La UPF organitza un diàleg entre la recerca, l’activisme i professionals de la transformació social com una via per afrontar la crisi de la Covid i l’Emergència climàtica en totes les seves dimensions: social, econòmica i ambiental. Tindrà lloc el proper dijous 18 de febrer, a les 18:00 hores, i serà retransmès a través del canal de Youtube de la UPF. Es podrà comentar en directe al mateix canal i a Twitter amb l’etiqueta #debatUPFregeneration. 

Mitjançant un debat conduït per Cristina Ribas, professora del Departament de Comunicació de la UPF, entre Marta Conde, investigadora del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut i Ecologia (GREDS_EMCONET) de la UPF i presidenta de l’organització Research and Degrowth, Gemma Barricarte, activista de Fridays For Future,  i Érika Zárate, indígena quítxua canadenca i membre de la cooperativa Resilience Earth, es vol fer visible la narrativa de la regeneració, diferent a la del creixement econòmic que domina el debat polític i mediàtic. 

El debat vol mostrar que hi ha alternatives per un canvi de model que sigui regeneratiu tant pel que fa als recursos, com al benestar social i una governança que tingui en compte la justícia social i de gènere.

El debat vol mostrar que hi ha alternatives per un canvi de model que sigui regeneratiu tant pel que fa als recursos, com al benestar social i una governança que tingui en compte la justícia social i de gènere. La iniciativa, promoguda per la professora Cristina Ribas, està finançada per la convocatòria 2020 d’ajuts per a activitats d’impacte social de la recerca de la UPF i compta amb la col·laboració de l’Organització Research and Degrowth, que s’ha ocupat de la preparació dels continguts i de la selecció de les ponents, i de l’associació 9+1, que ha col.laborat en la difusió. A més a més, la iniciativa se suma a l’aposta de la Universitat per fomentar i assegurar el concepte Benestar planetari. 

La urgència d’actuar per paliar els efectes del canvi climàtic

Els moviments socials demanen canviar el discurs tenint en compte que estem a punt de patir els pitjors efectes del canvi climàtic, que segons els informes de l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), serà irreversible en pocs anys. Per exemple, al debat electoral del passat 9 de febrer a TV3 no es va abordar l’emergència climàtica malgrat la campanya promoguda per la Xarxa per la Justícia climàtica així ho reclamava. Per la seva banda, diverses organitzacions de tot l’estat demanen un debat sobre l’impacte dels fons europeus de recuperació Covid a través de la plataforma Open Generation. Es tracta de la major injecció de diners públics de la història d'Europa, 750.000 M€ per pal·liar la crisi provocada per la pandèmia de la Covid i impulsar, sota el paraigua del Green Deal, el canvi a una economia verda i resilient. 

Durant dècades, explica Cristina Ribas, “s’ha imposat en l’imaginari col·lectiu una forta relació entre el benestar i el creixement econòmic malgrat que la narrativa dominant als anys 70 ja alertava dels límits del creixement de la mà dels moviments ambientalistes i el Club de Roma, entre d’altres”. Va ser substituïda però per la promesa d’un creixement verd que no s’ha produït fins ara, tal com denuncia l’organització Research and Degrowth en el documental Fairy Tales of Growth. 

Amb la crisi de la Covid, “es justifiquen altre cop la precarietat i les externalitats ambientals del creixement sense límits”, assegura Ribas. Si es consolida aquest marc de resposta com l’únic possible, estarem en un carrer sense sortida davant la crisi climàtica perquè s'invaliden solucions més innovadores i col.lectivament més justes i perdurables. La pandèmia ha mostrat que cal enfortir els serveis essencials, la cura de les persones i del medi ambient, a més d’orientar l’economia cap a un ús just i sostenible dels recursos.

A new study by the Neurobiology of Behaviour Research Group (GReNeC-NeuroBio) at UPF shows that young mice that have been exposed to alcohol during embryonic development are more susceptible to cocaine consumption when they reach adulthood.  The study, published in the British Journal of Pharmacology, was led by researcher Olga Valverde.

Prenatal exposure to alcohol is the leading, known, preventable cause of neurodevelopmental disorders in newborns in the Western world. Alcohol consumption during pregnancy interferes with fetal development, resulting in a wide range of physical and mental abnormalities known as fetal alcohol spectrum disorders (FASD). This term encompasses a large number of physical, behavioural and cognitive alterations an individual may present being exposure to alcohol during development.

The animals that had been exposed to alcohol previously were more predisposed to consuming and self-administering the drug.

In the present study, the researchers focused on exposure to alcohol during pregnancy and lactation because they are critical periods for the development of the central nervous system, when any exposure to a toxin may affect their formation. Lídia Cantacorps, first author of the article, explains: “we have used a laboratory animal model of maternal alcohol consumption during pregnancy that follows a pattern of occasional use, but in large quantities. This binge-like consumption is highly prevalent among young people”.

Most previous studies of prenatal exposure to alcohol have focused on analysing the susceptibility of offspring to alcohol. In this case, the scientists assessed its influence on cocaine consumption because it is the second most used illegal drug after cannabis, and Spain is one of the countries where it is most consumed, reaching almost 2% of the population.

At molecular level, in mice exposed to alcohol during embryonic development and lactation, we observed alterations in the mesocorticolimbic pathway, the brain circuit that mediates reward.

In their experimental work, the researchers exposed female mice to a protocol of excessive alcohol consumption during pregnancy and lactation until weaning. Later, when the offspring reached adulthood, they analysed their motivational responses induced by cocaine. The tests evaluating the behaviour of the rodents showed that the animals that had been exposed to alcohol previously were more predisposed to consuming and self-administering the drug.

In the words of Olga Valverde, full professor with the Department of Experimental and Health Sciences (DCEXS) at UPF, “at molecular level, in mice exposed to alcohol during embryonic development and lactation, we observed alterations in the mesocorticolimbic pathway, the brain circuit that mediates reward”.  These alterations may be the basis for increased susceptibility to developing cocaine addiction in adulthood.

Reference article

Cantacorps L, Montagud-Romer S, Luján MÁ, Valverde O. Prenatal and postnatal alcohol exposure increases vulnerability to cocaine addiction in adult mice. Br J Pharmacol. 2019 Nov 8. doi: 10.1111/bph.14901.