"Model de llengua, variació, ensenyament i realitat"

Els mestres i professors que ensenyen la llengua catalana en els diferents nivells d’ensenyament es troben sovint amb inseguretats sobre la llengua que han d’ensenyar. Les raons són diverses: pot ser perquè no dominen prou el model normatiu o perquè no acaben de controlar les modificacions recents de la normativa gramatical; d’altra banda, també pot ser perquè el model normatiu que havien après els queda una mica limitat quan es comuniquen oralment a l’aula o volen utilitzar un discurs més acostat a la parla espontània que sigui capaç de provocar una reacció dels estudiants. Però no ho tenen fàcil si el que voldrien és trobar una resposta precisa, nítida i màgica que en un tris-tras els resolgués el dubte d’això o allò, perquè quan consulten la gramàtica normativa més aviat arriben a la conclusió que en lloc de blanc o negre se’ls respon gris, o en lloc d’aquesta solució o aquesta altra se’ls diu que depèn.

Al costat dels ensenyants de llengua catalana, els professors de les matèries que no siguin les altres llengües (castellà o llengües estrangeres) també poden arribar a situacions de “col·lapse” si es fan preguntes sobre si l’ús de la parla espontània més acostada al dialecte de cadascú i identificada com la varietat pròpia de la seva vida quotidiana és prou adequada per vehicular els continguts de l’escola. Els ho han explicat això quan s’han tret el certificat de català? Segurament els han ensenyat el model estàndard de la llengua, però quin estàndard si l’han estudiat en un o altre territori de l’àmbit lingüístic? Qui els pots resoldre la qüestió de què cal fer servir i què cal bandejar?.

La Setena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra vol posar èmfasi en els models lingüístics tenint en compte que les llengües són un conjunt de possibilitats i que és la selecció que cada parlant pot fer segons les circumstàncies en què ha d’expressar-se allò que determina la bondat del discurs. Llengua i varietats geolectals, llengua i varietats socials o llengua i varietats funcionals: un mosaic de possibilitats que els ensenyants han de materialitzar en les opcions que prenen, o que poden prendre, a l’escola, que no és ni el carrer ni el bar, sinó un dels àmbits en els quals els membres d’una comunitat adquireixen els coneixements necessaris i suficients per esdevenir ciutadans cultes.

Quin model de llengua ensenyar? Amb quin model de llengua cal vehicular l’ensenyament? En aquesta jornada tractarem de respondre aquestes qüestions aplicades als diferents nivells d’ensenyament.