machine Learning i Intel·ligència Artificial (IA). Quan vaig acabar la carrera em vaig voler formar més en el sector de Deep Learning i Enginyeria de dades. Ara soc Enginyera de Data Science a una consultora coneguda mundialment i vivint a Madrid. A part de treballar, m'estic traient certificacions i cursos que em serveixen en el present i em serviran en el futur.

De moment vull seguir per aquest camí, estic molt contenta de com estic ascendint i avançant. Per sort, dins l'empresa tinc els recursos per formar-me contínuament per no parar mai de créixer i aprendre.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Aquest premi representa tot l’esforç i dedicació que he posat en la meva carrera. Gràcies a aquest grau he arribat fins aquí.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

No tenia clar que enginyeria seria la meva vocació fins que un amic de la família em va recomanar aquesta carrera. Em va convèncer que telecomunicacions té moltes sortides i et prepara per a diferents àmbits on poder triar en el futur. Això és una cosa que he après i avui crec.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

He après a estar sempre preparat per a nous reptes i problemes, aquells en què no saps ni per on començar. També he vist que la feina i l'esforç s'aconsegueixen solucionar.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Després de dos anys treballant a Networking vaig fer el salt a la ciberseguretat, la que avui crec que és la meva veritable vocació. El meu pla de futur és el mateix que ara, aprendre i participar en nous reptes que em facin aprendre de zero.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

És un alleugeriment saber que tot el temps que vaig dedicar estudiant i treballant dur, fins i tot durant les pràctiques, ha tingut la seva recompensa. No és una cosa tangible, però sí que anima a continuar donant-li valor i ganes a la teva feina

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Abans de començar a la UPF tenia molt d'interès en les matemàtiques. Per això sabia que volia estudiar una carrera que estigués relacionada, on el raonament lògic i el pensament abstracte fossin útils per resoldre problemes. D'altra banda, volia estudiar matèries més pràctiques que les matemàtiques, una cosa que estigués molt connectada amb el desenvolupament de noves tecnologies i que poguessin ser útils per a la societat. Tot i no saber gaire d'informàtica en aquell moment, em va semblar que era un camp que barrejava bé aquestes preferències. Després d'aquests anys me'n vaig content amb allò que vaig aprendre i sento que la carrera va complir amb allò que jo buscava.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

Si tens iniciativa pots trobar bones oportunitats de creixement personal i professional, alhora que trobaràs gent que valori l'esforç que hi poses i t'ajudarà a aprendre coses noves. A la UPF això ho he vist tant en el contacte amb professors dins i fora de l'aula, de cara als Treballs de Fi de Grau, com en les opcions de fer pràctiques en empresa que diversos companys han aprofitat. Traçar-se objectius que et permetin millorar i treballar per aconseguir-ho no és fàcil. Tot i això, he vist en la meva experiència i en la d'altres a la UPF que, amb el temps i l'esforç extra val la pena i pots assolir ser millor professional i millor persona.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment, estic fent un màster en Informàtica a ETH Zuric, amb un enfocament en Intel·ligència Artificial (IA). En el futur m'agradaria contribuir al desenvolupament d'algorismes d'IA transparents i aplicacions sobre la base d'aquests. Em sembla que encara queda molta feina per fer perquè la IA ens pugui ajudar a prendre decisions complexes proveint cert grau de fiabilitat, cosa que crec que serà crítica per al seu ús estès en molts àmbits de la nostra societat, i espero poder contribuir a aquests desenvolupaments .

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Per mi és un orgull obtenir aquest reconeixement a l'esforç realitzat aquests darrers anys i una motivació per continuar treballant a aconseguir nous objectius.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Al Javier de divuit anys el fascinava la idea de poder aconseguir que les màquines aprenguessin exclusivament a partir de dades. Això, la possibilitat de fer la carrera en anglès i les ganes de mudar-me a una nova ciutat, van col·locar Enginyeria Matemàtica a Ciència de Dades com la primera de les meves opcions. Sincerament, qualsevol altra cosa que pugui dir sobre la meva decisió seria producte de la perspectiva que he anat guanyant durant aquests quatre anys. El que sí que puc dir, després d'haver acabat, és que en cap moment m'he penedit d'aquella decisió.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

El més important del meu pas per la UPF ha estat poder conèixer persones increïbles. Tant companys que ara són amics o companys de feina, com professors que m'han brindat oportunitats inoblidables i la possibilitat d'aprendre al seu costat. També, sens dubte, m'emporto un creixement personal d'aquesta etapa que va suposar independitzar-me, traslladar-me a una ciutat desconeguda i construir una nova vida.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Aquest any vaig tenir la sort de ser admès a l'ETH Zürich, una de les millors universitats del món, per estudiar un màster a Computer Science i poder continuar formant-me en l'àmbit de la Intel·ligència Artificial. Compagino els meus estudis amb un projecte que vaig començar el desembre del 2019 i que es diu EXPAI. Es tracta de la primera startup europea especialitzada en la Intel·ligència Artificial Explicable. El nostre objectiu és que totes les empreses puguin implementar, de manera senzilla, models d'aprenentatge automàtic que siguin transparents, justos i explicables. Això és imprescindible perquè l'expansió de la Intel·ligència Artificial es faci d'una manera sostenible i sense deixar ningú enrere.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Guanyar aquest premi és una gratificant recompensa a l'esforç dels darrers quatre anys i una motivació per continuar confiant en les meves capacitats i buscant nous reptes en el futur. No obstant això, hi ha moltes persones sense les quals no ho podria haver aconseguit: família, companys de classe i amics. Gran part d'aquest premi és compartit amb totes i m'agradaria donar-vos les gràcies i l'enhorabona.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

D'ençà que tinc ús de raó he bregat amb una lluita interna entre la meva fascinació per les ciències pures i la meva passió per la tasca de cures. Estava convençuda que elegir implicava renunciar a alguna de les dues parts. Hauríeu d'haver vist la meva llista de possibles graus: des de l'Educació Social a les Ciències Mediambientals fins a l'Enginyeria Biomèdica. Aquesta última era l'única que oferia una educació interdisciplinària que més tard em permetria aplicar la metodologia científica a un camp amb gran impacte social: la Biomedicina.

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF?

De la meva experiència a la UPF m'emporto incomptables lliçons. Pel que fa a l’aspecte acadèmic, he après que la sanitat ha de partir d'una base sòlida com és la investigació pública en què es prioritzi la cooperació. En l’àmbit personal sé que, allà on vagi, he de ser conscient de les realitats de la ciutadania que lluita de manera diària per garantir unes condicions de vida dignes: entre elles la seva salut.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Ara mateix em trobo a l'ETH Zürich (Suïssa), estudiant un màster en Biologia Computacional per tal de completar la meva formació en Sistemes Complexos, però sense deixar de banda el món de la biomedicina. La meva intenció és començar a formar part del món acadèmic per després fer un doctorat i, amb sort, intentar tornar a la comunitat científica tot el que ella m'ha donat aquests darrers anys.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Aquest premi és un clar reconeixement a l'esforç realitzat en els darrers quatre anys. Tot i això, sóc plenament conscient que he tingut el privilegi de comptar amb les condicions perfectes per dedicar-me plenament als meus estudis. Sé que aquest no és el cas de totes les meves companyes i per això m'agradaria poder compartir aquest premi amb totes: felicitats a tota la promoció de 2017-2021.