El grau en Medicina s'organitza entorn dels eixos, plantejaments i principis següents:
1. Les persones, en el centre dels estudis
Tant el metge com el mateix pacient són el centre de la pràctica mèdica. És, doncs, imperatiu formar metges integradors, capaços de veure el pacient des d'un punt de vista global en el seu context personal i social, així com comprendre els factors determinants de la salut individual i comunitària.
Per fer-ho, es potencia el contacte precoç de l'estudiant amb la realitat clínica, amb especial rellevància de l'atenció primària, intercalat amb l'aprenentatge dels components científics per motivar i centrar l'activitat de l'alumne en el seu objectiu final, a més de facilitar la incorporació primerenca d'hàbits clínics i el desenvolupament de capacitats professionals.
2. La ciència, al cor de la pràctica mèdica
El coneixement sobre la salut i la malaltia, així com la seva constant evolució, provenen de la investigació científica. Per això és essencial integrar la investigació com a part de l'educació mèdica.
En el metge, la mentalitat científica i la professional van lligades, i la investigació és tant un instrument per resoldre problemes mèdics en el dia a dia com una font de nou coneixement. Per fomentar-ho, els estudiants han de desenvolupar projectes d'investigació en el marc del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de les institucions clíniques i biomèdiques que l'integren.
D'altra banda, les tecnologies de valor mèdic han experimentat avenços espectaculars i, entre aquestes, les de comunicació i informació (TIC), la genòmica, la proteòmica, la metabolòmica, l'anàlisi dels “big data” o les tècniques d'imatge. Aquest és el context científic i social en el qual un metge, allà on es trobi, desenvoluparà la seva pràctica en el futur. Per això és important aprendre aquests nous llenguatges.
3. Compromís social i ètic de la professió mèdica
Perquè el coneixement científic i les tecnologies mèdiques estiguin al servei de les persones, és necessari un ferm compromís social i ètic.
Comprendre el pacient requereix coneixements i actituds relacionades amb les condicions culturals i socials, i les situacions generades per la pèrdua de la salut. Aquest enfocament inclou un reconeixement adequat de la diversitat de gènere i cultural.
El futur metge haurà de saber atendre situacions complexes en l'àmbit medicosocial, com són la mort digna, les teràpies gèniques, la priorització de recursos humans i materials, l'ús de les noves tecnologies i la seva implicació social, la igualtat de gènere, la recerca clínica i de transferència, així com els problemes associats a la utilització del material genètic i els biobancs, entre altres exemples.
D'altra banda, el grau en Medicina està compromès amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), amb un pla d'estudis socialment responsable que proporciona als estudiants les aptituds i les capacitats per exercir una medicina que contribueixi a assolir-los.
4. Desenvolupament d'habilitats socioemocionals o no cognitives i de comunicació en els estudis de Medicina
Les habilitats no cognitives o socioemocionals —com l'empatia, la tolerància, la perseverança, la responsabilitat, l'autocontrol, l'autoestima, la resiliència, la curiositat, la capacitat d'emprendre de manera productiva— es valoren, s'ensenyen i s'avaluen en aquesta titulació tant com les cientificotècniques, ja que tenen un pes molt important en el desenvolupament individual i social dels professionals.
Entre altres coses, aquestes habilitats impliquen la capacitat d'informar i de comunicar, de generar espai de decisions compartides basant-se en l'evidència científica sobre les malalties i els tractaments, com ara explicar les bones i les males notícies i, finalment, la manera d'assessorar en situacions difícils.
5. L'estudiant, en el centre de l'aprenentatge actiu: el desenvolupament del raonament clínic
Si el pacient és el centre dels estudis, l'alumne ho és del procés d'aprenentatge.
El pla d'estudis inclou matèries que contenen l'anàlisi transversal de problemes de salut, amb la consideració dels mecanismes fisiopatològics que els justifiquen, incloent-hi l'etiologia, les manifestacions clíniques, les eines de diagnòstic i els tractaments disponibles.
El model tradicional d'ensenyament, basat en la classe magistral i les pràctiques tradicionals, no permet aconseguir les competències clíniques desitjades de manera completa. En aquest sentit, es focalitza l'ensenyament dels continguts i les competències amb models pedagògics innovadors com l'aprenentatge basat en problemes i en projectes, la flipped classroom i altres mètodes de blended learning, que són activitats formatives òptimes per aconseguir el desenvolupament d'un pensament clínic crític, dirigit a automatitzar els processos de diagnòstic essencials per a l'activitat professional.
