"Lletres i molècules": ciència, tecnologia i humanitats a la literatura catalana

Descobreix el món fascinant de la literatura catalana a través de les seves obres i dels seus autors! Cada punt de llibre et convida a explorar les connexions entre la literatura i les diverses àrees de coneixement de la UPF. Comença la teva col·lecció avui mateix!

"Lletres i molècules", un projecte de la Càtedra Pompeu Fabra amb la col·laboració de la Biblioteca de la UPF, té com a objectiu promocionar la literatura i la llengua catalanes entre tota la comunitat universitària. La iniciativa consisteix en una col·lecció de punts de llibre, cadascun dels quals està dedicat a una de les àrees de coneixement de la Universitat Pompeu Fabra: comunicació, ciències polítiques i socials, dret, economia, enginyeria, humanitats, medicina i ciències de la vida, i traducció i ciències del llenguatge, a més de la universitat en general.

Cada punt de llibre presenta un fragment d'un text literari relacionat amb els coneixements especialitzats d’una de les nou disciplines. Així, aquesta col·lecció de marcadors es configura com una introducció a la nostra literatura, que estableix un vincle entre coneixement especialitzat, literatura i llengua catalanes. En aquesta primera edició s’han recollit 45 citacions (5 per àmbit de coneixement) d’obres d’escriptors procedents de tots els territoris de parla catalana, amb autors tant clàssics com contemporanis i coetanis.

Punts de llibre per àrees de coneixement  
Ciències polítiques i socials
Comunicació
Dret
Economia i empresa
Enginyeries
Humanitats
Medicina i ciències de la vida
Traducció i ciències del llenguatge
Universitat

L’objectiu principal del MOOC Conèixer Catalunya: Introducció a la llengua, la cultura i la societat catalanes (Getting to Know Catalonia: An Introduction to the Catalan Language, Culture and Society, en anglès) és presentar la nació catalana a totes aquelles persones que hi estiguin interessades i introduir-les als principals àmbits i aspectes del nostre país. És per aquest motiu que aquest MOOC és impartit per un equip multidisciplinari de professors especialitzats en els diferents àmbits de coneixement que s’hi tracten. 

TRÀILER del MOOC

El MOOC està format per tres mòduls, cadascun dels quals està estructurat en dues unitats de temàtica similar. Així, el primer mòdul tracta sobre la llengua, l’art i la cultura. En la primera unitat d’aquest primer mòdul s’aborda la història, l’evolució i les característiques de la llengua catalana, mentre que en la segona i la tercera es tracta la literatura i les principals expressions artístiques i culturals. En el segon mòdul es parla de la història, la política i els mitjans de comunicació de Catalunya, i en les seves respectives unitats es posa l’èmfasi en els orígens de la nació catalana, que es remunten a un miler d’anys enrere, així com en l’espai comunicatiu català. Finalment, el tercer mòdul parla sobre l’economia i sobre els principals motors de coneixement, i el formen les unitats Economia i Societat i estat del benestar. 

El MOOC es va elaborar en col·laboració amb el CLIK de la UPF i, fins al moment, se n'han realitzat dues edicions. La primera va tenir lloc a l'abril de l'any 2018 i, la segona, al gener del 2020. Les dues edicions del MOOC es van realitzar a través de la plataforma FUTURELEARN. 

 Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

A través d’Idiomes UPF, la CPF va dissenyar tres cursos, destinats als estudiants internacionals de la Universitat, que tenien per objectiu donar a conèixer Catalunya, la llengua i la cultura catalanes. Els cursos, que s'ofereixen des de l'any acadèmic 2015-2016, tenen lloc cada curs acadèmic al setembre i al gener. 

Per més informació sobre els cursos i inscripcions, podeu consultar l'apartat Catalan Landing Programme de la pàgina web d'Idiomes UPF. 

La càtedra Pompeu Fabra va impulsar la Ruta Pompeu Fabra des dels seus inicis, l’any 2015. La Ruta, dissenyada pels professors David Paloma i Mònica Montserrat, és una visita guiada que connecta diversos llocs destacats de la vida i l’obra de Pompeu Fabra per Barcelona, per Prada, Badalona i Sant Feliu de Codines i, a partir de l'any 2018, també per Bilbao, en motiu de l’Any Pompeu Fabra.

Per més informació, podeu visitar la pàgina web de la Ruta Pompeu Fabra. 

El Portal Pompeu Fabra és una iniciativa conjunta de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans a proposta de la Càtedra Pompeu Fabra, que es va dur a terme en el marc de l'Any Pompeu Fabra 2018. La creació del Portal va ser possible gràcies al finançament de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El Portal inclou les Obres Comples de Fabra digitalitzades i permet fer cerca amb una cadena de caràcters (un o més mots) dins la totalitat de l’obra, en un grup d’obres de la mateixa categoria o en una obra concreta. 
 
La digitalització de les Obres completes es va dur a terme a l’Institut d’Estudis Catalans sota la direcció de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica i Lluís de Yzaguirre i Maura, amb la col·laboració d’Ester Pedreño, n'ha estat el coordinador. A més, hi van participar el Servei d’Informàtica de l’IEC. El disseny del Portal va anar a càrrec de la Universitat Pompeu Fabra.

Podeu accedir al Portal Pompeu Fabra a través d'aquest enllaç.

En col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la CPF va impulsar un còmic sobre la vida i l’obra de Pompeu Fabra que es titula Pompeu Fabra. L'aventura de la llengua. La publicació es va dur a terme en el marc de l’Any Pompeu Fabra, per commemorar el 150è aniversari del naixement del Mestre i també els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana. 

El guió i el text del còmic són obra de Gemma Pauné, mentre que les il·lustracions són d’Oriol Garcia Quera. Aquesta publicació va ser editada conjuntament per Rafael Dalmau Editors i l’Institut d’Estudis Catalans, i és la tercera de la col·lecció Traç del temps.

Els discursos mediàtics sobre multilingüisme a Catalunya.
Proposta d’anàlisi

Aquest estudi està finançat per la Càtedra Pompeu Fabra.
Data d'inici: juliol del 2021
Durada: 11 mesos
Accés al document

Investigadors

Vicent Climent-Ferrando (investigador principal), Càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme i GEDIT-UPF

Albert Morales Moreno, Universitat de Ginebra

Maria Sabaté-Dalmau, Universitat de Lleida

Resum

El debat lingüístic a Catalunya i a l’estat espanyol apareix periòdicament als mitjans de comunicació, sovint en un marc de polèmica i confrontació (vegeu el volum 32 de Treballs de Sociolingüística Catalana, 2021, sobre la conflictivització del model educatiu català). Un dels darrers debats el trobem molt recentment, al mes de març del 2021. El Congrés dels Diputats debatia la Proposició no de Llei sobre la realitat plurilingüe i la igualtat lingüística de l’Estat. Els principals mitjans de comunicació se’n feien ressò de manera molt diversa:

“Entitats en defensa de les llengües cooficials reclamen al Congrés que hi hagi igualtat lingüística a l’Estat” (El Punt Avui, març del 2021)

“El Congrés dona suport a la reciprocitat però tanca la porta a la igualtat lingüística a l’Estat” (Ara, març del 2021)

Podemos y nacionalistas piden mismos derechos para las lenguas cooficiales (La Vanguardia, març 2021)

El PSOE negocia con Bildu un “encaje jurídico” que permita imponer las lenguas propias en la Administración” (El Mundo, març del 2021)

El PSOE y sus socios se enzarzan en el Congreso por el uso de las lenguas cooficiales (El País, març del 2021)

Ofensiva de Podemos y Bildu contra el castellano (La Razón, març del 2021)

El PSOE apoya parte de la polémica propuesta de Bildu y Podemos que quiere hundir el castellano (ABC, març del 2021)

Aquest és el darrer exemple d’una tendència cada vegada més observada de la problematització discursiva del multilingüisme propi de l’Estat, vehiculada a través dels mitjans de comunicació, que actuen com a altaveu d’una conflictivització basada en el cherry-picking; és a dir, mitjançant la magnificació d’algun acte o fet concret de discrepàncies o disjuncions banals i que tenen com a efecte una polarització creixent de la societat en els debats lingüístics.

Són alguns dels exemples més recents sobre els discursos dominants a les nostres societats. Resulta paradoxal que, simultàniament, sentim sovint el terme “multilingüisme”, al qual se li assignen valor, formes i conceptualitzacions diferents, sempre positives quan s’usa com a sinònim de l’anglès, com a llengua lligada als discursos de progrés econòmic, social i laboral. Uns discursos adreçats a legitimar polítiques d’incorporació progressiva de l’anglès a cada cop més àmbits, com ara a l’escolarització obligatòria o a l’àmbit universitari.

Aquests discursos presenten una clara dimensió ideològica: formen part d’un sistema de creences, valors i normes que contribueixen a legitimar certes representacions en detriment d’altres i que posicionen certs actors en detriment d’altres –són postulats polítics que tenen conseqüències immediates per a tots els agents (institucionals i cívics) relacionats amb la gestió de les polítiques i planificacions lingüístiques, que conflueixen en pràctiques d’estratificació i diferenciació social de la població catalana per motius de llengua. Creen uns marcs conceptuals concrets d’inclusió/exclusió de llengües i les categoritzen d’una manera o d’una altra. Sostinguts en el temps i vehiculats sistemàticament a través dels mitjans i de les xarxes de comunicació de masses, aquests marcs acaben creant un habitus particular, usant terminologia de Bourdieu (1981), una manera concreta de pensar, definir i conceptualitzar les llengües.

És crucial poder analitzar aquests marcs conceptuals, els valors, les normes, les representacions i les creences que s’assignen a les diferents llengües del nostre entorn –el català, però també el castellà, l’anglès i les llengües de la immigració present en el nostre territori– per poder tenir dades concretes, tant quantitatives com qualitatives, per saber de què parlem quan parlem de “multilingüisme” i dels seus diferents significats socials, amb l’objectiu de desentortolligar les finalitats polítiques entorn de l’activació d’aquests discursos.

Partim de la base que el multilingüisme és una forma de capital simbòlic (Bourdieu 1991) i un recurs que es distribueix de manera desigual en la societat i el significat del qual es construeix discursivament a partir de contextos polítics, socials o històrics concrets. Volem analitzar, per tant, la construcció discursiva del multilingüisme en la nostra societat actual, ja que això ens permetrà conèixer les ideologies lingüístiques associades a cada llengua, definides com la “forma de valorar les llengües tot afirmant que una llengua –o una varietat– és millor o pitjor que una altra (Bell, 2014), i com a “índex” de les normes que regulen els nostres comportaments sociolingüístics (és a dir, com a vehicle per entendre què està legitimat i què no, en públic, quant a tries, usos i orientacions vers el multilingüisme) (Kroskrity et al., 1998).

Els mitjans de comunicació representen una font d’informació clau com a agents principals en la conceptualització i la transmissió de les ideologies lingüístiques. L’anàlisi dels mitjans de comunicació o “mediatisation” (Androutsopoulos 2014) ens ofereix una perspectiva molt útil a l’hora de conceptualitzar el vincle entre els mitjans de comunicació i les estratègies discursives que aquests fan servir per emmarcar els debats d’una determinada manera.

Amb la investigació del què i del com es diu sobre multilingüisme als mitjans de comunicació, el nostre objectiu principal és analitzar i categoritzar les ideologies lingüístiques que es transmeten, com influeixen aquestes ideologies en la conceptualització del multilingüisme i quins mecanismes es fan servir per evidenciar-les en els principals mitjans de comunicació, durant el període 2015-2021. Analitzar la dimensió ideològica del discursos sobre el multilingüisme ens proporcionarà dades concretes sobre la conceptualització mediàtica, ens ajudarà a tenir una radiografia acurada de la realitat i permetrà al món acadèmic, polític i universitari conèixer aquesta realitat per poder prendre accions específiques en matèria de gestió del multilingüisme.