David Lasagabaster
David Lasagabaster és catedràtic de Lingüística Aplicada a la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea. Ha estat professor visitant a diverses universitats: Centre d'Immersió i Multilingüisme (Universitat de Vaasa, Finlàndia), l'Institut Ontario d'Estudis en Educació (Universitat de Toronto, Canadà), la Universitat de Nevada, Reno (EUA), l'Escola de Llengües i Lingüística (Universitat de Melbourne, Austràlia), la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), la Universitat Central de Nova York (EUA), i la Universitat d'Oxford (GB).
La seva investigació s'ha centrat en l'adquisició de segones i terceres llengües, l’EMI (English-medium instruction) a la universitat, l'enfocament AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera), les actituds lingüístiques i la motivació, i el foment del multilingüisme.
Els seus treballs de recerca han aparegut publicats a les principals revistes i editorials del seu àmbit de recerca, entre els quals cal destacar els volums següents: “English-medium Instruction at Universities: Global Challenges” (Multilingual Matters, 2013); “Motivation and Foreign Language Learning: From Theory to Practice” (John Benjamins, 2014), i “English-Medium Instruction in Higher Education” (Cambridge University Press, 2022).
Resum de la conferència: “La convivencia del euskera y el inglés en el ámbito universitario vasco: logros y retos”
Actualment, l'anglès s'ha convertit en la llengua franca a moltes parts del planeta; però aquesta tendència és especialment remarcable en el context europeu. No hi ha dubte que la llengua anglesa s'ha erigit en la llengua preponderant en molts i variats contextos; però el seu impacte ha estat especialment significatiu en l'àmbit educatiu en general i en l’universitari en particular. En aquesta ponència David Lasagabaster analitzarà com ha afectat aquesta situació al sistema universitari basc, en què al costat de la presència del castellà i l'euskera, s'hi ha incorporat amb força durant els últims anys l'anglès com a llengua de la docència.
En aquest sentit, David Lasagabaster se centrarà en l'impacte que aquesta política lingüística multilingüe té a la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU), l'única universitat pública i la més gran de la Comunitat Autònoma Basca (CAV).
Després d'una breu presentació del context sociolingüístic de la CAV, David Lasagabaster presentarà quina ha estat l’evolució de la presència de les tres llengües vehiculars (euskera, castellà i anglès) a la UPV/EHU i com aquesta presència ha estat rebuda per la comunitat universitària. A continuació, examinarà en quina mesura les creences existents respecte a la coexistència de les tres llengües afecten les pràctiques lingüístiques que tenen lloc a la pràctica diària a l’aula. Per acabar, se centrarà en els reptes que la convivència de l'euskera com a llengua minoritzada i l'anglès com a llengua internacional hegemònica comporta.
M. Teresa Cabré
M. Teresa Cabré es va doctorar en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona l’any 1977. Des del 2021 és presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquesta mateixa institució va ser presidenta de la Secció Filològica (2014-2021). És professora emèrita del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha dirigit la càtedra Pompeu Fabra, finançada per la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d'Estudis Catalans (2014-2022).
Va ser la fundadora del Centre Català de Terminologia (Termcat), que va dirigir des dels seus inicis el 1984 fins al 1989. A la Universitat de Barcelona va crear el Servei de Lexicometria i l’Observatori de Neologia, que després va traslladar a la Universitat Pompeu Fabra. També va dirigir el Servei de Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona (actualment Serveis Lingüístics), i va introduir-hi el model de serveis lingüístics universitaris. El 1993 va fundar l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA-CER) a la Universitat Pompeu Fabra, que va dirigir des del 1994 fins al 2004. A l’IULA va ser investigadora fundadora del grup de recerca IULATERM (Lèxic, terminologia, discurs especialitzat i lingüística computacional).
Els seus interessos de recerca se centren en la lingüística general, la lingüística textual, la lexicografia, la lexicologia, la terminologia, el discurs especialitzat, la neologia i el desenvolupament de recursos lingüístics. Entre les seves publicacions més rellevants destaquen els llibres següents: Terminologia: teoria, mètodes i aplicacions (1992) (editada originalment en català, i traduïda al castellà, l'anglès i el francès); A l’entorn de la paraula (1994), i La terminología: representación y comunicación (1999).
Resum de la conferència: “Reforçar l’ús del català en la recerca sense perdre competitivitat: és possible?”
Sovint hem sentit científics, generalment d’àmbits molt i internacionalitzats, que diuen que en català no fan, o no poden fer, recerca, que el que fan és divulgació. Una afirmació d’aquest calibre requereix una pregunta rotunda: per quina raó? És que el català no és una llengua apta per a la ciència? O dit altrament, necessiten les llengües
algunes propietats específiques per poder ser utilitzades per expressa la ciència?
En aquesta intervenció tractarem de respondre en aquesta pregunta centrant-nos en la llengua catalana. En primer lloc, analitzarem els prejudicis i les confusions que hi pot haver al darrere d’afirmacions taxatives i distingirem entre les propietats comunes a totes les llengües vives de les decisions que porten a jerarquitzacions que no tenen res
a veure amb les llengües com a sistemes expressius. En segon lloc observarem com les decisions que es prenen des d’una perspectiva política sobre la competitivitat i la internacionalització tenen conseqüències inesperades sobre l’ús i l’estatus de les llengües pròpies. I finalment ens preguntarem si la situació deficitària del català en la recerca es pot arribar a remuntar i suggerirem algunes mesures que, en la nostra opinió podrien contribuir en aquesta remuntada.
Michele Gazzola
Michele Gazzola és professor de Política i Administració Pública a l'Escola de Ciències Socials i Polítiques Aplicades de la Universitat de l'Ulster (Regne Unit). El seu perfil investigador interdisciplinari se centra en l'anàlisi i l'avaluació de les polítiques lingüístiques i en l’estudi dels aspectes econòmics i socials del multilingüisme. És editor de la revista Language Problems & Language Planning.
Resum de la conferència: “L’anglificazione dell’università in Europa è evitabile? Analisi e proposte per una università plurilingue”
L'educació universitària és també una inversió considerable de temps i de diners per als estudiants i les seves famílies, i els rànquings prometen proporcionar-los informació sobre la qualitat de les universitats per guiar-los en l’elecció del grau. Els governs i les universitats europees han assumit sense crítica els indicadors utilitzats en els rànquings comercials, com ara el QS i el Times Higher Education, i han posat en marxa mesures per millorar la seva posició a les llistes.
En aquesta conferència, Michele Gazzola mostrarà els indicadors que utilitzen actualment aquests rànquings, i que han creat una estructura sòlida d'incentius que deriven en un foment del monolingüisme artificial en la docència i la recerca a favor de l'anglès.
Aquesta presentació ofereix alguns consells per canviar els indicadors utilitzats per tal de promoure el multilingüisme. Des d’aquesta perspectiva, un rànquing (i els indicadors que en formen part) esdevé un instrument de política lingüística. Per això, promoure un esperit de ‘competència’ entre universitats pot comportar una evolució de més pràctiques a favor del multilingüisme.
Vicent Climent (amb la col·laboració de Lídia Torrecillas, Virgínia Anguera i Núria Giraldós)
Vicent Climent-Ferrando és professor i coordinador de la càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme a la UPF. Actualment, forma part del projecte europeu EUTOPIA. The European University Alliance, que té com a objectiu principal establir una xarxa d’universitats europees que debatin els reptes del futur de la universitat europea. El projecte està finançat per la Comissió Europea.
Resum de la conferència: “Entre la internacionalització i la responsabilitat lingüística. La gestió de les llengües a la universitat: un estudi pilot Universitat de Göteborg-Universitat Pompeu Fabra”
Actualment, les universitats es veuen confrontades en un dilema aparentment dicotòmic. D’una banda, la incorporació de l’anglès com a llengua d’ús davant la pressió creixent d’internacionalització en un espai d’educació superior cada cop més competitiu per atreure projectes i estudiants internacionals – dos requeriments obligatoris per mesurar la “internacionalitat” de les universitats–. De l’altra, la necessitat de fer servir la llengua pròpia del territori –com a universitats públiques arrelades a una societat determinada–. Dues tendències suposadament oposades en què les llengües esdevenen font de tensió, amb uns posicionaments suposadament binaris.
Aquesta presentació parteix de la base que la gestió de les llengües a l’Espai Superior no ha de ser excloent, sinó que s’han de gestionar en un ecosistema lingüístic no dicotòmic (només anglès/o només català). Exposarà una prova pilot que duen a terme les universitats de Göteborg i la UPF en el marc del programa europeu EUTOPIA, the European University Alliance, concretament el Grup de Treball (Learning Community) sobre Multilingüisme. Les bases per al projecte pilot han estat dissenyades des del grup de treball i ha estat aplicat com a prova pilot per part d’un grup de tres estudiants de primer curs del grau de Llengües Aplicades de la UPF, guanyadores de la beca EURSS EUTOPIA Undergraduate Research Support Scheme (EURSS): Lídia Torrecillas, Virgínia Anguera i Núria Giraldós.
